diumenge, 9 de gener del 2011

Abonaments, òc!

Ara debuta der an, ei ora de pagar es soscripcions. M 'è tornat a abonar-me a quauques revistes:

País Gascons pr'amor qu'ei escrita completaments en gascon.

Reclams pr'amor que son es Reclams, revista literària qu'aufrís tot plen de tèxtes en gascon e en d'autes modalitats occitanes.

Eth butletin de l'EBG/IBG, pr'amor que s'i trapen regularaments  tèxtes hòrt beròis ena lengua de Pèir de Garròs. Bon, ei vertat que non n'i a cap massa. Quasi tot i ei escrit en francés, e m'emmèrden, totun que i a a cada còp quauques tèxtes en gascon e que i son tostemp mes frequents qu'en la Pravda la Setmana. Que cau encoratjar es bones volentats.

M'è abonat a la Pravda la Setmana (e òc, tot qu'arribe), en tot evitar de pagar damb eth sistèma de prelhevament automatic, pr'amor qu'abonar-me a ua revista en òc escrita en un "dialècte" solet, cap gascon, me pause un problèma. Començarè per suplicar-los que tornen a publicar articles "en lenguatge gascon de Pèir de Garròs, per l'aunor deu país sosténguer e per sa dignitat manténguer ". Non demani que tot i sigue escrit en gascon, eh! Me contentaria d'ua plana soleta, quitaments ena grafia  der IBG s'aquerò pòt ajudar, non sò complicat ne extremista. Donques, m'auetz comprés: m'è abonat en tot esperar que non aurè de desabonar-me'n ath cap d'un an.

E era bona suspresa der an: la revista Boha! dera associacion Bohaires de Gasconha. Evidentaments, non serà pr'amor dera lengua : era revista qu'ei en francés. Totun, de temps en temps, Joan-Miquèu Espinasse que i hique quauques textons en gascon, e, ma hé, que hè gòi. Que sajarè d'apuntar-m'i coma contribuaire gasconofòn.  En tot cas, aguesta revista qu'ei interessanta e divertida. Vo'n parlarè mès un aute còp, perdon, un aute viatge!

4 comentaris:

優次 (Yuji) ha dit...

Est'an passat, jo qu'èra a punt d'abonà'm ara revista País Gascons. No'c hí pr'amor de questions financèras, maugrat que gaudiá encara deth descompte d'estudiant. Quina sòrta de causas i gessen?

Maime lo romaire chiant ha dit...

Vau far d'enguera mon chiant (o mon cagant per parlar lo lemosin òc-ben) : quò te geina pas de t'abonar a una revuda escricha en un dialecte sol, lo gascon, mas quò te geina de t'abonar a una revuda escricha mai que mai en lengadocian (emb suventas vetz daus articles en gascon o daus còps d'autres dialectes occitans).

Si t'abonas a la Setmana per poder escrupir dessus perque es pas escrich en gascon manca que lo seti es en Bearn (mas l'imprimaria es en Catalonha e n'i a pas de catalan dedins..), vese pas l'interest. Fau aver un pauc d'interest per lo contengut e la linha editoriala : linha occitanista, catalanista, pusleu ecologista, emb daus subjectes sus las minoritas culturalas d'en pertot dins lo monde, la lenga e la cultura occitana, l'actualitat internacionala, francesa, catalana, aragonesa, sud-occitana (Gasconha, Lengadòc, Provença, vòle dire). Ooooo... sei pas plan simpatic ueimatin... Nos vam dire que las nuechs son cortas per 'mor de la correnta dau nenet... :-D

Joan de Peiroton ha dit...

Yuji: De tot n'i a. Te poderè mandar numeros passadi, se vòs.

Maime:Te vau sajar d’explicar çò d’inexplicable : lo gascon, aqueth dialècte com dises, que m’a pres e adara qu’ei men. E liéger gascon, tà ac díser com los espanhòus, “me pone”. Qu’ei lo men costat gasconista, e non n’arressenti nada vergonha. Atau qu'ei.
Quant a l’ abonament a la setmana, qu’ac hèi prumèr tà ajudà’us.
E te’n hàscas pas, estosse tot lo monde cagant com tu, que’m sembla lo mond que seré un paradís.

Maime ha dit...

Pòde compréner. Me, qu'es lo lemosin. E lo nòrd-occitan en generau. Mas legisse pas la Setmana per l'i legir dau lemosin. D'en prumier perque la linha editoriala me vai (lo costat minoritat culturala, ecolo e occitano-catalan, que ne'n fai chiar mai d'un pertant), puei perque me sembla important de defendre la premsa liura (liura daus gropes capitalistas, qu'es mon costat gauchista quò) e finalament per aidar lo sol jornau a pus pres generalista en occitan.