dijous, 25 d’abril de 2013

Lo poèma mei ancian qui coneishem en Gasconha


Lo poèma mei vielh de Gasconha qui coneishem, que’m pensi qu’ei un epitafi en vèrs latins d'onze pès, gravat sus ua pèira lapidària de marme blanc trobada au ras d'Aush en 1865 e conservada au Musèu Arqueologic de la vila. Que provien d'un monumentet funerari datat deu sègle dusau o tresau e apitat en sovier d’ua canha aperada Myia.

Lo tèxte originau que’s lei atau :


Quam dulcis fuit ista, quam benigna,

quae cum vīveret, in sinū iacēbat

somnī cōnscia semper et cubīlis.

Ō factum male, Mȳia, quod peristī!

lātrārēs modo sīquis adcubāret          
rīvālis dominae licentiōsa.

Ō factum male, Mȳia, quod peristī !
altum iam tenet īnsciam sepulcrum.

nec sēvire potes nec īnsilīre

nec blandīs mihi morsib(us) renīdēs. 

Que vse’n perpausi l’arrevirada gascona qui segueish :

Quina mei doça estó, quina mei bona,
La qui, quan vivè, suu men sen e jasèva,
tostemp a partatjar e lo som e lo lheit.
Oh, quina malahèita, Myia, que’t morís !
Que lairarés aumens se s’èra ajaçat 
un rivau encredut auprès de ta dauna.
Oh, quina malahèita, Myia, que’t morís !
Ara ua tomba honsuda tien lo companh,
Non pòts ni sautar en l’aire ni esnervià’t
Ni hà’m mirgalhas dab mossegadas doças.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tant l'arrevirada coma l'originau que son embelinaires. Mercés per aqueth petit viatge dens los sègles.
Mercés en generau per aqueste beròi blòg !
Joan-Ives G.

Joan deu Peiroton ha dit...

Mercés a vos peu comentari e peu compliment!