dimecres, 28 d’agost de 2013

De fòrum tà horucar en passant per fòr e horuc e dinc a foraco / buraco

Uei que'm soi volut interessar a un aute mot gasconissime: horucar. Ja qu'aqueth vèrbe e sia hòrt corrent en gascon,  lo diccionari de Mistral que l'ignora completament.

Los significats de horucar (var. hurucar, horugar) que son :

1- cavar (cat. practicar un buit, cavar, excavar)
2-  horrolhar, hodilhar, hurgar, har lo hurt, cercotejar (cat. forfollejar, furgar, remenar, escorcollar) .
Horucar peu cabinet = hurgar per l'armari  (tà cercar quauquarren).
3- (fig.) pechicar, tarritar, brutar, tahurquejar, tiscar, cercar bregas (cat. amoïnar, xeringar, empipar, cercar bregues): Qu'ei tostemps a horucar: qu'ei tostemps a pechicar, a cercar bregas  (a emmerdar, qué).

Lo vèrbe horucar qu'ei construsit a partir d'un substantiu m. horuc qui significa:
1- trauc, recanton escur. Au figurat: deute esconut (Lespy).
2- utis tà cavar, tà horucar.

Lo mot qu'existeish en catalan jos la fòrma foruca qui designa un tipe d'espluga (cf. Alcover-Moll).

L'etimologia de horuc que's deu assemblar a la de horat (de fŏrātus, participi passat deu vèrbe fŏro).  Foratus- / horat qu'apareish com  un "faus" substantiu, qu'ei a díser un substantiu reconstrusit a partir d'ua fòrma verbau de  fŏro (gasc. horadar). Lo substantiu vertadèr que sembla estar estat fŏrum (var.  fŏrus ) qui va balhar en gascon lo mot fòrum (de discussion) e lo mot fòr (los fòrs e costumas de Bearn...).

Aquò que'm mia tà interessà'm au mot latin  fŏrum.

Fŏrum en latin que volèva díser a l'origina volume vueit o espaci libre. En particular, que podèva designar lo vestibule d'un tombèu, enter autes significats. Puish  forum que's va préner un significat  màger : lòc urban centrau eishenge de construccion, plaça centrau. E com lo dit lòc èra espaciós e libre, que s'i hiquèn los mercats, e forum que's prenó los significats de plaça deu mercat e quitament de mercat.  E puish que s'i  podèvan amassar monde tà debàter publícament de la vita de la ciutat e deus sons reglaments e juridiccions, d'aquí los nostes mots fòrum e fòr.  En catalan, fòr que s'i ditz fur, de comparar dab lo portugués furo e lo castelhan hura qui significan trauc, horat. En gascon ancian, fòr que s'i escrivèva for, fuer, feur e fur (cf. lo glossari de Luchaire). La grafia biarnesa foo que senhala que la r finau non èra sensibla. Lo mot prononciat fòrr qu'ei un gallicisme. Lo mot pròpiament gascon qu'auré d'estar hur /hy/ segon Yan Lafitte, dab arguments deus bons.

 Qu'ei probable lo noste horuc que vienga de *forucus, derivat afixat de fŏro  (qui pòt sia viéner de fŏrum o de fŏrus, variant atestat de fŏrum, sia, mei probablament, arrepresentar lo vèrbe latin  foro : horadar ).

En latin classic, aqueste sufixe -ucus (fem. -uca)  que ns'a balhat quauques mots, adjectius o substantius. Per exemple:
 caduc - a , de cādūcus (cādūca) format dab lo vèrbe cado (gasc.: càder) + ucus

arruca : deu mot latin eruca, variant atestat de uruca (s.f), format dab lo vèrbe uro (gasc. cremar, bruslar) + uca.

En occitanoromanic, aqueth sufixe -uc que serveish mei que mei a fabricar adjectius  a partir de substantius (paurucus (paur + ucus)->pauruc, astrucus (de aster) >astruc, pesucus (de pes) >pesuc etc.). En gascon, las fòrmas femeninas que's pòden formar dab -uca (caduca, pesuca)  o -uga (astruga, pesuga), segon los mots e los parlars.

