diumenge, 11 de desembre del 2011

Lo baran, la sela e l'esperit deus Ancians.

Que vau passar quauques dias en Cantàbria per Nadau. Aqueth viatge venider que m'a inspirat un pòst a prepaus de quauquarren hòrt ancian qui arreliga gascons e cantabres (a despart de la f aspirada).

Que'm soi interessat a duas familhas de mots gasconissimes probablament eretats de las culturas deus pastors qui vivèvan en la cordilhèra pirenaïcocantabrica aus atges deu bronze e deu hèr. La prumèra qu'ei la de varan(d) qui grafiarèi arbitràriament dab ua b iniciau :  baran (baran, baram,  barana/baranda, baranarbaranejar, baranet, embaranar, embaranada, baranon etc).  L'auta qu'ei la d'asselar (sela, selat, selar, assela, asselada, asselar).

En gascon, lo mot baran, variant baram, escriut varan, varam en la grafia de Per Noste, barand per Chaplain (diccionari gascon-francés), varand per Pèir Morà (diccionari tot en gascon) e per Jan Lafitta (diccionari de Lespy), barann peu praube Joan Coromines (El parlar de la vall d'Aran),  que  designa ua causa circulara, un cerc, un  aròu (lo baran o baram de la lua).  Lo baran que devè aver ua dimension religiosa o en tot cas magica: que representa ua causa misteriosa, de l'aute món, deu món deus defunts. Que pòt aver un efèit positiu, lo de claror, de proteccion, o, au contrari, que pòt provocar causas de las dolentas en relacion dab la possession de l'esperit, la confusion, lo vertigi, la pèrta deus sens. Lo baram qu'ei ua forma de tesic, de preocupacion. Har baram que vòu diser desirar  en ne pèrder lo sens, voler a tota fòrça possedir quauquarren o quauqu'un. Baranejar que vòu díser har vòltas o pèrder l'equilibri, patir de vertigi. En Lomanha, que significa tanben lugrejar en parlar d'un astre.  En Haut Comenge, que vòu díser cerclar ua arròda d'un carro (Duplech).  
Lo mot baran qu’a ua forma femenina: la barana. Que designa alavetz la sòla d'ua arròda d'un carro (dab aqueth sens, lo mot qu'ei grafiat varana per Per Noste), la barrèra de husta qui barra lo passatge tà un camp o tà ua prada o que barra un sarralh. Dab aquesta darrèra acceptacion, lo mot qu'ei grafiat de manèra distinta: barana per Per Noste, en seguir atau l'usatge espanhòu e catalan. Un variant occitan de barana, baranda, qu’a tanben lo sens mes modèrne de balustrada.
Un baranet o ua baraneta  qu'ei ua persona arredoneta mentre un baranon qu'ei un cledon.

En basco labordan, biranda que vòu díser cerc, qu'ei lo medish mot que lo nòste baran. En basco "generau",  baranda qu'ei la nòsta barana (esp. baranda, leng. baranda,  cat. barana).


Lo mot qu'ei d'origina preromana e indoeuropèa. Segon en Coromines, las duas significacions de cerc e de barrèra de proteccion que s'arretròban ligats a l'etimon dens divèrsas lenguas indoeuropèas; varanda en lituanian que vòu díser  anèth, cerc. Dens mantuas lenguas indianas varanda que vòu díser barrèraabric. D'aqueth mot indian que'ns vengó lo mot veranda via l'anglés o lo portugués.




Lo baran e la barana que hèn pensar immancablament a ua construccion pastorau antiga: lo sel. Que s'agiva probablament de la medisha causa.

