Qu'ei causa sabuda lo gascon que presenta ua evolucion arremarcabla per rapòrt au latin e a las autas lengas d'òc. La prumèra, la mei unica, la mei caracteristica e ua de las mei ancianas, qu'ei lo hat deu ll latin: castèth, casterar. Aquesta transformacion qu'ei en generau hèra previsibla e hèra regulara. Las autas caracteristicas non son pas tan regularas, per exemple la simplificacion de nd en d : pregon o pregond, demanar ( enqüèra viu en Aran, descaçat per demandar pertot aulhors, antigament domanar e demanar, lo doman qu'èra emplegat en los manuscrits medievaus tà voler díser la demanda, la requèsta en gascon d'uei), etc.
La pèrta de la n intervocalica qu'ei tanben drin anarquica en gascon: ua, garia, haria, vesia, cosia, totun hagina, cosina / codina, gascona -autes còps gascoa, corona/coroa, cadena/cadia/cadea etc...
E çò de geniau: d'aqueth anarquisme morfologic, lo gascon que te n'a sabut tirar subtilitats qui 'u son pròpias. Per exemple, en gascon, que podem de tira distinguir cosia de cosina, com en catalan cosina de cuina. Las autas modalitats occitanas n'ac saben pas har, ce'm sembla. La cosina de la cosia que vad: la cosina de la cosina (en cat.: la cuina de la cosina)...Aquiu l'occitan non gascon que manca de mots.
Un aute exemple: la forma antiga e plan gascona d'abandonar, abandoar, qu'a subreviscut dinca uei lo dia. La generalizacion de la forma en -onar, abandonar, dab lo sens de deishar, n'a pas sancerament acaçat la forma antiga. Abandoar e abandonar n'estant generaument pas sinonims, la convivéncia deu doblon que's podó hèr locaument. Abandoar que pòt voler díser breçar, breçolar (Lavedan), soar las campanas a bran (Luishon) e l'abandoadèr qu'ei un apèr deu dalhaire a Gèdra. D'aqueras definicions, que podem dedusir qu'autes còps abandoar non significava deishar. Que significava meslèu provocar un moviment continu d'oscillacion. En breçant lo nenet, en hèr soar las campanas com en dalhar, lo gascon qu'abandoava. Que supausi bandon que devè aver, en gascon d'autes còps, lo sens de costat, d'estrem. En catalan, banda qu'a enqüèra aqueth sens, enter autes.
La mutation f>h qu'ei tanben anarquica en gascon, qu'ac sabem plan. Enqüèra que plan generau, ne concerneish pas tostemps los medishs mots pertot. Aufrir/auherir, huelha/fuelha, confóner-con.hóner, que trobam un chic de tot dab la f gascona. E enqüèra un còp, lo gascon que sap aprofieitar d'aquera diversitat de formas tà i aportar nuanças de las subtilas.
Per exemple, au mot florir de l'occitan, lo gascon que hè correspóner lo doblon eslorir e florir. Eslorir e eslor qu'an plan totas las acceptations deus mots occitans corresponents florir e flor, mentre florir e flor qu'an prengut ua acceptacion mes restrictiva en çò nòste. La confitura guardada a temperatura ambienta en condicions non esterlas qu'ei rapidament guastada per l'eslor (e non pas flor en gascon d'uei), que's vad eslorida, e non pas florida, que s'esloreish, no's floreish pas. De la pradèra au mes de mai, que's pòt díser indiferentament qu'ei eslorida o florida. Totun, l'usatge literari contemporanèu qu'a tendéncia d'emplegar flor e florir en aqueth cas. En gascon, un manuscrit eslorit n'ei pas necessàriament un manuscrit florit, ni vice versa. Un manuscrit eslorit qu'ei un manuscrit minjat per l'eslor, mentre díser d'un manuscrit qu'ei florit, qu'aludeish a la qualitat deu contiengut.
Notaratz en passar que l'amudiment de la f deu grop fl (flor >lor, elor, eslor, flama>eslama) e de fr (fred> red notat hred , arred notat ahred, erred notat ehred) en gascon non devó pas passar per ua etapa d'aspiracion de la f. Sajatz d'aspirar la f de flor e compreneratz çò qui voi díser. Mès aquò qu'ei unha auta istuèra.