Lo significat originau de *forucus -  *foruca que devè estar quauquarren com " cavat-da", "vueit-a" o "horadat-da".  Los nòstes mots foruc e foruca qu'an prengut lo significat prumèr de trauc,  d'espluga.  De horuc que se'n va derivar lo vèrbe horucar, horugar, qui va estar con·honut  semanticament dab hurgar pr'amor de la similitud fonetica enter los dus vèrbes.  Aquera confusion semantica que va balhar lo dusau significat de horuc: lo de l'utís tà hurgar, tà horucar.

Aparentament, lo mot *forucus n'ei pas arrepresentat en espanhòu, sonque se horaco (sinonime de horado, gasc.  horat, trauc) ne derive. En gascon, lo mot latin eruca que balhè lo mot arruca en gascon de l'arribèra, totun lo mot qu'ei vadut arraca a la montanha. De la medisha manèira, que podem imaginar ua evolucion foruco->foraco,  sostienuda per la fonetica deu son sinonime forato o forado (horat, trauc). Deu mot foraco que derivan l'espanhòu horaco (trauce possiblament  tanben lo son sinonime ispanoportugués, l'enigmatic buraco (qui significa trauc e espluga), arron ua transformacion f ->b a la basca (per exemple, comparatz lo mot gascon galihèrna e lo benasqués galiberna, probablament d'ua < val inferna - vath pregona.). Que podem notar la c intervocalica qu'ei conservada intacta hens horaco e buraco, un trèt caracteristic deu romanic pirenenc (o vascoromanic). Totun que cau notar la c deu noste afixe latin -ucus qu'ei  conservada tanben hens mots com caduc, caduca. De horaco que vien lo vèrbe espanhòu horacar (sin. de horadar, id. gasc.). Per contra,  buraco non formè nat vèrbe. Lo portugués qu'a furar, vèrbe qui devè existir en espanhòu d'autes còps (*horar). Lo cantabre qu'a enqüèra  jorau  =  cast. horadado ( cf. lo diccionario castellano-cántabro de Marco A. Roble Bárcena publicat per l'A.D.I. C.). Qu'ei probable qu'estó lo doble sens de "horado" (s.m. : horat e v. p.p.: horadat)  qui va indusir la reconstruccion de "horadar" en espanhòu e en las autas lengas vesias. En portugués, furadar qu'a un sens mei especializat que furar, respectivament taraverar e horadar.  Atau, las duas formas que i pòden coexistir en portugués, mentre, en gascon, horar que i suberviu a gran pena, e pas sonque hòrt locaument, victima de la soa omofonia dab l'aute vèrbe horar (< fullare).


En occitan non gascon,  forugar non significa pas briga  hurgar ni cavar com en gascon, sonque "s'agiter"  (sic) segon Alibèrt. Sauv error de part mea, lo mot n'ei pas hens Mistral. Que supausi aqueth significat  estranh que vien deu horucar ( = hurgar) tà activar las eslamas d'un huec. En tot cas, que  representa un gasconisme mau comprés.

Lo significat de horucar que pòt autanplan estar  intellectuau. Lo detective que  horuca hens la vita privada d'un suspècte tà elucidar ua enigma: que pausa questions, interroga testimònis e documents etc. A jo que m'agradan los mots e que m'a calut horucar en diccionaris tà sajar de compréner d'on èra podut sortir, aqueth. Qu'espèri lo resultat que vs'a interessat!

N.B. EDITS
Edit 1-  Pèir Morà que m'avisa deu mot landés (Marensin e Lana Gran)  horcurar, sinonime de horucar.  Lo mot que'm sembla estar ua deformacion de horucar o deu son variant horrucar (medish significat) per atraccion de horc, horca. Com m'ac escriu lo Pèir: "Sembla ací derivat de la familha horc, horca, e ahortís l'imatge de l'accion : sorguilhar dab ua horca." Que'm brembi d'aver rencontrat aqueth mot horcurar hens lo diccionari de gascon landés de l'abat Foix.  Per contra, lo mot horuc que i ei absent, possiblament acaçat deu lexic landés per la confusion dab horc. O serà lo noste praube abat qui l'aurà oblidat de la soa lista.

