Jotas

Contribució al 126è joc literari, a ritme de jota, aquest cop en llenguatge estrany:


Escotatz era mia canta
Sus un aire de jota gaujosa
Qui a jo tostemp m’encanta!
Non serà cap auta causa!
En vilatge eras gojatas
que vòlen enqüèra jotas !

Aths qui’m demanan sens arrestar:
« Perqué dab era jota e’t vòles estar »
Qu’arresponerèi sens esitar:
N’ i a pro de mazurca,
D’escotisha e de pòlca,
Aciu que volem mes jotas !

Caram, una jota amb sols dues coples, això no és convenient, clar. N'hi afegiré més quan surtin. Poc a poquet, anem.