Nosauts Gascons qu'avem dejà ua carta d'identitat on lo gascon no' i ei pas, non volem pas d'ua auta on lo gascon i seré enqüèra absent. Tà'vs pregar, que cau que la nòsta carta nacionau d'identitat e sia redigida en gascon pr'amor la nòsta identitat qu'ei gascona. Occitana, òc, mès prumèr gascona. Doncas tà nosauts e tà començar, no' i a pas nada Estampariá Nacionala mès ua Imprimeria Nacionau. Que'vs calerà acostumar ad aquera denominacion dobla e amuishar-la de manèra oficiau, dens l'òrde qui volhatz, vam! Exigim que lo gascon e sia cooficiau dens la confederacion occitana, doncas present sus tots los documents oficiaus de la confederacion nòsta. Sequenon, non ne volem pas, d'aquera confederacion. Simple.
Doncas las arreviradas suggeridas:
Carta Nacionau d'Identitat Prenom: Nom: Data de Neishença: Sèxe:
Adrèça
Hèita lo/eth:
A/en:
Validitat:
Signatura deu titulari:
Sagèth:
Plan coraument,
JdP
PS Per la Lutz: lo potonàs per aquesta iniciativa geniau !
En tot escotar un CD de Jorge Oñate, que m'èi apercebut l'artista - vadut en 1949 a La Paz au ras de Valledupar - Colómbia- qu'a avut dret a un article dens la wikipédia de lengua anglesa e sonque en lengua anglesa. En la wiki espanhòla, n'i ei pas. Qu'èi trobat aquò estranh. Jorge Oñate, conegut coma "lo Rossinhòu deu César", qu'estó au punt de morir, paucas setmanas a, mès qu'ei a arrehè's a casa deu son hilh après ua ospitalizacion a la clinica Reina Sofia de Bogotà.
Au paréisher, la relhèva qu'ei assegurada per un (hèra) joen fan deus sons...Geniau, lo petiton!!! :D
L'acordeonista qui vedem sus la video qu'ei Christian Camilo Peña, "rey vallenato" 2008.
Enguan que m'an dit e tornat díser de non pas hèr nada crompa en botigas e supermercats lo dimenge.
Prumèr que m'ac digó la gojata de Las Paluds. N'èra pas briga contenta, la beroginha, quan e'u confièi qu'èri anat a crompar quauquarren en ua jardineria un dimenge. Ua jardineria, totun...non pensavi pas qu'aquò e pausava problèma.
Mes recentament qu'arrecebói un mèl d'Iniciativa Per Occitània - en cinc exemplars tà qu'estossen plan segurs qu'aumens un arribèsse tà casa- on i denonciavan lo tribalh dimenjau qui amiava fataument tà tóner los emplegats de manèra vergonhosa. Se lo gascon drin charneguejaire d'aqueth comunicat e'm deishè perplèx, lo hons, pas tant.
Que s'i son escaduts, fin finau. Que m'an convençut.
Doncas, d'acòrd, d'ara endavant, evitarèi de córrer las botigas e los supermercats lo dimenge. Coneguda causa sia.
L'amic Daniel, deu grop castelhonés (de La Plana) Saüc, que m'a hèit descobrir Kseniya Simonova, ua gojata ucrainesa de 25 ans qui raconta istuèras shens paraulas en bèth dessenhar sus sable...Güeitatz,que'n vau la pena !!!
Cuan yera chicorrón, al mío llugá, abría puesto cantá coma cantan a Pau:
"Aquellas montañas tan alteras no me dixan bere anqu'están els míos amors, Si sabese bedé-los u trobá-los crusaría el barranco sin po de ufegá-me. Aquellas montañas s'abaixarán y apareserán els míos amors. No canto brenca per yo, canto per la mía amiga"
Perque a Fransa be aná a buscá dona, allí tiengo ara, casa, dona y mainada y canto:
"Aquellas montañas tan alteras no me dixan bere anqu'están els míos amors..."
José María Ferrer Tirat deu recuelh titolat Ta las fuens m'en boi Poemas y narrazions en aragonés benasqués (Publicazions d'o consello d'a fabla aragonesa Uesca, 1985)
L'eslògan del vespre: Sense València i Rosselló, no hi ha nació!
Variant perotonenc i circumstancial:
Perpinyà és catalana! Porta-t'hi l'abric de lana, que hi fa un fred que pela, bé que hi hàgim vist la Mela! De la Gran Catalunya, Rosselló és la Lapònia! Som una nació i volem calefacció!
Uei que'ns brembam deu tractat deus Pirenèus, signat 350 ans a. Aquèra experiéncia qu'estó traumatizanta peu pòble catalan qui 's vedó dividit per ua frontèra estatau non demandada ni esperada mès impausada per poders estrangèrs. Aqueth eveniment que serà l'ocasion d'ua manifestacion a Perpinhan dab lo correllengua e un concèrt balhat per artistas deus País catalans e occitans. Que i serèi, a la Catalonha deu nòrd, tà passà'i aquesta jornada. Tà'n saber mes suu programa de la diada, anatz véder aquiu.
