dijous, 11 d’octubre del 2018

Cauerac, caishalòt:, fr. cachalot: sintèsi / synthèse (en francés).

Il est un animal dont les Gascons peuvent être fiers, c'est le cachalot. En effet, le gascon a deux mots pour dire cachalot.

Le premier est "cauerat" (cauerac, Bayonne, 1258, cauerat 14eme siècle). C'est le mot le plus ancien de toutes les langues romanes pour désigner ce cétacé Il est d'ailleurs de formation gauloise, et non pas latine, contrairement à l'hypothèse émise par le DAG (Dictionnaire d'Ancien Gascon) qui suggèrait une dérivation deu mot latin "caput". Cauaru- en gaulois signifie "géant, colosse" (le mot à son entrée dans dictionnaire de langue gauloise de X. Delamarre. Cf. Kawaros dans les dictionnaires Matasovic e Celtic Lexicon de l'Univ. du Pays de Galles). Cauaracu- est une forme affixée très régulière de cauaru- (le suffixe -ac(u) est le même que celui des toponymes comme Mérignac, Blagnac, Aurillac etc). En Gaulois, cauaracos devait  signifier quelque chose du genre "gigantesque", "colossal". Notez que les parlers gascons, surtout les "negues" et et les garonnais, ont conservé une série de mots de formation gauloise analogue à celle de notre cauerat, pour désigner certaines espèces de poissons. Je pense en particulier à des poissons migrateurs frayant dans la Gironde ou la Garonne comme l'alose et l'esturgeon, respectivement "colac" et "creac" ou "creat" (notez a variante en -t, bien attestée) , voir le FEW pour l'explication étymologique de ces mots. La dérivation en -at est probablement due à une un participe passé: cauerat par  confusion avec caperat et creat avec le participe passé de crear, en plus que la phonétique de certains parlers (marmandais, agenais) confond les deux lettres en final /k/ prononcé /t/.
Le mot cauerat est généralement écrit caverat dans les dictionnaires de graphie alibertine, la légitimité de cette graphie est discutable compte-tenu de l'étymologie mais aussi et surtout de l'existence d'une autre forme phonétique du mot à seulement deux syllabes: caurat (cf. caverat, caurat  Dic. TeG de  P. Morà).  Cette évolution du mot en gascon rappelle le mot cornique cawr (géant) qui dérive de cauaros: en vieux cornique cawr-marc signifie chameau (lit. géant- cheval) (DicGaul. Delamarre, cf E.D.P-C de Matasovic. En breton, le mot Kaour désigne le géant des légendes et contes pour enfants, il est tombé en désuétude dans le langage courant (cf. Kaour, dictionnaire Favereau)

L'autre mot pour dire cachalot est plus récent (17eme) et est... caishalòt (cachalòt). Ce mot est de formation proprement gasconne, il dérive de caishalut (ou cachalùt, selon votre choix graphique). C'est sous cette forme que ce mot désignant ce cétacé apparait pour la première fois (écrit: cachalut, récolté à Saunt Jean de Luz en 1628, voir l'adresse cachalot au CNRTL). Caishalut est un derivé affixé de caishau (molaire, dent), il correspond à notre mot "dentu". Lo caishalut (lou cachalut) veut donc dire littéralement "le dentu" "celui qui a des dents". Le fait d'avoir des dents distingue le cachalot des baleines à fanons. Le changement d'affixe (caishalut -> caishalòt) a du être provoqué ou facilité par l'environnement polyglotte des pêcheurs basques. En effet, ce mot est originaire du parler des pêcheurs de Saint Jean de Luz (ce parler gascon y est aujourd'hui éteint), or en basque et en espagnol, le suffixe -òt, bien plus courant en gascon que -ut, est reconnu et facilement adapté sous la forme -ote  qui est vivante dans ces langues péninsulaires, alors que -ut y pose un sérieux problème phonétique. En effet,  le u gascon sonne comme le u français, ce phonème n'existe ni en espagnol ni en basque à l'exception du souletin. Ce mot "caishalòt" a voyagé, il a connu un succès international. En plus du français, on le retrouve dans toutes les langues de la péninsule ibérique et aussi en russe, polonais, roumain, ouzbek, anglais, irlandais, danois, finlandais, esperanto etc, etc.

diumenge, 7 d’octubre del 2018

Tornado, tornada, tornade: un mot gascon en anglés, espanhòu e francés (messatge en version francesa).

