dilluns, 10 de novembre de 2008

Deu Jacme, ua entervista deus caminaires occitans en Aran

En Les, los caminaires de las valadas n'an pas vist l'ossa mès que son tombats suu nòste Jacme (lo son berret qu'ei plan beròi).



Garona semblava d'umor plan cantaira aqueth dia!

Bon, que'm cau corregir çò qu'avèvi escriut a perpaus de la dificultat de compréner los de las Valadas. Que son de bon compréner, los qui parlan en la video.

3 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Si senyor, la llengua d'oc patrimoni de la humanitat ! Que ens hi voldreu
als pobres Catalans ?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

UN DIA QUALSEVOL

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.

Miquel Martí i Pol a cinc anys de la seva mort

salutacions

Henry The VIII ha dit...

Joan, ja veus que la Llengua d'Oc té fans a Catalunya. Fins i tot a Lleida City es va fer un cicle de cinema de la vostra llengua la setmana passada. Cagonlou! No hi vaig poder assistir.

Per cert que m'agraden molt aquestes boinetes que porten els de l'entervista. Recorden una mica a les d'Euskadi.

Lutacions (abreviatura de Lutacions).