dimecres, 30 de desembre de 2009

El banjo de 5 cordes (2): l'abans bluegrass

A les dècades dels 30-40 s'anava desenvolupant la tècnica revolucionària del toc banjoista de 3 dits. Un precursor en va ser Junie Scruggs, primogènit del músic tradicional de Carolina del Nord Charles Scruggs. Junie era el germà gran i va ser el professor de banjo d'un dels tres fundadors de la música bluegrass, el banjoista Earl Scruggs (nat el 1929), del qual parlarem més lluny.
Per afigurar-vos de l'evolució de la tècnica del joc banjoista, us proposo tres versions d'un mateix aire, Cripple Creek. Aquesta cançó tradicional és consagrada a una petita comunitat minera de Virginia que va passar a l'història per culpa d'una vaga de minors que va trigar quasi quatre setmanes i va acabar malament, en un bany de sang, el 1890.

La primera versió és tocada a la moda tradicional, clawhammer, per David Johnson. La segona és la versió "3-dits" de Junie Scruggs, la qualificaré de "early 3 finger style" o "pre-bluegrass" (1945). La tercera, típicament bluegrass, és interpretada per dos dels tres fundadors històrics de la música bluegrass, el banjoista Earl Scruggs (germà petit de Junie) i el guitarrista Lester Flat, amb la seva formació "The Foggy Mountain Boys" (ca 1950).
Doncs, per començar, heus aquí la versió "old timer" de D. Johnson:


Ara escoltem la versió de Junie Scruggs:



I la versió fundadora de Cripple Creel a la moda bluegrass, per Earl Scruggs (d'escoltar més aviat de matí per raons de millor fluïdesa). Aquesta versió, que data dels anys 50, va ser represa per molts grups bluegrass desprès.




Ara, deixeu-me tornar una miqueta als afers de tècnica banjoista per completar el panorama. Intermediari entre el clawhammer i el toc de tres dits, hi ha el toc de dos dits, on el polze contribueix a fer sonar la melodia i l'índex toca la corda com si fos la d'una guitarra, és a dir que és la part inferior de l'ungla que toca la corda i no la superior com amb el clawhammer. La tècnica de tres dits del banjo bluegrass deriva de la de dos dits. En el video següent, el banjoista combina les dues tècniques per jogar la seva melodia, primer utilitza el toc de dos dits i desprès torna a tocar a la clawhammer, i la combinació sona magnífica.



El toc de dos dits va ser popularitzat per Pete Seeger com a tècnica folk per acompanyar-se amb banjo, a l'època del boom del folk urbà dels anys 60. Al vídeo següent, Pete Seeger combina els tres tocs: dos dits i clawhammer per l'acompanyament i fins i tot fa un trosset de tres dits com a solo instrumental, per interpretar una cançó tradicional del sud, Cindy, amb Buffy Sainte-Marie. Notareu el model especial "extra-llarg" de banjo ("long-neck banjo") utilitzat per P. Seeger.



Anem, un altre video de Pete Seeger i Tom Paxton, per il.lustrar l'estil particular del toc de Pete Seeger, adaptat al banjo a partir del de la guitarra i que podriem dir folk urbà, i escoltar una cançó magnífica de Tom Paxton (1965). D'acord, ens hem allunyat molt del bluegrass però això rai. Doncs, escoltem ramblin' boy, de Tom Paxton:






Ara, tornem al bluegrass. El tercer, o més aviat primer, fundador de la música bluegrass va ser el mandolinista Bill Monroe (1911-1996). Hi consagrarem un post venidor. Hi explicarem com va nèixer la musica bluegrass de la col.laboració dels sudistes Bill Monroe, Earl Scruggs i Lester Flatt, com aquesta música d'àmbit estrictament regional, sudista, va caure totalment fora de moda al profit del rockabilly i dels instruments elèctrics. Per cert, el bluegrass va gairebé completament desaparèixer del païsatge musical americà a la fi de la dècada dels 50. Va ser recuperat i salvat pel moviment folk urbà del nord-est americà en els anys 60. Aficionats de música acústica de l'Amèrica profunda, els "folquistes" del nord van apropiar-se'n fins a donar al gènere una dimensió internacional.

