dilluns, 27 de juliol del 2020

Lo gascon de Pèire Bèc: un calc deu francés. Quauques exemples. Partida 1

Que soi a tornar léger "Entà créser au món", un recuelh de novèlas de Pèire Bèc, publicat per las edicions Reclams en 2004. E que m'ac cau plan arreconèisher, la lenga de l'autor non m'agrada pas briga. Que'm hè dòu d'ac aver a díser, mès atau qu'ei: la lenga de Bèc n'ei pas bon gascon . Qu'ei conhida d'incorreccions, fautas semanticas e gramaticaus, idiomatismes francés arrevirats literaument com s'estossen beròi gascons. Que balha l'impression d'un tèxte pensat e escriut en francés e (mau) tradusit en gascon au mot per mot. Uei que m'interèssi a las tres prumèras frasas de la prumèra novèla. Aquestas tres frasas que'm pausan problèmas mei o mensh grèus.

Frasa 1: Qu'èra sedut davant la taula de trabalh, l'aire tristàs e resignat, en bèth virar maquinalament dens los sons dits un gredon mau espuntat qui, de temps en temps, é portava a la boca entà'u chucotar nerviosament.  p. 11

Problèma N° 1: "dens los sons dits" !!! Qu'ei ua meishanta  traduccion deu  francés  "dans ses doigts". En gascon, "dens" com a preposicion locativa,  que significa "a l'interior de", qu'a alavetz  l'exacta  significacion deu mot catalan "dins",  ne pòt pas estar emplegat a tot còp entà virar lo mot francés "dans". Ací que i caleré meilèu botar "enter":  "enter los dits".

Problèma N°2: "Espuntat". Per jo (e peu Palay) "espuntat" qu'a la significacion invèrsa d'"agusat".  Mau espuntat = que supausi Bèc que volèva díser "mau agusat" o "malagusat". Agusat = fr. aiguisé; espuntat =  fr. émoussé. Mau espuntat = fr. mal émoussé (contra-sens probable devath la pluma de l'autor).


Jo qu'aurí escrivut:

"Qu'èra sedut davant la taula de tribalh, l'aire tristàs e resignat, en bèth har virar maquinaument enter los dits un gredon mau agusat qui, de temps en quan, é's portava a la boca entà shuquejà'u nerviosament."

Frasa 2 : Ua mosca, un còp o l'aute, que'u passava davant lo nas, dens ua bronidèra desplasenta, mès eth ne soscava solament pas a la caçar.

"dens ua bronidèra desplasenta" qu'ei un calc d'un idiotisme francés, lo resultat qu'ei incorrècte en gascon (ved. lo comentari de la frasa 1). Que i podem botar  "en ua bronidèra desplasenta" o "dab ua bronidèra desplasenta".

La tresau frasa que presenta un beròi gallicisme desconeishut deu quite Palay. Aquesta frasa que pausa un punt interessant de gramatica tanben,  dab l'emplec d'un aute beròi gallicisme, idiomatic aqueste còp.

Frasa 3: Tot d'un còp ua borrasca de vent que draubic la hièstra e quauques huelhas de papèr, esparricadas sus son burèu, que's botèn a volastrejar de ça de la.

"Borrasca" n'ei pas un mot deu lexic de Palay, que jo sapi. Los mots gascons n'i mancan pas: ventòrla, ventolada, bohalada, borriscla, esborrusclada, esborrassada, còp de temps...la lista non s'acaba aquiu, ved lo dic PN. "Borrasca" qu'ei un gallicisme, francesime (bourrasque) e occitanisme (borrasca), o mei exactament un italianisme viatjaire segon lo CNRTL. Probable, parlars de transicion o periferics que deven sabe'u, deu fèit de l'influéncia tolosana o occitana en generau. Aquò rai.

De correccion discutibla qu'ei la locucion  "esparricadas sus son burèu" qui ei ua expression qui soa a francés, arrevirada mot per mot per "éparpillées sur son bureau". L'incorreccion en gascon qu'ei dobla. Prumèr, lo possessiu, a mei d'estar de fòrma incorrècta en pròsa (qu'auré d'estar "suu son" e non "sus son"),  qu'ei de fèit inutile en aqueste cas. E puish que's pausa ací la question de la causida de la preposicion qui segueish dirèctament "esparricadas". "Esparricadas sus son burèu" qu'ei un gallicisme qui s'ei substituit a un idiotisme gascon.  Las huelhas que's tròban esparricadas per la susfàcia deu burèu, adonc  qu'aurem d'emplegar "per sus" e pas jamei "sus" solet  aquiu. Que'vse raperarèi dus exemples d'usatge similar:   "qu'espareia tota le pluma per suu bròc" ; "que's passa le man per sus le boca" (Citacions d'Arnaudin, tiradas de la Gramatica de R. Lassalle p. 100).  En seguir aquesta mòda, jo qu'escriverí "esparricadas per suu burèu". "Esparricadas peu burèu" que's poderé díser tanben, totun l'expression qu'ei mensh precisa non pas "esparricadas per suu burèu" puish solament en aquesta darrèra locucion, que'n restrenhem de manèira explicita lo lòc per on son esparricadas las huèlhas, qu'ei a díser la susfàcia de tribalh  deu burèu excluant-ne las autas partidas deu mòble. Per contra, esparricadas suu (son) burèu i esparricadas sus son burèu ne son pas plan corrèctes, que son gallicismes d'evitar aumensh a l'escríver. Quant los punts d'un lòc concernits per la preposicion é son mei d'un,  en particular deu fèit d'ua cinetica, d'un movement, qu'emplegam tostemp "per".  Aquiu qu'avetz quauques exemples: "horucar peu cabinet" (fr. fouiller dans l'armoire) , "passejà's per la carrèra" (fr. se promener dans la rue), "espartar lo monde peu camp" (disperser les gens dans le champ) , "passà's la man per sus la boca" (fr. se passer la main sur la bouche), "esparricar las huèlhas per suu burèu" (fr. éparpiller les feuilles sur le bureau) etc.




De seguir en clicar aquiu.



7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ach, Joan! Diable de vielh tròl gascon lo qui ès, e dab qui vòs hà’i, malurós! iconoclasta! maupensant! Que’t cèrcas anatèmas…
Be cau díser au jorn de uei que pàrlam tots un gascon afranchimandit, vielhs o joens, primo- o neolocutors. Mes la solucion qu’ei la qui preconizas: léger, arreléger e arretornar léger adarron lo còrpus; estudià’u, se l’arrecaptar, empeutar-se’n. E passà’c tot per l’estamina critica, tant lo còrpus com l’estandard de referéncia. Mes aquò que costa temps i esfòrçs, e que cau cultivar lo dobte. Aus uns que hè hrèita lo vagar, aus auts l’agunha o simplament l’idea.
Aquò rai, viste la seguida e tien-te libre!
JIG

Gaby ha dit...

Frasa 2 : "soscar" me sembla tabé incorrèct, sustot demb aqueth sens. Un neò-occitanisme qué.

Gaby ha dit...

Lo possessiu "son" es evidentament corrèct en gascon periferic. En Gironda èra la fòrma normala

Joan de Peiroton ha dit...

JIG mercés peu comentari! Plan apreciat.

Gaby: En efèit, soscar qu'ei un gallicisme lato sensu (occitanisme e non francesisme). Totun qu'ei acceptat per Palay e per P.N. Palay que mèrca lo mot com a lomanhòu.
"Son" per" lo son" qu'ei un gallicisme tanben (francesisme e occitanisme). De totas mòdas, l'emplec n'ei pas beròi utile aquiu, ce'm sembla. Mercés peus comentaris!

Renaud ha dit...

Çò qui mèi me desplatz, a jo, qu'es lo hons de'quera lenga, completament hòra sòu e shètz nada direccion logica, ce'm sembla...

Joan de Peiroton ha dit...

Renaud: Òc, qu'ei ua sòrta de gascon composicionau, hèit elements prengut d'un pòc pertot. La lenga escriuta n'ei pas tostemps lo rebat de la lenga orau. Lo francés que n'ei un bon exemple, la lenga escriuta que i ei un "parlar" a despart. E los bascos qu'an lo batua, un parlar composicionau, qui s'escriu mès qui's parla tanben. Qu'ei ua auta lenga "hòra sòu" com dises tan plan.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Deu passar, com vosté diu, al basc, però també al valencià català balear, no en el grau dels bascos però sí.
La normalització de la llengua valenciana ha suposat un rebuig en la gent jove de paraules que éren de més ús a la Comunitat Valenciana, exemples "dins" en llengua valenciana i "dintre" en la catalana, que podria ser un castellanisme, a l'igual que "vesprada" nostra i "tarda" d'ells, tot i que ens entenem el poble majoritàriament s'ha rebel·lat deixant de parlar en la llengua valenciana als seus fills en alguns casos o matriculant-los en les escoles en llengua castellana.