De nos jours, le o fermé latin est prononcé ou (/u/) en gascon., même quand il se trouve en position tonique. On sait que ce n’était pas le cas autrefois entre autre grâce à la graphie des psaumes en rimes béarnaises de Salette, qui présente les trois degrés d'ouverture du "o" comme en catalan. Cette manière de prononcer le "o" fermé tonique /u/ est moderne. Mas quid du "o" prétonique ? A-t-il toujours été prononcé /u/ ? Cette question, je me la pose en comparant le mot du gascon contemporain "tournade" avec l’espagnol "tornado" et l' anglais "tornathe" (au 17eme). La question se pose à nouveau quand on considère certains éléments de l’onomastique officielle de cette région du gascon occidental: on a, par exemple, Torné (gascon tornèr) comme nom de famille sans oublier le nom de la ville d' Orthez, Ortès en gascon est prononcé ortès et non *ourtès. Tout se passe comme si la phonétique avait été fossilisée dans ces noms, y compris pour le toponyme. Et cette manière de prononcer le o prétonique n’a pas complètement disparu partout. En particulier à Bayonne, le mot "la yumpòle" (la balançoire) s’accompagne du verbe "yumpolà" (prononcé ainsi selon le dictionnaire Foix. Le mot n'est pas dans Palay). Et ça ne gène pas du tout le poète bayonnais Justin Larrebat (1816-1868) d’écrire dans ses vers gascons "oradye" "bordat" et non "ouradye" , "bourdat". Gallicismes? Pour le choix de ces mots, sans doute, mais ça n'explique pas tout car, comme l'a bien noté H. Gavel,  Larrebat écrit aussi trobat et non pas troubat (en français: trouvé) et là, ce n'est plus du tout un gallicisme...C'est une manière de prononcer qui, visblement, ne doit rien au français. Et dans la chanson Aitona Ixidro Elusu recueilli à Pasaia (Guipuskoa), on a ce vers: " le niño ploraue (sic)" . Il est donc très possible que "le tornada" (en graphie alibertine) ait été en fait bien prononcé "le tornade" autrefois, en gascon de Bayonne et de Saint-Sébastien (la forme au féminin de l'article défini en gascon de la côte basque et landaise est "le"). Cette manière de prononcer le "o" prétonique de "tornada" (en graphie alibertine) pourrait être soit un archaisme qu'on retrouverait fossilisé dans Ortès etc, soit une prononciation locale en accord avec le basque (tornu) et l'espagnol (torno).
Que le mot 'tornado' vienne de l’espagnol 'tronada' m'apparait  invraisemblable non seulement du point de vue de la phonétique (pourquoi un mot anglais terminant par o représenterait un mot espagnol se terminant par a???) mais aussi de la sémantique (les coups de tonnerre, la tronada, ce n’est pas du tout ce qui caractérise la tornade). L’origine du mot doit plutôt être  le mot gascon "tornada" (graphie alibertine, le mot est prononcé tournade en gascon contemporain, le e atone final sonnant entre 'e' et 'a', /
Ə/). L’anglais a visiblement hésité entre les formes en -athe , tornathe e turnathe qu'on trouve au 17eme siècle, et les formes en -ado: tornado (17ème), var. ternado (16eme), c’est à dire entre une prononciation reflétant typiquement celle du gascon de la côte basque et une autre plus espagnolisée. Le mot bayonnais (le) *tornade  (s.f.) a pu être adopté en espagnol sous la forme (el) tornado. Ce changement de genre f -> m induit par le passage du gascon bascolandais au  castillan  est régulier, il est lié à la forme de l'article féminin en gascon "le" (article devenu devenu épicène en gascon du guipuscoa) et à la terminaison phonétiquement "neutre" du mot. Par exemple le mot gallo marache (s;f.) adapté en gascon sous la forme marrache (s.f) (sorte de squale) , (le) marrache - > esp.  (el) marraxo (s.m.) (squale); "le galerne (s.f.)" -> "el galerno" (s.m.), le berle (s.f.) (fr. la berle, cresson médicinal) - > esp. el berro etc.  "Le tornade", forme bayonnaise de "la tornada" : en gascon, ce substantif signifie la volée (dans le sens de châtiment, correction), on comprend qu’il ait pu être utilisé pour désigner le phénomène météorologique même si cette signification spécialisée du dit phénomène qui est fréquent dans les mers du sud mais pas franchement aquitain, n'est pas dans Palay. Mais Palay n'a pas tout noté, en particulier en ce qui concerne le gascon maritime et le gascon sud-oriental. Par exemple, cachalùt et son dérivé cachalòt (mot de la côte basque) ne sont pas répertoriés dans Palay non plus, mais la dérivation affixée à partir de cachàu (caishau en alibertin) est très régulière et sémantiquement très claire pour la forme cachalùt qui est la plus ancienne. Hélas, il nous manque un corpus des termes maritimes de Bayonne et de Saint Sébastien (Donostia), n'oublions pas que la langue gasconne était également parlé sur la côte basque espagnole. D. Sumien a recommandé d’adopter "lo tornado" (s.m.) en occitan au lieu de "la tornada" qu’il juge d’origine française (la tornade), je pense qu'une fois de plus, il a tort.  C'est l'inverse, c'est le mot français qui vient du gascon. On ne voit pas pourquoi l'espagnol el tornado aurait donné la tornade en français. Il est plus probable que mot français vienne des bayonnais eux-mêmes qui  parlaient aussi français, en plus de gascon et en gascon le mot tornade ou tournade est bien féminin.  Il n’y a évidemment pas lieu d’incorporer la forme espagnole et anglaise d’un mot gascon.

divendres, 5 d’octubre del 2018

Cohet, coet: mot gascon, mot catalan



Messatge publicat uei en francés a la mia paja facebook:

"Le mot "cohet" qui est un nom du diable en gascon pourrait résulter de l'adaptation du mot de l'ancien français coué ou coé (latin caudatum) qui désignait tout personnage que l'on supposait pourvu d'un appendice caudal, en particulier les satyres, le diable et même... les "ennemis anglais" (cf. dictionnaire Godefroy de l'ancien français). Le h dans le mot gascon serait un artifice phonique destiné à garder bien distintes les deux syllabes du mot (comme dans 'la-hens' forme alternative de laguens ; 'sahuc' pour 'saüc' ou 'gahús' pour 'gaús'). Le mot gascon "cohet" pourrait être à l'origine du mot catalan "coet" (anciennement "cohet"), lui-même à l'origine du mot espagnol "cohete", utilisés d'abord pour désigner le feu d'artifice (plus tard, au 20ème siecle, le mot servira aussi à désigner la fusée). L'assocation pourrait venir de la tradition catalane des danses de diables, d'origine religieuse, où des personnages déguisés en diable dansaient en faisant péter des feux d'artifice évocant l'enfer. Cette tradition, devenue laïque et festive, perdure encore aujourd'hui dans les pays de culture catalane. En catalan, le mot "cohet" remonte au 15eme siècle, en même temps que l'introduction de la pyrotechnie dans les danses de diables. Je suppose qu'à cette époque, ces personnages démoniaques devaient être joués par des Gascons, le métier de saltimbanque n'en étant pas un pour les Catalans de l'époque.

