En sòn blòg, eth sindic d'Aran Paco Boya mos aprén, damb un cèrt amarum ben comprensible, que non siguec convidat en acte de presentacion dera Lei der occitan, aranés en Aran, organizat per País Nòstre en Narbona. Voi exprimir acitau era mia indignacion pregonda e era mia solidaritat sancèra damb eth màger representant des aranesi e damb eth pòble aranés.
En sòn comunicat, eth CAOC - que contunhe de hèr-se era votz deth lengadocianisme mès jacobin i centralista - i escriu:
La Presidenta de la Calandreta, Bernadeta Boucher, i la Directora, Rachèl Garcia, lloaren la realitat de la Vall d’Aran, en relació l’ensenyament de la llengua, però lamentaren que els llibres aranesos no tenien per ells cap utilitat, malgrat que els interessen molt els llibres escolars en occità.
Jo, coma blogaire occitan, trapi lamentable qu'aguestes dues senhores encargades de preparar era mainada occitana ath futur non tròben cap d'utilitat as libres aranesi. En tot cas, non ei eth cas de toti es occitans, e m'enorgulhi - e non sò solet- de hèr partida d'aguesta segona categoria.
5 comentaris:
Non es pas guaire una suspresa! Ieu coma ex-president de Calandreta volguèri porgir libres publicats en Aran. Portèri qualquis exemplars a las regentas de la Calandreta que presidavi. Non solament aquò las interessava pas ("comprenètz, i a pas lo programa de l'educacion nacionala dessús!"). Mas sustot lo nivèl de l'occitan que parlavan lor rendiá gaireben impossible la compreneson de l'aranés. Mas aquò es un autre subjècte: lo nivèl de lenga de d'unis ensenhaires de Calandreta!
Tròbi plan mai lamentable que lo CAOC (collectiu, associacion anciana qu'es(èra?)respectada, que fa de comunicats patin cofin) faga resson d'una paraula d'un individu (segurament sens son autorizacion) per afortir sa conariá lengadocianocentrada-antiaranés.
"intolerància, ignorància"òc, e tanben "inconsciéncia" per part del CAOC.
Sénher Sindic Boya, òsca per vòstre trabalh!!!
E, tu, fai-me un pauc de plaça dins la segonda categoria :)
Th.Lauze: ben òc. Pr'aquò es l'ocasion d'apréne un occitan parlat per de mond que parlan pas necessariament francés. Aquò dit, dins las Calandretas cal balhar la prioritat a la modalitat locala de la lenga, clar.
Mela the wonderful lengadociana: Benvenguda! Un pauc de plaça...o un pauc mai.
Quina conaria e son a reprodusir lo jacobinisme franchimand, a la mòda lengadociana, que mancan hèra a l'ubertura,e son embarrats d'esperit segur, e, totun jo que soi lemosin (parlar popat a Peiriguers e Tivier) e qu'ei après lo bearnés, e doncas lo gascon, dab un gran plaser.
Per parlar que cau aprene la modalitat locau de la lenga occitana, en purmèr.
Pensi coma l'amic Terric Lauze, me demandi se coneisson plan o pron la lenga per poder l'ensenhar coma cal totes aqueles joves ensenhaires de calandretas.
Te saludi Terric que vegèri ton messatge sul blòg de l'amic joan-carles .
Servianés; Lengadocian que li aun raubat la lenga.
Publica un comentari a l'entrada