E òc! Mercès a la Marina Rosell per aquesta video
RODAMÓN
Per què te'n vas a córrer món
amor absent
per què has de ser el meu rodamón
eternament
— vaig on la meva ànima em duu
aquí o allà
fins que algun dia em porti a tu
potser demà
tots els camins que fem, després
es trobaran
per què t'allunyes més i més
a cada instant
— mai no he pogut trobar aquell gest
que ens acostés
el temps que em queda, si tu hi ets
et buscaré
tant esperar temps i més temps
m'hauré cansat
i el nostre amor endut pels vents
s'haurà esborrat
— ell ja no va saber què dir
i se'n va anar
amb la seva ombra a l'infinit
o més enllà
ella l'espera amb tot el cor
per si tornés
l'esperarà fins a la mort
inclús després
— i un dia, allí on es fon l'estel
amb la foscor
ells s'uniran com terra i cel
a l'horitzó
Bé, francament, soi pas fanatic d'aqueste rodamón, jo. E sèi pas se èra ua tan bona idea de hèr cantar lo Jòrdi, finaument...Mès, qué voletz, la Marina qu'ei la Marina (non, pas la soissa, voi díser la Rosell !)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada