dimarts, 25 de setembre del 2018

Mot catalan, mot gascon: carrau

Carrau (s.m.). Gasc. 'carrèc', cf. 'carrau'. Lo catalan qu'a mei d'un mot tà díser "carrascla" com, per exemple, "xerrac", "xerric-xerrac", "matraca", "maçoles", "tenebra" e "carrau". Aqueste darrèr mot qu'ei tanben gascon. Que deriva de "carro" de manèira regulara et que significa "qui ei deu carro, tanhent au carro, carretèr". Que serviva d'autescòps en particular entà designar ua sòrta de camin carretèr, un camin encanalat concebut entà que lo paisan i posca har passar e miar lo son carro: lo o la carrau, camin carrau, via carrau. Lo mot carrau qu'a variantas qui's difereishen enter si per la fòrma de l'afixe , carriu (m), carriva (f) shens oblidar la fòrma ibrida: carriau. Lacarrau qu'ei un toponime e un nom gascons. De camin encanalat lo mot carrau que's gahè locaument la significacion de petita galihòrça (Palay) o que pòt designar lo penent d'ua duna (Foix).

En catalan, lo mot carrau que i significa "carrascla", tanben aperat "carrèc" en gascon.  Aqueste darrèr mot  qu'a l'ahur d'un derivat afixat de carro,  aqueste còp dab un afixe  despreciatiu  qui ahorteish la valor onomatopeica deu mot, allusion possibla au brut carrinquejaire provocat peus hregadís deu carro en movement. Carrèc que pòt autanplan designar ua graulha o un sapo (harri). La question de la relacion etimologica possibla enter carrèc e harri qu'estó evocada. En ua ipotèsi, qu'ei lo batracian qui balha lo son nom tà l'instrument. Aquesta ipotèsi non m'agrada guaire, pr'amor que complica la relacion dab lo 'carrau' catalan e pr'amor n'i a pas nat element qui permet d'afirmar la h de harri que represente ua k anciana. La relacion etimologica enter lo mot gascon harri e lo son omonime basco (pèira) qu'estó denegada per  G. Rohlfs dab arguments  deus bons (cf. Le gascon...). O sia que lo mot carrèc ne seré pas briga ligat filogeneticament au mot harri senon que remontaré tà un autre mot e, de segur, lo mot "carro" qu'ei un bon candidat com a hont entau aqueste mot. Dongas que seré meilèu la valor onomatopeica deu substantiu qui indusí la designacion de la graulha com a carrèc, allusion de segur a l'escarracat desagradable mandat peu batracian (crit aperat en gascon ranèc o carrac) . La preséncia deu mot carrèc en gascon com a sinonime de carrau en catalan que mia tà supausar lo mot catalan carrau n'ei pas un simple omonime deu mot gascon, que s'agiré en realitat deu medish mot, un prèst gascon.  En espanhòu, los mots entà designar l'instrument de musica: carraco e carraca. que son, a l'évidéncia, aparentats au mot gascon 'carrèc', var. 'carrac'. Que i arretrobam lo medish etimon carro dab l'afixe despreciatiu -aco / -aca qui correspon exactament au nòste sufixe gascon -èc (varianta -ac). Los quitis mots gascons 'carrascla', 'carrasclar' que derivan de carraca, carracar per influx d'arrasclar.  Lo  vèrbe gascon "carrasclar" qu'a locaument la significacion de "râper", d'"égratigner", d'"écorcher" (interpretat com a carn-rasclar, cf. Palay) a mei deu de tocar la carrascla . Per contra, los vèrbes gascons carracar, escarracar que vòlen díser mandar un crit desagradiu com ac sap har un ausèth cridaire deu tipe agaça o ua graulha, o sia mandar un "carrac". EDIT (1/10/2018). Un doble-sens similar que s'arretròba dab lo mot catalan 'xerrac' qui ei sinonime de carrau (gasc. carrèc, carrascla) e qui designa autanplan ua traca d'arresèga dab lama rigida (fr. scie à lame rigide). Atau lo mot 'xerrac' qu'ei arreligat inconscientament au còp a l'arresegar (cat. serrar)  e au charrar (cat. xerrar). La valor onomatopeica  deu mot qu'ei ahortida dab la varianta xerric-xerrac qui designa especificament l'instrument de musica en catalan. De manèira hòrt semblanta, Renaud Lassalle que collectè un aute mot, gascon aqueste,  sinonime de carrascla: hriga- hraga. Que deriva a l'evidéncia deu vèrbe hragar, varianta de hregar, sinonime d'arrasclar (ved. los comentaris de "moi').

