Lou Gascoû qu'a talén
qu'ey û òmi doutat ;
L'Ouccitâ qu'a talén
qu'ey sounqu'û ahamat
Lo Gascon qu'a talent
qu'ei un òme dotat ;
L'Occitan qu'a talent
qu'ei sonqu'un ahamat
(anonime deu Joan deu Peiroton)
gascon / català
aver talent / tenir talent
sonque / sols, només
ahamat, ahamiat / afamat, per extenció aganit
En occità no-gascó, aver talent = tenir gana
Bon! La vertat : ja sabetz que jo los aimi a los Occitans (ua votz au hons de la sala: pas autant com a las Occitanas !!!) .
Anem ! Ara, tà'm hèr perdonar, que segueish ua romanceta en lenga nosta ;)), tirada deu CD titolat Plaisir d'amour, chansons & romances de la France d'autrefois, de l'excellent Vincent Dumestre e sa formacion Le Poème Harmonique...Qui vòu audir cançon ?
Alavetz, qui vòu audir cançon, adara? Ua cançoneta navèra, segur, la d'un joen gojat, e d'ua damisèla tanben. E vòs ?
Que disen qu'an hèit sèt ans l'amor, sèt ans a l'esconuda, mès, au cap de sèt ans, lo galant que s'ei maridat.
Au casau deu son pair, que i a bruishons d'ortigas, e que n'a hèit un flocalh e que l'a dat a sa 'miga.
" - Aquò qu'ei entà vos, qu'ei tà la despartida, canta rossinholet,
a ua auta que vos, lo men pair que'm marida
- La qui vatz esposar be n'ei donc tan beròja?
- Pas tan beròja, non, mès era qu'ei plan rica !
- E deishatz la beutat tàd aver las pistòlas ?
- Amiga, en v'ac pregar, e seguiratz la nòça ?
- Amiga, s'i vienetz, vienetz-i plan vestida. "
Lavetz la damisèla qu'a hèit talhar tres raubas.
L'ua de satin blanc, l'auta de satin ròse
E l'auta en teishut d'aur, tà plan marcar qu'ei nòbla.
Deu mei luenh qu'òm la ved " Güeratz, Güeratz, la nòvia !
- la nòvia ne soi pas, que soi l'abandonada. "
Lo galant la saluda e que pren sa man blanca
que l'emmia entà har un petit torn de dança.
Tanlèu lo purmèr torn, la bèra que cad mòrta.
Perqué morir, amiga, e morir de la sòrta?
Si moritz per m'amor, jo mòri per la vòsta."
Que pren lo son cotèth, que'u se planta en la còsta.
E lo monde que disen : "B'ei donc trista la nòça, tè, vivant !
Ah, los praubes mainats ! Adara son mòrts d'amorosia !
11 comentaris:
Audir, com es diu quan ja l'has sentit? audita? audi....què? Una mica seriosa, eh? Millor per mi l'anterior, que plan m'ha agradat... Sóc un "petardo"
Ara sí, ara petonassos, maco! Recorda que el grup es diu mesclat, però t'econsello que miris si et descarregues alguna cançó, jo provaré d'enviar-te'n altra vegada...
Zel-> Mesclat, sí, ben notat. No necessites enviar-me la cançó, jo podria perfectament descarregar-la del teu podcast, però no ho faig per raons ètiques. Procuraré fer-ho de manera legal, em costarà a penes 1 euro.
audir ve del latin audire :
audire >audir o ausir, del occità au(s)ir ve el català oir
Es incoatiu també en gascó : (jo) audeishi, (tu) audeishes, (eth, era) audeish, (nosautes) audeishem, (vosautes) audeishetz, (eths, eras) audeishen
ja l'has sentit = ja l'as audit (si l' no es refereix a un objecte o persona del génere femení)
Aqueste cant, ja l'as audit
Aquesta cançon, ja l'as audida
Si el complement es troba desprès del verbe, l'acord del participi no és obligatori i generalment no es fa.
Ja as audit aquesta cançon (és rar encara que igualment correcte de dir: ja as audida aquesta cançon) .
E ara, potonasses de la mea part tanben ! :)))
Roser, he trobat això a :"http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdf":
"En els temps compostos, el participi concorda amb el pronom acusatiu de tercera persona (el, la, els, les):
- No me les he menjades jo, les taronges
– Has vist la meua germana? – No, no l’he vista
En contextos en què el temps compost va seguit d’un infinitiu, també es fa la concordança si el pronom s’anteposa al conjunt verbal, amb independència que el pronom ho puga ser del verb en infinitiu: No l’ha deguda conéixer, No les hem pogudes agafar, No les hem volgudes castigar.
La concordança, tanmateix, s’ha perdut en alguns parlars i en altres es manté en femení (singular i plural), però no en masculí plural.
El manteniment de la concordança en el femení segurament s’ha vist afavorit pel fet que, en el singular, permet explicitar la distinció de gènere (que no apareix indicada per la forma elidida que adopta el pronom davant de l’auxiliar haver): me l’he menjat / me l’he menjada.
D’acord amb aquesta situació, en l’actualitat es tendeix a acceptar la manca de concordança amb el participi. En valencià, on la concordança és general en femení, és preferible mantenir-la."
Doncs suposo que la concordància occitana (i també francesa) del participi va perdre's en català per contaminació de l'ús castellà.
Osti, que ets fil.lòleg tu? Em deixes "esmaperduda i garratibada". Potser sí, que el teu veritable ofici té a veure amb això, sinó ets algú que ha fet malbé la carrera de la seva vida!!!! Hauríem de llegir una proposta en occità o gascó de la foto dels relats conjunts (aquella del noi que surt del quadre) Hi has entrat mai a l'espai? Des de ca meva hi ha un enllaç!!!!
Benvolgut Joan,
Tinc la intenció de visitar Tolosa amb la meva xicota el cap de setmana del 9 i 10 de febrer. Només volia dir-t'ho per si ens podem veure. També et volia demanar algun consell. Si et sembla bé, ens podem comunicar a través del meu correu electrònic, que pots trobar al meu perfil. Si no, ja usarem el teu blog. Em sembla que ha de ser molt maco Tolosa. Que vagi bé. Fins aviat.
Eduard
Amb molt de gust, Eduard! Doncs seguirem comunicant-nos per mail, millor.
Zel: Bé no, no sóc filolèg;...Sóc biolèg (que rima, notaràs...). La meva ciència filològica es diu... google !
Quant a l'espai, no, no hi he entrat mai...Haig de fer-ho, fa ? Doncs ho faré...
Las occitanas que son plan beròjas (sustot las tolosanas :D).
Mas que'm agradan mes las gasconas e bascas :)
Fiondil: Ah, las basquetas! :))
Ai Joana que jo entenc millor el francés que l'o`ccità. I em ve just entendre't! ;)
Però aniré passant i a lo millor aprenc una altra llengua. Mai se sap!
gràcies per les teves visites!
Joana: de qui parla gascó, hom diu que pot comprendre facilment totes les altres varietats de l'occità (català inclús) però que ningú dels no-gascons no el pot comprendre. En realitat, tothom hi arriba amb el temps. La força del costum...:))
Publica un comentari a l'entrada