dilluns, 19 de desembre del 2016

Estrambòrd, un mot d'origina provençau.

Estrambòrd qu'ei un mot d'origina marselhesa, qui significa "esmoguda; gai;  exaltacion; ahuecament; entosiasme; arsec (P. Morà, TeG). Lo mot qu'ei estat incorporat en francés en 1917 mercés a A. Daudet (ved. estrambord en la basa deu CRIL) e arribat  en gascon autanplan au sègle 20 (ved. Palay). Estrambòrd qu'ei probablament ua corrupcion (per influx d'un aute mot, dilhèu "transpòrt") deu mot occitan "estrambòt" (sègle 18), mot prengut de l'italian  "strambotto", vèrs libre(s), eth-medish deu provençau medievau estribòt (vèrs de rima libra, fin deu sègle 12 o debut deu 13) dab influx de l'italian strambo (qui vòu díser extravagant), deu latin (classic) strabus  via la fòrma deu lat. vulg. strambus (guèrle, lusquèr, tòrt).

Lo mot italien strambotto que designa au còp un genre poetic (poèma de rimas libras) e un genre de musica a la mòda en la Venècia deu sègle 16. Dialectaument en Itàlia, lo mot que i significa "barloqueria", "truferia", "neciesa", segon lo GDLC.

It. strambotto -> fr. ancian strambot (sègle 16), cat. estrambot;  esp. estrambote.  Lo catalan e l'espanhòu qu'an tanben adoptat l'adjectiu derivat,  respectivament "estrambòtic" e "estrambótico". Aqueste mot, de l'italian dialectau strambottico (extravagant, barlòc) , que significa extravagant, excentric en catalan segon lo GDLC; extravagant, desordonat en castelhan, segon lo DRE.