dimecres, 19 de setembre del 2018

Dusau amassada gascona

Dissabte passat que's tiengó la dusau amassada gascona. N'èri pas podut anar tà la prumèra, ne'm volèvi pas pèrder la dusau. Qu'arribèi un chic dorèc a la Saligueta, la sala de hèsta de la Bastida en Biarn. L'amic Renaud Lassalle que vienó a saludà'm mentre qu'èri a ensajar de botar un chic d'òrdi a la veitura. Puish qu'encontrèi Lilian Riquet, un deus tres fondators d'Esperit gascon,  acompanhat de duas hemnas, las duas de Samatan com lo Lilian. Que demorèi dehòra a prosejar dab los tres mentre qu' èran a esperar la camioneta de la mairia de Samatan qui devè portar un grop d'auts Samatanés tà l'amassada.
Lo contact dab lo monde de l'amassada qu'estó simpatic e calorós. Aus murs e suus mòbles de la sala que i èran hicadas ua colleccion impressionanta de banèras gasconas de tot tipe e de tota color, l'esquarterat en abonde, de segur, un exemplar de la Dauna, ua dab la crotz de Sent Andriu e d'autas mensh conegudas. Que s'i trobavan tanben pòsters e bandaròlas dab tèxtes escriuts en gascon en hent servir totas las grafias, las deu felibrige e l'alibertina. Que'm hasó gai de véder la tolerància qu'avè guanhat per fin.

 Lo monde que parlavan quasi tots en gascon, la lenga que i tindava pertot, que podoi prosejar en gascon a sadorada. L'aplec que començè dab un devís deu maire de La Bastida.  Mossu'u maire n'èra pas gasconofòne, malaja. Que se n'excusè. Qu'èra urós de ns'arcuélher a La Bastida e de'nse har visitar lo son beròi vilatge. Que'nse raperè la nocion d'identitat multipla,  biarnesa, gascona, occitana (segon eth), francesa, europèa.

Puish Pèir Torné e Eric Boy que comencèn la prumèra presentacion consacrada a "Esperit Gascon".  Esperit Gascon qu'ei ua paja facebook, creada per Lilian Riquet e los quitis autes dus, dedicada au fèit gascon. Qu'encontrè un succès rapide, dab 1500 adherents au cap de solament dotze mes d'existéncia, pròva de la hrèita de la camada e de l'interès de la paja.

L'istorian Guilhèm Pepin, de l'Universitat de Bordèu, qui devè parlar juste après, que s'èra desencusat. N'èra pas podut viéner per rasons de santat, ailàs. Totun qu'enviè lo tèxte de l'intervencion prevista. Aquest tèxte, hòrt interessant, qu'amuisha Biarn qu'éra plan considerat istoricament com a país gascon. Qu'ei consultable a la pagina facebook d'Esprit Gascon.

 Lo Renaud que hasó ua conferéncia suu gascon d'Arnaudin. Que'ns raperè lo gascon negue qu'agropava en realitat mantuns parlars distints e quitament parlars de transicion de cap aus parlars clars (semi-negue). Que raperè l'origina despreciativa de l'apellacion 'parlar negue' respècte a 'parlar clar' . Que mencionè tanben lo quite Arnaudin que despreciava hòrt quauques parlars vesins deu son, en particular lo gascon negue deu Marensin qu'èra explicitament qualificat per l'etnològue landés com "meishant", "lèd" tot lo contrari deu gascon de la Lana Gran. Arnaudin que sabèva hòrt plan las nuanças locaus de la lenga. Çò de hòrt apreciader en la camada de Renaud qu'ei lo fèit que s'apea totstemps sus las mapas de l'ALG, amuisant atau mei d'ua particularitat deu parlar d'Arnaudin respècte a la lenga biarnesa ne'n son en realitat pas briga, estant hort espandidas per tot lo domeni gascon, quan n'i son pas francament majoritàrias. Autament dit, qu'ei sovent la codificacion biarnesa qu'ei particulara respècte a l'ensemble deus parlars gascons, que non lo gascon d'Arnaudin. Lo devís deu Renaud qu'ei tostemps hòrt plan documentat e plan assegurat, qu'ei un plaser escotà'u, ns'i aprenem tostemps hèra de causas.

A la seguida Tederic Cahuzac que pausè la question de la senhèra pan-gascona. Ja sabetz mantuns patrons de banèra destinada a representar l'ensemble deus país gascons que son estats prepausats, a començar per l'enquarterat.  Que s'ageish d'un blason, dont l'origina ei au còp recenta, escura e shens supòrt istoric, qui ei estat reciclat en drapèu. Que cau plan arreconéisher l'enquarterat qu'ei a hà's mei anar mei espandit per tot lo territori, lhevats Biarn, de segur. Totun, que caleré un drapèu "neutre" qu'estosse acceptable per tots los país gascons, pertot. Tederic que hasó ua revista pro exaustiva de totas las proposicions qu'encontram dejà. Eth que prepausa lo dab la crotz de Sent Andriu roja suu hons blanc. A jo que m'agrada. Lo de la Dauna, de las medishas colors, que m'agrada tanben. Enfin, çò de mei important, per jo, ne son pas lo dessenh o las colors deu drapèu, qu'ei de trobar la bona façon de ne causir un de manèira que sia adoptable per tots los pais gascons, a costat (e non en plaça) deu drapèu especific de cadun. Se consideram l'enquarterat com a bon candidat, que calerà discutir dab los conselhs regionaus e lhèu cada comuna tà que posca ondejar pertot au territòri. N'ei pas guanhat, aquò. Qu'ei precisament l'enjòc deu debat. Qu'ei ua causa importanta pr'amor la gasconitat, en las duas regions administrativas concernidas, qu'ei  pòc sabuda e pòc vededera. Se los gascons volem contunhar d'existir com a taus que'nse cau amuishar-nse, e aquò passa per l'adopcion d'un drapèu representatiu.

Puish qu'estó la pausa deu dinnar, en ua sala de tela on i penjava ua bèra banèra occitana.

Vincent Poudampa, president de l'assoc. Gascogne et Prospective,  que comencè la session de l'après-dinnar en devisant suu problèma de l'organizacion territoriau a la lutz de l'Istòria e de l'Identitat gascona. Aqueste devís, hort interessant, que'u podetz escotar sus Ràdio-Pais. L'associacion qu'ei  a preparar ua mapa deus Pais Gascons. Jo que pensi  que seré interessant e necessari d'i ahíger ua reflexion lingüistica: quin metòde e caleré hargar tà ensenhar ua varietat de gascon que sia representativa de la lenga d'un país gascon, acceptable a l'escala deu dit país. Çò que vòlen recuperar los joens qu'ei la lenga de la comunautat, la lenga confiscada o sia lo patuès deus aujòus e non pas un estandard made in Bearn. Metòdes practics d'auto-aprenentatge dab exercicis elaborats e supòrt audio o video corrècte que hèn hrèita. Qu'avem internet, hèra de gramaticas de gascon locau que començan a espelir suu web o a las librerias, totun que caleré hargar los metòdes corresponents, dab exercicis adaptats, en virant, per exemple, un metòde com lo "Digui-digui" catalan en gascon locau.   L'internet qu'ei un supòrt adaptat per un metòde atau, ce'm sembla. Enfin, qu'ei ua auta question, que i tornaram un aute còp.