Tà clavar, que voi mentàver lo doblon blu e blau, tots dus derivats deu germanisme francic blao. Blau qu'ei la forma mes anciana, mentre blu qu'ei un gallicisme. Totun, aquiu tanben, blau e blu qu'an significacions ben distintas en gascon d'uei lo dia. Blu qu'ei la color, blau qu'ei lo mac. Aqueth blu que non t'està plan e aqueth blau que non t'està plan non vòlen pas díser çò parièr. L'adopcion de blu qu'a ua utilitat evidenta dens la lengua, n'i ei pas demorat ni per escàs ni tà har francés.
.
17 comentaris:
Be tornas a èster plan actiu!
Com que parlas de colors... Jaune e auriò(u) e son completaments sinonims?
Ua auta causa que'm cau demanà't: "Era Bouts dera Mountanho" èra totalaments en gascon o tanben en lengadocian?
優次 (Yuji) : jaune qu'ei un gallicisme en gascon, lo mot qu'ei desconeishut en Aran, la forma anciana que i ei conservada: auriò(u). En dehòra d'Aran, auriòu (var. lauriòu) designa sonque ua espècia d'ausèth de color jauna.
En la revista Era Bouts dera Mooutango, s'i pòt liéger tèxtes en gascon e en lengadocian pirenenc. La termièra enter gascon e lengadocian n'i ei pas tostemps fòrça neta per aqueths parçans. Que s'i pòt passar d'un tà l'aute shens avisar-se'n.
Que pensi que lo mot gascon "auriòu" y lo basc "horia", dab lo medish sens, que son familha.
Asier G: auriòu qu'ei la color de l'aur (urre en basco).
Qu'ei causa sabuda lo gascon que presenta ua evolucion arremarcabla per arrapòrt au latin e a las autas lenguas d'òc. La prumèra, la mes unica, la mes caracteristica e ua de las mes antigas, qu'ei lo hat deu ll latin: castèth, casterar.
Més rarament -ll- llatí també pot donar una africada [tʃ] (grafiat /ch/): pullu- > puch.Això és paral·lel a l'asturià occidental, que té [tɕ] o quelcom de semblant.
Saluts en català des de Barcelona!
Asier G: auriòu qu'ei la color de l'aur (urre en basco).
Pot ser. Però el basc urre no deriva pas del llatí auru- > gascó aur.
Altrament és possible que en algun dialecte basc el segment -or- esdevingui -aur- per allargament de la vocal (per example bortu, mortu > maurtu 'desert'), però sembla difícil explicar la manca de /h/ i el final del mot gascó.
Octavià Alexandre, Si, clar. Haig de precisar que el digraf gascó th es pot pronunciar /t/, /tj/ o la dita africada [tʃ] , això depén de les parles. La grafia medieval gascona no utilitzava aquest digraf th, sinó una letra d o g segon els textos, això devia reflectir la pronúncia del redactor: casted (-/t/ probablement com en català fred) o casteg (com en català passeig o puig). La gràfia tradicional bearnesa s'havia guardat aquesta tradició: cf la forma oficial del cognom de l'escritor francés d'origen bearnés Frédéric Beigbeder (en grafia occitana Bèthvéder) o el toponim bearnés Vaigts -grafia oficial conservada- per Vaths. Aquest -ig o -igt sona igual que- ig de passeig o puig en català. Una remarca més: en català puig ve de podium.
Es possible que urre no vingui de auru, mai he dit el contrari, Nogensmenys, és també possible (probable?) que urre vingui d' aureus. Cal remarcar que aur es pronúncia or en gascon.
Salut!
Haig de precisar que el digraf gascó th es pot pronunciar /t/, /tj/ o la dita africada [tʃ] , això depén de les parles.
Clar, però aquestes consonants representen els diferents resultats en gascó (i també en part de l'aragonès) de ll llatí en final de paraula.
La meva argumentació és que aquesta evolució és paral·lela a de l- en asturià occidental, molt probablement reflexant una comunitat lingüística anterior al llatí.
Nogensmenys, és també possible (probable?) que urre vingui d' aureus.
No ho crec. Els noms dels metalls en basc no tenen cap relació amb el llatí.
la forma oficial del cognom de l'escritor francés d'origen bearnés Frédéric Beigbeder (en grafia occitana Bèthvéder)
Saps qui tenia aquest cognom? El primer ministre d'Afers Externs d'en Franco.