Los “seles” -mot deu parlar cantabre- qu'èran de sarralhs circulars, las rèstas deus quaus e's pòden trobar peus Pirenèus e la cordilhèra cantabrica (Bascoat, Cantàbria, Astúrias) dab denominacions divèrsas mès la causa non càmbia pas guaire. Lo terrenh deu "sel" que's trobava generaument a l'estrem o au dehens d’un bòsc, au detriment deu quau aumensh ua partida de l’airau i èra obtenguda per abatuda. Atau, los constructors e utilizadors deu "sel" que podèvan aprofieitar de la husta com  materiau tà las construccions de las barrèras deu cortau (qu'ei a díser  las baranas), entà edificà'i la barraca deu pastor, e tanben com combustible. Doncas, lo "sel" qu'èra de hèit un baran, que diserem un  "ring" en anglés. Au centre geometric de l’estructura circulara  que s’i trobava ua pèira senhadera, a partir de la quau e's podèva traçar la circomferéncia deu baran dab l'ajuda d'un cordèth. Au Bascoat, aquesta pèira centrau que's ditz austarri o austerritza o sia pèira de céner, lhèu las rèstas d'un ancian culte funerari. E efectivament, s'i podón trobar traças de céner en aumensh un cas. Aquera descobèrta que permetó de datar l’estructura corresponenta per la tecnica deu C14, e qu'èra lo sègle 2 en aqueth cas. A mes, uèit pèiras perifericas i solen èster plaçadas de manèra geometrica, exactament sus la linha de la circomferéncia, shens que'n sàpiam l’arrason, simbolica, religiosa o auta. Aquera costuma que poderé remontar a la cultura deus megalits (ved. l'article de Luis Mari Zaldua Exabe, en basco), cultura estreitament ligada au pastoralisme, pr’amor estructuras semblantas e hèra mes antigas qu’estón descobèrtas en Bretanha e dens las Illas Britanicas. Au País Basco, qu’èra totaument prohibit de desplaçar las pèiras d’un sel. La tradicion orau basca qu’ei arrica de condes dedicats ad aqueths desgraciats qui s’an permetut de transgressar aqueth tabó. Un còp mòrts, que non pòden trobar lo repaus eternau abans que la pèira e sia estada arrehicada a la soa plaça.

Lo "sel" qu’arresponèva a la necessitat d'acessar lo bestiar laguens un cortau barrat e vigilat tà que i passen la nueit a l'empara deus predators. Los « seles » d’estiu que son en las estivas, mentre los « seles » d’ivèrn que son situats mes avath. Qu’èran doncas sarralhs d’usatge estacionau, temporari e non permanent.

L’extincion deus predators montanhòus que provoquè la desaparicion deus « seles” com a sarralhs, los darrèrs qu"èran enqüèra utilizats a ua epòca recenta (sègle 19). Totun, que’n podem enqüèra véder traças de las plan visiblas e los "seles" mes antics que balhan tribalh taus arqueològs. Per exemple, la forma arredona deu "sel" d'Akola (en basco: Akolako saroia), au ras d'Hernani (Guipuscoa) qu'ei enqüèra plan visibla, a despieit deu bòsc qui ei a'u minjar: 


Aquiu qu'avetz un aute exemple, mes de casa:  lo plan d'un "sel" trobat au lòc-dit "Sarralh de Broquèra".
Que's tròba dens la comuna de Doasit en Shalòssa, Landas. La circomferéncia deu "sel", laguens un bòsc (qu'ei soent lo cas dens l'arribèra), que i ei enqüèra plan visibla, marcada per ua hauçada de tèrra de quasi 1 m de hautor en auguns endrets.
De notar qu'estó lo "sel" qui balhè lo nom (sarralh = clòs, terrenh barrat) au lòc-dit.




Lo mot sel –cadut en desús en la lengua cantabra de tot dia - que’s tròba fossilizat dens la toponimia de Cantàbria e particularament dens la de las vaths de Pas. Aqueth país montanhòu, l'activitat tradicionau de la quau ei quasi exclusivament  dedicada a l'eslhevatge de vacas, qu'ei situat en la Cantàbria meridionau orientau. En la comarca corresponenta de Pas-Miera, que i trobam los lòcs-dits e vilatges de Selviejo, Sel de la Carrera, Sel de la Peña, Sel del Hoyo, Sel del Manzano,  Sel del Tojo shens oblidar lo borg de Selaya (de Sel del Haya, que non deu basco zelaia), etc. Lo mot que suberviu en la lengua deus poblants de las vaths de Pas, los pasiegos, devath la fòrma d'un derivat verbau qui lo lexic de la lengua espanhòla a incorporat : aselar (las gallinas), qu’ei a díser embarrar las garias laguens un lòc segur, lo ser, tà que s'i passen la nueit a l'empara deus predators (vops, haginas etc). Qu’ei probable qu'aqueth mot e s'aplicava autes còps au bestiar quan los "seles" i èran enqüèra utilizats. En "pasiegu"  (cantabre pasiego), aselar que's ditz tanben deus pastors quan e tornan tà la cabana, lo ser, tà i dromir (Ralph J. Perry, El habla pasiega: ensayo de dialectología montañesa, Tamesis Book Limited, Londres, 1969). 

