dissabte, 31 de gener del 2009

Eth pè petiton de Maria Pelon

Maria Pelon qu'a eth pè petiton, era cavilha fina, era cama leugièra, era cueisha blanqueta, de beròis popons, ua boca a potons, un nas aricat, eths uelhs esberits, eths peus anerats...



Descobritz Edmond Duplan, que moriratz mens ignorants!




Eth pè petiton, eth pè petiton, mes petitet que sabi jo,
Eth pè petiton, eth pè petiton, qu'ei eth pè de Maria Pelon!

Tè, se podóssi, la perpausarí coma dictada gascona, aquesta comptina ;)).

Aquiu, que l'avetz en catalan:

Maria Peló té el peu petitó, el turmell prim, la cama lleugera, la cuixa blanqueta, pits bonics, una boca per a petons, un nas arromangat, els ulls eixerits, els cabells arrissats...
El peu petitó, el peu petitó, més petitet que sé jo,
és el peu de Maria Peló !


Sòi segur qu'aquerò mancava ara cultura vòsta. Alavetz, mercés tà QUI?