dimarts, 8 d’abril de 2008

Castellnou dels Aspres : un poc d'història

Fa alguns dies, una parella d'amics tolosans van visitar-nos a Catalunya (és a dir la del nord). El diumenge, havíem de tornar-nos-en a Tolosa i vam decidir de fer-ho plegats en passant per Castellnou dels Aspres ja que els nostres amics no hi havíen estat mai. Castellnou és un poblet medevial, situat a cinc quilòmetres de Tuïr, que s'estén als vessants d'un puig coronat per un castell que va donar-li el seu nom. De la torre del castell, obert al públic, gaudim d'una vista panoràmica. Ara el lloc és poblat sobretot per artistes i artesans. A mi, que m'encanta fer el guia, aquesta volta m'ha donat l'oportunitat de repassar l'historia local.  A més, en vam aprofitar per fer una parada a un excel.lent restaurant la casa DaLie. El restaurant és a Tuïr, molt a prop de la plaça de la república (és a dir la de l'església). Hi arribàrem totalment per hatzard, buscàvem simplament un lloc per dinar i era l'unic restaurant obert que trobàrem. Tinguérem sort, era recomanat per la guia gastronòmica Gault e Millau i els preus hi són molt raonables respecte a la qualitat (el menú a 21 euros és excel.lent).
Vet aquí una vista general de Castellnou amb el Canigó al fons.

El vescomtat de Vallespir fou creat al segle X amb l'ajut del Comte de Besalú Oliba (el segon, Oliba Cabreta). Castellnou fou edificat el 988 a la porta nord del vescomtat, a prop de Tuïr, a uns 20 quilòmetres de Perpinyà. Guillem I, primer vescomte de Vallespir, s'hi fixà el 1003. Fou el seu fill, Guillem II, el que canvià el títol de Vescomte de Vallespir per el de Castellnou. Els vescomtes de Castellnou eren vassalls dels comtes de Besalú i, quan el comtat de Besalú fou annexionat per el de Barcelona (1111), passaren a ser vassals dels Comtes de Barcelona.
Al segle XIII, Jaume primer el conqueridor repartí el seu territòri entre els seus dos fills, Pere i Jaume.
El segon fill de Jaume el conqueridor, Jaume II, heretà el regne de Mallorca, els comtats catalans del nord, la senyoria de Montpeller i d'altres possessions occitanes, mentre que l'ainat, Pere el Gran, heretà la resta, és a dir l'essencial: el regne d'Aragó allargat de les conquestes meridionals de València i de Múrcia. Perpinyà era la capital continental del regne de Mallorca. La partició de les possessions de Jaume el Conqueridor entre els seus dos fills féu que el vescomtat de Castellnou es va trobar en plen territòri del rei de Mallorca encara que el vescomte Jaspert V de Castellnou fos vassal de Pere el Gran. De fet, el vescomte Jaspert prengué partit pel seu senyor contra Jaume II durant el conflicte que oposà els dos germans. En represàlies, Castellnou fou assetjat i ferotjament bombardejat per Jaume II des d'un puig a dalt del castell (el 1276). Jaspert V de Castellnou fou bandejat i les seves possessions al nord de l'Albera, Castellnou inclós, foren confiscades. Anys més tard (1284), Jacme II, aleshores vassal del rei de França Felip l'Ardit (Felip III), va participar amb els Francesos i els Genovesos a la croada decidida pel calamitós papa francés Martí IV contra Pere el Gran per tal d'imposar Carles d'Anjou com a rei d'Aragó. Jaspert V de Castellnou participà al combat al costat de Pere el Gran. L'armada dels croats que havia ja invaït i ocupat una gran part de l'Empordà fou decimada per la pesta. La malaltia provocà la retirada dels invasors i la victoria dels catalano-aragonesos. Felip l'Ardit morí de malaltia a Perpinyà el 1285. Pere el Gran confiscà els Balears al seu germà fins a la signatura del tractat d'Anagni (1298) pel qual Jaume II degué sotmetre's a Pere i pogué recuperar les illes. En 1298, Castellnou i les seves altres possessions foren restituïts a en Jaspert . Però Jaspert morí el 1321, totalement arruïnat després d'una guerra costosa que avia emprès contra Pere de Fenolhet, vescomte d'Illa. Deixà només una filla anomenada Sibil·la que morí soltera. El viscomtat de Castellnou fou finalment remidit per Jaume III de Mallorca el 1336.


8 comentaris:

montse cuixart ha dit...

Polits parçans e polides fotos, era primauera damb era sua injeccion d'energia, ara a gésser entà gaudir-ne.

merike ha dit...

El poble està classificat amb el segell de qualitat de Los pobles més bells de França! M'agradaria veure-ho! Fotos boniques. Sóc feliç que trobava un restaurant meravellós. El nostre temps és també damunt zero ara i estan florint algunes flors. Potser arribarà un bon temps. Salutacions!

Piga ha dit...

Castelhnou és preciós com pocs, molt cuidat, fins al punt que els canalons de desgauç de les aigües pluvials que baixen per les façanes de les cases són de ceràmica esmaltada verda i acaben en una boca de drac... el súmum del detallisme!!

zel ha dit...

Vés fent, vés fent, que jo vaig prenent apunts...Abraçades, estimat Joan!

Joana ha dit...

Ja hi he estat! Preciós!Preciós!
una abraçada i ves recomanant llocs!

R-Lo ha dit...

Joan, coneixes la cançó que comença: "Muntanyes regalades són les del Canigó"? O saps si aquest Canigó dins la foto és el mateix lloc? De totes maneres, la panorama és molt maca!

Joan deu Peiroton ha dit...

r-lo, clar! Però és molt més que una cançó, és tirat del poema èpic "Canigó" que va escriure el gran poeta Jacint Verdaguer desprès d'un viatge que va fer a la Catalunya del Nord. El macís del Canigó , que culmina a 2800 m d'altitud es deixa ver de gairebé qualsevol lloc del departament.

menta fresca ha dit...

crec haber-hi estat en aquest llogaret però la propera volta que façi per aquí, hi tornaré a anar.
gràcies per la recomanació i ja buscaré els canalons (desguàs) amb el drac verd, m'agradarà de fer-li fotos......