dilluns, 2 d’abril de 2012

Ua estona plan hestiva

Quants i èram? Trenta mila que i èran anonciats , vint  mila que i estón compdats segon la  polícia. N'èran pas milions. Aquò rai, que i passèm ua estona plan  hestiva. Òc, qu'èran moments deus bons, dab musica e bona umor, devath un só quasí estivenc.

Tres partits politics exagonaus que i èran arrepresentats: los vèrds per la candidata a la presidéncia de la republica Eva Joly, lo MODEM peu deputat biarnés Jan Lassalle, e lo PS peu prumèr deus senadors Joan Pèire Bel. Tots tres que's son prononciats a favor de la ratificacion de la carta de las lenguas minorizadas. Qu'ei dejà quauquarren. Totun n'ei pas aquò çò qui harà  parlar occitan. Çò qui manca lo mes qu'ei la motivacion en çò deus occitans. La motivacion no's tròba pas hens ua lei. Que's tròba en si medish. Non voi pas díser non cau pas ua lei, plan segur. Totun, çò de mes grèu n'ei pas l'abséncia de lei. Qu'ei l'abséncia de motivacion deus occitans tà apréner, emplegar e deféner la(s) lengua(s) d'òc. Qu'ei plan aquò la causa màger de l'extincion progressiva de la(s) lor(s) lengua(s).

E puish, qu'ac cau plan díser, politicaments, que mancam de preparacion, n'èm pas guaire ajudats peus partits politics ni peus moviments occitanistas e enqüèra mens peus lingüistas. Supausem que "l'occitan" e vad oficiau peus parçans nostes. Quina sòrta d'occitan e serà oficiau per las tèrras gasconas? E serà la medisha varietat de gascon qui serà oficiau a Biscarròssa, a la Tèsta de Bug, a Sent Gaudenç, a l'Isla de Baish, a Aush, a Aulús com a Pau?  E se non, quinas varietats e seràn emplegadas de manèra oficiau? E on e son los metòdes, los diccionaris e las gramaticas d'aquera(s) varietat(s)?


2 comentaris:

Octavià Alexandre ha dit...

Sobre el gascó galet, galeta, he arribat a la conclusió de que tant aquestes paraules com les que designen recipients amb un broc petit (portugués gal(h)eta, castellà dialectal galleta) o bé 'faringe' (aragonès galillo, castellà gallete) provenen d'una arrel de substrat *gal- 'coll'.

En canvi, per al gascó galeton 'setrillera' sí és admissible la teva etimologia a partir del llatí aquāle- 'gerro', que per desplaçament semàntic dóna el català gual (antic guau) i el gascó agau, gau 'canal'. Pensa que el castellà cauce ve del llatí calice- 'calze, copa, tassa'. És a dir, que de 'recipient per a contenir líquids' es passa a 'depressió del terreny o obra per a que hi passi l'aigua'.

http://vasco-caucasian.blogspot.com.es/2012/04/catala-galet.html

Octavià Alexandre ha dit...

No crec que el gascó bana estigui relacionat amb 'corn', perquè si bé és cert que els corns poden ser utilitzats com a gots per beure, el tipus de recipient designat per la paraula gascona és molt diferent.

Ja que en el dialecte labortà del basc tenim pandero 'calderó', crec possible relacionar ambdues paraules, la basca i la gascona, amb el portuguès i castellà balde 'cub', d'etimologia desconeguda. Hi hauria una evolució -ld- > -nd- amb reducció del grup a -d- en gascó.