En responsa a ua proposicion de Jesús-M. Tibau, que'vs deishi un poemet en versions gascona e catalana.
L’ocean deus tons uelhs
non coneish nada barana:
m’ i voi negar dab un sospir,
tà húger deu temps qui passa.
A l'arrampa deus tons dits,
l’eternitat que s’i hauça,
com lo só a la matiada.
L'oceà dels teus ulls
no coneix cap límit:
m’hi vull negar amb un sospir,
per fugir del temps que passa.
A la barana dels teus dits,
l’eternitat s’hi alça,
com el sol a la matinada.
A la barana dels teus dits,
ResponEliminaes recolza el meu plaer.
(bé, si vull participar, hauré de trobar uns quants versos més...)
fantàstic , moltes gràcies
ResponEliminaEn la meva ment
ResponEliminatoco suaument
el barana dels teus dits
i pregunti's si podries ser un amic