Per Sent Joan, jo qu’èri justament a Perpinhan. Que i avèva la trobada deus gigants. Coma a la costumada, i podoi véder lo rei En Jacme de Malhòrca acompanhat per sa hemna Na Esclarmonda de Foish, de Perpinhan, e tots los d'Elna: Guifred lo Pilós, lo Comte En Miron e tota la familha, e los bessons d'Argelèrs de la Marenda Sant Còsme e Sant Damian o dilhèu Sant Damian e Sant Còsme, e los nau-vienguts de Tuir. La barriqueta de Byrrh i èra, plan segur.

Que i avèva tanben los dus "Chinés" (que'm semblan meslèu Japonés, mès rai) de Lheida! A Lheida, los gigants que i son plan orientaus deu tipe extrème, enqüèra que i parlen lo catalan occidentau. Atau qu’ei.

Urosament qu'a "Perpinyà la Catalana" los Lheidatans i trobèn un Gascon tà poder charrar en catalan e’us préner la fòto-sovier, que s’avèvan desbrombat la camera :D.

Ja qu’ei la Sent Joan, sautem lo huec dab los joens de que quiò !!!!
Sauta lo huec
Quin plaser de barrar los cinc cantons
De véder arribar l’Emili dab lo vimi,
La mei beròja vesia dab lo vin
Lo hòu hòrt esvagat tà har lo hòu
Sauta sauta…lo huec
Sauta sauta…lo huec de la Sent Joan
un còp, dus còps tres còps tau cèu,
Sauta sauta…lo huec com un gran pèc
Un, dus, tres, quate...
Tots los vesins son amassats aquiu
A la carrèra au miei deu crotzament
Los òmis dab lo bòis e lo briquet
Las hemnas dab l'òli entaus cruspeths
Abans de començar un pion de vin
Entà poder fretà’s a la calor,
Los peus cramats, galopa com un gran pèc
E tà la Carme, un Sant Joan mitat provençau, mitat valencian, dab lo Jan-Maria Carlotti e Al Tall. Occitano-catalan, qué!