En langue gasconne, une adaptation phonétique analogue à "cohet" pourrait concerner le mot qui désigne le pied de la cornemuse des landes: "pihet" (adaptation probable du mot français pied).

Qu'ei hòrt complicat de har acceptar per un Catalan qu'un mot de la soa lenga posca aver ua origina gascona. Quitament Coromines, ignorant l'istòria gascona deus catalans, n'avè pas hèita la relacion enter cohet e cohet!  Totun lo diccionari Alcover-Moll qu'ei conhit de mots gascons (cf. frai etc), eretage de la diaspora gascona tostemps plan presenta en Catalonha despuish l'atge miejan. 

dimarts, 25 de setembre del 2018

Mot catalan, mot gascon: carrau

Carrau (s.m.). Gasc. 'carrèc', cf. 'carrau'. Lo catalan qu'a mei d'un mot tà díser "carrascla" com, per exemple, "xerrac", "xerric-xerrac", "matraca", "maçoles", "tenebra" e "carrau". Aqueste darrèr mot qu'ei tanben gascon. Que deriva de "carro" de manèira regulara et que significa "qui ei deu carro, tanhent au carro, carretèr". Que serviva d'autescòps en particular entà designar ua sòrta de camin carretèr, un camin encanalat concebut entà que lo paisan i posca har passar e miar lo son carro: lo o la carrau, camin carrau, via carrau. Lo mot carrau qu'a variantas qui's difereishen enter si per la fòrma de l'afixe , carriu (m), carriva (f) shens oblidar la fòrma ibrida: carriau. Lacarrau qu'ei un toponime e un nom gascons. De camin encanalat lo mot carrau que's gahè locaument la significacion de petita galihòrça (Palay) o que pòt designar lo penent d'ua duna (Foix).

En catalan, lo mot carrau que i significa "carrascla", tanben aperat "carrèc" en gascon.  Aqueste darrèr mot  qu'a l'ahur d'un derivat afixat de carro,  aqueste còp dab un afixe  despreciatiu  qui ahorteish la valor onomatopeica deu mot, allusion possibla au brut carrinquejaire provocat peus hregadís deu carro en movement. Carrèc que pòt autanplan designar ua graulha o un sapo (harri). La question de la relacion etimologica possibla enter carrèc e harri qu'estó evocada. En ua ipotèsi, qu'ei lo batracian qui balha lo son nom tà l'instrument. Aquesta ipotèsi non m'agrada guaire, pr'amor que complica la relacion dab lo 'carrau' catalan e pr'amor n'i a pas nat element qui permet d'afirmar la h de harri que represente ua k anciana. La relacion etimologica enter lo mot gascon harri e lo son omonime basco (pèira) qu'estó denegada per  G. Rohlfs dab arguments  deus bons (cf. Le gascon...). O sia que lo mot carrèc ne seré pas briga ligat filogeneticament au mot harri senon que remontaré tà un autre mot e, de segur, lo mot "carro" qu'ei un bon candidat com a hont entau aqueste mot. Dongas que seré meilèu la valor onomatopeica deu substantiu qui indusí la designacion de la graulha com a carrèc, allusion de segur a l'escarracat desagradable mandat peu batracian (crit aperat en gascon ranèc o carrac) . La preséncia deu mot carrèc en gascon com a sinonime de carrau en catalan que mia tà supausar lo mot catalan carrau n'ei pas un simple omonime deu mot gascon, que s'agiré en realitat deu medish mot, un prèst gascon.  En espanhòu, los mots entà designar l'instrument de musica: carraco e carraca. que son, a l'évidéncia, aparentats au mot gascon 'carrèc', var. 'carrac'. Que i arretrobam lo medish etimon carro dab l'afixe despreciatiu -aco / -aca qui correspon exactament au nòste sufixe gascon -èc (varianta -ac). Los quitis mots gascons 'carrascla', 'carrasclar' que derivan de carraca, carracar per influx d'arrasclar.  Lo  vèrbe gascon "carrasclar" qu'a locaument la significacion de "râper", d'"égratigner", d'"écorcher" (interpretat com a carn-rasclar, cf. Palay) a mei deu de tocar la carrascla . Per contra, los vèrbes gascons carracar, escarracar que vòlen díser mandar un crit desagradiu com ac sap har un ausèth cridaire deu tipe agaça o ua graulha, o sia mandar un "carrac". EDIT (1/10/2018). Un doble-sens similar que s'arretròba dab lo mot catalan 'xerrac' qui ei sinonime de carrau (gasc. carrèc, carrascla) e qui designa autanplan ua traca d'arresèga dab lama rigida (fr. scie à lame rigide). Atau lo mot 'xerrac' qu'ei arreligat inconscientament au còp a l'arresegar (cat. serrar)  e au charrar (cat. xerrar). La valor onomatopeica  deu mot qu'ei ahortida dab la varianta xerric-xerrac qui designa especificament l'instrument de musica en catalan. De manèira hòrt semblanta, Renaud Lassalle que collectè un aute mot, gascon aqueste,  sinonime de carrascla: hriga- hraga. Que deriva a l'evidéncia deu vèrbe hragar, varianta de hregar, sinonime d'arrasclar (ved. los comentaris de "moi').

