Un lingüista occitan –com e’us aimi- escrigó dens las annadas 1970 (R. Teulat, l'occitan uèi, I.E.O.):
Mas, l’espanhòl e l’occitan son de lengas diferentas per çò que, malgrat qualquas semblanças, la distància es tròp granda e permet pas una comunicacion normala.
Segur que, dab reflexions pregondas com aquesta de part d’aqueth gran teorician de « l’intersistèma general de la lenga occitana », no’s cau pasmés estonar deus grèus simptòmas (inter) sistemics que pateish enqüèra l’occitan quaranta ans après. Nos prengón per cretins e, fin finau, qu'an obtengut l'aranés com resultat.
L'aranés ei un parlar de l'occitan com lo francés ei un parlar de la lengua d'oil e lo batu un parlar (sintetic) deu basco.
Los parlars non hèn pas de bons diasistèmas mès hèn de bonas lenguas, e, d'aqueth punt de vista, i a mens diferéncias enter l'aranés e lo rus, l'anglés, lo basc (batu), lo francés o l'alemand que n'i a enter l'occitan "intersistemic" e l'espanhòu. L'occitan "intersistemic" qu'ei demorat un concèpte teoric shens declinason en un parlar concret. L'occitan intersistemic qu'ei l'equivalent de la "lengua d'oil", qu'ei a díser ua lengua teorica, ua mencion sus ua etiqueta pegada suu classader deu lingüista on i son listats parlars naturaus, mès arren mes . Que calè concretizar la lengua en hargar un parlar nau, suplementari, sintetic, composicionau, com ac hasón los bascos peu basco, en lòc de restrénher l'esfòrç d'estandardizacion a un solet "dialècte" de "l'intersistèma" (d'on tot çò qui podèva raperar lo lengatge gascon de Pèir de Garròs estó eliminat dab suenh) ... o, se non, que cau arrestar de jogar a las pucèlas espaurugadas davant lo concèpte de lenguaS d'òc.
Bon an nau a toti !
Bon an nau a toti !
3 comentaris:
Bon an nau Joan!
Pel que m'han explicat no hi havia més remei que fer un euskara batua per a que s'entenguessin entre si els que parlaven euskara a diverses zones d'Euskal Herria, però no creus que fer una llengua unificada fa perdre quelcom pel camí?
Salutacions!
Henry, tens tota la raó. La llengua unificada no ha de substituir-se a la llengua local. Caldria fer servir una mena de bilinguisme o bidialectalisme : la modalitat local, d'ús local (llengua de cada dia, utilitzada adhuc a l'escola, ràdio local), i la modalitat artifical que seria un estàndar general, d'usatge general (premsa, ràdio nacional, tv nacional, instància internacional eca). Les duas modalitats haurien de ser ensenyades a l'escola, però la local abans que l'estàndar. El dialecte local (natural) no ha de ser menys valoritzat que el dialecte estàndar (artificial).
L'estàndar no pot ser basat sobre una modalitat natural. Ha de resultar estrany per a tothom, de manera paradoxal. Si s'assembla massa a una parla natural, no serà acceptat pels qui son d'una altra parla.
Bon any nou!
Advertència, el text està escrit en una llengua no minoritzada:
El euskera batua era una herramienta necesaria para el conocimiento de base de la lengua vasca.
Esta lengua está enriquecida con la aportación léxica de su diversidad dialectal, que no fonética o morfológica por supuesto (están fuera de su ámbito la utilización de derivaciones fonéticas no estandarizadas).
Con esto quiero decir que dentro del batua es posible usar palabras de uso exclusivo gipuzkoano, bizkaino o labortano, por ejemplo.
"Sona", "hatsa", "kexu" son palabras recogidas en dialectos que no se usan en los demás, y sin embargo, son aceptables en batua.
No es ningún secreto que el batua culto y literario abunda en palabras provenientes del labortano clásico y por tanto extrañas a oídos gipuzkoanos o bizkainos.
Por otra parte, aunque entre los 70 y 90 del siglo pasado, el movimiento sociocultural euskaltzale cerró filas en torno al uso del batua (mientras que unos pocos tradicionalistas sin visión nacional se empeñaban en usar un bizkaino sin estandarización), hoy en día los giros y usos verbales bizkainos se están recuperando en toda Bizkaia, una vez asentado y asegurado el futuro del euskera batua como elemento unificador.
Esto es, que una vez conocido el batua por hablantes no naturales de euskera, el bizkaino (o parte de su acento al menos) está empezando a extenderse por zonas como Bilbao, Barakaldo, Getxo, etc. donde hace unas décadas apenas se hablaba euskera.
Existen hoy en día centros que promocionan la lengua bizkaina vernacula con cursos especiales en academias, ikastolas que potencian su conocimiento, etc.
Hago recordar que junto con el suletino el bizkaino o dialecto occidental es el dialecto más divergente del euskera estandar.
Publica un comentari a l'entrada