Aqueths dus mots sel e aselar  eretats de l'epòca preistorica que son tanben plan presents en la lexicografia gascona. Prumèr, qu'avem lo vèrbe asselar o selar qui vòu díser acessar en ua “assela” o ua "sela" (Palay).  Lo mot  en gascon qu'a lo sens de sobac: ua sela (var. sèla) o assela (var. assèla) o un selat o ua asselada (Foix) - lo mot que pòt variar segon las regions -  qu'ei un acès, un lòc acessat.  Qu'ei a díser que los mots gascons sela, assela etc j 'an un sens mes generau que non pas lo de sel en cantabre.  En cantabre, (el) sel qu'ei un sarralh tà acessà'i lo bestiar. En gascon, la sela o lo selat qu'ei un lòc acessat. Botà's a la sela que vòu díser botà's a l'empara, acessà's, tà protegí's, per exemple,  deu sorelh, deu vent...

L’etimologia deu mot cantabre sel  qu’ei desconeguda. Non sembla pas latina. Tovar que'n proposè ua origina pre-indoeuropèa, mentre Coromines que pensava meslèu a un mot cèlta: *sedlon, d'etimon aparentat au deu latin sedile (cf. ang. saddle, fr. selle, occ/gasc./cat: sela, sera, sella, gasc. sed, cat. seu). Los mots sel  e aselar que presentan ua varianta dialectau en cantabre: sejo e asejar com ns'ac rapèra lo president de la Comunautat Autonòma de Cantàbria Miguel-Angel Revilla, natiu d'un vilatjòt perdut de la Vath de Polaciones e qui emplega -conscientament- lo vèrbe "asejar" per "aselar" en  son prumèr "best-seller": Nadie es más que nadie. De fèit, sel e aselar que son los mots en "pasiegu" (idiòma de las Vaths de Pas,  Cantàbria), mentre sejo e asejar que's disen en "purriegu" (idiòma de la Vath de Polaciones, Cantàbria) e en "cabuérnigu" (idiòma de la Vath de Cabuérnigo, Cantàbria). Lo mot gascon asselar qu'ei identic au mot "pasiegu". Lo mot que pogó passar deu "pasiegu" au gascon, sia dirèctament sia mei probablament via l'espanhòu. L'auta ipotèsi qu'ei que s'ageish d'un etimon compartit peu cantabre e peu gascon. Que'm sembla mensh probabla a jo, pr'amor de  sejoasejar. Toton, non sèi se cau hòragetar-la, non soi pas lingüista. 

En basco, lo "sel" o lo son equivalent modèrne  (sarralh  tà las vacas, aulhas etc) que's podèva díser de diversas manèras segon lo lòc: saro, saroi, sarobe, korta/gorta, ola e kaiolar.

Los mots saro, saroi e sarobe  que presentan ua medisha arraditz, probablament un variant fonetic basco de "sel": *selo>saro.  Lo mot saròi qu'ei tanben gascon,  un basconisme aquiu,  juntament dab sarròi qui poderé resultar d' un crotzament de saròi dab sarralh.

Los autes mots bascos que son d'origina romanica, se non gascona.

Korta o gorta : qu'ei lo mot gascon cort o un equivalent espanhòu.  En gascon, cort qu'a un doble sens: que pòt designar un pati a l'alande reservat taus animaus de la bòria (pòrcs etc), o que pòt voler díser establa. 
En cantabre pasiego, la corta qu'ei lo mot tà díser establa, o sia establo en castelhan  (R.J. Perry, op. cit.).

Ola lo sens primitiu deu mot latin ola qu’èra « pati arredon », çò qui correspon perfeitament au "sel", cf. gascon ola, òla.

Kaiolar, tanben gascon, que provien deu crotzament enter *kuiolar e kaiola. Lo prumèr que vien deu baish latin *cubiolaris (crampeta de drómer, qu'ei a díser la cabana) com lo mot nordoccitan (deu Massís Centrau) cuiolar (A. Dauzat), cf. los mots gascons de la seria deus cuiu (lat. cubile) cuialar (lat. cubiolaris), etc. Kaiola qu’ei lo mot basco per gàbia, d’origina romanica tanben (cf en gascon cajola, cajòla). Atau, de significacion prumèra cabana, lo nom que's hiquè a designar lo quite sarralh. Qu'arretrobam çò medish en gascon dab cujalar crotzat locaument dab cajòla, cajola (= gàbia) tà balhar cajolar.

