Qu’an decidit de barrar lo sit de recèrcas farmaceuticas on tribalhi. Qu’an persuadit los mes vielhs d’enter nos de deishar lo tribalh, que’us pagan tà que non vengan mes tà l’enterpresa. E nosaus, qui demoram emplegats, qu’èm chic a chic mudats tà un aute centre localizat a un detzenat de quilomètres, de l’aute costat de Garona. La gahada deu sac peus pre-retirats qu’estó brutau e a còps dramatica. N’ei vist mes un a plorar com un desanat. Poish imaginar lo sentiment d’abandon que te gaha en aqueras circonstàncias : n’ei pas aisit de véder anientats tota ua experiéncia e un saber-hèr aquerit au long deus ans de tribalh dedicats tà l’enterpresa.
Çò de mes triste, autanben, qu’ei de véder lo sit a vueità’s drin a drin. En lòc de las 250 personas que i avèvan abans, ara que i son ua petita seisantenada. Los que i demoran que pateishen de stress e d’angoisha, en tot esperar de poder deishar lèu aqueth centre qui ei a hè’s desèrt.
2 comentaris:
Aquèstes restructuracions són més aviat autèntiques desestructuracions. I després ens diuen que el nòstre futur és la recerca en l'àmbit de la biomedicina i de la biotecnologia.
Hi han moments on les persones ens sentim igual que si fóssim objectes, i llavors d'on sigui s'ha de treure la força per continuar endavant. Ànim Joan.
Publica un comentari a l'entrada