Quan los de la vath de Benàs (Aragon) e parlan benasqués, "charren/ragonan patués". Lo patués qu'ei a l'aragonés çò qu'ei lo capsinés au catalan. Un idioma de passatge, a mitat gascon, a mitat catalan, a mitat aragonés, enfin 100 % benasqués.
Lo benasqués presenta duas varietats: la deu nòrd (haut-benasqués) e la deu sud (baish-benasqués).
En haut-benasqués, parlat en los cinc vilatges mes septentrionaus, lo caplòc Benàs inclús, los mots qu'acaban en - a que hèn los pluraus en -es com en gascon fronterèr (Luishon e Aran): Les franseses se'n tornen ta París. En baish-benasqués, que'us hèn en as: Las francesas se'n tornan ta París.
Aquò que's nòta tanben dens las fòrmas verbaus.
Vèrbe cantar (escriut cantà en grafia aragonesa), indicatiu present:
h.-b.= canto, cantes, cante, cantem, cantetz (escriut cantets), canten
b.-b. - canto, cantas, canta, cantam, cantatz (escriut cantats), cantan
de comparar dab cantar en gascon luishonés e aranés:
canti, cantes, cante, cantam, cantatz, canten.
conjugason de estar (escriut està en grafia aragonesa):
sigo, yes, ye, som, sotz, son
pps: estau /ppp estats
L'indicatiu imperfèit deus vèrbes en -er e -ir que son deu tipe pirenenc (analogic), com en gascon (lhevat lo gascon sud-orientau - haut-comengés, coseranés, aranés - que l'a majoritariament de tipe occitan), en aragonés e en catalan occidentau pirenenc (ribargorçan, palharés, urgelenc, andorran...).
Per exemple:
pertenecer (escriut pertenesé en grafia aragonesa), ind. imperfèit:
h.b.= perteneceva, perteneceves, perteneceve, pertenecévem, pertenecévetz, perteneceven
b.b= perteneceva, pertenecevas, perteneceva, pertenecévam, pertenecévatz, pertenecevan
servir (escriut serbí):
h.b. serviva, servives, servive, servívem, servívetz, serviven
b.b. serviva, servivas, serviva, servívam, servívatz, servivan
Lo perfèit perifrastic dab anar qu'ei plan corrent en patués.
Tà jo, aqueth documentari en haut-benasqués resulta de hèra bon compréner. Qu'ac compreni absolutament tot. Que m'agrada lo patoés deus vesins!
Despuish 1985, que i a ua literatura en benasqués, poesia e novèlas, mès qu'ei complicat de hèr vénguer los libes tà Tolosa. Dilhèu que'm calerà anar tà Benàs o tà Òsca.