dijous, 23 de juny del 2011

Farlabicas

Que n'i a qui disen non cau sustot pas parlar de lenguas d'òc mès de lengua d'òc . Jo que dic qu'an arrason pr'amor totas las religions que son vertadèras.

Que n'i a d'autes qui disen non cau sustot pas parlar d'ua lengua d'òc mès de lenguaS d'òc. Jo que dic qu'an arrason pr'amor totas las religions que son vertadèras .

N'i a d'autes qui disen aqueth ahèr que s'aprèssa deu maine de las religions, un teishut de farlabicas dogmaticas pleadas d'arguments shens nat fonament scientific, shens possibilitat de verificacions qui harén servir criteris quantificables. Doncas, que pensan aqueth debat qu'ei inutile e sens interés. Que'n soi. E qu'èi arrason pr'amor arrés non m'a pas provat qu'èi tòrt...e tanben pr'amor totas las religions que son vertadèras, l'ateïsme inclús.

9 comentaris:

Maime ha dit...

Es pas una religion, es un debat politic e mai que mai identari, sus la nacion francesa, lo pòple occitan, etc.

Mas bon, sei de consent, las nacions existen pas vertadierament, son de las cresenças, de las construccions ideologicas.

賈尼 ha dit...

Lo problèma es pas linguistic. Es pas socio-linguistic tanpauc (coma b'essaja de far créser lo Blanchet). Los que parlan de lengaS d'òc an una idèia darrèra lo cap. E aquela idèia es d'aflaquir los aparaires de las lengas ditas regionalas. Punt.

Anònim ha dit...

E çò qui ei l'idèia deus qui parlan de lenga d'òc, o occitan, au singular? En bèth pensant lengadocian mes shens d'ac díser.

Joan de Peiroton ha dit...

Joan deu Peiroton ha dit...
Me sovieni pas qui digó: lo lengadocian qu' ei lo dialècte mes beròi de l'occitan e lo gascon la lengua mes beròia deu monde. A! Dilhèu qu'èri jo, fin finala. :))

Joan de Peiroton ha dit...

Qui m'a balhat de fotaire de mèrda?

Anònim ha dit...

Lo gascon qu'ei, shens nat dobte, la lenga d'òc mei bèra e mei beròja, la mei sabrosa e colhuda de cara ad aqueth occitan esloish e que soa com un pet shens aulor.

Joan de Peiroton ha dit...

Anònim: aquerò, ja ac disèva Montaigne, o quauqu'arren pròishe. Totun, qu'ac exprimí en francés. Jo que tròbi l'assercion que passa miélher en occitan, perdon, en gascon. D'acòrd, que non podem èster completament subjectius...Qu'ei un ahèr de còr e de gost, fin finala.

賈尼 ha dit...

@Anònim: E çò qui ei l'idèia deus qui parlan de lenga d'òc, o occitan, au singular? En bèth pensant lengadocian mes shens d'ac díser

Calrà o díser al monde las Valadas, en Itàlia. Aviái pas realizat qu'èran d'òrres agents secrets de l'imperialisme lingüistic lengadocian!

Anònim ha dit...

Lo monde d'Itàlia que son plan simpatics. Qu'i anoi, dètz ans a, entà vacancejar. Que 'm loguèi ua crampòta en ua ostalaria deus costalats a l'estrem de Dronero. Que i avè un beròi drapèth occitan per la paret de davant e que'm disoi alavetz: "Hilh de puta, ací que vau poder parlar la lenga!". O ba!! Qu'estó viste plegat l'ahar. Au cap de quauques minutas, que 'ns dèm compte, lo meste de la maison e jo, de la trista e dura realitat. Non comprenè pas ni chic ni briga çò qui disí jo e jo pas un quiti mot de çò qui aqueth brave òmi e motejava. Que n'estoi drin ahurbit pr'amor qu'aví enqüèra brembança, tanben com m'ac avèn dit, l'occitan que's podè compréner de l'un cap a l'aute d'Occitania, shentz nat problèma. Mes qu'atz arrason, ne coneishen pas lo prumèr mot de lengadocian tanpauc.
Aquò shentz de'vs voler ajartar briga.