dimarts, 30 de maig del 2023

Une étymologie celtique possible pour l'hydronyme gascon Nive: latin *Anduna du celtique Andounna (Eaux du bas)

Si l'on cherche un étymon indoeuropéen pour l'hydronyme Nive, on en a un possible avec le celtique Andounna (lit. "eaux du bas"). Andounna est un théonyme attesté (Delamarre, Dic. l. Gaul.), duquel il est possible de faire dériver l'hydronyme Nive sans aucune difficulté si l'on suppose que la forme de l'hydronyme du bas-Adour en latin était *Anduna (<Andounna). Il existe en Navarre un río Anduña qui pourrait partager l'étymon (via le latin *Andunna). La derivation vers Nive suppose néanmoins que l'adaptation du mot celtique en latin du Bas-Adour se soit faite sans géminée (*Anduna). Cela pourrait être la seule difficulté mais, en réalité, ce n'en est pas une, puisque à "Andounna" est opposée l'autre divinité dont le nom latinisé est "Uxona" (< *Uxounna)  interprété par "Eaux du haut"  (J-Y Lambert, repris par X. Delamarre, cf. Dic. L. Gaul.) cf. aussi le doublon hydronymique Ausona et Ausonna. 

La phonétique gasconne du bas-Adour  fait le reste:

Latin *Anduna -> (L') *Anua /  *Nua -> Niva = Nive /'niwə/ et /'niβə/ en gascon. 

La simplification -nd - en n et la perte de n intervocalique sont des traits généraux du gascon. En gascon du Bas-Adour, la chute du n placé entre entre u et a (una) ne se limite pas à ua mais conduit à iva. Par exemple lat. "una" >  iva /iwə/ mais /iβə/ à Bayonne , de même pruna  > priva /priwə/ et /priβə/ , luna > liva /liwə/ et /liβə/ etc, etc.  La première mention de Nive l'est sous la forme Niver, il n'est pas certain que Nive vienne de Niver, c'est plutôt Niver qui viendrait de Nive par l'artifice d'une graphie latinisante sans fondement étymologique.  C'est aussi le cas de Poueyferré qui est une vraie fausse forme latinisante (Podium ferrarium en latin médiéval ) dérivée du toponyme gascon Poèi (h)arrèr qui signifie en fait colline arrière. Rien à voir avec le fer.  Et aussi on se souvient de gave écrit gaver ou gaber, en latin avec ce "r" d'on a strictement nulle trace dans le lexique gascon Le mot gascon gave est un dégressif de gavet, forme affixée populaire de gau (s.f.), étym. aqualis selon Coromines (El parl. de la V. d'Aran), plutôt étymon  canalis selon moi (voir );  sans parler d' Hondarribia devenu "Fontarrabia" puis Fuentarrabia (Fontem rapidum en latin médiéval) ce ne sont que des fantaisies graphiques latinisantes sans rapport avec l'étymologie réelle (Hondarribia: gué de sable).

A la question, pourquoi proposer une étymologie celtique à cet hydronyme, je répondrai : pourquoi pas? On n'a pas d'étymologie basque convaincante pour Nive, en dépit de la proposition de Coromines d'"Oniber" (< on ibarr) qui supposerait donc 1- que l'adjectif on-précéderait le nom (ibarr), ce qui n'est pas franchement basque 2- que ibarr aurait perdu l'r final dans la phonétique gasconne. Cette proposition est , à mon humble avis, grammaticalement et phonétiquement inacceptable. On n'a pas non plus une étymologie basque convaincante pour expliquer Deba. Dans ce dernier cas, une étymologie celtique est admise. Il est possible que ce soit le cas dans le premier aussi et donc je propose une solution. 

dissabte, 20 de maig del 2023

Los mots troc, tròç , troish, tros. Quate mots, quate etimons : dus deu latin (thyrsus-, trādux), dus deu celtic (truko-, trusk-).

 Lo mot tròç, grafiat tros en catalan, qu'ei pan-occitan. Ua ipotèsi hòrt espandida entà explicar lo mot que suggereish lo mot greco-latin thyrsus (= tŭrsus, gasc cama de planta) com a etimon (ved. per exemple lo G.D.L.C.). Aquesta ipotèsi etimologica que demora dobtosa per mei d'ua rason. Prumèr, n'explica pas plan lo vocalisme de "tròç" qui n'ei pas çò d'esperat dab aqueste etimon thyrsus. Dusau, n'explica pas tanpòc la consonanta finau deu mot en aragonés ancian (troz),  en espanhòu (trozo), portugués (troço) e italian (trozzo). 

