Contribució al 126è joc literari, a ritme de jota, aquest cop en llenguatge estrany:
Escotatz era mia canta
Sus un aire de jota gaujosa
Qui a jo tostemp m’encanta!
Non serà cap auta causa!
En vilatge eras gojatas
que vòlen enqüèra jotas !
Aths qui’m demanan sens arrestar:
« Perqué dab era jota e’t vòles estar »
Qu’arresponerèi sens esitar:
N’ i a pro de mazurca,
D’escotisha e de pòlca,
Aciu que volem mes jotas !
Caram, una jota amb sols dues coples, això no és convenient, clar. N'hi afegiré més quan surtin. Poc a poquet, anem.
Lo plaser de perpensar e d'escríver en lenga gascona. Aquiu qu'avetz lo men caièr aubrit.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jòc literari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jòc literari. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 de setembre del 2009
dijous, 13 d’agost del 2009
Un petit pas per l'home...

...però un gran pas per la dona!
(Aquò èra la mea contribucion au jòc estivenc deu blòg Uendos, Greixets i Maremortes).
Etiquetes de comentaris:
joc literari,
jòc literari
Subscriure's a:
Missatges (Atom)