dimecres, 19 de setembre del 2018

Dusau amassada gascona

Dissabte passat que's tiengó la dusau amassada gascona. N'èri pas podut anar tà la prumèra, ne'm volèvi pas pèrder la dusau. Qu'arribèi un chic dorèc a la Saligueta, la sala de hèsta de la Bastida en Biarn. L'amic Renaud Lassalle que vienó a saludà'm mentre qu'èri a ensajar de botar un chic d'òrdi a la veitura. Puish qu'encontrèi Lilian Riquet, un deus tres fondators d'Esperit gascon,  acompanhat de duas hemnas, las duas de Samatan com lo Lilian. Que demorèi dehòra a prosejar dab los tres mentre qu' èran a esperar la camioneta de la mairia de Samatan qui devè portar un grop d'auts Samatanés tà l'amassada.
Lo contact dab lo monde de l'amassada qu'estó simpatic e calorós. Aus murs e suus mòbles de la sala que i èran hicadas ua colleccion impressionanta de banèras gasconas de tot tipe e de tota color, l'esquarterat en abonde, de segur, un exemplar de la Dauna, ua dab la crotz de Sent Andriu e d'autas mensh conegudas. Que s'i trobavan tanben pòsters e bandaròlas dab tèxtes escriuts en gascon en hent servir totas las grafias, las deu felibrige e l'alibertina. Que'm hasó gai de véder la tolerància qu'avè guanhat per fin.

 Lo monde que parlavan quasi tots en gascon, la lenga que i tindava pertot, que podoi prosejar en gascon a sadorada. L'aplec que començè dab un devís deu maire de La Bastida.  Mossu'u maire n'èra pas gasconofòne, malaja. Que se n'excusè. Qu'èra urós de ns'arcuélher a La Bastida e de'nse har visitar lo son beròi vilatge. Que'nse raperè la nocion d'identitat multipla,  biarnesa, gascona, occitana (segon eth), francesa, europèa.

Puish Pèir Torné e Eric Boy que comencèn la prumèra presentacion consacrada a "Esperit Gascon".  Esperit Gascon qu'ei ua paja facebook, creada per Lilian Riquet e los quitis autes dus, dedicada au fèit gascon. Qu'encontrè un succès rapide, dab 1500 adherents au cap de solament dotze mes d'existéncia, pròva de la hrèita de la camada e de l'interès de la paja.

L'istorian Guilhèm Pepin, de l'Universitat de Bordèu, qui devè parlar juste après, que s'èra desencusat. N'èra pas podut viéner per rasons de santat, ailàs. Totun qu'enviè lo tèxte de l'intervencion prevista. Aquest tèxte, hòrt interessant, qu'amuisha Biarn qu'éra plan considerat istoricament com a país gascon. Qu'ei consultable a la pagina facebook d'Esprit Gascon.

 Lo Renaud que hasó ua conferéncia suu gascon d'Arnaudin. Que'ns raperè lo gascon negue qu'agropava en realitat mantuns parlars distints e quitament parlars de transicion de cap aus parlars clars (semi-negue). Que raperè l'origina despreciativa de l'apellacion 'parlar negue' respècte a 'parlar clar' . Que mencionè tanben lo quite Arnaudin que despreciava hòrt quauques parlars vesins deu son, en particular lo gascon negue deu Marensin qu'èra explicitament qualificat per l'etnològue landés com "meishant", "lèd" tot lo contrari deu gascon de la Lana Gran. Arnaudin que sabèva hòrt plan las nuanças locaus de la lenga. Çò de hòrt apreciader en la camada de Renaud qu'ei lo fèit que s'apea totstemps sus las mapas de l'ALG, amuisant atau mei d'ua particularitat deu parlar d'Arnaudin respècte a la lenga biarnesa ne'n son en realitat pas briga, estant hort espandidas per tot lo domeni gascon, quan n'i son pas francament majoritàrias. Autament dit, qu'ei sovent la codificacion biarnesa qu'ei particulara respècte a l'ensemble deus parlars gascons, que non lo gascon d'Arnaudin. Lo devís deu Renaud qu'ei tostemps hòrt plan documentat e plan assegurat, qu'ei un plaser escotà'u, ns'i aprenem tostemps hèra de causas.

A la seguida Tederic Cahuzac que pausè la question de la senhèra pan-gascona. Ja sabetz mantuns patrons de banèra destinada a representar l'ensemble deus país gascons que son estats prepausats, a començar per l'enquarterat.  Que s'ageish d'un blason, dont l'origina ei au còp recenta, escura e shens supòrt istoric, qui ei estat reciclat en drapèu. Que cau plan arreconéisher l'enquarterat qu'ei a hà's mei anar mei espandit per tot lo territori, lhevats Biarn, de segur. Totun, que caleré un drapèu "neutre" qu'estosse acceptable per tots los país gascons, pertot. Tederic que hasó ua revista pro exaustiva de totas las proposicions qu'encontram dejà. Eth que prepausa lo dab la crotz de Sent Andriu roja suu hons blanc. A jo que m'agrada. Lo de la Dauna, de las medishas colors, que m'agrada tanben. Enfin, çò de mei important, per jo, ne son pas lo dessenh o las colors deu drapèu, qu'ei de trobar la bona façon de ne causir un de manèira que sia adoptable per tots los pais gascons, a costat (e non en plaça) deu drapèu especific de cadun. Se consideram l'enquarterat com a bon candidat, que calerà discutir dab los conselhs regionaus e lhèu cada comuna tà que posca ondejar pertot au territòri. N'ei pas guanhat, aquò. Qu'ei precisament l'enjòc deu debat. Qu'ei ua causa importanta pr'amor la gasconitat, en las duas regions administrativas concernidas, qu'ei  pòc sabuda e pòc vededera. Se los gascons volem contunhar d'existir com a taus que'nse cau amuishar-nse, e aquò passa per l'adopcion d'un drapèu representatiu.

