dimecres, 9 de febrer de 2011

Al senyor Godolí, tolosà

Ja que el gascó sembla prou fosc per una gran part del meu lectorat (vegeu el comentari que em va deixar la Mela al post passat), vaig intentar adaptar el poema de Bertran Larada a l'occità clar, és a dir al català.



Sonet

Ell que diu qu'Apol·ló a Parnassa presideix
No ha vist Godolí ni no sap el que té:
Apol·ló fuig, se'n va de Parnassa quan oeix
La menor de les taral·letes d'aqueix valent.

Si, amb to doç, bonic o una gran brogida
Ell volgués jugular l'ànsia que l'estén,
Meravellaria tothom ja que la polida
Musa corre, divina, pel tema que contén.


Si en puntejar el llaüt, la mandolina
O be la guitarra, a Apol·ló ell pentina,
En tot és perfecte, tot i essent d'aquest món.

Per això, més sagrat de la colla sagrada,
Ell és llur déu, llur sant, llur diví Apol·ló
De tant que els seus dits i fets a Muses agraden.

Bertran Larada (1617).

Tot i essent natural de Monrejau, on s'hi parla una varietat de gascó molt pròxima a l'aranès, Bertran Larada (1581-1635) escrivia en la koiné que servia com a llengua gascona literària. Pere Godolí (Pèire Godolin) (1580-1649) era un poeta tolosà d'expressió occitana, amic de Larada.

9 comentaris:

Mela ha dit...

A ben non, lo mond van dire qu'es ma fauta!

Digó János ha dit...

Es la fauta de na Mela >:->

Mela ha dit...

Noooooooooooooooooon

Maime ha dit...

Faria ben 'na version lemosina, per los que comprenen pas tots quilhs parlars sudistas...

Joan deu Peiroton ha dit...

A òc, quauquarren qui comencaré com:

A monsur Jodolin, tolosenc:

Lo que ditz que Pollon presida a Parnassa
A pas vist Jodolin ni sap pas çò que ten:
Si chanta lo tolosenc, Pollon a Montparnassa
fugis e se'n va lèu-lèu per prene lu tren.

Maime ha dit...

Ten, Joan, t'as reçaugut ta gramatica lemosina o que ?? :-P

Joan deu Peiroton ha dit...

Maime: non, soi a la cercar, l'èi pas trobada.

Maime ha dit...

'Pela la libraria occitana de Limotges ! Te la mandaran !
05 55 32 06 44

Mela ha dit...

Comanda-me'n una per ieu tb!