Ua auta ipotèsi que prepausa com a etimon de "tròç" lo mot latin "trādux",". De la fòrma a l'acusatiu tradŭce-m  que deriva *trauç vadut tròç, probablament en ua modalitat gallo-romanica, abans de s'espandir peu domeni occitano-roman, puish l'aragonés puish l'ibero-roman. Lo mot tròç qu'a cognats en lengas d'oil (tro, tros, troche etc), en lengas gallo-italicas (tralso etc) e que l'arretrobam en italian, probablament viengut de l'espanhòu (trozzo).  Lo mot tròç (tros en occitan au sègle 13)  qu'estó manlhevat en aragonés com a troz (sègle 14) e en espanhòu com a troço (sègle 15), uei trozo . Lo diccionari etimologic de l'espanhòu qu'admet "trādux" com a etimon de troç, a l'origina de l'esp. trozo, dab arguments deus bons. La deriva semantica patida per trādux dinc a gahà's la significacion modèrna de tròç  que i ei explicada. 

Ua tresau ipotèsi qu'ei la de l'etimon pre-roman. Lo FEW (13-2 p. 333) que prepausa un etimon d'ua lenga pre-romana: truko-  qui significa tronc. Aqueste mot, segon lo FEW,  que presentaré ua fòrma "adlativa" "trukia". Los diccionaris de proto-celtic que son mei precís e mei hidables au respècte d'aquesta dusau fòrma.  Lo celtic lexicon (p. 85) que'ns balha "*truk-s-e/o-" dab la significacion en anglés de "cut" (copadura, copada), mentre l'Etym. Dic. Proto-celtic de R. Matasovič que ns'ensenha los substantius truko- e  truxso (aqueste darrèr probable derivat deu prumèr),  dab la significacion respectiva (en anglés) de" trunk"  e de "cut part" (en gascon respèctivament tronc e tròç).  De l'etimon truko- que deriva lo mot gascon "troc" qui designa ua soca d'arbo, un segment de tronc.  Lo mot "troc" n'ei pas occitan sensu stricto, sonque gascon. L' etimon truks- qu'evoluè de manèra regulara en trusk- au mensh en las lengas britonicas, d'aquí los mots bretons troc'h (fr. coupure in dic. bret. fr.. Favereau) e lo mot gallés trwch ( cut, wound, thickness cf. Matasovič. supra) etc.  Aquesta evolucion ja degó afectar lo mot en celtic ancian continentau tanben,  que pòt perfèitament explicar  los mots gascons troish (sinonime au còps de troc: fr. souche e de tròç fr. morceau ), truishs (fr. debrits de branchages cassés) e derivats (troishar, truishar: couper, trancher, tronçonner cf. dic. Palay), estroishar (tronçonner), estroish (tronçonné, coupé net, tronc d'arbre), òc  e gasc. estrós (franchement, rondement, net), tot estrós: tout d'un coup , etc en occitan trois (camba de Milhòc, cf. dic. Cantalausa), aqueste darrèr probablament per confusion dab l'etimon "thyrsus". 

 Dongas, qu'aurem ahar a  tres o quate etimons: dus que son celtics, en realitat probablament duas fòrmas deu medish etimon: 1- truko- (tronc) à l'origina deu mot gascon  troc  (sinonime de tronc copat, soca, fr. souche); 2- trusk-e  (copadura, talh) a l'origina de trois /troish (fr. trognon, tronçon) , truishs  e occ. trois (cama de milhòc,  per confusion dab thyrsus ) etc. Lo tresau etimon qu'ei latin: tradŭc-em à l'origina deu mot tròç. Lo quatau  etimon thyrsus, latin tanben,  que seré à l'origina de l'occitan "tros" (cama de caulet, cf. dic. Cantalausa) . Ua cèrta confusion semantica enter aquestes quate etimons qu'èra inevitabla. 

dilluns, 8 de maig del 2023

Etimologia deus mots bri, brin bric, drin...

 Lo mot drin, mei que mei biarnés e deu sud-oèst gascon,  qu'ei un substantiu masculin emplegat per "chic".  L'etimologia que n'ei escura, que seré possiblament ua varianta deu mot "bri" afixat dab l'afix diminutiu "-in" com ac suggereish la "n" finau de drin qui ei plan dentau e non velara. Alavetz que podem prepausar la seguida atau: bri > brin (afixat) > drin. Lo mot gascon "bri" qu'ei au còp un substantiu dab la significacion de pòca causa,  de mica, d'esbrigalh. Qu'ei un advèrbe tanben,  qui significa bric, pòc.  L'etimologia deu mot gascon "bri" n'ei pas clara. Entà explicar lo mot francès "brin" e lo son cognat (o empront) catalan bri , que s'an inventat un mot galés "*brinos" (cf. FEW 1, 528 e bri au diccionari.cat), Totun, aqueste mot galés supausat que demora shens correspondent clar en las lengas neocelticas, çò qui hè la veracitat d'aqueste "*brinos" hòrt dobtosa. Lo CNTRL ne cred pas aquesta teoria de "*brinos" e dèisha lo mot "brin" shens explicacion etimologica beròi satis.hasenta. L'abséncia de traça de nasalizacion au mot gascon "bri" que m'incita, de totas mòdas, a arrefusar aquera ipotèsi d'un etimon  *brinos. 