Puish qu'estó la pausa deu dinnar, en ua sala de tela on i penjava ua bèra banèra occitana.

Vincent Poudampa, president de l'assoc. Gascogne et Prospective,  que comencè la session de l'après-dinnar en devisant suu problèma de l'organizacion territoriau a la lutz de l'Istòria e de l'Identitat gascona. Aqueste devís, hort interessant, que'u podetz escotar sus Ràdio-Pais. L'associacion qu'ei  a preparar ua mapa deus Pais Gascons. Jo que pensi  que seré interessant e necessari d'i ahíger ua reflexion lingüistica: quin metòde e caleré hargar tà ensenhar ua varietat de gascon que sia representativa de la lenga d'un país gascon, acceptable a l'escala deu dit país. Çò que vòlen recuperar los joens qu'ei la lenga de la comunautat, la lenga confiscada o sia lo patuès deus aujòus e non pas un estandard made in Bearn. Metòdes practics d'auto-aprenentatge dab exercicis elaborats e supòrt audio o video corrècte que hèn hrèita. Qu'avem internet, hèra de gramaticas de gascon locau que començan a espelir suu web o a las librerias, totun que caleré hargar los metòdes corresponents, dab exercicis adaptats, en virant, per exemple, un metòde com lo "Digui-digui" catalan en gascon locau.   L'internet qu'ei un supòrt adaptat per un metòde atau, ce'm sembla. Enfin, qu'ei ua auta question, que i tornaram un aute còp.

Fabrici Bernissan que devisè suu problèma de la mort anonciada deu gascon, un devís au còp realista e un chic desesperat. Alavetz jo que vau estar mei optimista en basant-me sus l'Istòria deu gascon. Segur lo gascon qu'ei a agonizar despuish un centenat d'ans. Totun que cau raperar lo gascon qu'avèva remplaçat lo latin com a  lenga mairana dejà au sègle sèt. Aquò empachè pas que lo latin, non transmetut mès aprengut com a dusau lenga, que contunhè d'estar emplegat en Gasconha dinc au sègle dotze enlà, çò qui hè ua durada d'agonia de mei de seish cents ans. Dongas qu'avem enqüèra cinc cents ans tà aucupar-nos deu gascon, se agim com cau. Qu'avem lo dret d'estar pessimista, totun n'avem pas lo dret d'abandonar. Tornar la motivacion aus joens que cau, aquò que passa per l'istòria e l'estudi deu fèit gascon, e que cau tribalhar en hargar tots los utís qui hèn hrèita tà que posquin apréner la lenga a casa o en la veitura shens l'ajuda de nat professor. Qu'ei totafèit possible, jo que'n soi un exemple, qu'èi aprengut lo gascon solet. Recuperar lo ligam dab los autors de lenga gascona en apréner la lenga qu'ei ua necessitat tà non pas pèrder l'identitat culturau.  Parlar gascon que cau tà har víver la lenga. Que cau organizar grops de discussion tà recuperar lo parlar e non pas sonque l'escríver. per l'internet o en la vita reau.

Gilabèrt Nariòo que concentrè lo son devís sus la sòrta qu'avem de saber parlar gascon. Ailàs, ne podoi pas demorar dinc a la fin de la conferéncia, qu'avèvam dejà mei d'ua òra de retard sus l'òra prevista de la fin de las conferèncias, qu'avèvi constrentas d'orari, que'm calèva anar-me'n. Ne sèi pas solament si Alexis Arette e podó parlar, qu'èri dejà partit, que'm sap grèu.

En tot cas, qu'èra ua amassada hòrt interessanta, no'm perderé pas la qui seguirà. Lo còp qui vien, la sesilha que's tenerà au printemps, au Mont se los organizadors s'i escaden.

P.S. que trobaratz mei de fòtos a la paja fb d'esprit gascon e a la mea tanben.

dijous, 13 de setembre del 2018

Cinc préstecs gascons en català.

Tirat de la mia paja facebook, aquest tèxte en catalan que i descriu cinc prèsts gascons. Que'u reproduseishi ací per comoditat personau.

AL·LOT. Forma balear d''arlot'.  Arlòt és un derivat afixat de 'arla' que és un mot pròpiament gascó per ‘arna’ (l’insecte devastador dels teixits). En gascó, el verb 'arlà's' o 'arlar-se' significa 'arnar-se' però un 'arlant' (d'arlar) se diu d'una persona que devasta, que saqueja, en gascó diem: "qu'arlandeja". Arlòt és sinònim d'arlant. En gascó, un arlòt és 1-un saquejador, un bandoler 2- un home de mala vida, un macarró. El significat balear de 'noi' deriva de la significació 2 que és la significació conservada en català . La pronúncia balear del mot és també landesa (assimilació de la 'r a la 'l' que sec). L'etimologia de arla és de *'arlana ar= cuc (ar : mot indígen –no romanic- conservat en basc modern) i lana, o sigui arlana = cuc (de) lana. Noteu que el mot principatí "noi' deriva d'un altre mot gascó ninòi (cat. neci, enteneu: donzell), derivat afixat de 'nin', mot comú a les dues llengues.


