diumenge, 25 de desembre del 2016

Troat /tròt; preable /prable; aürós /urós ; o la h tà protegir ua sillaba contra l'elision.

 Ua opinion hòrt espandida que marca lo mot gascon "urós" deu sagèth, pro infamant en çò deus lingüistas occitanistas, de "francisme". Jo que pensi qu'an gran tòrt. L'evolucion de aürós tà urós qu'ei perfèitament naturau en gascon e non hè pas besonh recórrer au francés tà explicar-la. Que vien de l'elision d'ua sillaba per contacte de la vocau finau d'aquesta sillaba dab la vocau qui inicia la sillaba qui sec, ua faiçon d'evitar l'iat.

Que n'i a d'autes exemples en gascon, e los nostes linguistas occitanistas no'us nse poderàn pas explicar per influéncia francesa quina que sia.

Tres exemples tà illustrar lo men devís:

1- Au mot catalan tronat (fr. grenier) (<  *thronatu -segon Rolhfs), que corresponen los mots gascons" troat" (1-tas de bois, 2- grenier) e "tròt" (grenier à foin, fenil, cf. Palay, confirmat per R. Lassalle, com. blòg). De duas sillabas, lo mot que n'ei passat ad ua sola.

2- Deu vèrbe "anar" que deriva pre + anable > preable (3 sillabas) e  prable (2 sillabas) (fr. antérieur, préalable).

3- Trimfe e trimfar que son las fòrmas deu gascon classic (cf. Lo Trimfe de la Lengua Gascoa), tròp rapidament espudidas deu lexic contemporanèu au profieit de las fòrmas estranhas "triomfe" o "trionfe", etc.

Qu'ajustarèi un quatau exemple balhat per Gaby  hens un comentari  (ved. comentaris):

4- Russir, fòrma locau de reüssir (russí atestat per  Foix en grafia de l'autor, a costat de reussí et ressí, id.).


Entàd evitar  la collusion de las vocaus qui mia tà l'elision e conservar atau intactas las sillabas, lo gascon que sap ahíger ua h aspirada un trèt partajat dab lo basco (parlars deu nòrd e, d'autescòps, deu sud tanben). Jo qu'apèri aquesta sòrta d'h la "h de conòrta" (lo tèrmi que m'agrada).

Atau lo mot de l'occitan ancian aür  (uei lo dia extint en occitan non gascon) qu'a suberviscut en gascon contemporanèu  jos la fòrma "ahur", d'on deriva lo vèrbe "ahurar". Que sembla l'addicion de la h qu'a sauvat lo mot.

Au mot catalan "trona" (cadièra predicadèra) (ant. "truna", deu latin tribuna) que corresponen los mots gascons (o meilèu quate fòrmas deu medish mot):
1/  truna : 1-niche, en part. des outils 2- travail, occupation (Palay) 3- chaire du prêcheur ( en massadés, cf. J.P. Laurent);

2/ atruna: 1-niche, en particulier des outils, 2- outils eux-même;

3/  trua: 1- niche 2- balcon intérieur d'une église (en gascon deu sud-èst, J.P. Ferré, com. blòg)

4/  truha: niche de la cheminée (Palay).

Au catalan gaús e a l'occitan caús (latin vg *càuus, celtic *kàwos, lit (ausèth) cridassèr, gahús) que correspon lo gascon gahús. A l'occitan còis que correspon lo gascon guèhus (fr. hibou).

Au catalan saüc que correspon lo gascon sahuc.

Au catalan flaüta que corresponen los mots gascons lahuta, laguta, eslahuta, flabuta, etc.

Au catalan e occitan ancian la-entz que corresponen los mots deu gascon contemporanèu la-hens, laguens, cf. dehens, deguens.

La h aspirada que's pòt autanplan ajustar au debut d'un mot entà marcar o guardar intacta la prumèra sillaba , de manèira mei o mensh facultativa. Qu'ei ua particularitat de la lenga gascona.


La-hens > hens, varianta de "ens" (aquesta darrèra fòrma quasi extinta).


La-haut > haut , varianta de "aut".

Lo mot francés e anglés harlot,  de comparar au catalan arlot, al·lot, it; arlotto, esp. eusk.  arlote, etc, deu gascon arlòt derivat afixat d'arla, que suggereish un gascon "harlòt" varianta d'arlòt.


Hentrar, varianta de "entrar" (Entà hentrar = entad entrar).

Harrèr, varianta  d'arrèr e de darrèr. Poiharrèr qu'ei un toponime bigordan (oficiaument Pouyferré, ved. aquiu). 

Aquiu que segueishen dus exemples on la h i ei ajustada tà evitar ua elision:

Hauba per auba, hens un vèrs de Sallusti deu Bartàs : 
Clare haube dou jour, bet escoune de grassie


Havi per avi, hens un vèrs de Saleta (comunicat per JIG, ved. lo comentari): 
Que si jo havi perpetrada              
La fauta qu'eth m'a encarcada

Adara qu'avetz un exemple on la h i ei ajustada sonque tà reinforçar l'expression, tirada de "Lou Bartè" de Césaire Daugé, majorau deu Felibrige: haine en plaça d'aine (aso):

M'èy troubat lo pè de l'ase
So que lou loup n'a pas boulut
O pè, praube pè,
Pourteràs pas mei souliè,
Ne souliè, ne soulieroun, 
Hayne, mon ayne, 
Ne souliè, ne soulieroun,
Hayne, moun aine, moulieroun.

Aqueste emplec de la h, unic hens lo domeni occitano-roman com l'existéncia deu quiti fonèma, qu'ei estat oblidat peus gramaticians deu gascon. Qu'an gran tòrt, que tròbi jo.

En tot cas, lo mot "urós", per jo, n'ei pas briga un gallicisme, que resulta d'ua evolucion plan naturau e plan gascona deu mot ancian "aürós".

Vediatz tanben l'article d'Eric Gonzalès consacrat a la prononciacion d'ua vocau au contacte d'ua auta vocau, aquiu.

Bonas hèstas de cap d'an tà tots!




6 comentaris:

Anònim ha dit...

Que si jo Haví perpetrada / La fauta qu’eth m’a encarcada (Saleta)
Shens la H, que harén la crasi [ʒwaˈβi] e lo purmèr vèrs auré ua sillaba de manca…

Bona annada Joan !
JIG !

Joan de Peiroton ha dit...

Super! Que't pani l'exemple, l'ajusti aus mens! Mercés!!!! Enqüèra bona annada!!!!

gaby ha dit...

En vath de Garona, fòrt localament, disèvan ''russir'' per ''reüssir''.

Joan de Peiroton ha dit...

@ Gaby Plan vist, mercés!!! En las Lanas tanben. plan mencionat per Foix. Qu'èi ajustat l'exemple, en te citant. Mercés peus tons comentaris, hòrt apreciats!!!

pepsi ha dit...

*fonèm: fonèma (ipercorreccion, en fr. és phonème, cat, cast, it fonema)

Joan de Peiroton ha dit...

pepsi: Òc, d'acòrd! Corregit. Mercés per la correccion.