Edit 2- Octavià Alexandre que m'avisa l'equivalent aragonés de  horucar qu'ei foricar, çò qui supausa un forico equivalent de horuc. Lo mot qu'ei efectivament atestat en aragonés com foricón (trauc, espluga). La mutacion de u cap a i que i podó estar estada facilitada per dus factors: l'influéncia de la prononciacion gascona de  horucar, dab la  u /y/ adaptada en i en aragonés, e  l'existéncia d'un sufixe diminutiu afectiu -ico, d'emplec hèra corrent en Aragon, e dab loquau l'autre sufixe degó estar con.honut de manèira inconscienta. D'aquí lo sufixe -ón de foricón, augmentatiu, aqueth. Un sinonime de foricón en aragonés qu'ei foricacho, de formacion similara dab un aute sufixe augmentatiu -acho.

35 comentaris:

Octavià Alexandre ha dit...

Aquest cop no has citat en Coromines. Ell relaciona furgar, hurgar < *fūricāre amb fur 'lladre' i fūrō 'fura'. El nom d'aquest animal és motivat per la capacitat d'introduir-se als caus d'altres animals per caçar-los.

Per altra banda, del verb *fūricāre es deriva el substantiu *fūricō 'instrument per furgar', que dóna el francès fourgon i el castellà hurgón 'tija per atiar el foc'.

La teva proposta que el gascó horuc signifiqués originalment 'cavat' només té sentit si aquest deriva del verb horucar i no al revès.

Octavià Alexandre ha dit...

Tampoc el català dialectal foruca pot ser un gasconisme, atès que conserva la f, sinó més avait un manlleu de l'antic romanç pirenaic.

Joan deu Peiroton ha dit...

La presència de la f no implica que foruca no sigui un gasconisme , basta llegir els textos gascons àntics per a convèncer-nos-en. La f hi és conservada en totes les occurències (sense que sapiguem com es pronunciava) . Això dit, tant em val l'ipotesi de l'antic romanç pirenaic.

Octavià Alexandre ha dit...

Fixa't que la conservació de -c- /k/ intervocàlica (foruca) enfront la lenició en -g- (foruga) és precisament un tret pirenaic.

lomahon ha dit...

Qu'am tanben (Maransin e Lana Gran) : horcurar (Arnaudin) emplegat preferenciauments a horucar e quitaments sinonime. Sembla aci derivat de la familha horc, horca, e ahortis l'imatge de l'accion : sorguilhar dab ua horca.

Joan deu Peiroton ha dit...

Lomahon: òc, jo que'm pensi horucar qu'ei estat crotzat dab horc tà balhar horcucar. D'alhors,que'm sembla lo mot horuc que i ei desconegut hens las Lanas (o en tot cas qu'ei absent hens lo diccionari de Foix) se ne m'engani pas. Lo vèrbe qu'a podut viatjar deus Pirenèus enlà shens lo sosten deu son substantiu, d'aqui l'associacion dab horc e lo remodelatge. Enfin, n'ei pas ua teoria sonque tà'm har content :-).

Joan deu Peiroton ha dit...

Octavià Alexandre: Jo crec que foruc /foruca prové de la formació d'un adjectiu a partir de for com astruc d'astre o poruc de por. El significat primer de for(um) en llatí era volúmen buit o espai lliure. Doncs foruc significava primer que té el volúmen buit . Ull: en gascó, cavat com a adjectiu significa més aviat buidat en català. He corregit el text.
Per tornar a la f, em cal precisar que no tots els parlars gascons han transformat la f latina. En Coserans com en Gironda, n'hi ha qui l'an conservat.

Octavià Alexandre ha dit...

Joan, la derivació que proposes no és possible per dues raons. Primera, perquè la formació del mot no es pot retrotraure al llatí, i l'occità fòr (derivat del llatí foru-) té un significat ben diferent. I segona, perquè foruc, foruca NO són adjectius.

Com he dit abans, la conservació de -c- /k/ intervocàlica ens indica que aquests mots pertanyen a l'antic romanç pirenaic. Així doncs, el verb forucar (del qual deriven foruc, foruca) seria el resultat de *fūricāre en aquesta llengua.

Joan deu Peiroton ha dit...

1- la relació amb el llatin forum e horuc, jo l’entenc perfectament, personalment.