AVALOT. Coromines volia fer derivar 'avalotar' directament del verb llatí 'volutare'. Aquesta hipòtesi no és acceptable a causa de la conservació de la « t » intervocalica llatina que hauria de donar una « d » en català. De fet el verb ‘voludar’ existeix en català rossellonès com en occità i en gascó. Especificament en gascó (que no en occità), el mot avalot s'hi retroba (escrit abalòt en la gràfia que faig servir). Hi té la significació d'atropament, trobada de gentades en moviment. El mot comparteix l'ètim amb un altre mot estrictament gascó « abalut » que es fa servir per designar un cable que embolica la perxa del pagès per fixar-la al carro, al final el mot va servir per designar la perxa mateixa. En gascó, abalut té com a sinònims dues variants femenines : abaluda i baluda. L’origen n'és a l'evidència el mot llatí 'voluta'. (illa) voluta>(la) baluda -> l’abaluda. Llavors, 'abalut' serà simplement una forma masculina refeta a partir d’abaluda. Abalòt deu derivar d’abalut per substitució de l'afix (mal) suposat (cf catxalot com a exemple de substitució semblant).
Com que abalut, abaluda i baluda no són atestats ni en català ni en occità, podem deduir que el mot català 'avalot' és de formació gascona, un gasconisme. D’abalòt/avalot deriva el verb gascó i català abalotar/avalotar. Aixi s’explica la « conservació » aparent de la 't' intervocalica latina. En català, esvalotar i esvalot deriven d'avalotar, avalot. El gascó pirenenc té les formes 'arbarotar' i 'arbaròt' (cat. avalotar, avalot), que podem suposar al·leliques respectivament d''abalotar' i 'abalòt' i derivades d'aquestes (aquest tipus de variació és frequent en gascó, cf. els casos de arcuélher, arturar, arténher, argüeitar, etc formes al·leliques d'acuélher, aturar, aténher, agüeitar etc ). Aquesta hipòtesi ens mena a la conclusió que els mots espanyols 'albarotar' i 'albarote' (forma antiga d'alboroto) deriven d''abalotar' (doncs d'abalot' i d'abalut) via les formes gascones 'arbarotar' i 'arbaròt'. D'aquesta manera expliquem la persistència de la t intervocalica de l'ètim llatí en tos aquestes mots, que siguin gascons, catalans o espanyols.

CATXALOT. L’occurència més antiga (1628) del mot ho és sota la forma « cachalut », en un text en francés, que el descriu com a paraula pròpia dels pescadors de Sent Joan de Lutz (Sant Joan Lohitzun). Aquest mot és clarament gascó. Cachalut significa queixut, dentut (característica que diferència el capgros de les altres balenes que tenen barba i cap de dent). Cachalot (1675) (o en la gràfia que faig servir: caishalòt) deriva de cachalut (caishalut) per substitució de l’afix. Arran el basc kaxalote i l'espanyol cachalote, el mot ha viatjat per la península: català (catxalot), portugués cachalote etc. Aquest gasconisme ha estat incorporat en un munt d'altres idiomes com el romanès, l'uzbek, lo danès, lo finès, l'estonià, lo gaelic escocès, l'irlandès i l'esperanto via el francès, l'anglès i el rus.

 DÉU N'HI DO! Probablement forma de l’interjecció gascona "Diu me dau!" foneticament adaptada al català d'une manera gramaticalment correcta però al costa de la significació. Al principi, hi va haver el renec gascó "Diu me daun!" (cat. Déu me damne!) que fou avisadament substituit per la versió "light" menys arriscada "Diu me dau!" que s'entén literalment com a "(A) Déu em dono". El gascó en té una variant encara més explicita: 'Au gran Diu me dau' ! El català en té una altra variant: 'Déu n'hi doret!' que nes en confirma la pèrdua total de significació en aquesta llengua. L'expressió 'Déu n'hi do' i la seua variant són catalanes stricto sensu (C. del Nord i Principat).

GALET, val. gallet (el del beure a galet) : 'galet' és un dobló pròpiament gascó de 'canalet' resultant de la pèrdua de la 'n' intervocalica, una característica de l'idioma. Gasc. galeta de la hont = cat. canaleta de la font.  L’expressió 'beure a galet' és un préstec gascó (en gasc. "béver a galet", per oposicó a "béver a pòt"). En gascó, el mot 'galet' designa de manera general 1- un canalet en forma d’embut, coll d'ampolla etc, i, per extensió un raig de liquid, un recipient de tipe setrill (gasc. galeton = canadella, setrill de missa), 2- l’embut anatomic (faringe) i, per extensió, la garganta. El mot principatí 'galleda' (per poal) té el mateix origen etimològic (del gasc. galeta). En espanyol els mots i expression gallete (garganta), beber a gallete, galleta (el recipient de tipus setrill) i galillo (de galet(e) per substitució d'afix, sin. úvula) són gasconismes. Els mots han viatjat fins al portugués : galhete (garganta), galheta (setrill).

dissabte, 8 de setembre del 2018

L'amassada gascona deu 15 de seteme.

Lo quinze de seteme que cad un dissabte enguan. Lo quinze de seteme, que's tienerà la dusau amassada pan-gascona a La Bastida (64). Ne podoi pas anar tà la de Samatan, en noveme passat, que'm sabó grèu. Ne voi pas mancar la dusau.  Tots los qui's senteishen concernits peu fèit gascon que son envitats. Que i seram presents, tots amassa, gasconistas, occitanistas, simples ciutadans de tota tendéncia politica, en un esperit positiu de respècte, de patz e d'union. Patz, union e volentat de har màver las causas: aquerò qu'ei çò d'essenciau per jo. Que serà lo parat de discutir, escambiar, perpensar e, atau qu'ac espèri, decidir e agir entà defensar los interés e lo futur deus gascons com a pòble, com a espaci geografic e economic, com a cultura pròpia.  Tanhents deu gascon que i seram presents, de segur. La lenga que i tindarà,  en particular dab Renaud Lassalle e Gilabèrt Nariòo qui n'opinaràn e daràn conferéncias en lenga gascona.  Nat dobte, la mea plaça qu'ei au miei d'aquesta gent e que i serèi.

dimecres, 5 de setembre del 2018

La fin de la desatelada - La fin de la grève.

Com ac avetz podut constatar, aqueste blog que s'ei carat durant nau mes. Nau mes de silenci propici a la reflexion sus l'anar deu mónd e sus jo medish.  Ua bèra pausa, cèrtas, totun necessària e revitalizaira. A l'origina d'aqueste silenci que s'i està lo traumatisme d'un procès. Òc, un procès,  un atac juridic shens nada rason valedera, de part deu sinistre Sr Domergue Sumien, que lo diable se'us empòrte ad eth e a tots aqueths mediòcres incultes dont la vocacion sembla estar d'emposoar la vita deus qui voleren que la sciéncia progressèsse! Aqueste ensenhaire non s'acontenta pas dab escríver contravertats e conerias shens fonament scientific quin que sia, qu'assaja autanplan de har carar los qui'u gausan contradíser. Ua persona normau qu'assajaré d'ac har en debàter e aportar contradiccions argumentadas; totun, lo Sr Sumien, non, n'ac pòt pas har atau, debàter qu'ei inutile per eth, pr'amor que sap hòrt plan los mens arguments que son corrèctes, qu'èi rason de fèit. Alavetz, tà ensajar d'eliminar la contradiccion,  que s'estima mei seguir la mei maishanta via, la juridica, aprofitant deu mestièr de la soa hemna qui ei avocada. Atau que's hè plaser  en tot balhar tribalh au cabinet on i oficia la dauna. Magnific, non? Totun,  lo Sr Sumien ne s'amuisha pas mei avisat en dret qu'en sciéncia lingüistica.  E qu'estó debotat, plan segur. Nada carga qu'estó retienguda contra jo. L'unica causa a la quau s'ei escadut lo Sr Sumien qu'ei demostrar que conerias, eth non s'acontenta pas de n' escríver, que las hè autanplan.

dimecres, 27 de desembre del 2017

'Abalut', 'abaluda', 'baluda', deu latin 'voluta', o la question de l'origina deu mot 'abalòt' (cat. 'avalot').

Lo catalan e lo gascon qu'an mots en comun qui son desconeguts en occitan non-gascon. L'un qu'ei lo mot 'abalòt' qui lo catalan gràfia 'avalot'. En gascon, lo mot 'abalòt' que significa: " attroupement, rencontre de deux troupes". En catalan 'avalot'  que significa: '1-1 agitació popular, 1-2 aplec tumultuós 2- esvalot. Se cercam un chic mei enlà, la definicion deu mot esvalot qu'ei cridòria, brogit eixordador.

Coromines que volè har derivar 'avalot' deu vèrbe 'avalotar' (tanben present en gascon; 'abalotà's': se porter en troupe, cf.  Palay) e lo quite vèrbe 'avalotar' deu vèrbe latin 'volutare' format a partir de 'volutus-a' (de 'volvere') (Cf Gaffiot, ved. nòta de Jig en comentari). Aquesta ipotèsi qu'a lo meriti d'explicar la terminason -ot (enquèra que l'obertura vocau /-ɔt/ supausa ua confusion fonetica). Totun la conservacion de la 't' deu vèrbe latin peu mot catalan 'avalotar' que pausa problèma en aquesta ipotèsi. Normaument, qu'am de n'esperar ua d intervocalica, que non ua t (cf. gascon voludar-se, occitan voludar,  voludar autanplan en rosselhonés, deu latin volutare, ved com. JIG).

En ua prumèra analisi, qu'acceptèi l'ipotèsi etimologica de Coromines shens trantalhar. E que prepausèi lo mot gascon 'abalòt' com un prèst deu catalan. Totun, que m'avè escapada l'existéncia deu mot gascon 'abalut', qui a l'origina designava lo cable qui encordava la pèrja au carro (ved. FEW abalut) e qui acabè per designar la quita pèrja. L'origina etimologica d'aqueste mot 'abalut', var. 'abaluda', 'baluda' qu'ei probablament lo mot latin 'voluta' , que non lo vèrbe volutare (cf. gasc. abalutar) pr'amor de la conservacion de la t  deu vèrbe qui suggereish ua derivacion verbau a partir d'abalut, fòrma masculina reconstrusida a partir de baluda, abaluda (la baluda ->l'abaluda ->l'abalut -> abalutar). La constància de la 'a' pretonica comuna aus mot catalan e gascon e non predictibla per l'etimologia com la t d'aquestes mots, e non ua d com esperat se lo vèrbe catalan avalotar derivèsse de volutare, qu'an de nse'n har perpensar.  Que podem perfèitament acceptar que lo quite mot abalòt derive de abalut. N'avem un exemple de deriva semblanta dab 'caishalòt'' dont la fòrma atestada mei anciana èra 'caishalut' (qu'ei a díser provedit de caishaus, caracteristica qui diferéncia lo caverat de las autas baléias). caishalut -> caishalòt.

