tag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post5287086071616342615..comments2024-02-16T14:23:24.219+01:00Comments on Lo blòg deu Joan: I'm a cowboy and I don't deny it (cantabres e gascons, un ahèr d'h)Joan de Peirotonhttp://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-67612847000323372302009-10-15T20:52:10.014+02:002009-10-15T20:52:10.014+02:00Vianant: Sí, aquest exemple és evident, massa evid...Vianant: Sí, aquest exemple és evident, massa evident, i nogensmenys fals. Aquest orígen basc ha estat desmentit per treballs de filòlegs com Joan Coromines entre altres. El topònim aquest es càntabro-romànic: Sel de la Haya >Sel del Haya >Sel’l Haya = Selaya<br />Sel és una palabra del vocabulari càntabre que designa - o designava - un corral circular on els ramaders solien embarrar el bestiar per passar-hi la nit. És un mot bastant comú com a topònim a la comarca de Pas-Meria, on es situa Selaya. N’hi ha cinc exemples com a nom de llogaret al municipi de Luena (Pas-Meria): Sel de la Carrera, Sel de la Peña, Sel del Hoyo, Sel del Manzano i Selviejo. A aquesta lista, podem afegir-hi un llogaret de Corvera de Toranzo (també a Pas-Meria): Sel del Tojo.<br />El mot sel és extint, només fossilitzat com a topònim. Però podem mencionar el verb "enselar" que en deriva i que és encara utilitzat en el parlar passec (pasiego) segons el dialectòleg Ralf J. Penny. "Enselar" s’aplica a les gallines i no al ramat, però el sentit queda el mateix: embarrar les gallines per la nit per tal de protegir-les dels carnívors.Joan de Peirotonhttps://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-43908779525855765762009-10-15T20:21:04.177+02:002009-10-15T20:21:04.177+02:00M’estranya que puguis dir que no hi hagi cap rastr...M’estranya que puguis dir que no hi hagi cap rastre d’euskera a la toponímia càntabra. Un bon exemple, ben evident, de topònim basc és Selaya (euskera zelai, zelaia: prada, la prada).Un vianantnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-39382589839540924252009-10-14T21:21:16.768+02:002009-10-14T21:21:16.768+02:00Sus l'ahèr de la lengua indoeuropèa deus canta...Sus l'ahèr de la lengua indoeuropèa deus cantabres, soi a preparar un pòst dab citacions deus bons autors, bascos inclus.<br />Qu'ei un error de créder que l'ahèr de l'ar- protetic ei ua caracteristica compartida sonque peu gascon e peu basc. Qu'ei efectivament comun en la toponimia cantabra, pertot: el Arrodeo (Anievas), Arrañaos, Arredondo (Cabezón de Liébana), Arreturas (Islares), La arretura (frequent: Rasines, Ruente, Soba... ) , las Arrameras (Solórzano), arrubio, Arrosada (Vega de Liébana) etc, etc...<br />Mès n'ei pas ua caracteristica sonque de Cantàbria. <br /> En realitat, qu'ei generau dens TOTS los parlars ruraus de la peninsula iberica. Qu'ei en generau corregit en la lengua normativizada, mès pas tostemp. Per exemple en catalan normau: arraïmar, arremangar, arremetre, arremolinar, arrendar, arreplegar...E no'u trobam pas sonque dens los parlars pirenencs, qu'ei tanben frequent en astur-leonés, enqüèra mei luenh deu basco (véder Grados, Dialectologia Española Qu'ei sonque ua comoditat articulatòria ligada a la r iniciala dobla, pro generau e sens relacion de causa a efèit deu basco. <br />Tà tornar a l'influéncia italiana, sèi pas quin los Romans e recrutavan, mès ei plan possible que las garnisons èran pro omogèns etnicament. E lo latin èra indigèn sonque en Latium, eh! Dens la rèsta de l'Itàlia, se parlavan d'autas lengas.Joan de Peirotonhttps://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-87390898053838879872009-10-14T17:18:27.267+02:002009-10-14T17:18:27.267+02:00Quelle preuve a-t-on que les Cantabres étaient des...Quelle preuve a-t-on que les Cantabres étaient des indo-européens ? Aucune. Quelques inscriptions de noms propres, celtiques, comme dans les Vascongadas contemporaines. En tout cas, pas à l'Est de la Cantabrie moderne (qui connait aussi le trait gascon du ar- prosthétique : retondum > arredondo). Le vocabulaire roman de l'Est de la Cantabrie est également truffé de mots basques, sans parler des légendes populaires qui sont identiques. <br /><br />Ne pas voir un substrat largement basque pour un phénomène qui a son origine a chaque fois dans les environs immédiats de terres encore de langue basque aujourd'hui, il faut être sacrément sceptique de nature. Surtout quand toute l'argumentation repose sur la fabla navarro-aragonaise, langue de l'Ebre, région pour le coup celtibère puis profondément romaine, qui a propagé probablement ses traits en Haut-Aragon.<br /><br />Sans oublier qu'il faudrait expliquer que les soldats italiens en question se seraient étrangement contentés de coloniser l'Aquitaine ethnique ... alors même qu'elle n'avait plus d'existence légale avec le rattachement de la cité de Convènes à la Provincia par exemple. Et expliquer de même la répugnance des Basques pour ce même f. Sans tenir compte du fait que cette répugnance s'inscrit plus globalement dans celle pour les labio-dentales v et f.Heraushttps://www.blogger.com/profile/07032921971763481466noreply@blogger.com