Peu camp celtic, que podem horucar mei endavant entà cercar un possible etimon convienent . Au son diccionari etimologic de proto-celtic, Matasovič qu'includeish un vèrbe "brē-",  "brī-" dab la significacion de talhar, esbriar, esbrigalhar (Etym. Dic. Proto-Celtic: "cut", "crumble";  fr. couper, réduire en miettes) cf. guallés briw, cornic brew: talhat, copat, esclatat .  B'ei possible lo mot gascon bri (var. fem. brea, bria) que consèrve aqueste etimon celtic. Que l'arretrobarem hens lo vèrbe gascon  "esbrear" var. "esbriar" (fr. réduire en miettes). "Esbreas" o "esbries" que son sinonimes de micas. En occitan, lo vèrbe briar (TdF, Levy) e lo substantiu adverbiau briat (un briat = gasc. un bri, un chic) que son probablament deu medish etimon. Lo mot bric que seré possiblament ua fòrma afixada (diminutiva) de "bri",  d'aquí "brica" (forma femenina de "bric), briga (varianta de brica), esbrigalhar etc. A notar la preséncia d'un aute doblon bri  / brin  en francés antic (ara extints, la significacion èra quauquarren com briu, fòrça, orgulh). Aqueth mot qu'ei un omonime, totun d'etimon distint, en fèit cognat deu  nòste mot gascon briu (oc. cat. id.); esp. it. brio (ved. brin, bri au dic. Godefroy).  L'etimon, en aqueste omonime, que seré lo substantiu celtic *brig-o/a qui significa fòrça, poténcia. Que's ved plan la "n" d'aqueste dusau mot francés "brin" (gasc. briu, fòrça, orgulh) qu'ei epentetica, possiblament per confusion dab lo mot "brin" cognat probable deu nòste mot gascon. En gascon, briu qu'ei d'aulhors a còps emplegat per bri, bric. 

Que i a  ua ipotèsi etimologica, germanista, entà  explicar los mots gascons bric, brica, briga e derivats. Que la trobaratz en tots los bons obratges sus la question. En aquesta ipotèsi, l'etimon qu'ei lo d'un vèrbe d'ua modalitat germanica (gotic & francic vielh,  brikan = copar, trencar ) qui s'arretròba au vèrbe neerlandés miejan briken dab lo subst.  brika a l'origina deu mot  "brica" (lo materiau de construccion, ved. FEW).  Segur, l'ipotèsi qu'ei acceptadera e qu'ei possible d' i includir "bri".  Bric e brica que serén las fòrmas mei pròishe de l'etimon mentre "bri" que derivaré de "bric" per simpla degression (illegitima), çò qui explicaré l'abséncia de nasalizacion au mot, au contra de çò qui trobam dab lo mot fr. "brin".  Har derivar lo mot "brin" d'un etimon germanic brik(an) qu'ei mei complicat, totun non impossible, via la fòrma gascona  "bri": bric - > bri - > brin, o quitament dirèctament  bric - > brin com chic  (lat. ciccum) -> chin, per un procès illegitime de substitucion  d'afix. 


L'enigma qu'ei dongas dobla. Prumèr, l'ipotèsi etimologica tà "bri" n'ei pas univòca. Que poiré estar celtista, deu vèrbe "brī-" qui significa "esbriar".  En aqueste cas, bric que poiré estar un derivat de bri, afixat bèthlèu per atraccion deus sinonims "chic" e  "mic" (aqueste darrèr reconstrusit per masculinizacion de "mica" qui n'ei la fòrma etimologica).  L'ipotèsi etimologica aquesta que's poiré aplicar au mot francés tanben:  lo mot fr. "brin" que poiré estar un aute derivat deu mot "bri" per afixacion.   L'ipotèsi  alternativa, la germanista, qu'ei acceptada en tots los bons obratges. Se guardam l'ipotèsi que bri, bric e brin e son aparentats enter si filologicament, aquò que supausaré au còp ua degression entà generar "bri"  a partir de "bric" e ua afixacion deu quite mot bri tà generar "brin". N'ei pas impossible. A la fèita fin, los dus etimons, lo celtic e lo germanic, basicament identics enter si, que's pogón cohóner. Lo celtic (brī-) que poiré estar a la basa de bri, *brin/drin , brea, bria, esbrear, esbriar, esbreas, esbrias, oc. briar, briat ; lo germanic (brik-)que seré  a l'origina de bric, brica, briga, esbrigalhar, esbrigalhs etc. 

En tot cas, lo passatge en gascon  de bri tà drin que pausa question puish que supausa ua mutacion pòc correnta, la de bilabiau a dentau. Totun, per rara que sia, que sabem aquesta mutacion n'ei pas impossibla. Que la podem observar en gascon dab la varianta "dresca" de "bresca", pausada com a exemple.  A notar la fonetica de la "n" finau de drin,  qui ei dentau e non velara, ("drinn"),. Aqueste fèit que suggereish que's tracta d' ua evolucion deu mot bri afixat dab l'afix -in  (la "n" d'aqueste afix qu'ei  prononciada dentau de manèra normau en biarnés, au contra de la règla generau).