Menin que s'emplega tanben tà designar lo dit mes petit de la man: lo/eth dit menin. Qu'ei tanben lo cas en portugués: o dedo menino. Lo castelhan qu'emplega un mot aparentat: el dedo meñique.
En aranés, menin no's ditz pas, qu'ei remplaçat per ponin (n dentau, fem. ponina): ponin qu'ei plan sinonime de petit . En aranés, eth dit ponin qu'ei l'exacte equivalent d' eth/lo dit menin aulhors. Ponin e menin que deven èster duas fomas d'un medish mot deu hèit de la confusion de m dab p qui coneishem plan en maine vasco-romanic. D'aulhors lo mot penin qu'existeish en dehòra de la Val. Penin en gascon que designa ua hemna de petita talha, e que s'emplega tanben per designar la darrèra hilha d'ua frairèra. Penin (mot masculin) qu'ei l'escarra-sac au femenin.
Que pòt semblar paradoxau que penin sia un mot masculin tà designar ua hemna o ua nina, susquetot quan penin e hè pensar a un aute mot: penis. Justament, la forma femenina de menin: menina, que pòt servir tà designar lo penis. En gascon, menina qu'ei meslèu reservat tau penis d'un nin, qui's ditz autanplan penin. Menina per penis o penin , aquiu qu'avetz un aute exemple de confusion p/m, hens l'auta direccion, aqueste còp. La confusion no's limita pas au maine gascon, puishque menina e vòu díser "membre viril" (en mots ben catalans) a la franja d'Aragon (cf. Alcover-Moll). Qu'ei probablament un vasco-romanisme (aragonesisme e/o gasconisme?) pr'amor menin, menina non s'utiliza pas aulhors en catalan. La o deu mot aranés ponin que's poderé explicar com un biaish de repulsion deu mot penin-penis.
En gascon d'Armanhac e de Lomanha, menina que designa ua hemna fòrça atjada. Qu'ei tanben lo cas en Lengadòc. Aquiu lo mot que s'a pres un sens especializat. Que podem imaginar d'on vien aquò. Las hemnas atjadas que's hèn mes petitas en agorrudà's.
Menin, penin, ponin: tres formas d'un solet mot. Que soi segur un lector avisat que nse'n balharà ua etimologia documentada.
Post-scriptum 1. Qu'obreishi lo debat de l'etimologia. Menino, menin e lo castelhan meñique que poderén remontar tà unha arraditz *menn sufixada en *menninnu per uns e per l'aute *mennicu. Dus celtismes? Totun, la terminason -ique de meñique que pausa un problèma en castelhan, e un crotzament de menino dab un mot francés qu'ei soent evocat tà explicar-la. Aqueth *menn que poderé arrepresentar l'ètim indoeuropèu *mend : popar, nenet, en irlandés ancian menn que volè díser petit d'animal, cf. X. Delamarre, Dic. de la langue gauloise). *Menninnu que's podó tanben crotzar e/o confóner dab lo latin mínimu tà préner lo sens de petit . Nin e nen (e niño en castelhan) que poderén proviéner de *menninnu per simplificacion, la prumèra sillaba qui 's podó hèr sentir com un possessiu e non com partida deu mot. O mes simplament, nen e nin que poderén viéner deu mot cèlta latinizat ninnus, atestat com nom de persona: ninnos, nennius, nennus, nennicus, ninnius, dab la significacion possibla de macip, vailet segon X. Delamarre (X. Delamarre, Dict. de la langue gauloise). En irlandés ancian nen que volèva díser goja, macipa, segon lo quite Delamarre. N'ei pas impossible que lo sens prumèr deu mot cèlta ninnos sia gojat, fin finala.
Post-scriptum 2 (escriut lo 25 d'octobre). Tà clavar lo debat de l'etimologia, ara que'vs vau balhar las ipotèsis dab las quaus m'estau.
