dijous, 11 de juliol del 2013

Doble sens e engèni gascon.

Au gascon non l'agradan pas briga los mots de significacion ambigüa, e que s'an inventat mei d'ua manèra tà resòlver l'ambigüitat. Aqueths gasconismes que marcan l'engèni de la lenga deus gascons.

Un cas plan conegut qu'ei lo vèrbe pensar qui pòt voler díser suenhar  (cuidar en catalan) e imaginar, saunejar...perpensar, qué! (pensar en catalan). Lo vèrbe perpensar qu'ei un gasconisme qui permet de sortir de l'ambigüitat semantica de pensar. En gascon, un pensaire qu'ei un suenhaire, un infermèr,  que non un perpensaire (cf. Lespy, Palay). L'emplec de pensaire tà diser perpensaire o pensador qu'ei un "onguesisme" (occitanisme non gascon). En catalan tanben, l'ambigüitat qu'ei estada resolguda. Lo significat de suenhar  deu vèrbe pensar qu'ei cadut en desús, totun qu'existiva plan hens la lenga antica (cf. Alcover-Moll). Pensar dab lo significat de suenhar qu'ei estat remplaçat per cuidar (deu latin cogitare). Atau, en catalan contemporanèu, (un) pensament qu'ei tostemps sinonim de (una) pensada.  En francés, l'ambigüitat semantica deu mot penser, eretada deu vèrbe  latin pensare,  n'ei pas estada lhevada sonqu'a l'escríver,  mercés ad ua reformeta ortografica (penser vadut panser).

Un aute cas plan conegut d'ambigüitat en gascon qu'ei lo deu doble vèrbe horar. Un que vien deu latin fullare (catalan follar, leng. folar, fr. fouler), l'aute  deu latin forare (leng. forar, fr. forer, prt. furar). Lo gascon que s'a resolgut lo problèma de l'ambigüitat semantica gràcias a dus gasconismes (o aumens un gasconisme e dilhèu un  manlhèu). Lo prumèr qu'ei pèhorar ("horar dab los pès"), derivat de horar (fullare).  Lo segon qu'ei horadar, qui ei ua reconstrucion a partir de horat qui arretrobam hens las lengas latinas meridionaus en contacte dab lo gascon  (esp. horadar, cat. e  arag.   foradar) e  qui lo gascon s'estima mei d'emplegar  quan los occitans non gascons e dísen forar. La forma corta horar sinonima de horadar qu'ei caduda en desús, probablament victima de la soa omofonia dab l'aute vèrbe horar. Aquera forma demora  fossilizada hens la toponomia  (Pèirahorada) .   On aquera forma longa apareishó prumèr? En gascon tà evitar la confusion dab l'aute horar?


Un tresau cas qu'ei lo deus omonims gat (cat. gat, leng. cat, gat) e gath (cat. gall, leng. gal), qui's va resòlver per l'extincion quasi generau d'aqueth darrèr mot au profieit d'ua seria de sinonims incluant-i lo biarnesisme  hasan au costat de poth e deus meridionalismes galh, galhe, galho..., etc.


Totun, que i a quauques cas qui los gascons i pòden emplegar un solet mot o ua medisha expression  tà díser ua causa e lo son contrari, d'ua manèra qui non mancarà pas de suspréner lo qui n'ei pas gascon. Un exemple qu'ei coma (var. comba)  (deu mot latin popular d'origina celtica cumba) qui pòt designar ua depression geologica (significat etimologic) e...un tuc, un pujòu.  Unha ambigüitat semblanta caracteriza lo medish mot "coma" en catalan  on, a mei de la dita depression, lo mot e pòt designar ua pradèra situada au som d'un tuc.  Totun, que cau senhalar lo gasconisme baticomba (var.  baricomba, de vallis + cumba) qui permet de designar especificament la depression.  Un aute exemple qu'ei lo vèrb chautar (o shautar): las locucions que me'n chauti e me'n chauti pas que pòden estar completament sinonimas enter si en gascon. En realitat, la significacion de chautar que depen, aquiu tanben, deu parlar. N'i a qui emplegan que me'n chauti tà diser quaucòm com que me'n foti, mentre, tà d'autes, que serà tà exprimir lo contrari. Un tresau exemple que serà trigà's, qui pòt voler diser pèrder temps, hicà's en retard,  autanplan  amanejà's, esdeburà's o sia... destrigà's, qué! Aquerò tanben que marca l'engèni deu gascon.