2- De mots que son emplegat com a substantius quan no n’eren al principi, n’hi ha molts, per exemple un forat, una forada.. Tenim també l'exemple de pashiu que era al principi un adjectiu, atestat en textos juridics gascons. Ara es un substantiu (un pashiu, var. puishiu, puisheu) l'usatge de l''adjectiu ha completament desaparegut. Donc, és perfectament possible.
,
3- la teva teoria de forucare a l’origina de forucar e aqueste de foruc no és mès probable que la meva. Per dues raons: el derivat de forucar seria forucat i no foruc. A més a més, no hi ha cap evidència que un àntic mot forucare agi mai existit.

Octavià Alexandre ha dit...

M'havia oblidat de l'aragonès. En el Vocabulario básico bilingüe aragonés-castellano y castellano-aragonés d'Antonio Martínez Ruiz tenim els següents mots:
foricar, forigar hurgar/ horadar/ hozar/ cornear/ incordiar, zaherir.
foricador, forigador fisgón, entrometido, curioso.
foricón, forigón oquedad, hueco, covacha, refugio/ vivienda mezquina/ hurgón, atizador, punzón/ adj. tímido, friolero/ pesado, pelma.

Això significa que en pirenaic el verb *fūricāre 'furgar' es va confondre amb *foricāre 'foradar' i d'aquí el gascó horucar i l'aragonès foricar, forigar.

Octavià Alexandre ha dit...

El gascó horucar deriva de foricar amb assimilació de i a la vocal labial o.

Joan deu Peiroton ha dit...

No ho crec, pero vaja. Es igual.

Octavià Alexandre ha dit...

Sí, és clar. És millor agafar una paraula llatina, afegir-li un suffix gascó i voilà!

Joan deu Peiroton ha dit...

Bé, vaig a tratar de resumir. El gasco té horuc i el verb horucar. El català té foruca i només foruca. L'aragonés té foricón o forigon. Em sembla clar que foricon es un derivat afixat de forico e aquest del nostre for(o). La i de l'aragonés es pot explicar per l'atraccion de l'afixat diminutiu aragonesisim -ico,, compensat per l'addicion d'un altre afixat, augmentatiu, aquest. En tot cas, son els substantius que van formar els verbs, que no el revès. Foricon no ve de foricar sino els dos de foro o forico.
La teva remarca planteja mes aviat la pregunta de la veritable significacion o origen de l'afixat -uc que trobem a horuc e a foruca.

Joan deu Peiroton ha dit...

Dit altrament: l'aragonés forico seria una aragonesizació de foruco (cf. català foruca)
foruco >forico, ja que -uco era sentit com un diminutiu.
La possibilitat queda que -uco era efectivament un diminutiu foruco: petit "foro". En aquesta ipotesi, el mot seria iberoromanic, manllevat pel gascó i pel català. foruco >foruc >horuc.

Octavià Alexandre ha dit...

Per cert, l'aragonès té també un augmentatiu/despectiu foricacho agujero, hoyo/ covacha.

Insisteixo, la conservació de la sorda intervocàlica en aquestes paraules és un tret del pirenaic (que no és pròpiament iberoromànic), i no n'hi cap possibilitat de confusió amb el suffix diminutiu -ico, que per cert, és més propi de la Plana de l'Ebre i d'altres zones que avui parlen castellà que del Pirineu.

Octavià Alexandre ha dit...

Joan, si t'has llegit el meu primer comentari, veuràs que el substantiu *fūricōne- (francès fourgon, castellà hurgón) 'instrument per furgar' deriva del verb *fūricāre 'furgar' i no al revès (els asterics signifiquen que són formes reconstruïdes). Això no m'he inventat jo, sinó que és l'explicació que dona en Coromines.

Per tant, l'aragonès foricón/forigón també ha de derivar de foricar/forigar (també n'hi ha esforicar/esforigar) i no al revès. El fet que aquest verb tingui els significats de 'furgar' i 'foradar', vol dir que en pirenaic ambdós van confluir en un mateix verb *foricāre.