Minimus qu’ei lo superlatiu de parvus (petit en latin), construit a partir de minus. Minimus que vòu díser lo mes petit. Qu’ei plan lo cas deu dit menin : lo mes petit deus cinc dits. Minímo (dab l’accent sus la segonda sillaba) >minin / menin. Menin que volèva díser a l'origina lo mes petit (deus dits, de la frairia), puish que's hasó mes generaument sinonim de petit en gascon. De menin qu'estó format penin per mutacion m/p (dilhèu influenciada peu parelh mair/ pair, ja que lo menin designa LO mes petit de la fraira, e lo penin designa LA mes petita d'ua frairia. Notatz, com anecdòta, que lo mot pair pot èster tractat a vegadas com un mot femenin en gascon: ma pair, sa pair.). L'aranés ponin qu'ei un variant de menin/penin com a sinonim de petit : penin >ponin.
Ara quauques mots sus lo castelhan dedo meñique: Minino var. menino (de minímo) que balhè en castelhan *minico, *menico , per confusion de la terminason deu mot dab un sufix diminutiu -ino qui estó remplaçat per un aute sufix diminutiu, mes popular en castelhan, -ico. La transformacion de dedo minico-menico en dedo menique/meñique que devó èster motivada per ua sòrta de tabó religiós (dedo minico que hè pensar a « de dominico » en latin). La terminason "-que" en lòc de -co que serví simplament tà mascar aquera similitud dab dominico (com anecdòta mes: Menique qu'ei - o qu'èra- ua forma mes correnta deu nom Domenge en gascon).
Los mots gascons nin e nen, e los lors equivalents en las autas lenguas romanicas, que provienen deu mot latin ninnus, variant nennus, com explicat mes haut. Aqueth mot qu'ei un manlhèu deu gau segon X. Delamarre (Dictionnaire de la langue gauloise).
18 comentaris:
Menino, menin e lo castelhan meñique que poderén remontar tà unha arraditz *menn sufixada en *menninnu per uns e per l'aute *mennicu.
Més aviat *menn-ikku (o si vols -iccu)
Totun, la terminason -ique de meñique que pausa un problèma en castelhan, e un crotzament de menino dab un mot francés qu'ei soent evocat tà explicar-la.
Això diu en Coromines, però sembla poc creible. Més avait sembla l'adaptació d'un mot acabat en -ic manllevat a alguna altra varietat romànica.
Aqueth *menn que poderé arrepresentar l'ètim indoeuropèu *mend : popar, nenet, en irlandés ancian menn que volè díser petit d'animal,
Que sigui cèltic és possible, però que correspongui a aquesta arrel IE ja és més dubtós.
O mes simplament, nen e nin que poderén viéner deu mot cèlta latinizat ninnus, atestat com nom de persona: ninnos, nennius, nennus, nennicus, ninnius, dab la significacion possibla de macip,
Res de cèltic, aquest mot ve d'una arrel vasco-caucàsic 'nen, nina'. El que passa és que molts linguistes consideren aquest tipus de paraules com a "expressives" o de "creació infantil" i renuncien a donar-les una etimologia.
El segon significat d'aquesta arrel correspon al català nina (masculí ninot).
Per contrast, tenim el castellà muñeca, gallego-portugés boneca, una forma diminutiva *bonn-ikka a partir d'una arrel *bonn- 'inflat', d'on el català bony.
En gascon, menina qu'ei meslèu reservat tau penis d'un nin, qui's ditz autanplan penin. Menina per penis o penin , aquiu qu'avetz un aute exemple de confusion p/m, hens l'auta direccion, aqueste còp.
No senyor, perquè tenim també el castellà vulgar minina, que designa el penis, especialment de nen.
Així que el canvi m > p en *menin > penin és exclusiu del gascó, i tampoc penin té res a veure amb penis.
De totes maneres, la parella ponin/penin constitueix un cas d'alternància vocàlica o "Ablaut" amb funció gramatical insòlita en les llengües romances.
Octavià Alexandre: t'equivoques sobre almenys un punt: penin en gascó designa el penis d'un nen. Hi és al diccionari de Simin Palai. No crec que se'n pugui deduir que penin no té res a veure amb penis. I el fet que menina designa el penis en castellà vulgar no prova res en contra d'allò que vaig esciure, em sembla. No hi veig cap contradicció.