NB Edit (27 d'agost de 2013). Lo diccionari etimologic de la lenga espanhòla (J. Coromines) que ns'ensenha horadar qu'ei atestat en espanhòu despuish lo sègle 12, mentre que foradar en catalan remonta au sègle 14. Qu'ei donc probable que tant en catalan com en gascon, lo mot qu'ei estat manlhevat de l'espanhòu. Alavetz, horadar, com galho, que son meridionalismes qui an remplaçat horar e gath, en perméter atau d'evitar la confusion dab los omonimes  horar (pè-horar) e gat.

.

6 comentaris:

JPF ha dit...

E en gascon pirenenc orientau, trigà's que vòu tanben díguer arrestà's.

Joan de Peiroton ha dit...

JPF Gran mercés peu comentari! Ailàs, lo gascon sud-orientau qu'ei plan mau arrepresentat hens los diccionaris de gascon modèrn(e).
Que seré intéressant qu'un dia ne sortisca un pro complet especiaument dedicat au(s) gascon(s) d' Aran, Coserans, Comenge, Varossa...

Octavià Alexandre ha dit...

El llatí *fullāre 'batanar' és una forma reconstruida a partir dels seus descendents (i, per tant, porta asterisc), ja que no es troba al llatí clàssic, on hi ha fullō 'bataner'.

A partir de l'occità folar tenim el derivat regressiu fòla 'batan', manllevat pel basc septentrional (baix navarrès, suletí) bol(h)a. En aquests dialectes tenim també el verb ol(h)atu 'colpejar amb violéncia' (que suposo derivat de *fullāre), el derivat regressiu del qual és ol(h)a 'farga', estès per la major part del domini lingüístic basc.

Octavià Alexandre ha dit...

A jo que'm sembla en efèit possible e quitament probable que horadar e sia un gasconisme qui viatgè en Espanha dab los tribalhadors immigrats gascons. Los catalans, los aragonés e los castelhans n'an pas nada arrason tà inventar aqueth mot, mentre los gascons que n'an ua de las bonas.
Amb això no puc estar més que en desacord. El fet que unes llengües neollatines hagin derivat el seu verb directament del llatí forāre, mentre que d'altres hagin encunyat un verb *foratāre a partir de forātu- no té res d'estrany, i de casos semblants n'hi ha per llogar-hi cadires, com diem en català.

Per altra banda, la paraula 'forat' en gallec i portugués (buraco, burato), ni tan sols prové del llatí, sinó que és prellatina.

Joan de Peiroton ha dit...

Allò que escrius a propòsit de foradar / horadar no explica gens per què de tot l’occitan, sols el gasco té horadar mentre que la resta de l’occitan té forar, per què el català i l’espanyol tenen foradar/ horadar formant un continuum amb el gascó, quan el portuguès té furar (eu foro tu foras etc) com la resta de totes les llengües romàniques..
Nota que el portuguès té els dos mots furo (s.m.) i furado (adj.).
Clar que això de buraco pixa fora de test, això dit amb respecte .

Octavià Alexandre ha dit...

És que la Romània no és uniforme, i si estudiem l'àrea de difusió d'altres mosts, aquest no és el primer ni l'últim cop que el gascó s'alinea al costat de les llengües neollatines hispàniques. Per això no calen explicacions ad hoc.