L'únic que resta explicar és, doncs, la u del gascó horucar. Al meu parer, n'hi ha dues possibilitats. La primera seria per assimilació vocàlica o..i > o..u, i la segona, per assimilació a la consonant velar immediatament posterior.

Octavià Alexandre ha dit...

Per cert, a aquest tipus de noms como horuc que deriven de verbs se'ls anomena postverbals o deverbals.

el derivat de forucar seria forucat i no foruc
Això és el participi del verb, que funciona com un adjectiu.

Joan deu Peiroton ha dit...

Mira, de furicare deriva el verb gascó hurgar. O sia que horucar no pot derivar de furicare. No és possible.
Quant a la transformació de una i latina en ü, tanpoc es habitual. No conec cap exemple en gascó.
El revès, o sia que la u gascona (qui sona ü /y/) pugui ser adaptada en aragonés com una i es molt més probable, ja que /y/no existeix en aragonès.

Joan deu Peiroton ha dit...

Això és el participi del verb, que funciona com un adjectiu."
No només adjectiu, sinó també substantiu. Per cert, foradar deriva de forat, que és un substantiu: un forat. En gascon, horadada es un substantiu: ua horadada. , de significat distint d' ua horada, un altre substantiu i ambdos distints de un horat, un tercer substantiu.

Octavià Alexandre ha dit...

Mira, de furicare deriva el verb gascó hurgar.
Correcte.

O sia que horucar no pot derivar de furicare. No és possible.
Clar que no, perquè la paraula gascona té un altre origen.

Quant a la transformació de una i latina en ü, tanpoc es habitual. No conec cap exemple en gascó.
És que horucar no ve directament del llatí, sinó que és un manlleu d'una altra llengua romànica, el pirenaic.

Resumint, el verb romànic *fūricāre 'furgar' (aragonès furgar, gascó hurgar va confluir en pirenaic amb *foricāre 'foradar', que va adquirir tots dos significats, i d'aquí l'aragonès foricar/forigar i el gascó horucar.

Joan deu Peiroton ha dit...

I d'on vé el català foruca? D'aquest extraterrestre foricare també? E lo verb s'ha perdut? Poc credible, això. Jo crec que el mot foruc(u) és un derivat de for(u), la paraula es comuna al gascó (horuc) e al català (foruca).La paraula en aragonés , ha estat adaptada en forico -> foricón. Tots són derivats afixats de for(o), es a dir de forum o de forare (es igual, un es lo substantiu llati, l'altre es el verb, el mot és estrictament el mateix. )

Octavià Alexandre ha dit...

I d'on vé el català foruca?
Del pirenaic, sinó seria **foruga.

D'aquest extraterrestre foricare també?
Res d'extraterrestre, perquè existeix en aragonès. Estem parlant d'una llengua romànica desapareguda fa segles però que va deixar manlleus a l'aragonès, gascó i català. I això no m'ho he inventat jo, perquè el pirenaic ha estat estudiat fa dècades per lingüistes com Elcock i García de Diego. Fins i tot el mateix Coromines va estudiar-ne les restes a la toponimia de l'Aran, Ribagorça i Pallars.

Una de les característiques (però no l'única) distintives del pirenaic és precisament la conservació de les oclusives sordes intervocàliques. Això es reflecteix robretot a l'aragonès, però també al gascó pirenaic i en alguns casos també al català.

Octavià Alexandre ha dit...

Per contra, ni el gascó ni el català conserven les sordes intervocàliques en el lèxic heredat directament del llatí. Per això podem distingir les paraules nadives dels préstecs del pirenaic.

Si fos tu, abans d'inventar una nova teoria, estudiaria les que ja hi són, cosa que en aquest cas no has fet, i això que sembla que ets un devot d'en Coromines.

Joan deu Peiroton ha dit...