dilluns, 28 de desembre de 2009

El banjo de 5 cordes (1): Banjo Old-Time


El banjo és un instrument americà d'origen africà, de la família dels llaüts. El nostre té 5 cordes, de les quals 4 serveixen per fer sonar la melodia i els acords. La cinquena, dita prima, fa sonar una nota constant (generalment un sol) que serveix com acompanyament ritmic, com una mena de bordó agut. La corda prima es pot reconèixer fàcilment, és la que no arriba fins al cap superior del teclat.

La tècnica més antiga per tocar el banjo és d'origen africà com ho és el instrument mateix. Les notes de la melodia es fan sonar en colpejar les cordes melodiques de dalt a baix amb la part superior de l'ungla del dit mestre, mentre que el polze és utilitzat per tocar la corda prima i, a vegades, les cordes melodiques més baixes. Aquesta tècnica és dita "clawhammer" en anglès, ja que el banjoista colpeja les cordes amb la part superior de l'ungla (claw), com si el dit fos un martell (hammer), per fer sonar la melodia o els acords. En realitat, és tota la mà que serveix de percussió, encara que el punt de contacte amb la corda sigui limitat a la part de dalt de l'ungla de l'índex. Aquesta tècnica és també dita "old-time" per ser la més antiga i la tradicional. Doncs, normalment, per tocar el banjo de 5 cordes a la moda tradicional, de la mà dreta hom fa servir sols dos dits, l'índex i el polze. Molts banjoistes utilitzen també els dos altres dits més grans juntament amb l'índex en fer sonar els acords de contratemps. De la tècnica clawhammer en surt un so molt "africà" com hom podrà adonar-se'n en escoltar els trossos que segueixen.

Al primer, podem escoltar Kyle Creed tocant Cumberland Gap:
.


Al segon, sentim Fred Cockerman jogant les primeres mesures de "Pretty Little Girl" . El model de banjo de 5 cordes que està tocant és molt arcaic, deu assemblar-se a l'instrument importat pels esclaus africans. En particular, el teclat queda desproveït de trastos (en anglès, "fretless banjo"), com és el cas amb el violí.


El banjo "old time" es reconeix fàcilment pel ritme de galop que caracteritza l'estil clawhammer.
A la seqüència següent, podem sentir Mike Seeger tocant el banjo acompanyat pel seu grup "The New Lost City Ramblers" (de cap al 1960).



Ara heus aquí alguns vídeo que il.lustren una mica la tècnica i el instrument. Us aconsello de mirar-los molt de matí, quan els Americans estan encara al llit. Hi guanyareu amb fluïdesa. Podreu notar que el banjo old-time se distingeix del banjo bluegrass (el que figura a l'imatge de dalt) essencialment per l'absència de caixa de ressonància. Notareu el moviment de la mà dreta del banjoista, que tusta les cordes melodiques amb la part SUPERIOR de l'ungla (no com un guitarrista) del dit mestre mentre que el polze toca la prima i les cordes baixes.



Com a bon instrument tradicional de cordes, l'acord del banjo de 5 cordes és variable, pot ser modificat per facilitar el joc del músic, aquí tenim un exemple d'un canvi de l'acord per tocar una melodia en mode minor.



La tècnica del banjo bluegrass va ser inventada de cap al 1930 i va evolucionar molt de llavors ençà. És radicalment diferent de la tradicional. Podeu comparar el joc de la mà dreta dels banjoistes al vídeo que segueix amb el dels vídeos de dalt: a l'estil bluegrass, la mà dreta no colpeja les cordes de dalt a baix, en realitat la mà dreta queda quasi immòbil llevats els dits. El polze, equipat d'una ungleta de plàstic, fa sonar principalment -però no exclusivament- la prima. Dos altres dits, l'índex i el del mig, equipats d'ungletes metàl.liques, joguen la melodia, en tocant les cordes de baix a dalt com per a una guitarra. Doncs la tècnica del bluegrass, dita de tres dits, no té res a veure amb la tècnica africana del "martell". En definitiva, és aquesta tècnica particular que fa del banjo bluegrass un instrument ben distint del banjo de 5-cordes tradicional, més que no pas l'instrument mateix. Sobre la neixença del bluegrass, hi tornaré en un altre post. Els tres banjoistes del vídeo que segueix són Steve Martin (l'actor de pel.lícula), Tony Trishka i Béla Fleck. Són a interpretar una composició de Steve Martin: the crow (la cornella).




