Juraj Dufek

Juraj Dufek és un mestre eslovac de la gaita hungaresa. Aquest instrument, la "duda", és emparentada a la nostra "boha" ['buhə] gascona (el mot boha ve del verb bohar [buhà] que vol dir bufar en gascó). La duda i la boha comparteixen la característica de funcionar amb llengüetes simples (com la d'un clarinet) mentre que totes les cornemuses d'Europa occidental les tenen dobles (com la d'un oboè). A més, la duda e la boha tenen en comú la presència de dos canells cavats en paral.lel a dintre d'una mateixa peça de fusta. Un dels canells té 5 forats al damunt i serveix per jogar la melodia mentre que l'altre va amb un forat solet, a la part més baixa, que permet de canviar la nota d'una sorta de bordó utilitzat per marcar el ritme (se'l sent ben bé a partir de 2:21 al vídeo que segueix).
Encara que la duda sigui coneguda com a gaita hungaresa, la trobem en realitat a tots els països de l'ex-imperi austrohungarés i no sols a Hungria.







I gràcies a la "Asturian connection", el mestre de Bojnice ha après a tocar muñeires, aquí el veiem acompanyat pels gaiters asturians Anxo Lorenzo i Xuacu Amieva. La duda i la gaita asturiana (o càntabro-asturiana o asturcàntabra) son de digitació tancada, no és el cas de la gaita gallega. Bé, en realitat, la duda accepta les dues digitacions, com la boha. Les gaites de digitació tancada - es a dir que sols un forat es obert per fer sonar la nota mentre que tots els altres queden tapats- són una mica més complicades d'aprendre pels principiants.






A més de ser un excel.lent músic, Juraj és un fabricant de "dudes". Al video que segueix, tenim un exemple d'un instrument fabricat per Juraj i tocat per un gaiter austriac. L'aire és una cançó hungaresa força coneguda dels gaiters d'aquest país:

Aki dudás akar lenni
Pokolra kell annak menni:
Ott vannak a férges kutyák
abból lesznek a jó dudák!

El que vol fer-se gaiter,
ha d'anar a l'infern per això:
Allà es troben els grans gossos,
dels quals es fan les millors gaites!

Abans, el sac de la duda es feia amb pell de gos, ara es fa més aviat amb la de cabra. Ok, Ok, d'acord, millor si fos de materia sintètica :(.





Aquest post és escrit en català per cumplir una obligació, però no estic convençut del tot que em farà pujar el "rànking", això rai, LOL.

Bouha prou bouha, a remuda lous dits qu'em (Miquèu de Montaigne)

La boha landesa qu’ei d'un tipe unic en tota l’Euròpa occidentau.
La caracteristica d’aquera sòrta de boha que vien de çò qui lo canèth melodic e lo canèth d'acompanhar son embarrats dens ua medeisha pèça de husta (aperada pihet). Lo canèth d’acompanhar que presenta au dessús un horat qui permet de cambiar la nòta e aqueth canèth que s'acaba (o non, se lo mòde de la melodia ei minor) per un trocet de hust mobil aperat brunider e estacat per ua cadea a la rèsta de l'instrument. Lo canèth melodic que presenta tipicament cinc horats en dessús, un en devath e un laterau. L'imatge qu'amuisha ua boha modèrna fabricada au conservatòri occitan de Tolosa (B. Desblancs / P. Petitprez)
Lo canèth d’acompanhar que presenta un horat, doncas segon que lo horat ei tapat o non, e lo brunider metut o non, aquerò que hè 3 nòtas possiblas entà hèr servir d'acompanhament. L'illustracion qui segueish qu'ei tirada deu libe "Autour d'une cornemuse Landaise" de G. Dardey /Y. Cozian, atau com ensenhada suu site de l'associacion deus bohaires de Gasconha.



La similaritat dab la boha hongresa (aperada duda) qu’ei evidenta: i tornam trobar un "pihet" comparable au de la boha deus Lanusquets, dab los medeish 5 traucs en dessús. Sus la boha hongresa, lo brunider que pòrta generaument ua còrna. La duda qu'a un bordon mentre que la boha landesa non n'a pas nat. Aqueth tipe de boha qu'ei tipic deus país carpatics. B’ei possible la boha landesa qu’aja una origina carpatica, dilhèu ua boha importada de l'impèri austro-hongrés per un sordat lanusquet coma sovier de las guèrras napoleonicas e puish copiada e adaptada peus musicians lanusquets.

Lo bohaire Balazs Istvanfi que hasó ua demonstracion deu jòc de duda durant lo hestenau "Bordon" de Budapest. Notaratz la preséncia sus la boha hongresa d'un bordon, absent de la boha landesa, e lo ròtle ritmic deu canèth d'acompanhament, comun a las bohas hongresa e landesa. Segon las tres videos d'uei, lo jòc de la duda qu'ei de digitacion barrada, qu'ei a díser que tots los horats son tapats lhevat lo qui hè soar la nòta. La digitacion que pòt estar barrada o oberta dab la boha landesa.


E aquiu qu'avetz un reportatge de la tv hongresa consacrada au bohaire Ernő Kukucska e au son instrument. Notaratz enqüèra lo ròtle ritmic deu canèth d'acompanhament.


La duda qu'èra a punt de desaparéisher deu paisatge de la musica tradicionau hongresa, mès urosament la tendéncia que s'ei inversada!