"Per contra, ni el gascó ni el català conserven les sordes intervocàliques en el lèxic heredat directament del llatí. Per això podem distingir les paraules nadives dels préstecs del pirenaic".
Allò que hi escrius aquí no és del tot veritable. El gascó conserva les sordes intervocàliques sistematiicament en més d'un parlar, 
: aimat, aimata. I en molts casos també en gascó general: 
vedell s'hi diu vetèth (forma majoritària) o vedèth, nadiu s'hi diu natiu o nadiu segon els parlars etc. El femení de bric fa brica com briga .I el d'antic fa antica com antiga. horucar coexisteix amb horugar, etc, etc. El que dius "pirenaic" no és res més que el vascoromanic, del qual el proto-gascó feia part. 
Foradar ve de forat com forucar o forugar ve de foruc e aqueste de foro. Res de més simple!
Per il.lustrar el meu propòsit, heus aquí un altre exemple de tractament diferent d’un mot llatí entre català i gascó : " eruga" en català es diu " arruca" en gascó (nota-t’ho bé : amb una c, que no una g).. Ambdós mots deriven del mateix mot llatí " eruca",
que és un variant de "uruca" (mat. signif.). Ara bé, la formació d’aquest mot uruca, l’expliquen els latinistes així:
de uro (cremar) + sufix uca: "que crema". És el mateix sufix que tornem a trobar amb horuc i foruca.
També tenim el mot caducus, de formació semblant:
De cado (caure) + sufix ucus : « que cau » (caduc).
En llatí tardiu::

*astrucus: astre + ucus: que té astre (=sort) (astruc, també bonastrucus : bonastruc, benastruc, malastrucus : malastruc)

*paurucus: paur + ucus que té por (poruc)

*forucus: foro + ucus, que té un espaci lliure o cavat o que té forat, (foruc).
No fa menester inventar-se mots en "pirenaic" per explicar la formació de horuc, horucar.
Espero haver-te convençut,. Si no, això rai! El món seguirà igual:-).

Octavià Alexandre ha dit...

El que dius "pirenaic" no és res més que el vascoromanic, del qual el proto-gascó feia part.
És possible, però és millor utilitzar una terminologia que no dugui a equivocacions. És cert que el pirenaic i l'element romànic del basc (és a dir, el vascorromànic) tenen moltes coses en comú, però també d'altres que no. Per example, el tractament de -ll- que trobem p.ex. al gascó castèth i aragonès dialectal castiecho (la forma usual és castiello), enfront del basc gaztelu.

No fa menester inventar-se mots en "pirenaic" per explicar la formació de horuc, horucar.
És clar, és millor inventar-los en llatí. :-)

La teva etimologia no pot explicar les formes aragoneses ni perquè hi van confluir els significats de 'foradar' i 'furgar', que correspon a un altre verb romànic. Si tu prefereixes ignorar-ho, és el teu problema, no el meu.

Joan deu Peiroton ha dit...

Doncs si.
Forucus -a >foruco-foruca >horuc, foruca
També foruco >foraco Per atració de forat o de la mateixa manera que al llati eruca correspon arrAca que és la forma del mot al gascó pirinenc (arruca a la plana)
eruca > arraca
foruco > foraco

I després:
foraco > horaco
i també:
foraco >buraco

La forma aragonesa es pot explicar de dues maneres (no exclusives una de l'altra):
foruco > forico per atraccio de l'afix diminutiu -ico molt frequent en la zòna (existeix també en gascó,, còishe;> coishic)
o és una adaptació fonetica de la ü gascona.

Octavià Alexandre ha dit...

Ho sento, però no cola. Primer has de llegir el què hi han escrit els especialistes, i després refurtar-lo si cal, però el que no pots fer és ignorar-ho com tu fas.

Joan deu Peiroton ha dit...

Mira, jo vaig ser el primer a establir la correspondència entre el gascó horuc i el català foruca, que em va menar al llatí forucus. Ningú ho va fer abans. Doncs, normal. .

Joan deu Peiroton ha dit...

Que soi estat lo prumèr a avisà’m de la correspondéncia enter lo mot gascon horuc e lo mot catalan foruca. Absoludament arrés n’ac avè hèit abans. Aquò que m’a permetut de hargar l'ipotèsi que los dus mots derivan d'un mot latin *forucus -*foruca.

Cèrtas, lo mot *forucus qu'ei ipotetic, totun la construccion qui permet de'u formar qu'ei simpla e perfèitaments valida en latin, lo classic com lo tardiu:
foro + ucus/-uca com cado + ucus/-uca (caduc-caduca), uro + uca (oruga, eruga, erruca, erraca) o peso + ucu/uca (pesuc, pesuca e pesuga).