Octavià Alexandre: Afirmar que els noms dels metalls en basc no tenen cap relació amb el llatí no et sembla una mica dogmatic? Cal recordar que aureus en llatí era precisament el nom de la moneda romana (d'or), doncs qualcom de força atractiu. La fonetica gascona del mot aur (amb r sensibla: òrr, exemple ben anormal en aquest idioma) deixa suposar una pronúncia vascona aurru/orru per auru e aurreu/orreu per aureu. I que retrobem amb el mot basc horri (grog), ja que la h no té cap valor etimologic en basc.
Octavià Alexandre: Afirmar que els noms dels metalls en basc no tenen cap relació amb el llatí no et sembla una mica dogmatic?
Al contrari, perquè el basc és una llengua no IE, i la major part del seu lèxic no té res a veure ni amb el llatí ni amb les altres llengües d'aquesta família.
La fonetica gascona del mot aur (amb r sensibla: òrr, exemple ben anormal en aquest idioma) deixa suposar una pronúncia vascona aurru/orru per auru e aurreu/orreu per aureu.
Encara que fos així, que no crec, díficlment podria explicar el absc urre.
I que retrobem amb el mot basc horri (grog), ja que la h no té cap valor etimologic en basc.
T'equivoques. La paraula basca és hori, amb /r/ fluixa.
I en aquest cas (no sempre es auxí), la h TÉ valor etimològic, ja que ve d'una antiga *k que trobem en el català (Conflent) coriol, un bolet comestible (Cantharellus cibarius) de color groc.
A tens rao, una sola r, perdó. Doncs òr es potser un gallicisme. Coriol un basconisme ? En Conflent? Poc credible, això.
No, més aviat seria un iberisme. El basc no és llengua aïllada, per bé que els sues parents més propers no hagin sobreviscut.
No crec que hi hagi la més petita evidència per suposar que coriol sigui un iberisme. És més probablement una deformació d'oriol, potser per atracció de cor. El bolet que diuen coriol a Conflent es diu oriol a Rosselló i a Empordà. A més, Coriol és un cognom portat a França, tant al nord com al sud del Leira. Oriol ho és també.
No crec que hi hagi la més petita evidència per suposar que coriol sigui un iberisme. És més probablement una deformació d'oriol, potser per atracció de cor.
El problema és que aquest tipus de "deformacions" com la que proposes ja no es pot acceptar avui dia.
En la meva opinió, el nom del bolet oriol està relacionat amb la paraula basca hori 'groc', que vindria d'una forma més antica *kori, igual que harri 'pedra' ve de *karri. Aquest pas de /k/ a /h/ (aspiració) és conseqüència del que anomeno Llei de Martinet, pel lingüista francès André Martinet.
Però a diferència del basc, la Llei de Martinet no va tenir efecte a l'ibèric, que va conservar la /k/, donant lloc al doblet oriol/coriol.
Notaratz en passar que l'amudiment de la f deu grop fl (flor >lor, elor, eslor, flama>eslama) e de fr (fred> red notat hred , arred notat ahred, erred notat ehred) en gascon non devó pas passar per ua etapa d'aspiracion de la f. Sajatz d'aspirar la f de flor e compreneratz çò qui voi díser. Mès aquò qu'ei ua auta istuèra.
T'equivoques, la grafia /h/ demostra precisament que en gascó, la bilabial [φ] procedent de /f/ llatina es va aspirar també en les grups φl-,φr-, a diferència del castellà, on generalment es va mantenir, excepte en els casos de Laín < Flavinus i lacio < flaccidus.
Alexandre: no, no! La h dels grops hl e hr MAI es pronúncia en gascó, aquesta h no existeix, és sols una convenció etimològica de la gràfia occitanista per tal de facilitar la comprensió de part de locutors d'altres varietats occitanes que conserven la f. Les altres gràfies gascones no la noten
D'acord, aleshores els grups φl-,φr- en gascó van donar respectivament l-,rr-, en el segon cas amb una vocal protètica. Això és el mateix que va passar en les llengües cèltiques, on la *φ del proto-cèltic (procedent de *p indoeuropea) va desparéixer, ja fos mitjantçant una etapa d'aspiració o lenició.
Publica un comentari a l'entrada