Los mots gascons equivalents deu "sel" non son guaire diferents deus mots bascos corresponents.  Que podem mentàver los derivats de cortcortalh, cortèlhcortèu, cortilhcortau...; e tanben  saròi, sarroi, sarralh e la lista deus cuiu/cuju, cujalar, etc.


Uei lo dia, los cercs de baranas deus "seles"  qu'an desapareishut deu païsatge de la montanha, com los quitis predators. Non nse'n demoran pas sonque las traças, los barans/varans qui son enqüèra visibles sustot d'avion,... e los nostes mots gascons qui'nse cau sauvaguardar.

E en las autas modalitats occitanas, se i a mots aparentats? Qu'an lo mot baranda, plan segur, enqüèra que varan(d) (aròu, tesic) e tots los sons derivats e'm semblan unicament gascons. En cantabre pasiego, la baranda que designa la sòrta de balcon tancat tipic deus ostaus de la region, qui's ditz solana en castelhan. Las barandillas que son las nòstas baranas, en cantabre com en castelhan.  
 En maine occitano-romanic, l'etimon sel qu'ei representat unicament en gascon, que non en catalan e en occitan. Atencion aus omonimes e aus faus-amics! Qu'ei corrent de con·hóner lo mot gascon selar dab lo mot panoccitan (doncas tanben gascon) celar (deu latin celare) qui vòu díser escóner, amagar. N'ac cau pas. Los mots gascons sela, assela, asselar etc que comparteishen l'etimon sel (sel  = acès) dab los mots castelhans d'origina cantabra  sel e aselar, e non pas dab lo mot latin celare. Non cau pas tanpòc conˑhóner selar dab  l'occitan-non-gascon selar qui vòu díser serar (un chivau; en catalan: sellar). La sèla en occitan-non-gascon, sella en catalan, que's ditz la sèra en gascon (la sèra tà montar a chivau). Selar en gascon que vòu díser assobacar, endostar, acessar e non pas amagar ni serar. En gascon, l'expression botà's a la sela o botà's a l'assela que vòu díser botà's a l'acès,  botà's a l'empara




22 comentaris:

Tederic M. ha dit...

Que demoran enqüera quauques "bergeries circulaires" dens las lanas.
La de Goalada qu'ei plan conservada :
http://ciron.vtt.free.fr/randos/goualade_stmichel.html
Coma diser en gascon : sarralh arredon, ola arredona ? Segur que i avè un mot, o mei d'un...
A prepaus de "baran", : s'ei un mot pre-roman e indoeuropean, ne pòt pas estar sonque celta, non ?

Joan de Peiroton ha dit...

Tederic, mercés peu comentari! quant au mot baran(d)/baran(d)a, que cau notar n’ei pas exclusivament europèu, qu’ei tanben indian. A l’atge deu bronze, los indoeuropèus qu’avèvan dejà largament colonizat Euròpa, mentre que l’expansion cèlta en Euròpa non data pas que de l’atge deu hèr. Doncas, n'avem pas nada arrason de las bonas entà pensar qu’èran los cèltas qui portèn lo mot dens la cordilhèra pirenaicocantabrica. Los pastors indoeuropèus precèltas de l’atge deu bronze qu’ac devón hèr.

Henry The VIII ha dit...

Bon Joan,

Que passis un Bon Nadal i que tinguis una bona entrada d'any.

També t'ho diré en gascó:

Bon Nadal e erós an nòu en companhiá de los tieus.

Una abraçada

Henry

Joan de Peiroton ha dit...

Henry the VIII: Bon Nadau a tu tanben, Henry the VIII!!!! I compte amb allò que menjes, noi!

Anònim ha dit...

Adixatz Mossur Joann Deu Peiroton,

Que'vs volí felicitar tau vòste article hòrt plan hèit e escrivut.
Que'vs poix díser de qu'es estat lejut en Baskonia deu mijorn per monde deu men grope navarrista/vasconista LN e los comentaris qui ne hènn que sonn deus elogiós.
Alde berean, oso Eguberri on opatu nahi nizuke eta baita Urteberriko pesta onak ere. Eutsi goiari eta segi zure lan bikainarekin.
Agur bero bat Bizkarrotzetik, ipar Baskoniatik.