Vaig a tratar de resumir pel que fa del gascó:
menin-(a) és sinònim de petit-petita, es diu també dit menin pel did petit, dit menut
lo /eth menin (n.m) és diu del benjamí d'una família.
lo /eth penin (n.m) designa una dona petita.
Lo/eth penin designa també la benjamina d'una família.
Lo/eth penin designa el penis d'un nen
La/era menina designa el penis d'un nen.
Menina designa tanben, en alguns llocs de Gasconha, una dona vella.
Ponin remplaça menin a l'Aran.
I afegiré que Menique és una forma afectiva del nom Domenge (Domenec).
Ara tens tots els elements per poder imaginar-te el que vulguis!
No crec que se'n pugui deduir que penin no té res a veure amb penis. I el fet que menina designa el penis en castellà vulgar no prova res en contra d'allò que vaig esciure, em sembla. No hi veig cap contradicció.
Al contrari, perquè això demostra que el gascó penin ve de *menin, no d'una altra paraula.
I ho puc afirmar perquè el llatí pēnis no ha deixat descendència directa en romanç (penis és un cultisme), sinó el diminutiu pēnicillum > pinzell.
I afegiré que Menique és una forma afectiva del nom Domenge (Domenec).
Això és trivial: del francès Dominique tenim l'hipocorístic Menique.
B'ei un article plan interessant.
A prepaus, que jo sàpia, tanplan en Portugal, eth dit mès petit dera man que s'apèra "mindinho" (pop.) ou "mínimo". Eth prumèr que'm sona d'ua sòrta de comptina que cantavam de mainatges. Non sabi cap se "menino" se tracta d'un nòm antic, mès de tot faiçon a dia de uéi sembla que's ditz atau...
E aquerò de ponin, se non m'enganhi cap, que'm sona aver liejut ací madeish qu'èra ispanisme...
Octavia Alexandre: Doncs, menin e penin eren originàriament un mateix i solet mot; som d'acord. Penin en gascó sona com el diminutiu d'un mot " pene", i la gent va relacionar aquest mot -per imaginari que pugui ser- amb el penis. Hi va haver un creument clar, aquí. I aquesta relació va aplicar-se a menina, forma femenina de penin. El mot menina - o minina, variant atestat de menina- va poder viatjar fins i tot a Castilla. La distància de Castilla amb Aragó i Gascunya no és tan gran. En gascó, minin, minina és un variant conegut de menin, menina (diccionari de Palai), mentre que minina em sembla ben isolat en castellà.
Menique, en francés, no es diu absoludament enllòc.
Yuji: Òc, qu'eth mot latin mínimus siguesse eth mot originari peth dit menin me semble mès que probable. Eth cambi d'accent (mínin > menin) deguet èster influenciat per menninnu... O menino com menin ei un descendent de minimo (damb eth cambi d'accent en latin popular) sense aver de recórrer ad aqueth ben ipotetic menninnu. En gascon, minimo> minim, menim > menin>penin>ponin
Era ipotesi de ponin coma ispanisme, l'èi abandonada. Pensavi qu'era terminason -in de ponin ère eth sufix diminutiu, era pronóncia dentau e non velara de la n finau deth diminutiu -in ei efectivament un ispanisme en gascon. Mès ara, pensi diferentament per ponin. Qu'ei meslèu un variant morfologic de menin. Menin>penin > ponin
Penin en gascó sona com el diminutiu d'un mot "pene", i la gent va relacionar aquest mot -per imaginari que pugui ser- amb el penis.
És molt possible que el llatín pēnis desaparegués en romanç fos un tabú, així que es van encunyar moltes i diverses denominacions substitutives. Però el mot penis és un cultisme, o sigui un préstec recent del llatí.
El mot menina - o minina, variant atestat de menina- va poder viatjar fins i tot a Castilla. La distància de Castilla amb Aragó i Gascunya no és tan gran.
No crec que el castellà minina sigui un gasconisme, sinó més aviat un mot genuí. I és que no n'hi ha prou amb la coincidència entre ambdues llengües per deduir que es tracta d'un manlleu.
