Ua setmana a, lo quite dia de mon aniversari, que's morí un poèta e un cantaire que consideri com un deus mès grans. Que voi parlar de Mikel Laboa. D'acòrd, n'a pas escrivut sonque Txoriak txori, mès quan mema...No'n coneishi pas tròp de cançons autan beròjas com Txoriak txori.
La vita qu'ei injusta. Los poètas que deurén èster immortaus, ac èi tostemp pensat.
Ei mòrt, lo Mikel?
Tà jo, non.
La pròva, que l'enteni cantar enqüèra...
Drom, poèta, drom! Un dia tornaràs. E veiràs, lo mond que serà plan mès bèth, pr'amor que l'ausèth e's serà desliurat.
15 comentaris:
També un altre cantant famós moria en el teu aniversari: Joan Baptista Humet. He comprat a la xarxa un CD pel Mikel Laboa per ajuda d'un home jove des d'Euskal Herria. M'agrado de la seva veu molt, és molt calmant-se. Potser com era un psiquiatre.
Un bonic homenatge.
Dos grans músics, certament.
Gran canta! La podebas traducir a l'occitan? ;-)
"je vous salue marie", kand aprenguèri sa mòrt, es akeste tròç que voliái metre sul blòg... Brassens power.
ara, ai pas mai besonh de ne parlar .
canta quand meme melhor que ta star d'occitània e sa cançon d'aniversari LOL
Es poetes son capables de díder damb bères paraules çò qu'era rèsta sentem. Quan morís un poèta perdem era votz.
Polides paraules, Joan, que jo, en tot sénter eth madeish, non aurie sabut díder tan plan
Damb tòn permís sagi ua traduccion ar aranés entà onset:
Se l'auesse talhat es ales
aurie estat mèn,
non aurie escapat.
Mès atau
aurie quitat d'èster audèth
e jo...
çò qu'estimaue ère er audèth
Muitas grazias, Eduard, queda bien bonica a letra ta cantar-la.
Joan, para cuenta que tenemos nobedaz con Knut.
Merike: mercés per teu comentari
Novesflors: gràcies
josep: òc, dus grans musicians
onset: ja está fet!!!!
Mela: Dilhèu, òc, mès la mea star d'Occitània qu'a cantat PER JO, aquò que hè tota la diferéncia, totun!!!! Bon, si lo cas èra que'm passejèssi dab era, espèri que no's hicarà pas a cantar tròp fòrt en public, LOL
montse; tu òc que'n sabes fòrça, de bères paraules!!!!
eduard: gràcies peth compliment e era arrevirada.
Onset: voy a passar por tu blog ahora mismo!!!
Mercés per la teva respuesta. És veritat? La star d'Occitània ets tu?
Ets genial! He entès correctament?
Merike: Eh? No, l'star d'Occitània no sóc jo.
No és Carla Bruni tampoc? No entenc política francès:-)
El que em fa tristesa, és que l'he hagut de conéixer i escoltar un cop mort, perquè fins que ho vaig saber, no l'havia escoltat mai. Gràcies per les cançons, Joan. I no sé si quan torni, la terra serà més bella, ni tan sols sé si hi haurà terra...Petons, Joan
Zel, sempre hi haurà terra però no sé si n'hi ha gent. Una abraçada des d'Hèlsinki, estic venint a Catalunya el proper any.
Gràcies per haver-me fet coneixer aquesta musica i poesia a mi fins ara desconeguda.trista i preciosa al mateix temps!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada