dijous, 1 d’agost del 2019

Sirgar, un mot gascon, catalan e ibero-romanic adoptat en breton de la region de Morlaix ("sirga" en breton).

Uei que m'interèssi a ua auta familha gasconissima de mots: la "shirga" (var. "sirga") e "shirgar" (var. sirgar). Lo vèrbe "sirgar" qu'ei comun au gascon e a totas las lengas romanicas de la peninsula iberica, enqüèra que la significacion originau deu mot s'ei quasi perduda en la lenga nosta mentre qu'ei conservada en espanhòu, portugués e catalan. Lo vèrbe "sirgar" (var. gascona "shirgar") qu'ei un mot deu registre nautic a l'origina. Que significa halar, tirar ua barca, ua galupa etc dab l'ajuda de còrdas - las shirgas- tiradas per bèstias o per gents. Deu costat de Baiona, lo camin de "Chirgue" qu'ei un camin ancian de halatge. Las galupas tradicionaus qu'èran equipadas d'ua soleta pua dita "de shirga" (en fr. regionau: mât de chirgue) on s'i estacava la shirga qui serviva a la traccion de la barca despuish l'arriba. Lo mot "shirgar" qu'ei grafiat "chirguar" au diccionari de PN. Aquesta grafia dab "ch" n'ei pas aconselhabla per duas rasons: 1- la prononciacion de la consonanta iniciau qu'ei plan la de sh e non ch  2- shirgar n'ei pas sonque ua varianta de sirgar. Aquesta darrèra  fòrma qu'ei enqüèra emplegada locaument en gascon, qu'ei probablament mei anciana, qu'ei la soleta repertoriada en lengadocian (v. "sirgar" au dic. Ubaud).  Autament dit, shirgar qu'ei ua varianta fonetica especificament gascona de sirgar.

L'etimologia deu mot "sirga" qu'ei enigmatica. Ua ipotèsi possibla que'u hè derivar deu mot latin "sĕrica" qui significa literaument "hèita de seda" (vediatz "sirga" au Gran Diccionari de la Llenga Catalana). En latin classic lo mot sĕrica que designava ròpas de seda mès, segon la dita ipotèsi, en romanç lo mot que's prengó  la significacion de còrda de halar pr'amor aquestas còrdas qu'èran hèitas de seda. Qu'ei tanben possible que i  agosse un influx semantic d'un aute mot latin  - aqueste d'origina grèca:  "cĕruchi" (var. cĕruci) qui designa còrdas  deu sistèma velar de las barcas. Que i pogó aver confusion enter los dus etimons, serica e ceruchi (ch = qu/k) (vediatz l'article de Yann Riou "Autour du mot cirguer" in Histoire Maritime de Bretagne-Nord, Avril 2018).

Lo noste mot qu'a viatjat de manèira interessanta, en tot har lo camin invèrse deu mot breton morc'hast - morc'hach (qui significa raquin, lit. canha de mar)  passat en gallò marache (s.f.), puish gascon maritime marraisha (le marrache en gràfia IBG, s.f.),  en esp. marrajo (s.m.), port. marracho, cat. marraix (s.m.). En efèit, qu'arretrobam lo noste vèrbe "sirga"r locaument en...breton, mei precisament au de la region de Morlaix. Acerà, lo shirgar (halar, tirar) qu'èra lo metòde tradicionau entà màver las gabarras a contra-corrent. En breton locau de la region de Morlaix, shirgar que s'i ditz... sirga (sic, atestat en 1870). L''abséncia de 'r' finau n'apuntarà pas cap a un prèst deu catalan o deu gascon  (sirgà) meilèu que non de l'espanhòu? Pas necessàriament, ce'm pensi, pr'amor "-a" qu'ei ua terminason acceptabla entà un infinitu  en breton, mentre "-ar" no'n ei pas, lavetz ua adaptacion que's hè hrèita quant a la terminason (com per l'accent tonic, d'aulhors).  En tot cas, la 'r' que s'arretròba aus derivats bretons qui significan halatge ("halaj" en breton estandard)  e còrda de halar: respèctivament "sirgarez" e "sirgherez" en breton de Morlaix. Los mots que son estats manlhevats autanplan en francés regionau de la Bretanha deu Nòrd: cirgue, cirgage e cirguer.  B'ei possible que lo mot estosse aportat peus joens migrants bretons tornats tà casa d'Espanha o de Gasconha on s'i devèvan har de shirgaires entà subervive'i.  En tot cas, lo mot no's tròba pas sonque en breton locau, shens nat cognat en las autas modalitats bretonas ni celticas, segon çò qui ns'ensenha Yann Riou cf.  "Autour du mot cirguer" in Histoire Maritime de Bretagne-Nord, Avril 2018.

Shirgaires de Sent Brieuc. Tirat de l'article citat de Y. Riou. 
L'activitat de tira-saja (sinonime d'halatge) qu'a desapareishut de la vita vitanta de tot dia. Totun, lo quite mot  "shirgar" o "sirgar" qu'ei demorat au lexic gascon en tot gahà's significacions de las mei generaus. Que  consèrvan lo concèpte de tirar o lo de penós, d'esreadèr, tots dus  eretats de la significacion originau.  Per contra, la significacion deu mot que's desliguè totaument deu registre nautic sauv deu costat de Baish Ador. Segon Palay, las significacions de "chirgà" que son : 1- piocher,  tirer à soi pour extirper à soi herbes et racines 2- travailler à un labeur pénible 3- par anal. peiner, faire effort, travailler dur. 4- (En bas-Adour): action de ramer.

Aparentat au còp a tirar e a shirgar, au paréisher un ibride enter los dus,  qu'ei "shirar" qui s'aplica sustot aus peus deu cap  (ved. chirà en Palay ).

Lo mot sirgar que difusí dinc au lengadocian on s'i gahè ua significacion distinta, la de "bolegar", d'amanejà's (TdF) shens tròp d'arrepòrt dab la significacion originau deu mot, totun probablament derivada de la significacion 3 descriuta per Palay.

En gascon de la còsta, lo mot "shirga" que designa tanben, de manèira pro generica, molluscs bivalves com muscles e coscolhas de tot tipe. L'influx semantic aquiu que vien d'un aute mot gascon de Baish-Ador e de las Lanas, foneticament pròishe de "shirga", concrètament "shirla".  Que designa las coscolhas, en particular las de plaja autanplan aperadas laganhons (ved. Dic. Foix, lo mot qu'ei desconegut en Palay). Lo mot qu'ei emplegat en francés regionau de las Lanas "chirle", qu'ei emplegat en francés tà designar las coscolhas de sable deu genre Donax. L'etimon qu'ei distint.  Lo mot shirla qu'ei shens que gascon, qu'ei autanplan espanhòu e basco (esp. "chirla": mollusc bivalve Chamaelea gallina; eusk. txirla, = gasc. muscle, coscolha, shirla).). Segon lo DRAE, lo mot espanhòu qu'ei un prèst deu basco. Totun, l'existéncia deu mot en gascon qu'ei ignorat peus linguistas espanhòus. N'ei pas impossible que la fòrma espanhola "chirla"  derive deu gascon "shirla", de fèit. En gascon, qu'ei plan shirla et non chirla.  Lo sh n'existeish pas en espanhòu e l'adaptacion de sh en ch qu'ei quauquarren plan regular en aquesta lenga. Lo mot basco que poiré estar  manlhevat deu castelhan, d'aquiu lo tx iniciau deu mot en basco. En supòrt tà l'ipotèsi d'ua origina gascona deu mot, que'm sembla lo mot txirla qu'ei autant d' isolat en basco com  n'ei chirla en castelhan mentre "shirla" no'n ei dilhèu pas en gascon. Que i tornarèi un còp vienent.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Lou Pierre dou Port (Pierre Vergez) qu’a contat un parelh de bèras istuèras de shirgaires (e d’aute petit monde) en lo son arrecuelh de novèlas Broustics e Brigalhes, escriuta en bèra lenco deu Baish Ador
(https://images-eu.ssl-images-amazon.com/images/I/51FtSKD3urL.jpg).
Malaja sii de tant mau trobar. Que s’ameritaré ua reedicion.
Amistats
Jig

Joan de Peiroton ha dit...

Òc, que caleré tornar editar los autors deu Baish Ador (e de las Lanas vesias). Jo n'èi pas jamèi avut l'escadença de'us léger, ailàs.