dissabte, 26 de desembre de 2009

Normandia e França istorica

Dens ua entervista qu' Eric Astié dè a l'emission Punt de Vista de França 3-Aquitània (que non FR3, mercés, Jacme!!), emesa lo 22 de noveme passat , qu'expliquè quin estó mudat tà Normandia, segon eth "en la França istorica".
Aquò de la Normandia qui haré partida de la França istorica, per oposicion a Occitània que no'n seré pas, qu'ei plan segur ua bestiejada. Ua causa qui los occitanistas e semblan aver dificultats d'enténer qu'ei los Normands o los Picards com los Bretons non son pas mei - ni mens- francés que los Occitans.


La Normandia continentau qu'estó presa aus Anglés e annexada peu Rei de França en 1214, qu'ei a díser a penas 15 ans abans lo tractat de Meaux-Paris (1229) peu quau lo quite Rei de França s'assegurava l'annexion deu comtat de Tolosa, efectiva en 1271. La conquista de Normandia peus Francés, resultat d'ua guèrra heròtja, que miè tau partiment de la Normandia istorica enter dus reiaumes, uei lo dia enter dus Estats.


Que son Normands anglés qui son a l'origina de la wikipèdia en normand. Que s'i acceptan las diversas lenguas normandas, com e disen eths medishs, las de las islas com las deu continent.
Los petits Normands, se parlavan "patués" (normand) a l'escòla de la Republica, qu'èran castigats tan segurament com ac èran los petits Occitans quan e parlavan lo lor patués.


Los Normands de l'Estat anglés que son tanben a l'origina d'ua consciéncia modèrna de l' identitat normanda qui passa las frontèras estataus -ua nacionalitat, qué- en tot organizar rencontres pan-normands on s'i parla sonque lo normand. Los Normands que's pòden sentir ad aise dab nacionalitats multiplas, la normanda com la francesa o l'anglesa.


Ua auta causa qui mantuns occitanistas an dificultat d'enténer qu'ei lo normand ei (o èra) ua varietat de la lengua d'òil com ac ei lo francés, mès n'ei pas e n'ei pas jamei estat ua varietat de francés. Lo francés, dialècte de la lengua d'òil, s'a hèit lengua oficiau, d'acòrd, mès aquò n'a pas de cambiar la relacion filogenetica deu francés dab las autas varietats d'òil. E caleré considerar lo provençau e lo lengadocian coma dialèctes de la lengua aranesa, ara que l'aranés s'a hèit lengua oficiau? Segur que non ! Qu'ei tot parièr per las lenguas d'òil per arrepòrt au francés.

Que tròbi significatiu lo hèit que quan un Picard e voló crear ua wikipèdia en la soa lengua- se trobè dab un occitanista tà oposar-s'i en tot pretextar que picard e francés èran la medisha lengua. En realitat, aqueth occitanista s'enganava. La lengua francesa qu'ei un dialècte de la lengua d'òil, mès no's pòt pas escríver en picard ni en nada auta varietat non-francesa en la wikipèdia francesa. Non i a pas nada wikipèdia en "lengua d'òil" , on totas las varietats i serén admesas, en contra de l'occitan qu'a la soa. Exprimí's en picard qu'ei un dret fonamentau deus Picards, b'ei incredible qu'aqueth dret sia negat non pas sonque per l'Estat francés, mès quitament per un occitanista!!! Fin finau, los Picards, com ei dejà lo cas peus Valons e peus Normands, qu'auràn dret a la lor wikipèdia. Qu'ei sonque justícia.

