La hèsta de la cerisa

Lo Peiroton qu'èra a Ceret per la hèsta de la cerisa e que i prenó quauques fòtos.

Notaratz la cara concentrada e fòrça espirituau de Gerí, campion tolosan de l'escopeishada d'òs de cerisa, aquiu en accion (urosament que non lei pas jamès lo men blòg, lo Gerí):















Sembla content, lo tipe:














Lo "challenger"de tostemp: Patric de Blanhac (E òc, a Ceret, los campions de l'escopeishada son tots d'Occitans deu país tolzan, eh!)





Bon, au finau: Gerí: 2, Patric 1.








Tè, i avè la "Banda Les Joyeux", que son deu país charnego pròishe Baiona (Sent Pèir de Moguerra en gascon, Hiriburu en basco, Saint Pierre d'Irube en francés)

Ceret (2): La festa de la cirera

En diferents moments de la festa se celebren els tradicionals concursos d’escopir pinyols de cirera, que premien al que aconsegueix fer-los arribar més lluny.

Enguany, per culpa de les pluges primaverenques tardanes, el terreny del pinyòdrom era totalment enaiguat, no era del tot practicable per al nostre noble joc.


Els organitzadors van decidir de resplegar-se a un racó sec, a prop del terreny oficial. Doncs, enguany, el terreny de jocs no va poder ésser de terra batuda com de costum, sinó de moqueta vermella, de les que Tsarkó desplega per acollir els dictadors sanguinaris.

La primera competidora, de la categoria “promesa de l’escopir-pinyols català”, va tenir un èxit ben merescut.



La mateixa, algunes cireres després, amb mocador al cap i espardenyes als peus (i no l’invers).



Quin galer més galant !




Visca Sent Ibaaaaars, perla de l'Arièja/ l'Arieja!!!!


Sent-Ibaaaaaaaars !!!! Arièèèèèèja!!!!
Viiiiiisca Occitààània !!!!


Gora Hiriburu! Gora Lapurdi!!!! Goraaaa Euskal-Herriiiiiiiiia !!!!
(a parte gascon : Que’s ditz sonque l’idioma qu’aparta los bascos de los gascons e viceversa, totun que’m sembla extra-terrèstra, aquesta. N’èi pas jamei vist ua gasconeta tant extranha, personaument. :D)



Us presento l'excel.lentíssim Sr Torrent, alcade de Ceret


Pffff, us caldrà tornar a entrenar-vos, Sr alcade.


Visca Piààààà!!!!! visca el Rossellóóóó!!!!



alééééééé Sent Ibaaaaaars!




Blanhac!!! Blanhac!!! Blanhac!!! Blanhac!!!! (arribat 2n en 2005 i en 2006, 1er l'any passat...)



TOLOSA!!! TOLOSA!!!! TOLOSA!!!! TOLOSA!!!! (arribat 1er en 2005 i en 2006, 2n l'any passat, quin suspens...)








TOLOSA TRIOMFA!!!!!




Budiu! No m’ho puc creure! Ha regalat el cirerer a la Marie del salon de thé La Praline (casa belga molt recomanable; a més la Marie, que és flamenca, us hi atendrà en català) i està distribuint les cireres pels carrers en posant-se més “tocamaneta” que un diputat!

Dissabte passat a Ceret (del diumenge, festa dels pantans, millor no parlar-ne) : 1- Les bandes

A Ceret, capital del Baix-Vallespir, hi erem per la diada de les bandes, que era també la de les cireres (vàrem tindre dues diades pel preu d'una).
Abans la passavila, totes les bandes, vingudes de totes les contrades del vessant nord pirinenc, de la "Mar Gran" fins a la Mar Nostra, del País Basc xarnego (d'idioma occità més que no pas eusquerenc) fins al Rosselló en passant per l'Arieja llengadociana, es van reunir per tocar-hi plegats.
Els de Sent Pèr de Moguerra ;) - o Hiriburu pels bascs- hi van trobar els de Biàrritz - Miarritze:

Ah, que hi són també, els de Sent Ibars!!!! Sent Ibaaaaaaaaaaaars, la flor de l'Arieja!
Sent Ibars és un poblet medieval molt preciós situat als límits del Llenguadoc lingüístic, 45 km al sud de Tolosa. La capital de la comarca és Lezat, a cinc quilòmetres de Sent Ibars. Lezat ja és ben gascona, mentre que a Sent Ibars, el parlar pròpi hi és de transició, és a dir que presenta moltes característiques pròpies del gascó tot i essent més aviat llenguadocià. Arièja és lingüisticament un departament molt interessant, ja que hi trobem parlars ben llenguadocians, d'altres ben gascons, d'altres que fan la transició llenguadocià-gascó (o viceversa) i d'altres la transició llenguadocià-català. Cal ben dir que les normes de Tolosa, de Pau i de Barcelona hi fan violència per aquestes terres.

Els de les samarretes vermelles són de la cobla "Jovent del Monestir" de Sant Esteve, a prop de Perpinyà.


Aquests de les samarretes blaves, són els Companys, de Ceret. Per lligar amb les Basquetes, val més fer servir el francès, clar! ;)).


Té, tot això em fa pensar una cançó bearnesa macaroni, un poc nècia, hi convinc. Això rai, que m'agraden els fandangos, aquesta n'és un:

Clar que no manquen pas d'encisos, les Basquetes de Hiriburu (amb una hac ben aspirada i sonora, si's plau, que som al nord!).

Alééééééééééééééééé Sent Ibaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaars!!!!!!!!!! :D