diumenge, 15 / novembre / 2009

Uei qu'ei dimenge

Uei qu'ei dimenge, jorn de repaus.

Enguan que m'an dit e tornat díser de non pas hèr nada crompa en botigas e supermercats lo dimenge.

Prumèr que m'ac digó la gojata de Las Paluds. N'èra pas briga contenta, la beroginha, quan e'u confièi qu'èri anat a crompar quauquarren en ua jardineria un dimenge. Ua jardineria, totun...non pensavi pas qu'aquò e pausava problèma.

Mes recentament qu'arrecebói un mèl d'Iniciativa Per Occitània - en cinc exemplars tà qu'estossen plan segurs qu'aumens un arribèsse tà casa- on i denonciavan lo tribalh dimenjau qui amiava fataument tà tóner los emplegats de manèra vergonhosa. Se lo gascon drin charneguejaire d'aqueth comunicat e'm deishè perplèx, lo hons, pas tant.

Que s'i son escaduts, fin finau. Que m'an convençut.

Doncas, d'acòrd, d'ara endavant, evitarèi de córrer las botigas e los supermercats lo dimenge. Coneguda causa sia.

dissabte, 14 / novembre / 2009

Animacion sus sable: Kseniya Simonova

L'amic Daniel, deu grop castelhonés (de La Plana) Saüc, que m'a hèit descobrir Kseniya Simonova, ua gojata ucrainesa de 25 ans qui raconta istuèras shens paraulas en bèth dessenhar sus sable...Güeitatz,que'n vau la pena !!!

divendres, 13 / novembre / 2009

Cuan yera chicorrón (Quan èri petiton)













Cuan yera chicorrón, al mío llugá,
abría puesto cantá coma cantan a Pau:



"Aquellas montañas tan alteras
no me dixan bere
anqu'están els míos amors,
Si sabese bedé-los u trobá-los
crusaría el barranco
sin po de ufegá-me.
Aquellas montañas s'abaixarán
y apareserán els míos amors.
No canto brenca per yo,
canto per la mía amiga"

Perque a Fransa be aná a buscá dona,
allí tiengo ara, casa, dona y mainada
y canto:

"Aquellas montañas tan alteras
no me dixan bere
anqu'están els míos amors..."

José María Ferrer
Tirat deu recuelh titolat Ta las fuens m'en boi
Poemas y narrazions en aragonés benasqués
(Publicazions d'o consello d'a fabla aragonesa
Uesca, 1985)

dilluns, 9 / novembre / 2009

A Perpinhan, lo Peiroton i èra
















L'eslògan del vespre:
Sense València i Rosselló,
no hi ha nació!


Variant perotonenc i circumstancial:

Perpinyà és catalana!
Porta-t'hi l'abric de lana,
que hi fa un fred que pela,
bé que hi hàgim vist la Mela!
De la Gran Catalunya,
Rosselló és la Lapònia!
Som una nació
i volem calefacció!

dissabte, 7 / novembre / 2009

Tractat deus Pirenèus: dejà 350 ans


Uei que'ns brembam deu tractat deus Pirenèus, signat 350 ans a. Aquèra experiéncia qu'estó traumatizanta peu pòble catalan qui 's vedó dividit per ua frontèra estatau non demandada ni esperada mès impausada per poders estrangèrs. Aqueth eveniment que serà l'ocasion d'ua manifestacion a Perpinhan dab lo correllengua e un concèrt balhat per artistas deus País catalans e occitans. Que i serèi, a la Catalonha deu nòrd, tà passà'i aquesta jornada. Tà'n saber mes suu programa de la diada, anatz véder aquiu.

Ara que podem constatar la frontèra que i ei ben enradigada dens las mentalitats deu mond deu nòrd e deu sud de la Montanha. Mès non pas dens la mea. Tà jo, la cadea pirenenca qu'ei au centre deu men País Gran, qu'ei la soa espina dorsau.

Los Pïrinèus non son pas ua frontèra. O mes exactament, non aurén d'èster ua.


Tè, que'm hè tostemp arríder aquera cançoneta tradicionau qui narra las benalèjas deu rei Francés I de França, capturat peus Espanhòus a Pavia lo 24 de heurèr 1525. Aquera version, que la trobaratz suu site tot en gascon deu Mèste Andriu Hourcade qui l'arrecuelhó auprès d'Agustin Cauhapè de Laruns.

Quan lo Rei partí de França (bis)
Conquesir d'autes peís
Viva la ròsa
Conquesir d'autes peís
Viva la flor, la flor deu lis.

Arribat davant Pavia (bis)
Los Espanhòus l'an pris
Viva la ròsa
Los Espanhòus l'an pris
Viva la flor, la flor deu lis.

« Rend-te, rend-te Rei de França (bis)
Sinon tu qu'ès mort o pris...

- E quin serí lo Rei de França (bis)
Jamei jo que non l'èi vist... »

Que'u lhevàn l'ala deu manto (bis)
Qu'i trobàn la flor de lis...

Que lo prenen e lo ligan (bis)
Dens la preson que l'an mis...

Dens ua lèda tor escura (bis)
Jamei sorelh non s'i ei vist...

Sinon per ua frinestòta (bis)
Qui espiava tà París...

Ved viéner bèth petit patge (bis)
Petit patge de París...

« Patge quins navèths me pòrtas ? (bis)
Que s'i conta per París ?

- Las novèlas qui jo pòrti (bis)
Que lo Rei qu'ei mort o pris...

- Petit patge quan te'n tornes (bis)
Quan te'n tornes tà París...

Hè compliments a la Reina (bis)
I aus mens mainats petits...

Que hascan bàter monèda (bis)
De la qui's hè dens París...

Que n'envien ua carga (bis)
Tà'm rachetar au país... »

E aquiu que n'avetz un extrèit d'ua auta version gravada per Verd e Blu, en gascon corrècte, aquera.

Quan lo Rei partí de França (bis)
Conquerir d'autes país
Viva la ròsa
Conquerir d'autes país
Viva la flor, la flor deu lis.

Quan estè davant Pavia (bis)
Los Espanhòus que l'an pres
Viva la ròsa
Los Espanhòus que l'an pres
Viva la flor, la flor deu lis.



Tà l'aver sancera, que'vs sufeish de crompar lo CD Ompra o Só en çò deus Menestrèrs Gascons!

dimecres, 4 / novembre / 2009

Abraham avinu (Abraham lo nòste pair)

Uei que serà ua cançon qui non ns'aluenha pas tròp de Crèta, en tot cas per arrapòrt aus Pirenèus, mès aqueth còp en lengatge qui s'aparenta mes "al habla cristiana" enqüèra que de crestian no'n sia pas briga. La cançon nos relata l'istòria de la concepcion d'Abraham, hilh deu rei Nimròd e de la soa molher Terakh.
La votz cristalina de la magnifica Mara Aranda que m'acompanharà durant tot lo dia!

dimarts, 3 / novembre / 2009

Musica divina

Nada paraula, nat brut, nat chepic, la nueit qu'ei escura, dehòra que plau...
E la musica divina, enqüèra e enqüèra...