Halip Lartiga

Joan de Peiroton ha dit...

Adixatz amic Halip,
Mercés peus vòstes compliments qui'm hènn plan content. E mercés tabé peus vòstes vòts. Jo tabé que'vs desiri de bonas hèstas e un urós ann nau.

Anònim ha dit...

Mossur Joann deu Peiroton,

Adara, ne participi pas mei, o hòrt chic, a totas les desbatalhadas pertocant au gascon o a l'occitan, pr'amon tot aquò que'm harta. Totun, que legi de temps en quand lo vòste blòg dond es de bona qualitat. Atz causit lo gascon tà ves exprimir e que'u manéjatz hòrt bienn. Tots los neo-parlaires hadóssinn com vos, que sui assolidat le nòste lenga que seré hòrt mei vitèca. Contunhatz de ve l'alindar atau com hètz e de l'amuixar tau com es, bròja, tilhuda e sabrosa. No sèi pas çò qui le nòste identitat gascona e vaderà mès, tant qui agi gènts com vos, tot n'es pas unqüèra perdut.

Amistats.

Halip Lartiga

Octavià Alexandre ha dit...

Joan, no és gens segur que baran i barana siguin el mateix mot, sinó més aviat al contrari.

També el basc saroi, sarobe és un compost a partir de sare 'xarxa'.

Joan de Peiroton ha dit...

Octavià Alexandre: No crec que saroi pugui ser un compost a partir de sare. La toponomia basca i els textos antics ens revelen formes com Zaro i Saro que no poden venir de sare. La relació selo /saro, suggerida per Coromines entre altres, em sembla força més probable.

Octavià Alexandre ha dit...

L'euskera zar(h)o 'prat',
amb una sibilant lamino-alveolar com la del francès, és una forma en desús que no té res a veure ni amb sare ni amb saroi, tot dos amb una sibilant apico-alveolar (que és la mateixa que trobem en castellà i en català, per exemple).

I em temo que en Coromines, per molt erudit que fos, no és cap autoritat en euskera.

Octavià Alexandre ha dit...

Tens raó, he estat repasant els meus diccionaris, i trobo que l'opinió dels vascòlegs que saroi, saro(b)e és una compost de sare 'xarxa' i o(h)e 'llit' és totalment errada. La relació amb 'llit' queda invalidada per les formes nasalitzades saroĩ (roncalès) i sarĩ (suletí), que suposen una antiga consonant nasal. Així que de moment la identitat del segon membre del compost és una incògnita.

Per altra banda, la forma baix navarresa en desús zar(h)o 'prat' es troba a Oihenart (s. XVII) i correspon a la labortana saro, citada per Duvoisin (s. XIX). Aquesta darrera es conserva en baix navarrès amb el significat de 'pessebre', acepció que també té sare en el mateix dialecte.

Així doncs, per mi tant l'euskera sare 'xarxa; pessebre', amb les variants saro, zar(h)o 'prat; pessebre', com l'asturià (que no castellà) sel provenen de la mateixa arrel.

Octavià Alexandre ha dit...

No sé perquè has censurat el meu últim post.

Joan de Peiroton ha dit...

Octavià Alexandre: No, cap censura, el teu post hi és. Hi va haver sols una inversió, la culpa la tinc jo. Vaig voler corregir punts formals al meu últim comentari, i això va provocar aquest efecte que no havia previst.

Joan de Peiroton ha dit...

Octavià Alexandre: sel és un mot cantabre, doncs "asturià" si classifiquem el cantabre com a part de l'astur-leonés, com ho fan la wikipèdia espanyola i la UNESCO. Els mots sel i aselar han estat incorporat pel diccionari de la llengua espanyola de la Real Academia Española, doncs són també castellans almenys per manlleu

Octavià Alexandre ha dit...

Joan, malgrat el que diu la Wiquipèdia, els filòlegs asturians no consideren el càntabre com a part de l'asturià. Però en la meva opinió, tant l'asturià com el càntabre i el castellà formen part del mateix diasistema, un constructe lingüístico-tèoric encunyat pel linguista romanès Eugeni Coseriu.

També cal diferenciar entre el castellà parlat als territoris on és la llengua pròpia, bé perquè s'hi va formar (constitutiu) o perquè s'hi va estendre posteriorment consecutiu), amb el que es parla a d'altres territoris que tenen (o tenien fins fa poc) una altra llengüa pròpia. En aquest darrer cas prefereixo utilitzar el term "espanyol".

Així, si el DRAE inclou aquests mots càntabres és perquè deuen ser usuals a l'espanyol parlat allà.

Joan de Peiroton ha dit...

Octavià Alexandre: No sols la wikipèdia castellana. La UNESCO classifica el cantabre com part de l'asturleonès. I els asturians de la wikipedia en asturià també. Però és només un afer de classificació. Tot depen dels criteris triats, clar. Això no té absoludament cap importància. El cantabre no necessita cap classificació per poder existir. Es la llengua pròpia dels Cantabres, i prou.

Octavià Alexandre ha dit...

Joan, la Wiquipèdia és una font de segona mà, i en molts casos els articles són escrits per gent no professional en la matèria.

En canvi, el filóleg asturià Xulio Viejo Fernández, en el seu llibre La formación histórica de la llingua asturiana, rebutja l'inclusió del càntabre com a part de l'asturià.

Joan de Peiroton ha dit...

Doncs, no son tots d'acord entre si. Això no té cap importància. És com el benasquès si aragonès o català. No cal posar massa importància als afers de classificació. No hi ha criteris quantificables o universalment admés per decidir si sí o no. La realitat és només el parlar.

Octavià Alexandre ha dit...

Home, el benasquès és un cas molt particular, ja que es tracta d'una varietat de transició entre ambdós dominis, més o menys amb un 50% d'aragonès i un 50% de català.

En canvi, el càntabre no és una sola varietat lingüística, sinó un conjunt d'elles, situades entre l'asturià-lleonès a l'oest i el castellà genuí al sudest. Per a mi està clar que el càntabre no és ni asturià ni castellà, sinó quelcom diferent a tots dos, per bé que els tres siguin germans.

I sí que hi ha criteris quantificables per decidir la inclusió d'una varietat dintre d'un domini: les isoglosses. I els filòlegs asturians ho tenen clar: l'asturià té [ʃ], mentre el càntabre i el castellà tenen [x].

Una altra cosa és que la lingüística no és una ciència exacta com les matemàtiques, on 2+2=4. Però d'això al que dius hi ha molt de camí.

Octavià Alexandre ha dit...

Relacionades amb el càntabre sel i el basc saroi, he trobat les formes basques sale (B, L) 'mas' i saletxe (B, G) 'cleda' (compost amb etxe 'casa'), que conserven la l original.

Per altra banda, l'euskera korta no ve del romanç sinó del cèltic. Al diccionari etimològic del proto-cèltic de Ranko Matasović trobem l'arrel *koret- 'palissada, paret'. El cognat llatí d'aquesta paraula és crātis 'enreixat, canyissat', d'on deriva entre d'altres el català graella.

I el basc ol(h)a 'cabana' no té equivalent romànic.

Octavià Alexandre ha dit...

Per altra banda, l'euskera korta no ve del romanç sinó del cèltic. Al diccionari etimològic del proto-cèltic de Ranko Matasović trobem l'arrel *koret- 'palissada, paret'. El cognat llatí d'aquesta paraula és crātis 'enreixat, canyissat', d'on deriva entre d'altres el català graella.
En Matasović cita l'antic 'occità corta 'tanca, bardissa' com a possible descendent d'aquesta arrel, però apart d'això no hi ha més rastres en gal. Per això m'estimo més que el basc occidental korta, gorta vingui de l'arrel cèltica *gorto-, cognada del llatí hortus.

Tanmateix, hi ha una altra arrel *klētā 'pallissada, tanca' que a travès del gal ha donat el català cleda 'clos fet amb llistons, canyes, etc., per a tancar-hi hi bestiar, aviram i d'altres animals domèstics; tanca de fusta mòbil feta amb llistons o bastons que hom col·loca en el portal d'un corral' i el basc kereta, gereta 'porta rústica (feta de pals entrellaçats)'.

Anònim ha dit...

En https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Carcassés_(sosdialècte) "dequnis còps m'embaranes!". Cal notar qu'aquela locucion adverbiala se pòt ausir dins totes los Pireneus lengadocians mas es pas relevada dins ges de diccionari. Se trapa dins la parabòla de l'enfant prodig de Quergut (parlar donasanenc) de l'atlàs lingüistic lengadocian per exemple."