dilluns, 8 de maig del 2023

Etimologia deus mots bri, brin bric, drin...

 Lo mot drin, mei que mei biarnés e deu sud-oèst gascon,  qu'ei un substantiu masculin emplegat per "chic".  L'etimologia que n'ei escura, que seré possiblament ua varianta deu mot "bri" afixat dab l'afix diminutiu "-in" com ac suggereish la "n" finau de drin qui ei plan dentau e non velara. Alavetz que podem prepausar la seguida atau: bri > brin (afixat) > drin. Lo mot gascon "bri" qu'ei au còp un substantiu dab la significacion de pòca causa,  de mica, d'esbrigalh. Qu'ei un advèrbe tanben,  qui significa bric, pòc.  L'etimologia deu mot gascon "bri" n'ei pas clara. Entà explicar lo mot francès "brin" e lo son cognat (o empront) catalan bri , que s'an inventat un mot galés "*brinos" (cf. FEW 1, 528 e bri au diccionari.cat), Totun, aqueste mot galés supausat que demora shens correspondent clar en las lengas neocelticas, çò qui hè la veracitat d'aqueste "*brinos" hòrt dobtosa. Lo CNTRL ne cred pas aquesta teoria de "*brinos" e dèisha lo mot "brin" shens explicacion etimologica beròi satis.hasenta. L'abséncia de traça de nasalizacion au mot gascon "bri" que m'incita, de totas mòdas, a arrefusar aquera ipotèsi d'un etimon  *brinos. 

Peu camp celtic, que podem horucar mei endavant entà cercar un possible etimon convienent . Au son diccionari etimologic de proto-celtic, Matasovič qu'includeish un vèrbe "brē-",  "brī-" dab la significacion de talhar, esbriar, esbrigalhar (Etym. Dic. Proto-Celtic: "cut", "crumble";  fr. couper, réduire en miettes) cf. guallés briw, cornic brew: talhat, copat, esclatat .  B'ei possible lo mot gascon bri (var. fem. brea, bria) que consèrve aqueste etimon celtic. Que l'arretrobarem hens lo vèrbe gascon  "esbrear" var. "esbriar" (fr. réduire en miettes). "Esbreas" o "esbries" que son sinonimes de micas. En occitan, lo vèrbe briar (TdF, Levy) e lo substantiu adverbiau briat (un briat = gasc. un bri, un chic) que son probablament deu medish etimon. Lo mot bric que seré possiblament ua fòrma afixada (diminutiva) de "bri",  d'aquí "brica" (forma femenina de "bric), briga (varianta de brica), esbrigalhar etc. A notar la preséncia d'un aute doblon bri  / brin  en francés antic (ara extints, la significacion èra quauquarren com briu, fòrça, orgulh). Aqueth mot qu'ei un omonime, totun d'etimon distint, en fèit cognat deu  nòste mot gascon briu (oc. cat. id.); esp. it. brio (ved. brin, bri au dic. Godefroy).  L'etimon, en aqueste omonime, que seré lo substantiu celtic *brig-o/a qui significa fòrça, poténcia. Que's ved plan la "n" d'aqueste dusau mot francés "brin" (gasc. briu, fòrça, orgulh) qu'ei epentetica, possiblament per confusion dab lo mot "brin" cognat probable deu nòste mot gascon. En gascon, briu qu'ei d'aulhors a còps emplegat per bri, bric. 

Que i a  ua ipotèsi etimologica, germanista, entà  explicar los mots gascons bric, brica, briga e derivats. Que la trobaratz en tots los bons obratges sus la question. En aquesta ipotèsi, l'etimon qu'ei lo d'un vèrbe d'ua modalitat germanica (gotic & francic vielh,  brikan = copar, trencar ) qui s'arretròba au vèrbe neerlandés miejan briken dab lo subst.  brika a l'origina deu mot  "brica" (lo materiau de construccion, ved. FEW).  Segur, l'ipotèsi qu'ei acceptadera e qu'ei possible d' i includir "bri".  Bric e brica que serén las fòrmas mei pròishe de l'etimon mentre "bri" que derivaré de "bric" per simpla degression (illegitima), çò qui explicaré l'abséncia de nasalizacion au mot, au contra de çò qui trobam dab lo mot fr. "brin".  Har derivar lo mot "brin" d'un etimon germanic brik(an) qu'ei mei complicat, totun non impossible, via la fòrma gascona  "bri": bric - > bri - > brin, o quitament dirèctament  bric - > brin com chic  (lat. ciccum) -> chin, per un procès illegitime de substitucion  d'afix. 


L'enigma qu'ei dongas dobla. Prumèr, l'ipotèsi etimologica tà "bri" n'ei pas univòca. Que poiré estar celtista, deu vèrbe "brī-" qui significa "esbriar".  En aqueste cas, bric que poiré estar un derivat de bri, afixat bèthlèu per atraccion deus sinonims "chic" e  "mic" (aqueste darrèr reconstrusit per masculinizacion de "mica" qui n'ei la fòrma etimologica).  L'ipotèsi etimologica aquesta que's poiré aplicar au mot francés tanben:  lo mot fr. "brin" que poiré estar un aute derivat deu mot "bri" per afixacion.   L'ipotèsi  alternativa, la germanista, qu'ei acceptada en tots los bons obratges. Se guardam l'ipotèsi que bri, bric e brin e son aparentats enter si filologicament, aquò que supausaré au còp ua degression entà generar "bri"  a partir de "bric" e ua afixacion deu quite mot bri tà generar "brin". N'ei pas impossible. A la fèita fin, los dus etimons, lo celtic e lo germanic, basicament identics enter si, que's pogón cohóner. Lo celtic (brī-) que poiré estar a la basa de bri, *brin/drin , brea, bria, esbrear, esbriar, esbreas, esbrias, oc. briar, briat ; lo germanic (brik-)que seré  a l'origina de bric, brica, briga, esbrigalhar, esbrigalhs etc. 

En tot cas, lo passatge en gascon  de bri tà drin que pausa question puish que supausa ua mutacion pòc correnta, la de bilabiau a dentau. Totun, per rara que sia, que sabem aquesta mutacion n'ei pas impossibla. Que la podem observar en gascon dab la varianta "dresca" de "bresca", pausada com a exemple.  A notar la fonetica de la "n" finau de drin,  qui ei dentau e non velara, ("drinn"),. Aqueste fèit que suggereish que's tracta d' ua evolucion deu mot bri afixat dab l'afix -in  (la "n" d'aqueste afix qu'ei  prononciada dentau de manèra normau en biarnés, au contra de la règla generau).