Hvala qu'ei a caminar de cap tau nòrd, en direccion de Melles, comuna (municipi) haut-comengesa amiga deus ors, on Hvala i a la soa tuta (cova) tà i passar l'ivèrn e i orsatar. Va (a) passar la frontèra estatau lèu (aviat), çò qui la hicarà hòra portada deus guardas deu Conselh Generau d'Aran. Lo maishant temps que jòga a favor soa. Mès, a la prima, que se'n tornarà ena Val d' Aran dab lo(s) son(s) petit(s), probable.
Lo comunicat IPCENA-Ecologistes de Catalunya que ditz atau:
http://www.ecologistes.cat/ossa
IPCENA – Ecologistes de Catalunya denúncia públicament les mesures del Consell General d’Aran pel que fa a l’ordre de captura de l’ossa Hvala per part de la seva guarderia de medi ambient. Com ja heu pogut seguir a través de la premsa, ja s’han fet diverses denúncies sobre el tema, l’última ha estat davant la Fiscalia de Medi Ambient, i les accions continuaran.
____________________________
Auretz de hèr córrer aquesta adreça de l'IPENA-EdC tà obténguer mes signaturas e exigir que deishen Hvala en patz. Haurieu de fer córrer aquesta adreça de l'IPENA-EdC per obtenir més signatures i exigir que deixin Hvala en pau.
Post-Scriptum actualizat lo dimenge 2 de noveme : que sembla lo servider d'IPCENA-EdC que patesca problemas d'accessibilitat. Que podetz visitar la pagina web de DEPANA qui ns' aufereish un modèle de corrièr electronic en versions castelhana, catalana e aranesa, d'enviar au magnific sindic dera Val d'Aran entà qu'abandone l'idea de capturar l'orsa Hvala.
De l'elicoptèr deu Conselh Generau d'Aran, qu'an podut fotografiar l'animau de cap a Canejan après l'accident de caça qui sabem. Segon lo Conselh Generau, Hvala qu'ei en bona santat. Segon l'especialista de l'ors brun Guillermo Palomero, Hvala que s'a hicada tranquilla e, bona novèla, que seré pregnanta. La causa mes bona que seré de la deishar en patz. Qu'ei acostumada a ivernejar de cap a Melles, en França, non luenh de Canejan. Que la deishen rejúnher la soa tuta e hèr lo(s) son(s) petit(s) acerà !!!
Lo Conselh aranés qu'a prevengut que serà mauaisit de la capturar a causa deu maishant temps: ara que i plau e la nèu que cad a mens de 1500 m d'altitud. Soi pas segur que i creden vertaderament, ad aquesta captura, que crei sustot que volen hèr bona cara auprès de l'electorat anti-ors.
Los ecologistas catalans e aranés de l'Ipcena qu'an tornat afirmar que la decision de la captura èra totaument illegau e qu'an portat un clam judiciari contra lo Conselh d'Aran. Los ecologistas crànhen que la perseguida hàsca abortar l'orsa. Los tecnicians francés qui s'aucupan deus ors bruns pirenencs qu'an refusat de participar a l'expedicion de la captura de Hvala, ne jujant la rason infondada.
Los grops politics deu Conselh Generau d'Aran, UA, CDA e PRAG, qu'an aprovat per unanimitat ua mocion conjunta qui demanda a las autoritats competentas que retiren l'ors dera Val d'Aran. Atau, lo Conselh Generau exigeish que's cesse lo programa de la reintroduccion de l'espècia, programa decidit peus govèrns deus tres Estats pirenencs. Mès la responsa de Francesc Baltasar qu'estó clara: lo programa que seguirà e los ors que demoraràn ena Val.
Tà la mocion s'argumenta "la repercussion au nivèu tradicionau, ludic e torístic que provoca au territòri aranés" la preséncia de l'ors. N'ei pas nau, aquò. Totun, non i a cap d'estudis que demòstren ua repercussion negativa de la preséncia de l'ors. En Astúrias, en ua region tan poblada com Aran e que los ors i son mes nombrós, qu'existeish un torisme ligat a la preséncia de l'ors. Acerà, grops d'excursionistas, sustot estrangèrs, que pagan tà poder véder e fotografiar ors sauvatges en la montanha. Que i a lo problèma ben reau de los atacs aus tropèths e los domaus hèits aus cavens abelhèrs, mès que i a solucions tà assegurar ua convivéncia acceptabla.
Lo problèma pausat per la preséncia de l'ors, contrariament a las afirmacions falsas deu lobby deus caçaires, qu'ei un ahèr sustot psicologic. Aqueth sindròma qu' ei estat negligit durant tròp de temps per las autoritats estataus e autonomicas, e, clar, que'u cau suenhar en consultant, formant e informant la gent.
Post-scriptum: taus qui légen l'espanhòl, que vs'arrecomandi la lectura d'un messatge qu'un blogaire a escriut en reaccion a l'ahèr deu caçaire de Les e a l'istòria qu'ei estada creada sus la dangerositat de Hvala. Aqueth blogaire que s'ei interessat aus accidents de caça de sanglar a la lutz de las estadisticas publicadas per ua companhia d'assegurança espanhòla. Tròbi aqueth messatge particularament interessant, sustot pr'amor que lo son autor ei aranés e non pas un "urbanita" de l'espècia haunida. Mès n'ei pas caçaire, clar.
La crisi de l’óssa Hvala ha sorprès Guillermo Palomero en un viatge de treball a Barcelona, en una feina que curiosament consisteix a completar l’edició de l'últim llibre de la Fundación Oso Pardo, l’entitat d’estudi i protecció dels óssos a la serralada Cantàbrica que ell mateix presideix. Aprofitant la coincidència, Palomero ha passat el cap de setmana a la Vall d’Aran, aprofundint en els seus amplis coneixements sobre la realitat d’aquesta espècie emblemàtica. Després d’escoltar les diverses versions dels fets, la primera conclusió de Palomero és que les ferides rebudes per Luis Turmo no van ser fruit de l’atac real d’un ós, sinó més aviat “un incident de caça, en què un animal salvatge que se sent assetjat pels gossos, els crits dels caçadors i els trets d’escopeta, tracta de fugir i carrega contra l’obstacle que troba al davant; en aquest cas el caçador”. També per casualitat Palomero documenta les seves paraules en un llibre publicat per la seva entitat el 2007: Osas: el comportamiento de las osas y sus crías en la Cordillera Cantábrica, que promou aquests dies des de Barcelona.
Sense indicis L’experiència continguda en aquest llibre, i la llarga trajectòria personal de Palomero justifica la seva segona conclusió amb relació a la crisi de Hvala: “No hi ha cap indici per pensar que els óssos introduïts al Pirineu [procedents d’Eslovènia] tinguin actituds especialment agressives i tampoc es pot dir que Hvala sigui una matadora d’homes. Si ens trobéssim davant un animal especialment agressiu o de comportament anormal és evident que caldria treure’l de la muntanya, però no és el cas ni de Hvala ni, que se sàpiga, de cap altre ós”, detalla Palomero. “Durant 12 anys, el programa de reforç de la població d’óssos al Pirineu ha funcionat correctament i només hi ha hagut incidents amb caçadors. La caça és una activitat que, en si mateixa, comporta certs riscos. Cada any es produeixen incidents com, per exemple, atacs de porcs senglars que se senten acorralats o, fins i tot, lamentables accidents de trets entre caçadors”, indica l’expert en óssos. Davant una crisi com l’actual, Palomero recomana “no actuar en calent” i que, “si es decideix capturar Hvala, que ho facin tècnics especialitzats, i només per conèixer el seu estat de salut i renovar el seu collar localitzador; després, deixar-la immediatament en llibertat”. El president de la Fundación Oso Pardo veu imprescindible que es reforci el seguiment dels óssos al Pirineu i les campanyes informatives, “amb la participació de la població local; al Cantàbric hem après a conviure amb 130 óssos”.
Doncas, arren a ahíger. Ah totun! Ua videoneta, dilhèu?
Aquí qu'avetz un comunicat de l'Agence France-Presse datat de ger: 26/10/2008-[ 20:00] - AFP PRIVAS, 26 oct 2008 (AFP) - Un vététiste de 25 ans a été mortellement blessé par une balle perdue, tirée par un chasseur de sanglier, dimanche après-midi dans une forêt de Lagorce, près de Vallon-Pont-d'Arc (Ardèche), a-t-on appris auprès des gendarmes.
Le chasseur, un Drômois âgé d'une cinquantaine d'années, était toujours en garde à vue dimanche soir, selon la même source. La victime, qui circulait avec un ami, a été touchée dans le dos et a succombé peu après l'arrivée des secours. Une enquête a été ouverte pour déterminer les circonstances exactes du drame et si la chasse se déroulait dans toutes les conditions de sécurité nécessaires, a-t-on ajouté.
Doncas, tà resumir, un ciclista tot terrenh qu'estó abatut, ger dimenge, per un caçaire de sanglar durant ua batuda en la montanha ardechesa. E serà ua rason pro grèva tà que lo sindic de la Val d'Aran demande que non i aja mes batudas en los Pirinèus?
La Generalitat de Catalonha a reiterat la soa volentat de continuar lo procèssus de reintroduccion de l'ors en lo Pirenèu catalan au despieit de l'ahèr deu caçaire aranés. Entà léger lo comunicat d'Europa Press, clicatz ací.
Lo Pè-descauç (nom tradicionau de l'ors/os per la montanha gascona, qu'ei a díser en catalan Peu-descalç) que ns'a enviat un senhau. Pro qu'ei pro.
Percórrer la montanha dab cans en libertat qu'ei un crime.
Los cans non hèn pas nada diférencia enter ors e pòrcs sanglars. E que son particularament agressius quan e son en canhaguèra (gossada). Se voletz que l'ors non panique e no's hique pas agressiu, que cau evitar que los cans l'agrediscan. Qu'ei de la responsabilitat deus caçaires de controlar los sons cans.
Cans qui's perden o qui son abandonats per caçaires, quants n'i a avut? Los cans en canhaguèra que s'atacan a tots los animaus, sense distincion, e particularament aus tropèths (ramats). E a còps au monde (a la gent).
E perqué aquera batuda precisament a l'endret on s'i repausava Hvala, la quau portava un corar-emetor tà poder localizar-la ?
Francament, no'm sembla pas que lo problèma sia acerà on lo Sindic d'Aran afirme qu'i ei. Lo problèma, los accidents, que son ligats a la tecnica de la caça de batuda, e hèra sovent, a l'incompeténcia deus caçaires. L'ors n'a pas jamès provocat nat accident dab los excursionistas, los aulhèrs (ovellers) o los qui van cercar cèps. Cada còp que i a un accident dab l'ors, qu'ei tostemp dab caçaires, coma per hazard. Quitament l'orsa qui travessè la rota Lorda-Tarba, provocant l'accident de veitura, qu'èra trauquilhada de ploms.
D'accidents de caça de batuda, n'i a avut plen. Qu'implican pòrcs-sanglars, cèrvis e quitament cabiròus, e las heridas pòden èster grèvas, a còps mortaus. Que jo sàpii, arrés (ningú) non demandè qu'aquestas espècias disparescóssen de la montanha. E n'oblidem pas los accidents que un caçaire i tira sus un èster uman. Lo problèma de seguretat publica en la montanha n'ei pas l'ors, que vien meslèu deus caçaires. Son eths, lo perilh. Clar, la caça esportiva qu'ei un léser tradicionau. Mès las "corridas" e las excisions ne son tanben de "La Tradicion" e n'ei pas un argument tà acceptar-las.
Cambiar las escopètas per aparèlhs de fòtos e deishar los cans a casa (o en tot cas manténgue'us dab estaca) non haré pas mau a degun. La caça fotografica qu'ei modèrna, mes polida e mes respectuosa de la Natura. E un aparelh de fòto non còsta pas mes car qu'un fusilh.
Qu'avem besonh de controlar la fauna, segur, mès aquerò deuré èster confiat a professionaus, pas ad incompetents coma lo caçaire vielh que l'ossa a corregit. O que los caçaires amators sian "recrutats" e enquadrats per professionaus experts de la Natura, coma minimum.
Que cau favorizar las comunas (municipis) pirenencas qui òbran tà la convivéncia dab lo Pè-descauç e evitar las qui se n'an declarat enemigas. Lo Pè-descauç qu'ei l'Esperit deus Pirenèus. Qu'ei sacrat. N'i cau pas tocar.
Aquí qu'avetz la lista de las comunas deu Pirenèu centrau qui tribalhan tà la convivéncia dab l'ors:
Que hèn totas part de l'associacion ADET-país de l'ors. Ajudar-las que cau. Que seràn tostemp encantadas d'arrecéber visitors. Quauqu'uas fronterizan dab Aran.
P.S. Per escotar mes trocets deu grop santafesin (Província de Santafe, Argentina) Los Cadiz, que cau clicar ací. La cançon "El oso" qu'estó composada per Daniel Augusto Valdivia Fernández, alias Daniel F, cantaire de Lima (Peró) e cap deu grop Leusemia. Que'n podetz escotar versions cantadas per Daniel F medeish en los dus messatges passats.
Que'vs liuri lo comunicat deus amics de DEPANA, la lliga de Defensa del Patrimoni Natural:
----------------------- DEPANA vol que els óssos continuïn al Pirineu
La batuda de porcs senglars és la causa de l'accident entre l'home i l'ós a la Val d'Aran
L'entitat ecologista DEPANA, en primer lloc, vol lamentar les ferides que es va fer el caçador amb la topada amb l’ós a la Val d’Aran i li desitja una ràpida recuperació. Tot i aquest lleu accident, DEPANA afirma que la conservació de l’ós i la caça ben gestionada són perfectament compatibles, tal com ho demostra la llarga experiència a la Serralada Cantàbrica i la resta del territori europeu on hi ha óssos. Així mateix, DEPANA pot afirmar que ha estat la pròpia batuda de senglars la causant de l'accident.
Segons l'experiència dels responsables del seguiment de l'ós bru de DEPANA així com els tècnics d'altres organitzacions com la Fundación Oso Pardo, el comportament de l'ossa Hvala respon al d'un animal que se sent espantat i acorralat i que intenta fugir. En una batuda, els crits de persones, trets i gossos són la tònica habitual. Per això, no es pot afirmar que l'ossa hagi agredit deliberadament a una persona, en tot cas ha reaccionat a l'estridència de la batuda.
Experiència de convivència positiva
Durant els 12 anys que han estat els óssos al Pirineu Central, en concret Val d’Aran, no hi ha hagut cap atac a una persona. Al Pirineu Occidental (Aragó-Navarra), on l’ós no ha desaparegut mai, no s’ha registrat cap atac a cap persona. D'altra banda, a la Serralada Cantàbrica hi ha una població de 150 óssos que conviu perfectament amb l’home. La Fundación Oso Pardo, màxim coneixedor de l’espècie, diu que els óssos no ataquen mai a les persones de forma deliberada.
Cacera d'óssos
Malauradament, hem de recordar que durant aquests darrers anys, 2 femelles d’ós han estat abatudes per caçadors, deixant 4 cadells orfes, i no hi ha hagut cap conseqüència pels infractors.
Amb aquests arguments i després de sentir les declaracions en les que s'exigeix la retirada dels óssos del Pirineu, DEPANA demana prudència i sentit comú al Síndic d’Aran en les seves declaracions i actuacions. Així mateix, recorda a tots els responsables polítics que l'ós bru és una espècie en perill d'extinció que ha estat declarada de protecció prioritària per la Unió Europea i que tots els governs europeus tenen el deure de vetllar per la seva conservació així com la protecció dels seus hàbitats.
------------------------------
Sonque hornirèi que los dus abatatges d'ors aus quaus lo comunicat hè referéncia, qu'avón lòc a la montanha gascona, costat francés. E que cau raperar l'orsa qu'estó estripada per veituras sus la rota Tarba-Lorda qu'estó estada tanben victima de caçaires. E l'ors Balou tanben que n'estó ua victima, recentament.
Me pensi que la màger part deus caçadors n'i coneishen pas arren e son quitament incapables de reperar traças de l'ors quan non las cercan pas. Lo problèma non ei cap l'ors. Perqué los caçadors non poderén cambiar los fusils per cameras fotograficas e deishar los cans a casa? La caça deuré estar enquadrada per professionaus experts de la Natura. Pro de caçaires amators liurats a eths medeishs, particularment los que van de batuda, que son perilhós tà eths medeishs e taus qui non caçan pas!!! Sufeish d'enumerar tots los accidents ocorruts durant batudas. La plaga qu'ei lo caçador incontrolat.
En lo son comunicat de ger, lo govern d'Aran precisa qu'ua equipa se prepara a capturar l'orsa Hvala. Non ditz pas çò que ne compdan hèr. Quina vergonha! L'unic punt positu ei que poderàn verificar que l'orsa non sia herida, sia per balas, sia per nhacadas de can que son enqüèra mes dolentas pr'amor que s'infectan aisidament. Poderàn suenhar-la dab antibiotics s'ei necessari.
Tè, qu'an introdusit 8 ors de l'Europa centrau en las Abruzzas ( Itàlia) e degun no'n parla pas jamès. Non n'i a cap aquera sòrta de problèmas. E los 150 ors de la cordilhèra cantabrica, qui ne parla?
En un comunicat publicat ger en la pagina web deu Conselh Generau d'Aran, aprenem qu'un caçaire vesin de Les, acompanhat de son can, estó atacat per l'orsa Hvala. Segur, n'èra pas tà minjà'us, lo caçaire dab son can, que Hvala ac hasó.
Fin finau, tà hèr húger l'orsa, lo caçaire qu'auré tirat en l'aire, a despièit de las soas heridas provocadas per las nhacadas.
Que caleré qu'aqueth ahèr hasósse l'objècte d'ua enquèsta seriosa.
Lo sindic d'Aran demanda que los ors e sian desplaçats en un lòc on non pausarén pas nat problèma. Supausi qu'aquò vòu díser un lòc sens nat caçaire acompanhat de cans.
Que'ns ditz que los Pireneus aranés non son pas un cornet de la sabana africana on los ors e poderén víver sense causar nat problèma de seguretat a l'òme. Clar, exceptat que non i a cap jamés avut nat ors en Africa, lhevats los zoos. N'ei pas com en la montanha nòsta, o en Bòsnia, Eslovenia o Romania. Que'm demandi quin ac hèn acerà tà convíver dab los ors, en Europa centrau.
E puishqu'èm a parlar de seguretat, que cau raperar que i a caçaires qui tiran sus d'autes caçaires, provocant herits o morts. Que son perilhós, los caçaires, fòrça mes que non pas los ors. Tè, enter ua montanha plea d'ors e ua auta plea de caçaires, jo que causeishi la prumèra sense esitar ua segonda. Question de subervivéncia. Que caleré desplaçar los caçaires dinc au Saharà, aquerò que seré mens arriscat tà la populacion. E mes segur taus ors.
E los cans? Quants nens desfigurats a tot jamès per esnhassiquadas de can? E quant de nenets tuats? Me demandi aon e poderém enviar tots los cans tad evitar los accidents d'aqueths qui podem léger en diaris...
Qu'ei ua version mexicana d'ua cómbia colombiana iper-coneishuda (enfin aquò depen d'on ètz), d'accent drin vallenato. Se lo brèç de la cómbia ei plan colombian, e particularament deu despartament d'Atlantic, que Barranquilla n'ei lo caplòc, b'ei vertat que Mexic n'ei la soa segonda patria! Aquiu que n'avetz ua dusau version, tanben mexicana:
E aquiu ua tresau, pròisha de la version originau, aquesta (la que coneishèvi de bèth temps a):
Ua que coneishèvi qu'èra la version de Germán Carreño y su orquestra, un grop barranquillan de las annadas 1950. Ne pòdi pas resistir de la'vs balhar:
Mès aquesta n'ei pas tanpòc la version originau. La cançon qu'estó composada e interpretada per lo vallenatèr José María Peñaranda. Ailàs, la version originau, non l'èi pas trobada suu hialat. Peñaranda que's morí en 2006. Que'u podetz escotar a cantar un aute "tube" de la soa composicion "Opera del Mondongo" aquiu.
La cançon "Se va el caimán", hèra populara, que's trobè ua dimension nava qui, sense dobte, lo son autor n'avè pas previst: la politica. La podóm audir en las carreras de Managua durant las manifestacions anti-Somoza, en las de Caracás, anti-Chávez, e tanben que n'existeish ua version cubana anti-castrista.
Lo tipe de l'Aragonés qu'ei guaireben un personatge mitic en Gasconha. Los Aragonés que i heirejavan tà véner mulas e d'autas mercanderias. E, abans la guèrra de quatorze, la vita n'èra pas briga aisida en Aragon, la praubesia que i regnava. Tà poder sobrevíver, mantuns aragonés que's vedèvan obligats de passar largas temporadas en Bearn e en Bigòrra tà i tribalhar coma obrèrs agricolas o coma boscassèrs.
D'aqueth temps d'autes còps, que ns'an demorat expressions com "abilhat com un Espanhòl", qui volèva diser abilhat de manièra estranha, e d'ua persona qui tribalhava hòrt en tascas penosas que disèvan que tribalhava "com un Espanhòl" ...
Uei lo dia, aqueths temps de gran miséria que son escorruts. Ara las peregrinacions aragonesas en Occitania non son pas mes de la medeisha natura, urosament.
Aquera marcha aragonesa, de factura modèrna, que'ns hè passejar dinc a Seta en passant per Pau e Tolosa. Que vse'n balhi un extrèit a escotar. Se voletz descargar lo tròç sancèr, ac podetz hèr legaument, per exemple peu mejan d'i-tune. Lo tròç qu'ei titolat : tengo güeito gamuxinos e qu'ei deu CD Chiquotén VII.
Eths gamuxinos , en aragonés, que son dracs o holets qui bohan tan hòrt que hèn gemicar tota era serrada.
Tengo güeito gamuxinos en a pocha d'o gambón ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Qu'èi ueit gamoishins, ena pòcha deth manto, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
Lo primer marchó ta Sete no me'n quedoren que siete ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Lo prumèr se n'anè tà Seta, Non me'n demorèn que sèt, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
Lo según cayó en un forau y se murió estozolau ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Lo dusau que cadó en un horat e que's morí escabossat, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
Lo terzer marchó ta Pau, y se murió d'un resfriau ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Lo tresau se n'anè tà Pau, Que's morí d'ua en·hredida Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
lo cuarto cayó en o río y s'afogó con o frío ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Eth quatau que cadó en riu E que s'ahoquè dab eth hered, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
lo quinto a per pan baixó y o pobret ya no i puyó ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Eth cincau tà (cercar) pan que devarè, i eth praubet ja no' i pujè Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
lo sexto murió de risa, pichando-se en a camisa ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Eth sisau morí d'arríder En se pishant ena camisa Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
Lo seteno fue ta Tolosa, y casi no me'n queda cosa, ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Eth setau qu'anè tà Tolosa, E non me'n demora guaireben nada causa, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
O zaguero no aguantó y o gran fato se casó ¡ya no cantan os gamuxinos ya no cantan ista canzión!
Eth darrèr no'c suportè, E eth gran pèc que's maridè Ja non cantan eths gamoishins, Ja non cantan esta cançon!
No tiengo más gamuxinos y per ixò bebo bino ¡ qué bien canto solo en o campo qué bien canto a mia canzión
Non èi cap mes gamoshin e per açò bevi vin Be canti plan solet en camp, Be canti plan era mia cançon
Lo CD Chicotén VII Pirineos mágicos que's pòt comandar a Menestrèrs Gascons s'ètz en França.
PS1: Los "gamusinos", o aparentats, son conegut per tota la peninsula iberica. En Catalonha, que'us coneishen coma gambosins, vejatz l'Alcover:
GAMBOSÍ m. || 1. Insecte de l'espècie Forficula auricularis, papanovia (Almudaina); cast. tijereta. || 2. Espècie de nansa de boca estreta, feta de joncs, que serveix per a pescar anguiles en les sèquies (Val., Gandia). || 3. Animal imaginari a què fa referència la locució caçar o pescar gambosins (Vinaròs, Tortosa, Mallorca). En Tomeu... tan curt de gambals que més de dues vegades havia estat ginyat pels altres a anar a cassar mòpies y a pescar gambosins, Penya Mos. iii, 88. (Cf. la secció Cult. pop. d'aquest article). || 4. a) Xiuladissa que fa el vent de dalt (Tortosa).—b) Vent molt fort (Vinaròs), ap. Griera, BDC, ii. Cult. pop.—A Tortosa, es diu als nens, o a les persones massa ingènues, que existeixen uns animals anomenats «gambosins», que són els qui mouen el soroll que fa el vent en bufar fort, i cal caçar-los en les nits fredes i ventoses. Per a caçar-los, porten l'ingenu en nit de vent a una boca de marge i li diuen: «Para el sac i calla, que vindran los gambosins»; tots se'n van i deixen aquell infeliç tot sol i parant el sac, fins que es cansa i coneix que l'han enganyat. A Mallorca, entre pagesos, també hi ha aquesta diversió de menar un al·lot o un home curt de gambals a caçar gambosins, fent-lo posar sota un arbre amb un garbell dalt el cap per parar els gambosins que cauran de l'arbre; un dels bromistes puja dalt l'arbre i llença un ruixat d'aigua o de cosa pitjor dins el garbell, i el pobre ingenu roman tot remull o brut. Altres vegades fan pujar l'ingenu dalt un arbre o una paret, i el pedreguen des de baix fins que ha davallat. Fon.: gambozí (Vinaròs, Tortosa); gambosí (Val., Almudaina); gəmbozí (Mall.). Etim.: segurament derivat de gamba, art. 2. El diccionari valencià d'Escrig-Llombart posa gambosí com a sinònim de «gamezno, gamo pequeño y nuevo», però no sembla que existeixi realment tal significat en valencià. En l'accepció || 3, de caçar gambosins, estem temptats de relacionar aquest mot amb l'ant. fr. gabuser ‘enganyar’ i amb el prov. gabuzo ‘engany’, que Meyer-Lübke REW 3626 fa venir d'un creuament del nòrdic gabb ‘befa’ amb el llatí abūsare ‘abusar’; però sembla difícil de sostenir aquesta il·lació.
PS2: En la montanha gascona, los holets (revolums de vent) qu'avèvan mala reputacion, qu'èran esperits capables d'inseminar las hemnas. Tà evitar que las gojatas e's trobèssen embarrassadas per dias de gran vent, las hemnas qu'emparavan las soas maisoadas en i hicant grans de milh davant la pòrta, atau los holets n'entravan pas.
.JPG)