Ara que podem constatar la frontèra que i ei ben enradigada dens las mentalitats deu mond deu nòrd e deu sud de la Montanha. Mès non pas dens la mea. Tà jo, la cadea pirenenca qu'ei au centre deu men País Gran, qu'ei la soa espina dorsau.
Los Pïrinèus non son pas ua frontèra. O mes exactament, non aurén d'èster ua.
Tè, que'm hè tostemp arríder aquera cançoneta tradicionau qui narra las benalèjas deu rei Francés I de França, capturat peus Espanhòus a Pavia lo 24 de heurèr 1525. Aquera version, que la trobaratz suu site tot en gascon deu Mèste Andriu Hourcade qui l'arrecuelhó auprès d'Agustin Cauhapè de Laruns.
Quan lo Rei partí de França (bis) Conquesir d'autes peís Viva la ròsa Conquesir d'autes peís Viva la flor, la flor deu lis.
Arribat davant Pavia (bis) Los Espanhòus l'an pris Viva la ròsa Los Espanhòus l'an pris Viva la flor, la flor deu lis.
« Rend-te, rend-te Rei de França (bis) Sinon tu qu'ès mort o pris...
- E quin serí lo Rei de França (bis) Jamei jo que non l'èi vist... »
Que'u lhevàn l'ala deu manto (bis) Qu'i trobàn la flor de lis...
Que lo prenen e lo ligan (bis) Dens la preson que l'an mis...
Dens ua lèda tor escura (bis) Jamei sorelh non s'i ei vist...
Sinon per ua frinestòta (bis) Qui espiava tà París...
Ved viéner bèth petit patge (bis) Petit patge de París...
« Patge quins navèths me pòrtas ? (bis) Que s'i conta per París ?
- Las novèlas qui jo pòrti (bis) Que lo Rei qu'ei mort o pris...
- Petit patge quan te'n tornes (bis) Quan te'n tornes tà París...
Hè compliments a la Reina (bis) I aus mens mainats petits...
Que hascan bàter monèda (bis) De la qui's hè dens París...
Que n'envien ua carga (bis) Tà'm rachetar au país... »
E aquiu que n'avetz un extrèit d'ua auta version gravada per Verd e Blu, en gascon corrècte, aquera.
Quan lo Rei partí de França (bis) Conquerir d'autes país Viva la ròsa Conquerir d'autes país Viva la flor, la flor deu lis.
Quan estè davant Pavia (bis) Los Espanhòus que l'an pres Viva la ròsa Los Espanhòus que l'an pres Viva la flor, la flor deu lis.
« Amic legedor, los nòstes dus lengatges son lo francés celtic e lo gascon. (…) Gascon, naturau per nosauts de Bearn, Comenge, d’Armanhac, e autes, qui èm embarrats enter los monts Pirenèus e Garona » (Pèir de Garròs, Abans-díser de « Poesias gasconas » 1567, virat en gascon peu vòste servidor, la version originau de l'abans-díser qu'ei en francés, las poesias gasconas, eras, que son... en gascon)
Demòri a Tolosa, con! Tolosa de Lengadòc, dins lo departament de Nauta Garona, sabètz ? Soi gasconofòn, ça que la. Qué volètz, degun es pas perfièit! :-D.
Tà contactà'm : joan.peiroton@gmail.com
In memoriam: Jean-Baptiste Gastellu dit Yan dou Sabalot (1896-1981)
Qu'èy counfiat en medich téms l'obre mìe "Margalide. La hilhe dou pràube" a l'Escole Gastoû Febus tagnente dou Felibrige e a Per Nouste, seccioû biarnese de l'Institut d'Estudis Occitans. Acò, déns un esperit de pats e d'unioû. Qu'ey amasse e sounque amasse qui pouderam hà arrespectà la nouste lengue gascoune e hicà-la a la place haute qui s'amerite. Yan Gastellu-Etchegorry (Yan dou Sabalot) Escole Gastoû Febus ------------------------------------------------ Qu'èi confiat en medish temps l'òbra mia "Margalida. La hilha deu praube" a l'Escòla Gaston Febus tanhenta deu Felibrige e a Per Noste, seccion biarnesa de l'Institut d'Estudis Occitans. Aquò, dens un esperit de patz e d'union. Qu'ei amassa e sonque amassa qui poderam har arrespectar la nosta lenga gascona e hicar-la a la plaça hauta qui s'amerita. Jan Gastellú-Etxegorri (Jan deu Sabalòt) Escòla Gaston Febus
Ligams de sites gascons en grafias diferentas (que'us aimi tanben, son de noste)