PS la frasa deu jorn, en normand:
En mé, un êto est un rotchi, pus p'tit qu'un êta, en forme dé chouque ou trou. Un êtotchet est un p'tit êto.

divendres, 25 de desembre de 2009

Bon Nadau, Bonas Hèstas!!!!

Bon Nadau, Bonas Hèstas !

De cantas nadalencas de nòste, e'n voletz? Doncas, aquiu que n'avetz, e en gascon dera montanha, enqüèra !







Vam! Non siam pas racistas: en gascon de l'arribèra biarnesa, tanben!!!! Tolerància, tolerància!!! Qu'ei de sason.



dijous, 24 de desembre de 2009

Shady Grove (Doc Watson)



Tè, aquera cançon tradicionau que'm hè brembar deu temps de la mia joenessa. Que m'agrada autant uei lo dia com autes còps. Sustot quan ei interpretada peu gran Doc Watson. Qu'ei enqüèra viu, lo vielh musician cec, e que continua de cantar e de jogar en public. A 86 ans, totun! Que's sembla au Joan Pau II sus aquera fòto (Wikipèdia). En mei viu, urosament. Doc Watson, que'n soi fan. Doncas, que v'èi botat Shady Grove, ua "courtin' song", dab ua dedicàcia especiau.





E quauques videos tà amuishà've quin guitarista mei gran qu' ei lo Doc.





Mei videos deu gran Doc Watson que son de gostar aquiu. Qu'estón prengudas durant un concèrt dat en 1991, que son totas videos de qualitat, de non pas mancar!!!

dimecres, 23 de desembre de 2009

Gamboa


Gamboa coma la retienuda d'Ullíbarri-Gamboa (Uribarri-Ganboa), au ras de Vitoria-Gasteiz.










Gamboa coma lo mèste René qui'm fabriquè lo men Charango en Cochabamba, Bolívia.





Gamboa coma lo Santiago deu país de la mia arrèrmairana. Deu Santiago que lejoi ua novèla: "El Cerco de Bogotá". Que's deishè léger ad aise e que'm dè gana de'n léger d'autas deu medish autor.

Eric Astié: a cada autor gascon, sa lengua gascona

Dens lo tren qui m'aviava de Marselha tà Tolosa que'm lejoi lo darrèr libe d'Eric Astié "Diari d'un Mes de Març". Aqueth libe qu'ei, au paréisher, autobiografic. Que conda las debutas de l'autor coma professor d'espanhòu en país de Normandia. Un libe plan escriut, leugèr, viu, de bon léger. Non procurarà pas au son autor lo prèmi Nobel de literatura, mès un libe nau en gascon, qu'ei tostemp ua hèsta, e Diari d'un Mes de Març qu'ei precisament aquò: un obratge hestiu.

Totun, non soi pas content.

Pr'amor, Eric Astiè, tà la soa pròsa, que s'a hargat ua lengua gascona personau sintetica, ua lengua de composicion, e que m'ac cau plan díser: bèras causidas deu gascon astierenc que'm tahurquejan drin. Las fòrmas verbaus emplegadas per l'autor que son plan las deu gascoinés, que non las deu gascon vasadés qui auré d'èster la varietat emplegada tot dia per l'autor qui ensenha l'occitan a Langon. D'òbras de bon léger en gascon vasadés o deu país de Bush, que i èm acostumats gràcias a las òbras de Claudi Bellòc, Eric Chaplain o Emilien Barreyre. Astié no'us seguí pas, que hasó ua causida diferenta, s'a inventat un dialècte composicionau en lòc d'utilizar un gascon girondin. Atau sia, dinca adara, nat problèma. Totun, lo gascon emplegat per Astié qui'u presenta eth medish coma "mejan", que presenta trèts dialectaus fòrça marginaus dont la preséncia dens un gascon de composicion no'm sembla pas briga justificada. Astié sembla ignorar qu'en gascon, l'article un que's hè lo son femenin en ua, que non una. Per aquò, eth qu'escriu plan lua e non luna. Alavetz, perqué emmerdà'ns dab una? E perqué causir la fòrma maritima deu pronom neutre (ic) e non pas la fòrma aconselhada coma fòrma literària ac ? En contra deu gascon de composicion de Pèire Bec qui segueish règlas intèrnas pro claras, lo dialècte sintetic d'Eric Astié qu'escapa a tota logica. Que i vesian fòrmas coma vàder (e non vàser) e sorríser (e non sorríder), una e lua, etc.

