tag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post2317684353995219401..comments2024-02-16T14:23:24.219+01:00Comments on Lo blòg deu Joan: Xarbot en catalan: ipotèsi etimologica arrevesitada, de l'occitan chabròt. Joan de Peirotonhttp://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-43329279709274413402017-06-08T15:34:30.403+02:002017-06-08T15:34:30.403+02:00Adixat Joan,
Ju ke so owsales e ke kunexi "fa...Adixat Joan,<br />Ju ke so owsales e ke kunexi "faire chabrot" permu dew franses! K'u ditz ma may bielyo en Bordèw... Tutü en patwès per asi ke dizen ha "gudalo" kwan hikon bî aw plat ta nesteja la supo. E que hès "miawsat" kwan t'i hikos pâ. "goudale" key pasat aw franses de si mès "chabrot", nèni.<br />Labetz lu pai "fait la goudale" e la mai bielyo "fait chabrot". Entertens ju qu'èri anat bede si per kas em demorabo drin de garburo ens lu tupî!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-77789591308188606232016-08-22T21:54:54.778+02:002016-08-22T21:54:54.778+02:00Qu'èi un endic mei sus la relacion xarbot e l&...Qu'èi un endic mei sus la relacion xarbot e l'occitan chabròt: locaument (a Borredà), xarbot i que significa :<br />Brou mal fet, sense gust; cast. bodrio. (D.C.B.V.). Que i arretrobam plan lo brou qui vien deu mot occitan chabròt. Per jo, aquesta relacion que va en favor de la mea ipotèsi: xarbot que vien plan de chabròt<br /><br /><br />Joan de Peirotonhttps://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-39860313021770019432016-08-21T10:17:19.885+02:002016-08-21T10:17:19.885+02:00Vull dir que els mots onomatopeics poden evolucion...Vull dir que els mots onomatopeics poden evolucionar i passar a d'altres llengües, i canviar el significat al llarg dels segles, igual que els altres mots. Per example, ningú diria (fins i tot els mateixos indoeuropïstes) que el llatí <b>faber</b> 'ferrer' té la seva origen en una onomatopeia que descriu el soroll de golpeig del metall quan es treballa a la forja.Octavià Alexandrehttps://www.blogger.com/profile/14569731729402710400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-76482944388060795232016-08-21T10:12:45.049+02:002016-08-21T10:12:45.049+02:00No és ben bé com dius, sinó més aviat al contrari....No és ben bé com dius, sinó més aviat al contrari. Una etimologia popular consisteix em què els parlants d'una llengua associen un mot d'origen desconegut (d'origen onomatopeic o no) per a ells a un altre de conegut. Per això un mot que molts segles enrera era onomatopeic va acabar essent associat p.ex. amb un animal ('cabrit') i fonèticament ell mateix també va fer cabrioles (ho dic com a metàfora de la metàtesi <b>br > rb</b>).<br /><br />En el cas del català, és possible que <b>xarbot</b>(1) fos originàriament <b>*xabrot</b> i hagués sofert una etimologia popular com la que descrius, confonent-se amb <b>xarbot</b>(2). Espsro haver-me explicat millor aquest cop. :-)Octavià Alexandrehttps://www.blogger.com/profile/14569731729402710400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-32307826538439944732016-08-21T09:25:43.396+02:002016-08-21T09:25:43.396+02:00Un bon exemple de çò qui volh díser, lo mot francé...Un bon exemple de çò qui volh díser, lo mot francés barboter (xipollejar). A l'origina, qu'avèva exactament la significacion deu mot catalan barbotejar, barboter que deriva de barba, com barbotejar. Uei lo dia, la signifcacion deu mot qu'a completament cambiat, la gent que i an sentit una onomatopèia e que n'i an hèit derivar la significacion. Total, en francés barboter significa xipollejar, qu'a perdut la significacion prumèra de barbotejar. L'evolucion xabrot xarbot qu'ei completament similara (barbotar -> xarbotar de xabrot)Joan de Peirotonhttps://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-55250804455381763912016-08-21T09:10:33.758+02:002016-08-21T09:10:33.758+02:00Non crei pas que s'agesca de dus xarbots omoni...Non crei pas que s'agesca de dus xarbots omonimes, qu'ei lo medish mot, l'un emplegat com a substantiu l'aute emplegat com a adjectiu. Entà saber se un ueu contien o non un poric (pollet), lo paisan que'u segoteish doçament. Si'enten (sent) un brut (soroll) de liquide sacsejat, l'ueu qu'ei "xarbot". Si non, lo poric (pollet) i ei. <br /><br />En gascon qu'observam çò medish dab lo mot barlòc. Se lo paisan enten (sent) lo liquide, l'uei qu'ei barlòc. A l'origina, lo mot en arpitan que vòu díser esquira (en cat. esquila). En gascon, lo mot qu'ei considerat popularament com l'onomatopèia de l'ueu shens poric dedens, qu'ei la defincion prumèra deu substantiu barlòc en gascon. Com a adjectiu s'aplica als ueu shens poric com xarbot en catalan. S'aplica també a les nogues vuides, les nogues menjades pels cucs. I clar, s'aplica també als humans (nèci, pèc, de pòca intelligéncia). <br /><br />A l'origina ni xarbot ni barlòc ne son onmatopeias, d'aulhors non n' i a pas guaire de relacion fonetica enter los dus mots supausats representar lo medish son. Aquestas relacions onmatopeicas que son invencions popularas shens cap de realitat fonetica, en realitat. Els ous catalans i gascons són tan diferents entre si que els uns farien "barloc" mentre que els altres farien "xarbot" quan són sacsejats? Segur que no, fan el mateix soroll. I a l' Empordà, l'onomatopèia de l'ueu barloc, perdó, xabrot, és "cloc". L'ou cloc. <br />La relacion onmatopeica , son plan las gens qui la hèn, totun ne son pas tostemps a l'origina deu mot. Joan de Peirotonhttps://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-2491140727928104752016-08-21T08:27:30.768+02:002016-08-21T08:27:30.768+02:00Joan, no he dit que champorro estigui relacionat a...Joan, no he dit que <b>champorro</b> estigui relacionat amb <b>charbot/xarbòt</b>. sinó que el mot occità és d'origen onomatopeic i s'ha confós amb 'cabirol' degut a una etimologia popular.