divendres, 23 d’agost del 2019

"Viéner" derivat de "vier", "vier" derivat de "vir", "vir" fòrma gascona de "venir".

En un pòst passat, Bruno que'ns hasó remarcar Manciet qu'emplegava la fòrma "viéner" qui ei la fòrma tipicament biarnesa deu vèrbe, en plaça de vir. Aquesta darrèra fòrma, enqüèra que hòrt anciana, n'ei pas guaire comprensibla en dehòra deu maine gascon. L'analisi cronologica deus tèxtes en gascon medievau  qui ns'amuisha la fòrma vier qu'ei mei anciana non pas viéner, çò qui'ns suggereish viéner que deriva de vier e non l'invèrse.

De fèit, las tres fòrmas mei ancianas deu vèrbe en gascon escriut  qu'includeishen "venir" (venir/ benir ca 1220, uei extint; EDIT: non pas totafèt, enqüèra emplegat aus limits setentrionaus deu maine cf. lo comentari de Gaby) e la soa varianta gascona plan regulara vir/bir  (1278, enqüèra viva). Ua caracteristica de "venir", "vir" qu'èra de formar un participi passat en "bencut" (Baiona, 1170) o  "vincud" (Baiona, 1215) (vengut e vingut en oc e cat contemporanèus). Aquesta terminason en -ut qu'ei tipica des vèrbes en -er, çò qui degó miar de vir tà vier per cambiament de grop. Aquesta darrèra fòrma de l'infinitu qu'ei d'atestacion la mei anciana en gascon (1215, Baiona) e  au sègle 13 qu'èra espandida per Biarn com enlòc mei. Que la trobam atau aus Fòrs de Morlaas (1220)  enqüèra aus Fòrs d'Ossau (1267). La fòrma tipicament biarnesa deu mot  dab n "biene" (viéner) qu'ei d'atestacion mei recenta (1330), o sia que "viéner" poiré derivar de "vier" per mala "correccion". Los gascons de l'atge mejan qu'èran acostumats a corregí's, qu'escrivèvan "far" o "fer" (segon los parlars) e "una" (jamei ua), per exemple. Que podem imaginar qu'aquesta correccion de vier en viéner estó suggerida o influenciada peu romanç parlat a la Navarra deu sud (cf. "viene", de "venir"). Lo gascon, estant la lenga administrativa e culta de la Navarra deu Nòrd,  qu'èra lenga co-oficiau au Regne de Navarra, e, de fèit, en interaccion diasistemica dab lo romanç navarrés com ac amuishan los tèxtes juridics e la correspondéncia reau conservats aus Archius Generaus deu Regne de Navarra a Pampalona.  "Vier" e "vir" que son fòrmas hèra escuras per un non-gascon, chic o briga comprensiblas en dehòra deu son maine. Au contra, viéner qu'ei limpid. Véner qu'a ua auta significacion en gascon, que correspon a l'espanhòu vender, francés vendre. La fòrma viéner com a substitut a vier que hasè sens.

En gascon landés, l'abat Foix que balha tres fòrmas peu noste mot: biene (viéner) qui ei la fòrma balhada com a referenciau -supausadament  pr'amor qu'ei la fòrma literària biarnesa, autanplan emplegada en Shalòssa-, la varianta bìne (víner)  e bi /vir ,aquesta darrèra fòrma estant la mei ancianament atestada de las tres e regularament derivada de venir. Totun l'absencia de n en vir que hè lo mot  pòc intelligible peus occitans non avisats. O sia n'ei pas impossible que Manciet e causisse la fòrma viéner en plaça de vir per rasons de mei bona compreneson. En fèit, lo mistèri que demora quant a saber quina fòrma estó emplegada per  Manciet au son manuscrit. Que seré interessant de poder consultà'u.

EDIT. Legetz lo comentari hòrt interessant de Gaby. La fòrma venir n'ei pas complètament extinta de cap a Bordèu. E que i existeish la fòrma vèner qui sembla derivar de venir per cambiament de grop (pp vingut). Qu'an tanben víer. L'accentuacion n'estant pas marcada en grafia medievau, ne la podem pas definir entau mot ancian. En aranés, lo vèrbe vier qu'ei conservat, en concurréncia dab vénguer.

Honts: DAG Fasc. 12  §1615 p. 914 Niemeyer 2009

8 comentaris:

Gaby ha dit...

En vasadés : víer (biye) / vèner (demb un -è- bien dubèrt, per contra téner demb un -é- bien barrat, avèi demandat en d'una locutriça naturala qu'escriu de pèças de teatre en gascon). Participe passat : vingut.

En garonés : vèner (costat Marmandés) / venir (costat Bordalés). Participe passat : vingut. Me sembla que "vengut" èra localament possible (La Rèula XIXe s.).


En comparason : téner (+ varianta de la riba gausha de Garona : tiéner prononciat pulèu chéner en realitat (escrivut "tchéne")) / tenir (de cap au Bordalés) Participe passat : tengut / tiengut/chengut.

Gaby ha dit...

... E donc "venir" a pas tot-a-fèit dispareishut, pusque se ditz encara per los darrèirs locutors gascons deu Medòc, mèmes se 'quò's una fòrma redde marginala en gascon.

Per ajotar quauquarré sus "vèner" : dens la zòna ont significa "venir", "vendre" se ditz "vénder". Mès de tota faiçon "vèner" e "véner" se dishússin dens la medissa zòna, se confondrén pas forçadament, pusque lo -e- es un còp dubèrt, un còp barrat.

Joan de Peiroton ha dit...

D'acòrd. O sia que vier o víer pòt autanplan derivar de véner o vèner, e véner o vèner derivar de venir pr'amor de vengut o vingut per analogia dab téner / tier, tengut o tingut... La fòrma biarnesa viéner n'ei pas normau en tot cas. Jo que crei que viéner be deriva de vier per mala correccion.

Gaby ha dit...

Divi precisar que, se "venir" es marginau anuit, concernèva -ce cresi- los 2/3 de la Gironda quora lo gascon èra parlat larjament.

Ajot :
En gascon d’entà Recohòrt (citacions d’après « Pain de seigle et vin de grives » de G. Laporte-Castède) :
« que hasoun dise à la familhe de Capblan dé’s bène couelhe üe barrique dé bin blan » // « qu’at bo béne tout à Sent Justin »
Donc arríbam mèmes a trobar una region ont vèner e véner co-exísten clarament.

Renaud ha dit...

E'm pensi que desbrómbam tròp sovent lo ròtle màger de le caduda de le consonanta inter-vocalica en gascon. Belèu, LE caracteristica màger dont explica un hèish de fòrmas originaus... Viéner => víner (simplificacion o complexificacion, çò qu'es le fòrma permèira ? de mau díser - los arquius ne'm semblan pas poder parlar) E per caduda deu "n" => vier, vir...

"Véner" : qu'a marchat le simplificacion per "viéner=> víner", alavetz que marcha en l'aut sèns : viéner => véner. Qu'èi notat que se marcha en un sèns, sovent que marcha en l'aut, per absurde que sii...

"Venir" : ua fòrma arcaïca com hòrt de mòts en Medòc, ua fòrma lengadociana.

Le caduda de le consonanta miejèra qu'explica d'autas causas com "véder" dab camins encoèra mèi torçuts...
En Comenge (on le simplificacion estot le mèi hòrta) : véder => véser => véger => veir (medisha causa dab "créder => creir)

Joan de Peiroton ha dit...

Qu'as rason suu hons, Renaud. Lo gascon qu'èra en interaccion dab d'autas lengas qui non practicavan pas aquesta pèrda de n intervocalica e que i avè tanben la pression elitista deu latin e deus elèits . D'aqui lo movement de correccion. Las fòrmas ancianas atestadas au sègle 12 e 13 que son venir (un cultisme, en relacion dab l'espanhòu, l'occitan, lo catalan, l'aragonés lo francés etc), vir e vier. Après, sus la formacion de vir e vier, qu'ei evident que son per la pèrda de la n intervocalica. Apartir de quinas fòrmas, jo que jògui que son a partir de l'unica dab n atestada au sègle 13: venir. Las autas dab n en -er víner, viéner, vèner etc ne son pas enqüèra atestadas. Segur n'ei pas ua pròva d'arren, aquò. Mès jo que pensi venir que pogó balhar vir per simpla caduda de la n (com plena -> plia) e la quita fòrma vier que pogó derivar de vir shens aver a recórrer a fòrmas non atestadas a l'epòca. Ne poish pas descartar qu'agis rason, plan segur . Qu'ei un escenario simple qui jo prepausi, totun n'i a d'auts.

Anònim ha dit...

Invèrsament, que cau notar que la caduda de l’N, presentada peus linguistas com universau, ne n’ei pas. Que depen deu vocalisme en latin (vocalas longas o bracas, tonicas o atònas), e de la classa gramaticau (substantiu, adjectiu, vèrbe), segon modalitats qui carré estudiar mei au prehons.
• En generau taus substantius de la purmèra declinason, l’N que cad solament après las combinasons de vocalas
· nada(Ø)+longa (lūna < lua)
o
· braca+longa (fǎrīnam < haria) — e enqüèra, pas a tot còp (cǒcīnam < cosina*)…
• En tot aute cas que’s mantien:
· longa+longa (rēgīnam < regina, reina)
· longa+braca (fāgǐnam < hagina, hèina**)
· braca+braca (ělěēmǒsy̌nam < aumoina)…
Las serias ne son pas tan regularas pr’amor d’un hum d’interferéncias ulterioras (refeccions, etc.), mes la tendéncia generau qu’i ei.
Donc quan parlan d’aquera “règla” los lingüistas que la deurén nuançar en precisar las condicions on s’aplica… s’i vedossin lutz en la triscamalha, e n’auràn pas hèit de tira.

* Lhèu pr’amor d’un accent tonic diferent.
** L’animau. Tà “hagia” (hêtraie) qu’ei format sus hai/hac + -ia,
com “cassia” (chênaie) sus casse + -ia.

Los vèrbes ne sèguen pas medish esquèma; l’accent tonic (en mei de la quantitat vocalica) que deu aver un ròtle tanben.
Entà "viéner", etc., l’N caduda a l’infinitiu que’s mantien en la conjugason pertot on hè necèra — V. per ex. la conjugason aranesa de "vier" (http://www.angelfire.com/falcon/ramonrius/verb.htm).
Donc efectivament, en la plana qu’ei hòrt possible que l’N mantienut (o tornat) pertot e sii estat ua refeccion/regularizacion sus las personas (mei nombrosas) on l’avèn guardada, com “vieni”.
Jig

Joan de Peiroton ha dit...

Que i a lo cas interessant de camiar en gascon e en catalan medievau.
En gascon camiar que pòt representar cambiar (cf. Luchaire, DAG) , qu'èra lo cas tanben en catalan. Simplificacion mb > m camiar e...cami (per cambi) atestat en gascon e en catalan de la fin deu sègle 13 (Ramon Llull).

En gascon camiar que podè significar autanplan caminar dab cami per camin (cf. Luchaire).

Aquestas duas fòrmas qu'an despareishut. En catalan com en gascon, cami (ar) 1 estó corregit en canvi(ar) o cambi(ar)
e en gascon camiar (2) qu'estó corregit en caminar.

los gascons e los catalans ne cercavan pas l'inintelligibilitat dab los lors partenaris comerciaus a tot hòrt :-D