Pendent un exercici de montatge d'un mòble en kit d'ua celèbra marca sueca, que m'èi hèit vestit de nau, e dera bona manèra: "Qu'ès inutil! Un inutil complet! Mes inutil que... que... qu'un lingüista occitan! "
Qu'ei dur, aquò, totun. Soi pas dotat, qu'ac sèi, mès quand mema.
Abòr (var. agòr): sason de l'an enter l'estiu e l'ivèrn.
Abòr qu'ei la fòrma deu mot mes espandida, mès agòr (mes locau) que sembla mes pròishe de l'etimon. Com la r finau e's pronóncia, l'escriven abòrr o agòrr en grafia classica gascona.
Las duas r s'arretròban dens derivats coma aborrejar, agorrejar - que's ditz d'un temps qui sembla d'agòr o qu'anóncia l'agòr -, en las duas grafias, l'occitana coma la gascona.
Lo mot qu'ei eretat deu substrat aquitanopirenenc comun au basco, au gascon e a l'aragonés. En aquesta darrèra lengua, lo mot que s'a prengut ua fòrma un shinhau mes romanizada: agüerro. En basco modèrne, agor que vòu díser sec.
En gascon orientau, aqueth mot n'ei pas emplegat. Qu'ei remplaçat per tardor [tardú].