dimecres, 15 de maig de 2013

Deu capdèth e deu gusmèth,...un ahar de degusmerar (capdèth, capdèl /cabdèl, cabdell)


Hens un article d'opinion sus la doble ortografia, redigit per Josiana Ubaud hens lo jornalet, que i vedem mentavut lo mot lengadocian cabdèt, adaptacion grafica estranha deu mot noste capdèth. A l'origina, capdèth - deu latin capĭtĕllum, diminutiu de caput: cap, tèsta -  qu'èra un mot pròpiament gascon qui designava un cap militar, un capitani. La forma lengadociana deu mot, atestada hens la literatura medievau,  qu'èra capdel (uei lo dia grafiat dab un accent: capdèl) mentre en catalan qu'èra capdell (uei lo dia grafiat cabdell), alavetz dab la medisha significacion de capitani hens aquera duas lengas. De cap militar, lo mot gascon capdèth que vienó tà designar tanben lo membre d'ua frairia qui non n'èra pas l'ainat, puishqu'en Gasconha los hrairs mendres, com e n'eretavan pas, tipicament que's hasèvan sordats tà poder víver. En gascon contemporanèu, la significacion militara deu mot qu'ei caduda en desús, e, a mei de significar hrair mendre, lo mot capdèth qu'ei vadut sinonime de tipe (personagus).  
Au sègle XVI, a l'epòca deu rei gascon Enric lo quatau de França, lo mot capdèth que conegó un gran succès. Qu'estó emprontat peu francés (cadet: 1-militar: les cadets de Gascogne- 2- estudiant d'ua escòla militara: les cadets de Saint-Cyr 3- hrair mendre ) e per modalitats non gasconas de l'occitan (cabdèt: hrair mendre). Deu francés, lo mot que passè tau catalan en qui la faussa terminason -et de cadet e soava a diminutiu qui i evocava la joentut com en francés  (cadet: estudiant d'ua acadèmia militara), idem en  espanhòu (cadete: joen noble qui comença  ua carrèra militara, estudiant d’ua acadèmia militara), autanplan en anglés (caddy: joen assistant au gòlf), etc...

Au Principat de Catalonha (Barcelona, Tarragona) e hens los comtats nord-catalans, lo mot pròpiament gascon Capdet qu'ei un nom de persona, com en Lengadòc e sustot com en la quita Gasconha. Capdet qu'ei tanben lo nom ancian e catalan de la vila castelhana de Caudete, vila dautescòps valenciana e d'expression catalana (Cabdet en catalan contemporanèu). Totun, lo nom de persona Capdet n'ei pas briga present en país valencian, çò qui suggereish aqueth nom catalan que representa plan lo capitellum gascon, que non lo nom catalan de la vila de Caudete, d'etimologia distinta e debatuda (capitetu?). Los Capdets catalans qu'an probablament eretat lo nom d'un aujòu gascon.

En gascon, los derivats de capdèth que’s pòden formar de manèra regulara: capdèra (dicc. Per Noste), capderon, o irregulara: capdèta, capdeton.

En lengadocian contemporanèu, lo mot dialectaument equivalent de capdèth  que’s poderé escríver de duas manèras: capdèl e cabdèl,  segon Alibèrt qui a las duas entradas hens lo son diccionari, mentre Fabra qu'optè tà la grafia cabdell en catalan. En lengadocian com en catalan, los mots cabdèl (e/o capdèl ) e cabdell  que designan tanben lo gusmèth. Per contra, capdèth n'a pas briga aquera accepcion en gascon. En lengadocian, un camussèl qu'ei plan un capdèl mentre qu'en gascon un  gusmèth non ei un capdèth
E aquò que'm mia tà interessà’m ad aqueth gasconisme de gusmèth  o cusmèth  o gusmeth o cusmeth...Gusmèth qu'ei la forma referenciau retienguda per Pèir Morà hens lo diccionari Tot en Gascon (après lo diccionari de Per Noste), mentre cusmeth (dab c e e tancada) qu'èra la forma preferida per Palai. D'on pòt viéner aqueth mot?
Jo que’m pensi gusmèth qu'ei ua evolucion deu mot camushèth, deu baish latin camussellu(m), forma derivada, afixada, de camus, dab lo sens deu mot latin classic camur o sia tòrnvirola, allusion a las tòrnvirolas deu hiu qui forma lo gusmèth. Lo mot gascon camushèth (variants atestats : camishèth, camussèth), conservat locaument en Gers, qu'ei l'exacte equivalent dialectau deu mot lengadocian camussèl, sinonime de capdèl, qu'ei a díser, en gascon referenciau,  gusmèth.  Lo passatge de camussèthgusmèth qu'ei testimoniat per tota ua seria de variants en gascon, qui pòden representar intermediaris o qui n'evocan d'autes: camussèth, camushèth, camishèth -> *cumishèth, *cumissèth ->cussimèth -> cusmèth, cusmeth,  gusmèth, gusmeth.
 Lo mot, devath la forma de duas sillabas, qu'ei a l'origina d'ua familha de  derivats pro numerós en gascon, noms, adjectius e vèrbes (en particular, gusmerar, degusmerar), construsits de manèra regulara. 