<br /><br />La questió és el català té dos <b>xarbot</b> homònims, el primer relacionat amb <b>chabròt</b> però el segon no.Octavià Alexandrehttps://www.blogger.com/profile/14569731729402710400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-55700687466837372852016-08-21T08:04:48.900+02:002016-08-21T08:04:48.900+02:00En realitat, jo que pensi l'origina de cha(m)p...En realitat, jo que pensi l'origina de cha(m)purra n'ei pas mei onomatopeica que la de chabròt. Chabròt (varianta de chabròu, cabròu) vien deu latin capreolus e cha(m)purrar vien deu lorenés via lo francés chambouler puish lo gascon chamborlar var. chaporlar. Que me n'expliqui hens lo tèxte deu blòg. Las valors onomatopeicas prestadas a tots aquestes mots que son d'invencions popularas de part de gent qui van interpretar mots estranhs (forasters) com van poder. Joan de Peirotonhttps://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-13634243753993621062016-08-20T20:09:25.346+02:002016-08-20T20:09:25.346+02:00En tot cas chabròt que's ditz cabròu en proven...En tot cas chabròt que's ditz cabròu en provençal (cf. Mistral), qu'ei lo mot entà díser cabirol. L'origina onomatopeica no'm sembla pas vertat aquiu. La relacion fonetica enter xarbot e chabròt que'm sembla evidenta, la enter champoreau e champorro evidenta tanben, totun non crei pas que i aja la mendre relacion filogenetica enter chabrot/ xarbot e champorro. Los mots non son pas briga aparentats, que'm pensi jo. Segon los deu cntrl, l'origina de chabròt qu'ei lo latin capreolus. http://www.cnrtl.fr/etymologie/chabrotJoan de Peirotonhttps://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-72801537678884418022016-08-20T11:37:29.690+02:002016-08-20T11:37:29.690+02:00És clar que no ho deia seriosament! Era només un e...És clar que no ho deia seriosament! Era només un exemple per il·lustrar que és fàcil fer hipòtesis, però una altra cosa és que estiguin ben fonamentades.<br /><br />Per altra banda, sembla que la relació entre <b>chabròt</b> i 'cabrit' (gascó <b>crabòt</b>) és deguda a una etimologia popular. La pista me l'ha donada aquesta frase de <a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Chabrot" rel="nofollow">l'article de la Viquipèdia francesa</a>: <i>Il semblerait que cette pratique ait aussi existé au nord de la Loire: dans le dernier volume de la Chronique des Pasquier, Georges Duhamel parle d'une pratique déjà ancienne (« c'était une coutume de mon père ») qu'il appelle le <b>champorot</b> et qui est le <b>chabrot</b></i>. Resulta que el <a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Champoreau" rel="nofollow"><b>champoreau</b></a> és una barreja de cafè i vi o una altra beguda alcohòlica, el nom de la qual deriva del castellà popular <b>champorro</b> 'barreja', postverbal de <b>cha(m)purrar</b> 'barrejar licors', que pel que sembla prové del mateix origen onomatopeic que <b>chapotear</b>.<br /><br />Així doncs, és ben possible que <b>xarbot</b>(1) i <b>chabròt</b> tinguin un origen comú onomatopeic (opció que em sembla més probable que un manlleu directe), mentre que <b>xarbot</b>(2) no té cap equivalent occità conegut i tindria una altra etimologia.Octavià Alexandrehttps://www.blogger.com/profile/14569731729402710400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4432424713659720629.post-74665250169564762672016-08-20T10:46:42.517+02:002016-08-20T10:46:42.517+02:00Tot i que l'etimologia proposada per en Coromi...Tot i que l'etimologia proposada per en Coromines és inversemblant, el que diu el DGLC és correcte, en el sentit que en principi tenim dos mots homònims, dels que la manca de coneixement de l'etimologia ens impedeix ajuntar-los en un de sol.<br /><br />Pel que fa a <b>xarbot</b>(1) i <b>xarbotar</b> no veig cap possibilitat de relació amb <b>chabròt</b>, però és possible que tingui algun parentiu llunyà amb altres veus d'origen onomatopeic com el castellà <b>salpicar</b> (que ve a ser l'equivalent aproximat de <b>xarbotar</b>) o <b>chapotear</b>. En tot cas, els detalls resten amagats en les desconegudes profunditats de la història de la llengua.<br /><br />I en quant a <b>xarbot</b>(2), si n'hi hagués relació (cosa que dubto) amb la paraula occitana, no seria pas recent sinó força allunyada en el temps. Posats a triar, prefereixo l'antic eslau eclesiàstic <b>za-prъtъkъ</b>, que vol dir el mateix, i el txec <b>s-pratek</b> 'vedell prematur', amb una evolució com p.ex. <b>*saprot > *xaprot > xarbot</b>. :-)Octavià Alexandrehttps://www.blogger.com/profile/14569731729402710400noreply@blogger.com