diumenge, 16 d’octubre de 2016

Quin nom mei estranh tà ua regioassa.

Qu'èi lejuda ua cronica de Xavier Deulonder i Camins hens Vilaweb, a perpaus deu nom de la regioassa "Occitanie". Evidentament, lo nom de la region non l'agrada pas, com a ua gran part deus nòrd-catalans , persuadits que son que los catalans non pòden estar occitans. 

A mei, Xavier Deulonder i Camins n'accepta pas lo nom Occitanie-Pays Catalan, shens explicar perqué, supausadament pr'amor qu'a consciéncia qu'Occitània, segon lo concèpte occitanista,  qu'abraça un territòri hòrt mei bèth que non pas lo d'aquesta regioassa. 

Que i afirma que, segon eth, lo nom d'aquesta regiossa qu'auré d'estar "Languedoc-Pays Catalan". Lavetz, los País Gascons de qué'n hèm? Que's pòt discutir se los catalans o los gascons e son occitans o non (totòm n'ei pas d'acòrd sus aquestas duas questions); totun, per definicion, los gascons non son pas lengadocians e Gasconha n'ei pas Lengadòc. 

Dongas, tà arrefresquir la memòria deu sénher Deulonder i Camins, que podem raperar la regioassa on e's situa Rosselhon que compren autanplan Coserans, Comenge, Bigòrra (aquesta eretada de l'antic comtat omonime, hòrt mei vascon que non pas occitan), l'antiga província d'Armanhac (lhevat un canton, abandonat au departament de las Lanas, Aquitània) dab Astarac, las Quate-Vaths e part de la Lomanha actuau qui s'i arreligavan, Savés e Lomanha, tots, tots, Gascons, sénher Deulonder i Camins: GASCONS.  


3 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

És cert, ací a Espanya no tenim encara problemes tan grossos, tot i que la regió d'Aragó, que duia tres llengües, el català-valencià, l'aragonès i el castellà va ser dividida en quatre, però són altres temps i el que cal és no posar precedents.
Ací a la Comunitat Valenciana es conserva el català-valencià i la nostra adscripció a la comunitat de llengua catalano-valenciano-balear i altres, tot i que la nostra adscripció nacional ha esdevingut la valenciana i la castellana, però puc dir-te que no hi ha ja una adscripció a Catalunya per part de la major part dels habitants valencians.
I també és cert que Gascònia no és Occitània i deu tenir els seus trets personals propis, és ben cert, una nació, que bàsicament és una llengua, conserva el seu ésser nadiu, o ha de conservar-lo.

Enhorabona per l'article, Joan.
Feia molt de temps que no et llegia, se m'havia anat la teua direcció, alguna follets de la informàtica i me n'he enrecordat del nom del teu bloc, després d'alguns intents espaiats en el temps, disculpa.

Vicent Adsuara i Rollan

Gérard Sent-Gaudens ha dit...

Ua possible independencia de la Caralonha qu'es taben ua preocupacion de Gasconha estant (e d'alhors qu'ac p`t estar per totes los pais d'òc).
L'ideologia independista catalana qu'esto hargada a partir de la credença deu segle XIX au :ua lenga > un pòble >un Estat independant (qui,plan segur, n'accepta pas quauqua auta lenga au dehens de las suas termièras,un còp independant ).
Dejà ,la legitimitat istorica de la Catalonha a un tractament a despart deus autes hens l'Estat espanhòu que's fondava suus dreits istorics de l'antica Corona d'Aragon, condominium qui mesclava Aragon,Catalonha ,Valencia e Balears, xens nada unitat linguistica;las lengas no-castelhanas d'aquèth condominium qu'eran reconneixudas sii au dehens com au dehòra e a diser per las autoritats deu Reiaume d'Espanha (o de las Espanhas).
A l'ora d'ara ua independencia catalana suu hons d'ideologia d'Estat -nacion ( l'ideologia d'ERC de tostemps) que portaré gran aus qui , hens l'Estat francès, son tostemps prèst a diser "vesetz, qu'es tostemps atau:que demandan l'arrespècte de las luas lengas e a la fin, que vòlen l'independencia "...D'aqui a estar considerats com terroristas,non i aurà pas lonh ...
Permor d'aquò quan vedi los occitanistas deu Jornalet e autas codejant d'esper quan parlan dab delicis de l'"independencia avenidora de Catalonha e d'Aran " (sic !!!) , que'n vadi mud d'estonament.

Joan de Peiroton ha dit...

@Vicent: Gràcies pel comentari! Bentornat!!!
@Gerard: Mercès peu comentari. Que'm pensi que correspon au messatge qui segueish, e non ad aqueste. Lavetz, qu'èi prenguda la permission de'u copiar (shens edicion) tà botà'u a la seguida deu messatge qui segueish. Amistats. .