Fabrici Bernissan que devisè suu problèma de la mort anonciada deu gascon, un devís au còp realista e un chic desesperat. Alavetz jo que vau estar mei optimista en basant-me sus l'Istòria deu gascon. Segur lo gascon qu'ei a agonizar despuish un centenat d'ans. Totun que cau raperar lo gascon qu'avèva remplaçat lo latin com a  lenga mairana dejà au sègle sèt. Aquò empachè pas que lo latin, non transmetut mès aprengut com a dusau lenga, que contunhè d'estar emplegat en Gasconha dinc au sègle dotze enlà, çò qui hè ua durada d'agonia de mei de seish cents ans. Dongas qu'avem enqüèra cinc cents ans tà aucupar-nos deu gascon, se agim com cau. Qu'avem lo dret d'estar pessimista, totun n'avem pas lo dret d'abandonar. Tornar la motivacion aus joens que cau, aquò que passa per l'istòria e l'estudi deu fèit gascon, e que cau tribalhar en hargar tots los utís qui hèn hrèita tà que posquin apréner la lenga a casa o en la veitura shens l'ajuda de nat professor. Qu'ei totafèit possible, jo que'n soi un exemple, qu'èi aprengut lo gascon solet. Recuperar lo ligam dab los autors de lenga gascona en apréner la lenga qu'ei ua necessitat tà non pas pèrder l'identitat culturau.  Parlar gascon que cau tà har víver la lenga. Que cau organizar grops de discussion tà recuperar lo parlar e non pas sonque l'escríver. per l'internet o en la vita reau.

Gilabèrt Nariòo que concentrè lo son devís sus la sòrta qu'avem de saber parlar gascon. Ailàs, ne podoi pas demorar dinc a la fin de la conferéncia, qu'avèvam dejà mei d'ua òra de retard sus l'òra prevista de la fin de las conferèncias, qu'avèvi constrentas d'orari, que'm calèva anar-me'n. Ne sèi pas solament si Alexis Arette e podó parlar, qu'èri dejà partit, que'm sap grèu.

En tot cas, qu'èra ua amassada hòrt interessanta, no'm perderé pas la qui seguirà. Lo còp qui vien, la sesilha que's tenerà au printemps, au Mont se los organizadors s'i escaden.

P.S. que trobaratz mei de fòtos a la paja fb d'esprit gascon e a la mea tanben.

dijous, 13 de setembre del 2018

Cinc préstecs gascons en català.

Tirat de la mia paja facebook, aquest tèxte en catalan que i descriu cinc prèsts gascons. Que'u reproduseishi ací per comoditat personau.

AL·LOT. Forma balear d''arlot'.  Arlòt és un derivat afixat de 'arla' que és un mot pròpiament gascó per ‘arna’ (l’insecte devastador dels teixits). En gascó, el verb 'arlà's' o 'arlar-se' significa 'arnar-se' però un 'arlant' (d'arlar) se diu d'una persona que devasta, que saqueja, en gascó diem: "qu'arlandeja". Arlòt és sinònim d'arlant. En gascó, un arlòt és 1-un saquejador, un bandoler 2- un home de mala vida, un macarró. El significat balear de 'noi' deriva de la significació 2 que és la significació conservada en català . La pronúncia balear del mot és també landesa (assimilació de la 'r a la 'l' que sec). L'etimologia de arla és de *'arlana ar= cuc (ar : mot indígen –no romanic- conservat en basc modern) i lana, o sigui arlana = cuc (de) lana. Noteu que el mot principatí "noi' deriva d'un altre mot gascó ninòi (cat. neci, enteneu: donzell), derivat afixat de 'nin', mot comú a les dues llengues.


AVALOT. Coromines volia fer derivar 'avalotar' directament del verb llatí 'volutare'. Aquesta hipòtesi no és acceptable a causa de la conservació de la « t » intervocalica llatina que hauria de donar una « d » en català. De fet el verb ‘voludar’ existeix en català rossellonès com en occità i en gascó. Especificament en gascó (que no en occità), el mot avalot s'hi retroba (escrit abalòt en la gràfia que faig servir). Hi té la significació d'atropament, trobada de gentades en moviment. El mot comparteix l'ètim amb un altre mot estrictament gascó « abalut » que es fa servir per designar un cable que embolica la perxa del pagès per fixar-la al carro, al final el mot va servir per designar la perxa mateixa. En gascó, abalut té com a sinònims dues variants femenines : abaluda i baluda. L’origen n'és a l'evidència el mot llatí 'voluta'. (illa) voluta>(la) baluda -> l’abaluda. Llavors, 'abalut' serà simplement una forma masculina refeta a partir d’abaluda. Abalòt deu derivar d’abalut per substitució de l'afix (mal) suposat (cf catxalot com a exemple de substitució semblant).
Com que abalut, abaluda i baluda no són atestats ni en català ni en occità, podem deduir que el mot català 'avalot' és de formació gascona, un gasconisme. D’abalòt/avalot deriva el verb gascó i català abalotar/avalotar. Aixi s’explica la « conservació » aparent de la 't' intervocalica latina. En català, esvalotar i esvalot deriven d'avalotar, avalot. El gascó pirenenc té les formes 'arbarotar' i 'arbaròt' (cat. avalotar, avalot), que podem suposar al·leliques respectivament d''abalotar' i 'abalòt' i derivades d'aquestes (aquest tipus de variació és frequent en gascó, cf. els casos de arcuélher, arturar, arténher, argüeitar, etc formes al·leliques d'acuélher, aturar, aténher, agüeitar etc ). Aquesta hipòtesi ens mena a la conclusió que els mots espanyols 'albarotar' i 'albarote' (forma antiga d'alboroto) deriven d''abalotar' (doncs d'abalot' i d'abalut) via les formes gascones 'arbarotar' i 'arbaròt'. D'aquesta manera expliquem la persistència de la t intervocalica de l'ètim llatí en tos aquestes mots, que siguin gascons, catalans o espanyols.

CATXALOT. L’occurència més antiga (1628) del mot ho és sota la forma « cachalut », en un text en francés, que el descriu com a paraula pròpia dels pescadors de Sent Joan de Lutz (Sant Joan Lohitzun). Aquest mot és clarament gascó. Cachalut significa queixut, dentut (característica que diferència el capgros de les altres balenes que tenen barba i cap de dent). Cachalot (1675) (o en la gràfia que faig servir: caishalòt) deriva de cachalut (caishalut) per substitució de l’afix. Arran el basc kaxalote i l'espanyol cachalote, el mot ha viatjat per la península: català (catxalot), portugués cachalote etc. Aquest gasconisme ha estat incorporat en un munt d'altres idiomes com el romanès, l'uzbek, lo danès, lo finès, l'estonià, lo gaelic escocès, l'irlandès i l'esperanto via el francès, l'anglès i el rus.

 DÉU N'HI DO! Probablement forma de l’interjecció gascona "Diu me dau!" foneticament adaptada al català d'une manera gramaticalment correcta però al costa de la significació. Al principi, hi va haver el renec gascó "Diu me daun!" (cat. Déu me damne!) que fou avisadament substituit per la versió "light" menys arriscada "Diu me dau!" que s'entén literalment com a "(A) Déu em dono". El gascó en té una variant encara més explicita: 'Au gran Diu me dau' ! El català en té una altra variant: 'Déu n'hi doret!' que nes en confirma la pèrdua total de significació en aquesta llengua. L'expressió 'Déu n'hi do' i la seua variant són catalanes stricto sensu (C. del Nord i Principat).