Dongas, que prepausam ua ipotèsi alternativa a la de Coromines: 'abalòt' que representaré ua fòrma de 'abalut', lo quau representa ua fòrma masculinazada d''abaluda', varianta de 'baluda', deu latin 'voluta'. Abalotar qu'ei un derivat verbau de abalòt. Abalut n'existeish pas en catalan, per contra avalot que i ei plan. La caracteristica de la 'a' pretonica com la t intervocalica deu vèrbe avalotar que suggereishen avalot que deriva d'abalut. Abalòt, avalot: qu'ei evident que s'ageish deu medish mot en gascon com en catalan. Que i arretrobam aquesta nocion d'aplec, de horrèr comuna a las duas lengas, totun lo mot catalan que s'a prenguda ua significacion de susmauta, de batahòri qui n'existeish pas a la definicion deu mot gascon segon Palay. Per contra, en gascon, aquesta nocion de susmauta  e de batahòri que's tròba a la definicion deus mots 'arbaròt' e 'arbarotar'  d'etimologia incèrta (cf. espanhòu alboroto, antig. alborote, alborotar; l'anciana terminason -ote que suggereish hòrtament un prèst gascon en espanhòu, mei probablament que non l'arrevèrs).  Lo sens generau, etimologic- de l'etimon d' abalut, abalòt qu'ei  enrotlat',  'tornejat' e, per extension, 'aplegat', 'amassat', que sia aplicat entà un cable qui entorneja ua pèrcha tà fixar-la au carro o aplicat entà gents aplegant-se entà formar horrèr. La mutacion 'abalut' -> 'abalòt' (suu modèle caishalut- caishalòt) n'ei pas impossibla, permetent atau ua deriva o especializacion semantica: aplec de gent, horrèra. La confusion semantica de avalot (abalòt) dab arbaròt (esp. alboroto) qu'ei evidenta en catalan. La question qu'a de's pausar se s'ageish reaument d'ua confusion o se lo vèrbe gascon arbarotar n'ei pas simplament un derivat o varianta allelica d' abalotar emplegant la particula prostetica gascona frequentativa ar-.  N'ei pas briga impossible.

Dongas entà resumir qu'imaginam las seguidas etimologicas:

Latin voluta -> gasc. (la) baluda -> gasc. (l') abaluda (s.f.) -> gascon abalut (s.m.) -> gascon abalutar

Gasc abalut -> gasc e cat. abalòt , avalot -> gasc e cat abalotar, avalotar

Cat avalotar -> cat esvalotar -> esvalot

Gascon abalotar -> Gascon arbarotar (var. + part. prost. ar-)  -> Gascon arbaròt (Mont., segon Palay)

Gascon arbaròt -> Esp. alborote (antig.) -> Esp alborotar -> Esp. alboroto



(Corregit lo 29 de deceme de 2017)


dijous, 14 de desembre del 2017

Lo mot 'regard', un gallicisme ancian en occitan, d'acceptacion dobtosa en gascon.

La cronica d'En Domenge Sumien en Jornalet de diluns passat que's titola: "Un autre regard lingüistic sus lo Mond Arabi". Que tròbi aqueste títol estranh. Prumèr la combinason semantica "regard lingüistic" n'a pas tròp de sens per jo, e la natura deu prepaus de l'autor n'ajuda pas a dar ua lutz a la sigificacion deu títol. E puish aqueste mot 'regard' que soa mei francimand que non pas gascon, çò qui contribueish a escarranhar l'aurelha. Lo mot qu'ei shens nat dobte plan occitan, atestat deu sègle 15 ença. Totun n'ei ni gascon, ni catalan. Palay que menciona plan 'regard' e 'regardar', en precisant de manèira hòrt clara que pas sonque los francimands qu'emplegan lo mot 'regardar'. Los mots 'regard' e 'regardar' non son pas estats arreprés per Per Noste. Lo diccionari Tot en Gascon qu'accèpta 'regardar, arregardar' com sinonime d'espiar, guëitar, uerar etc, totun n'accèpta pas 'regard'.

 La formacion d'aquestes mots 'regard' e 'regardar' n'ei pas briga gascona. Que s'ageish mei probablament d'un prèst francés. Los gascons, en generau, qu'evitam d'emplegar aquestes dus mots. En plaça d'aqueste 'regard', que poderem díser espiada, vista, mirada, etc,  los mots non mancan pas. Totun, la causa qu'ei probablament diferenta en occitan non-gascon, lo mot 'regard' que i ei plan viu i emplegat correntament. Que cau díser la formacion deus mots 'regard' e 'regardar' que poiré passar per occitana (non-gascona) car en occitan (non-gascon), la w iniciau deus mots deu francic ancian (en aqueste cas, la deu mot francic 'wardan' a l'origina de 'guardar') que balha regularament  /g/ com en francés: wardan -> oc. gardar, fr.  garder. N'ei pas lo cas en gascon, qui consèrva generaument la prononciacion etimologica de la letra francica /w/ o qui la pòt prononciar leugèrament /gw/ dab ua g iniciau mei o mensh discreta: uardar o guardar.