Lo libe d'Eric Astié que'ns balha un exemple mes tà illustrar lo hèit que los autors gascons, non-biarnés, semblan voler a tota fòrça evitar d'escríver en quauquarren qui posca s'assemblar tròp au gascon d'un autor biarnés com l'excellent Eric Gonzales. S'estiman mei inventà's ua varietat personau qu'arrés a despart deu son autor n'emplegarà pas. Totun, un pòc d'unitat normativa non marcaré pas mau tà deféner lo gascon, ce'm sembla. E lo gascon d'Eric Gonzales qu'ei beròi. Plan mei beròi que non pas lo gascon d'Eric Astié, que tròbi jo.

Diari d'un mes de març. Eric Astié. Reclams/I.E.O. (2009)

diumenge, 20 de desembre de 2009

A tu de parlar!

A MONTASTRUC (31), eth 9 de gèr de 2010, de 14 oras – 16 oras, que's debanarà un talhèr de conversacion en gascon,
animat per Joan Pau Ferré. Eth talhèr que's titola A TU DE PARLAR.
Eth objectiu deth talhèr qu'ei de practicar era lengua de faiçon conviviau. Que s'empararà sus enregistraments sonòres o audiovisuaus realizats ena vath deth Arbàs.
Eths tèmas abordats qu'includiràn eras credenças (hadas e podoèras), eth passatge deth occitan ath francés, eths noms de lòcs...
Coquetas e cafè ofèrts
Organizacion : Larèr Rurau de Montastruc.
Participacion : 5 €
Contact : 05 61 04 49 24

dimecres, 16 de desembre de 2009

L'Agripina

Èri absent, qu'ac auratz notat. Que'm caló compartir bèris moments d'intimitat forçada, quasi ua setmana sancera, dab ua desconeguda qui la dirèi Agripina A... En realitat, lo soa identitat n'èra pas tan segura. Lo Dr Lamarca que pensè que l'avèva arreconeishuda. Que l'avèva identificada com Agripina A..., Totun n'èra pas cent per cent segur, alavetz, jo tanpòc.
Ara l'Agripina se n'ei anada. E jo, que soi tornat.

dilluns, 7 de desembre de 2009

Era hèsta dera Calandreta e era çarnalha.



La Calandetra Eths Capdèts de Gasconha qu'organiza ua HÈSTA DERA CALANDRETA a Miramont de Comenge lo dimenge qui vien, 13 de deceme, a 11 ò 30. S'i poderàn escotar cançons polifonicas dab lo grop era Sarnalha, e véder un documentari consacrat aras escòlas Calandreta e eth film ETHS ERBEJAIRES, produït peth Ostau Comengés. Era hèsta que s'acabarà dab un repèish gascon (saupiquet de mongetas). Tot aquò que's debanarà ena sala deras hèstas de Miramont. Tà mes entressenhas, picatz 06 81 37 81 14.


Alavetz, quin e'ns cau escríver: çarnalha o sarnalha?

Alibèrt que pensava lo mot çarnalha que devèva proviéner d'ua fòrma diminutiva deu mot latin lacerta, qu'ei pr'amor d'aquera c de lacerta qu'escrivem çarnalha en gascon e cernalha en lengadocian. Lo mot qu'existeish tanben en catalan de la Val d'Aneu e Alcover que'u escriu sarnalla, dab ua s.

En realitat, que'm sembla la relacion etimologica enter lo mot latin lacerta e çarnalha/sarnalla n'ei pas briga assegurada. La n centrau deu mot gascon n'ei pas de bon explicar a partir de lacerta, de manèra qu'ua etimologia romana d'aqueth mot e demore mes que dobtosa.