GALET, val. gallet (el del beure a galet) : 'galet' és un dobló pròpiament gascó de 'canalet' resultant de la pèrdua de la 'n' intervocalica, una característica de l'idioma. Gasc. galeta de la hont = cat. canaleta de la font.  L’expressió 'beure a galet' és un préstec gascó (en gasc. "béver a galet", per oposicó a "béver a pòt"). En gascó, el mot 'galet' designa de manera general 1- un canalet en forma d’embut, coll d'ampolla etc, i, per extensió un raig de liquid, un recipient de tipe setrill (gasc. galeton = canadella, setrill de missa), 2- l’embut anatomic (faringe) i, per extensió, la garganta. El mot principatí 'galleda' (per poal) té el mateix origen etimològic (del gasc. galeta). En espanyol els mots i expression gallete (garganta), beber a gallete, galleta (el recipient de tipus setrill) i galillo (de galet(e) per substitució d'afix, sin. úvula) són gasconismes. Els mots han viatjat fins al portugués : galhete (garganta), galheta (setrill).

dissabte, 8 de setembre del 2018

L'amassada gascona deu 15 de seteme.

Lo quinze de seteme que cad un dissabte enguan. Lo quinze de seteme, que's tienerà la dusau amassada pan-gascona a La Bastida (64). Ne podoi pas anar tà la de Samatan, en noveme passat, que'm sabó grèu. Ne voi pas mancar la dusau.  Tots los qui's senteishen concernits peu fèit gascon que son envitats. Que i seram presents, tots amassa, gasconistas, occitanistas, simples ciutadans de tota tendéncia politica, en un esperit positiu de respècte, de patz e d'union. Patz, union e volentat de har màver las causas: aquerò qu'ei çò d'essenciau per jo. Que serà lo parat de discutir, escambiar, perpensar e, atau qu'ac espèri, decidir e agir entà defensar los interés e lo futur deus gascons com a pòble, com a espaci geografic e economic, com a cultura pròpia.  Tanhents deu gascon que i seram presents, de segur. La lenga que i tindarà,  en particular dab Renaud Lassalle e Gilabèrt Nariòo qui n'opinaràn e daràn conferéncias en lenga gascona.  Nat dobte, la mea plaça qu'ei au miei d'aquesta gent e que i serèi.

dimecres, 5 de setembre del 2018

La fin de la desatelada - La fin de la grève.

Com ac avetz podut constatar, aqueste blog que s'ei carat durant nau mes. Nau mes de silenci propici a la reflexion sus l'anar deu mónd e sus jo medish.  Ua bèra pausa, cèrtas, totun necessària e revitalizaira. A l'origina d'aqueste silenci que s'i està lo traumatisme d'un procès. Òc, un procès,  un atac juridic shens nada rason valedera, de part deu sinistre Sr Domergue Sumien, que lo diable se'us empòrte ad eth e a tots aqueths mediòcres incultes dont la vocacion sembla estar d'emposoar la vita deus qui voleren que la sciéncia progressèsse! Aqueste ensenhaire non s'acontenta pas dab escríver contravertats e conerias shens fonament scientific quin que sia, qu'assaja autanplan de har carar los qui'u gausan contradíser. Ua persona normau qu'assajaré d'ac har en debàter e aportar contradiccions argumentadas; totun, lo Sr Sumien, non, n'ac pòt pas har atau, debàter qu'ei inutile per eth, pr'amor que sap hòrt plan los mens arguments que son corrèctes, qu'èi rason de fèit. Alavetz, tà ensajar d'eliminar la contradiccion,  que s'estima mei seguir la mei maishanta via, la juridica, aprofitant deu mestièr de la soa hemna qui ei avocada. Atau que's hè plaser  en tot balhar tribalh au cabinet on i oficia la dauna. Magnific, non? Totun,  lo Sr Sumien ne s'amuisha pas mei avisat en dret qu'en sciéncia lingüistica.  E qu'estó debotat, plan segur. Nada carga qu'estó retienguda contra jo. L'unica causa a la quau s'ei escadut lo Sr Sumien qu'ei demostrar que conerias, eth non s'acontenta pas de n' escríver, que las hè autanplan.