dimarts, 23 de març de 2010

Restructuracion

Qu’an decidit de barrar lo sit de recèrcas farmaceuticas on tribalhi. Qu’an persuadit los mes vielhs d’enter nos de deishar lo tribalh, que’us pagan tà que non vengan mes tà l’enterpresa. E nosaus, qui demoram emplegats, qu’èm chic a chic mudats tà un aute centre localizat a un detzenat de quilomètres, de l’aute costat de Garona. La gahada deu sac peus pre-retirats qu’estó brutau e a còps dramatica. N’ei vist mes un a plorar com un desanat. Poish imaginar lo sentiment d’abandon que te gaha en aqueras circonstàncias : n’ei pas aisit de véder anientats tota ua experiéncia e un saber-hèr aquerit au long deus ans de tribalh dedicats tà l’enterpresa.

Çò de mes triste, autanben, qu’ei de véder lo sit a vueità’s drin a drin. En lòc de las 250 personas que i avèvan abans, ara que i son ua petita seisantenada. Los que i demoran que pateishen de stress e d’angoisha, en tot esperar de poder deishar lèu aqueth centre qui ei a hè’s desèrt.

2 comentaris:

Dídac López ha dit...

Aquèstes restructuracions són més aviat autèntiques desestructuracions. I després ens diuen que el nòstre futur és la recerca en l'àmbit de la biomedicina i de la biotecnologia.

Salvador ha dit...

Hi han moments on les persones ens sentim igual que si fóssim objectes, i llavors d'on sigui s'ha de treure la força per continuar endavant. Ànim Joan.