N'ei pas impossible que
çarnalha/sarnalla sia aparentat au mot catalan de medish sens sargantana, dont l'etimologia ei tanben plan escura. Lo Gran Diccionari de la Llengua Catalana que'ns prepausa: [1135; d'un preromà *lakartana, dimin. del preindoeuropeu *lakarta amb el sufix iberobasc -na, probable base del ll. lacerta 'llangardaix', amb encreuament progressiu amb el protobasc seguandílea 'sargantana'].

En basc modèrn, çarnalha que's ditz sugelandara. Aqueth mot que coneish variacions dialectaus com: sugelinda, sugelindara, sugekandela, sugekandera, süskhàndera. Suge en basc que vòu díser sèrp e mei generaument reptile.


En realitat, las etimologias de çarnalha e de sargantana que'ns son totaument desconegudas. Qu'ei plan probable embdus mots que viengan deu hons aquitano-pirenenc deu vocabulari nòste e non sian pas explicables per ua etimologia indo-europèa .

En tot cas, la grafia occitana oficiau de çarnalha ns'impausa ua ç, per rasons probablament de las erronèas, mès arrai. Qu'ei la grafia oficiau e que la cau arrespectar.

PS1: de léger lo messatge deu vistaire consacrat a la serenalla andorrana e palharesa, ua espècia pròishe, mès distinta, de la çarnalha aranesa, e los variants deu mot sargantana en catalan e en aragonés (mercés a l'Onset). La serenalla s'a incorporat al lexic oficiau deu catalan coma andorranisme sinonim de sargantana (mercés a l'amic Salvador).

dimecres, 2 de desembre de 2009

Ua pròva mès (s'estèsse necessari) qu'Aran ei un gran país


Coma toti es grani paisi que s'arrespècten, Aran qu'a ua espècia de ludèrp que li ei pròpia. Voi parlar dera çarnalha aranesa (Iberolacerta aranica), clar. Qu'ei ua espècia en perilh d'extincion.
Mès tant que se parlarà aranés, segur qu'era çarnalha aranesa non se perderà. Donques parlar aranés que cau!

Baskoniako Mapa (segontes Federico)


Eth territòri nacionau segontes eth compatriòta vascon Federico Krutwig Sagredo, de veir acitau. E Aran, totun? Li manque era coa, ara parpalhòla de Federico!

E poderam demanar era dobla, tripla, quadrupla, quintupla nacionalitat? Qu'è dejà era occitana.

Damb es nòsti carnets d'identitat corresponents, de toti es colors, ne haram un beròi arcolan!

E çò de fòrça mès important: dilhèu qu'era mia targeta de Carrefour-Labèja foncionara PER FIN en Carrefour d'Erandio (Bizkaia).

E, mahé, era vida serà alavetz ben polida :)).

dimarts, 1 de desembre de 2009

Ena lengua occitana oficiau

Er avant-projècte de lei tocant ara oficialitat dera lengua occitana en Catalonha qu'ei consultable en linha. Era lengua occitana oficiau qu'ei er aranés e sonque er aranés.
Espèri que, per fin, poderam disposar d'un diccionari generau dera lengua occitana escrit totauments ena varietat oficiau, qu'ei a díder en aranés. Ja auem era gramatica d'Aitor Carrera, qu'auem encara un diccionari seriós de besonh. Era lengua qu'ac exigís.
Espèri qu'eth diccionari occitan-catalan-occitan serà totauments arrevisat, damb era part occitana reescrita sus ua base aranesa e non lengadociana, de manèra que posque servir as catalanofòns que vòlen apréner era lengua occitana oficiau. Eth diccionari Poujade-Balaguer, de caire lengadocian, qu'ei totauments inutilizable en aguest contèxte.
Espèri que, ena banda francesa d' Occitània, deisharàn de considerar er aranés coma ua forma menora o negligibla e que se hicaràn a emplegar de mès en mès aguesta varietat tant occitana coma es autes, non pas coma substitut dera sua pròpia mès en tot acceptar qu'er occitan oficiau sigue er aranés e unicaments er aranés. Le cau apréner e practicar. Deféner er aranés qu'ei deféner era lengua occitana.