Atau, dab aqueth *forucus, qu'avem podut explicar l'etimologia de mots gascons, catalan, espanhòus, aragonés e e portugués com horuc, horucar, foruca, foraco, foracar, buraco, foricón e foricar de manèira simpla, shens aver a recórrer a manlhèus de construccions dobtosas hèitas a partir deu "pirenaic", lenga extinta ipotetica qui los linguistas, en gran majoritat, non pensan pas qu’agosse jamei existit.
Qu'avem hèit progressar l'ahar, e qu'ei plan aquò çò qui compta.

Octavià Alexandre ha dit...

Avui he descobert una altra variant del mateix verb en el sard forrocare, del qual es deriva forrocu.

http://rinabrundu.com/2013/02/17/massimo-pittau-nuovo-vocabolario-della-lingua-sarda-lettere-d-e-f-g/

La teva teoria no només és cada cop més inversemblant, sinó que és incapaç d'explicar el significat de 'furgar'.

Joan deu Peiroton ha dit...

« Avui he descobert una altra variant del mateix verb en el sard forrocare, del qual es deriva forrocu. http://rinabrundu.com/2013/02/17/massimo-pittau-nuovo-vocabolario-della-lingua-sarda-lettere-d-e-f-g/ La teva teoria no només és cada cop més inversemblant, sinó que és incapaç d'explicar el significat de 'furgar'. »

Lo significat originau de forucus - foruca (de construccion latina foro + ucus/uca ) qu’èra quauquarren com " cavat-da", "vueit-a" o "horadat-da". Los nòstes mots foruc e foruca qu’an com significat prumèr lo de trauc, de còva. De horuc que se'n va derivar lo vèrbe horucar, horugar, qui va estar con.honut dab hurgar, de segur. D’aquí la confusion semantica (que non etimologica) enter los dus. Aquera confusion qu'ei a l'origina deu dusau significat de horuc: lo de l'utís tà hurgar, tà horucar.


Quant au sard forrocare, non sèi pas. Quitament se vengosse de foricare (>hurgar en gascon) com ac supausan los autors, n’a pas arren a véder dab forucus- foruca : trauc, còva, d’on vienen horuc e horucar.


Octavià Alexandre ha dit...

Perdona que insisteixi, però el teu error és suposar que el nom **forucu- és anterior al verb quan tots els testimonis apunten al contrari. En això no et puc donar la raó.

Per altra banda, el verb 'furgar' en gascó i altres llengües romàniques és *fūricāre, del qual hi ha una variant *foricāre influenciada per forāre que té ambdós significats, 'foradar' i 'furgar'. D'aquest *foricāre deriven les formes aragoneses, i un xic modificades, també les gascones i les sardes.

http://vasco-caucasian.blogspot.com.es/2013/09/latin-furicare-to-rummage.html

Octavià Alexandre ha dit...

Per cert, és contradictori que parlis del "vascoromànic" i alhora diguis que el "pirenaic" és una llengua hipotètica que no ha existit mai. O una cosa o l'altra, però no les dues.

Joan deu Peiroton ha dit...

"Perdona que insisteixi, però el teu error és suposar que el nom **forucu- és anterior al verb quan tots els testimonis apunten al contrari. En això no et puc donar la raó"
Bé, t'explico una vegada més i serà l'última: : els significats que tenen horuc : « esvoranc, forat » i foruca i foricón : « mena de cova » no tenen res a veure amb furgar i son testimonis que tinc la raó. Es el derivat verbal de forucu : forugar que va induïr la confusió semantica amb furgar, perquè els dos verbs sonen gairebé igual. Doncs foruc > forucar / horugar i no el revés.

"Per cert, és contradictori que parlis del "vascoromànic" i alhora diguis que el "pirenaic" és una llengua hipotètica que no ha existit mai. O una cosa o l'altra, però no les dues."
Bé, el vascoromànic no és una llengua. És només una rubrica de classificació linguistica. És virtual. A més a més, mai he dit ni escrit que el pirenaic no ha existit mai sinó que la majoria dels lingüistes no hi creuen.
Bé, jo crec que ja n’hi ha prou. Clavo l’afer . Gràcies per la teva participació !