dilluns, 9 de novembre de 2009

A Perpinhan, lo Peiroton i èra
















L'eslògan del vespre:
Sense València i Rosselló,
no hi ha nació!


Variant perotonenc i circumstancial:

Perpinyà és catalana!
Porta-t'hi l'abric de lana,
que hi fa un fred que pela,
bé que hi hàgim vist la Mela!
De la Gran Catalunya,
Rosselló és la Lapònia!
Som una nació
i volem calefacció!

3 comentaris:

merike ha dit...

Bones fotos! Però la bandera que tinc al meu bloc ara és passada de modela? Es necessita una estrella?
Necessitem calefacció a Lapònia i també a Hèlsinki:)

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

L'estel aquest de la bandera, que pot ser un de vermell en fons groc o bé un de blanc en fons blau o morat s'afegeix a la senyera com a símbol reivindicatiu de la independència i unitat dels països catalans, però la bandera oficial de Catalunya actualment no porta l'estel perquè, fins als nostres temps, no l'ha portat.

Hi ha moltes discrepàncies entre els valencians i els catalans, car ells no volen acceptar que la nostra i la seva senyera, així com la bandera d'Aragó, vénen de l'escut d'armes de la casa de Barcelona, i la història es molt coneguda, i deixo a Joan que l'expliqui si vol, que segurament coincidirà amb la versió catalana, ja que corre la llegenda documentada al s. XII (Gesta Comitum Barcinonesium) que es va obtenir aquest escut com a premi a la fidelitat prestada pel compte Guifré el Pilòs a l'emperador franc a les seves batalles contra els musulmans.

Qüestió diferenta és que el rei Jaume I, abans de morir de les ferides de guerra, honorant els seus avantpassats, repetís el mateix gest de la llegenda de l'Alta Edat Mitjana a la nova època i el valencians diguin que aquella és la seva senyera i que no té res a veure amb la nostra. El que fan és afegir en una franja vertical la corona del rei d'aragó en fons blau al lateral esquerre, i intercalar una franja vermella vertical amb les joies que porta la corona que apareix en fons blau.

La veritat és que aquesta senyera Catalana és l'escut més antic de tota la península i va ser trobat al sepulcre del Compte Ramon Berenguer II, mort l'any 1.082 i enterrat a la catedral de Girona. Però no es descarta que els seus origens siguin encara més antics, ja que al mateix sepulcre es trobava la seva besàbia Emerssenda de Carcassona. Els seus esmalts d'or i gules portaven alguna relació amb els reis francs.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Per cert, perquè no parlin sempre els mateixos, que algú expliqui què va pasar a la Guerra dels Segadors i per què es va signar el Tractat dels Pirineus.