Menique, en francés, no es diu absoludament enllòc.
La questió no és que sigui "en" sinó DEL francès a l'occità: Dominique > Menique. És ben simple.
Tampoc menin o menino tenen res a veure amb el llatí minimus, que no oblidem, no és res més que el superlatiu de minor.
Més exactament, minimus és el superlatiu de parvus, (=petit en llati), construit a partir de minus. Minor és el comparatiu. Minimus vol dir el més petit. És ben bé el cas de l'auricular, el més petit dels cinc dits. Minimus (amb l'accent sus la segona sil.laba)> minino, menino.
A partir de minino-menino va èsser format minico en castellà, per confusió de la última sil·laba (-ino) amb un sufix despreciatiu. Dedo minico-menico va poder ser transformat en dedo meñique per consideracions de tip tabú religiós.
Més exactament, minimus és el superlatiu de parvus, (=petit en llati), construit a partir de minus. Minor és el comparatiu.
Tens raó.
Minimus (amb l'accent sus la segona sil.laba)> minino, menino.
No és possible, perquè m mai pot donar n. Ara bé, del verb *minimāre tenim el castellà mermar 'minvar', que segons En Coromines seria un occitanisme.
Tenim altres denominacions del dit petit derivades de minimus: el portugués meiminho i el lleonès mermellique. En Coromines creu que el castellà meñique pot ser un "creuament" entre aquesta paraula i menino, encara que això no està gens clar (caldria analitzar primer la paraula lleonesa).
De m a n? impossible? En tot cas, és perfectament possible en occità sensu stricto, ja que la m final hi és sistematicament pronunciada n. I no sols en occità, hi ha exemples en les llengües veïnes també: Guillem/guillen, Abram /Abran, Sum -> Sun (sun vist en rossellonès = he vist) etc. En occità: minimo > menino> menin no posa cap tip de problema, penso.
De totes maneres, la confusió entre m e n de minimo a minino va probablement ser facilitada per l'interferència del sufix diminutiu -ino (que retrobem en aquest variant de meiminho) 'minimo>'menimo> 'meinimo>'meimino>mei'minho). A més, podem imaginar que aquest pseudosufix -ino -inho va provocar el cambi d'accent, de la primera sil.laba a la penúltima.
En occità: minimo > menino> menin no posa cap tip de problema, penso.
Jo crec que sí que n'hi ha. La n dental del gascó ha de provenir de *nn, així que la forma de partida ha de ser *menn-innu, tal com proposaves al principi.
Encara no entenc perquè has deixat de banda una etimologia fàcil correcta per a embarcar-te en una d'entortolligada i incorrecta a partir del llatí.
Precisament, la n de menin en gascó no prové d'una n sinó d'una m. És per això que és dental. "L'etimologia fàcil correcta" és més complicada que la meva. És més complicada perquè suposa l'existència d'un mot "menninnus", la qual no és del tot acertada. En fi, mira, en coses d'etimologia, no son que hipòtesis i res més. Una hipòtesi contrària no em farà perdre la son.
Amic Joan, les llengües romàniques tenen moltes paraules que no venen del llatí, així que no t'hauries d'entestar en derivar-ho tot de la llengua dels romans.
Hi estic d'acord. Nogensmenys, quan podem fer derivar un mot nostre d'un de la llengua dels romans, per què privar-se'n?
en galhec qu'avem "neno" "nena" (mainat, mainada) e taben cativo cativa. Sei pas se poira estar de interes au desbat ...
e en gascon que i a taben lo "nin", segon canta la Marilis Oriona, pas vertat?
Anonim: òc, segur, neno /nena en galhèc, deu celtisme latin ninnus (en celta, ninnos, dab i enter i e e). Ninnus -> nino (galhèc), niño (castelhan), nin e nen (gascon e catalan qu'an las duas formas, nennus qu'ei mes "gallo-roman", generaument nen en lengadocian, los lengadocians qu'an totun nina com sinonim de nena.
Publica un comentari a l'entrada