8 comentaris:

jpgine ha dit...

http://occiton.free.fr/index.html

Octavià Alexandre ha dit...

En el significat de 'pilota', el català cabdell és un cultisme (o una etimologia culta) format a partir de cap, que substitueix el mot popular cadell 'troca petita de fil o de seda'.

El mot homònim cabdell 'cap militar', ha estat substituït en el català modern per cabdill, que és un préstec del castellà medieval cabdi(e)llo, modern caudillo.

L'origen d'aquests dos mots és diferent, in només el segon deriva del llatí capitellu-.

Joan deu Peiroton ha dit...

Octavia Alexandre: t'enganes, El significat primer de cadell no és el de cabdell, es "petit d'animal" 'catellum en latin) (cadèl en lengadocian, cadèth en gascon: significan gosset). cabdell amb el significat de pilota com amb el de capitost és el meteix mot i ve ben bé de capitellum. (cap petit).

Octavià Alexandre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Octavià Alexandre ha dit...

Joan, els diccionaris com el DGLC recullen cabdell 'pilota' i cabdell 'capitost'
com a mots diferents, i també el diccionari llenguadocià de Lois Alibèrt recull com a mots diferents capdèl 'pilota' i capdèl 'capitost'.

Ara bé, en català cabdell 'pilota' és un mot culte que en gran mesura ha suplantat el popular cadell, homònim a 'petit d'animal'. Igualment, cabdell 'capitost' ha estat suplatant pel castellanisme cabdill. En ambdós casos, la tendència de la llengua ha estat la d'evitar la homofonia.

Malgrat el que pensi en Coromines, al meu parer, el mot que significa 'pilota' no prové de capitellu-, sinó d'un altre mot fonèticament semblant que ha donat origen a l'etimologia culta de 'petit cap'. Pensa en el castellà copo, que té un significat una mica més ampli.

Joan deu Peiroton ha dit...

En Alibèrt, hi ha dues entrades distintes: capdèl e cabdèl per dir cabdell (la pilota) i una tercera entrada distinta capdèl per dir cabdell (el capitost). No hi ha cap raó ni argument per creure que es tracti de tres mots diferents. Alibèrt fa venir cabdèl e capdèl (amb el significat de pelota) de capitellu, igual que capdèl (el capitost). Coromines també. Jo els crec, home!

Octavià Alexandre ha dit...

Si és questió de "creure", hom pot creure en Déu, els Reis Mags o l'Esperit Sant.

Com deus saber, en les llengúes romàniques hi ha moltes paraules que no venen del llatí, sinó de les llengües pre-llatines. Ara bé, com sabem molt més del llatí que d'aquestes llengües, els romanistes troben més fàcil proposar una etimologia llatina que una de pre-llatina.

Per a mí, capdèl 'pilota' està relacionada amb el castellà copo i l'éuscar kofa 'pilota que es forma en els matalassos (de llana) i el cabell' i també 'cor (de verdures)'. Això no té res a veure amb el llatí sinó amb d'altres llengües IE.

Batko ha dit...

Ne cau pas totun desbrombar los autes mots de la medisha familha, entà díser "joen soldat", que sia en polonés "kadet" o en rus o ucrainian "кадет". Que son totis hilhs deu "capdèth" gascon !