dimarts, 13 d’agost de 2013

Chanc, chanca, chancar, chancaire...

Un mot gasconissim(e) qu'ei chanca. Aqueth mot emblematic de las Lanas qu'ei desconegut en occitan non gascon mentre lo gascon que'u comparteish dab lo catalan (xanca; var. xanga) e dab l'espanhòu (zanco), tots tres dab lo medish significat d'escassa. L'etimologia d'aqueth mot qu'ei discutida. Coromines que'u hasè derivar deu latin zanca o tzanga (cf. lo  Gaffiot) qui designava ua sòrta de bòta de cuer tipica deus guerrèrs parts. Lo mot latin qu'ei de segur un manlhèu. En farsi ancian (lenga pèrsa),  zanga que volèva díser cama segon lo DLE. Lo mot qu'ei indoeuropèu, que l'arretrobam hens las lengas germanicas: baish alemand Schanke (cama), alemand e neerlandés Schenkel (cama, cueisha),  anglés modèrne shank (cama, partida inferiora de la cama, lo mot que vien de l'anglés mejan shanke), norvegian skank etc.


De fèit, en espanhòu, lo mot zanca que designa la partida mei longa, inferiora, de las patas deus ausèths.

En portugués, um chanca que designa "um  pé grande" (un pè gran). Que designa tanben ua sòrta de cauçadura rustica e que pòt voler designar ua cama d'òmi, particularament ua cama longa e prima. Locaument (Tras-os-montes) que i trobam lo mot sanca, variant  dialectau de chanca, qui significa cama.


Segon lo lingüista basco Txomin Peillen, zango, var. zanko, zankho que significa cama en basco, lo mot corresponent en viscaïn qu'ei zanka, txanka. Unh aute mot basco tà diser "cama" e qui a acaçat en mei d'un dialècte basco la fòrma zanko, qu'ei anka. Jo que supausi aqueth cambi que's devó har per  influéncia deu mot romanic (d'origina francica ) (h)anca qui va balhar lo noste mot anca.  En basco, zango qu'ei autanplan emplegat en composicion tà designar varias partidas distintas de la cama: zangokabil (cavilhar: lit.  cama cavilhar), zangokidal (tíbia: lit. cama cama), zangomakil (tíbia, lit. cama baston), zangosarar (popa de la cama lit. cama poma), zangolepo (popa de la cama, lit. cama còth) etc, etc.
Com lo mot cama en gascon, zango qu'ei autanplan emplegat en basco  tà designar la cama d'objèctes inanimats o de plantas: mahainzango ( lit. taula cama), artazango: tanòca (lit. milhòc cama); azazango, lit caulet cama etc.
Quitament qu'avem en basco  lo mot zankape o zangope, qui significa dominacion.

En espanhòu, lo mot zanca (partida inferiora de la pata d'ausèth, autanplan cama d'òmi, particularament ua cama longa e prima,  e zanco (gasc. escassa) qu'an balhat ua familha pro importanta de mots taus com zancudo / zancuda (gasc. camalong, -a, camelat-ada; eusk. zankaluze, zangil, zankailo), zancada (gasc.  encamada; eusk. zankaldi); zancadilla (gasc. dravada, entercamada, camatrava; eusk. zankarte), zancajo (gasc. talon, eusk. zankaztal). Que sembla lo (o un) significat prumèr de zanca qu'èra plan lo de cama, en espanhòu com en basco.

L'espanhòu qu'a dus  mots de mei de la medisha familha etimologica, qui son chanca e chancla. Que designan sòrtas de cauçaduras rusticas (cf. chanca en portugués). Aquiu la relacion quitament semantica dab lo latin zanca/tzanga "sòrta de cauçaduras" qu'ei dirècta.


En gascon,  lo vèrbe chancar qu'a un doble significat: 1- caminar en sautar sus un pè solet (har chancs), tortejar (en cat : coixejar) 2- caminar en emplegar las escassas, o sia las chancas.
Un chanc que pòt designar lo saut hèit peu caminaire qui camina sus un pè solet autanplan com lo pas deu chancaire (lo qui camina dab chancas).
Ua chanca qu'ei l'escassa deu chancaire. Lo mot catalan xanca (qui significa escassa com lo noste chanca) qu'ei un manlhèu probable deu gascon, qui averà tanben podut influenciar lo significat d'escassa de l'aragonés chanclo  e deu castelhan zanco,  qui n'arretrobam pas dab nat mot de la medisha familha en portugués on escassas  s'i disen "andas" o "pernas de pau". D'autescòps, lo mot espanhòu zanco que devè aver lo significat deu gascon chanquet, chancòt, qu'ei a díser tòrt (esp. cojo), lo mot qu'a conservat aqueth significat en espanhòu de Guatemala. D'aulhors, lo gascon qu'a autanplan lo mot chanco tà díser tòrt, la fòrma deu mot qu'ei un ispanisme evident.


Chanca que designa autanplan l'empara de l'infirme qui camina dab dificultat (en catalan: crossa). Que supausi aqueth significat qu'èra la significacon prumèra deu mot, abans de designer las escassas hens las Lanas.






Lo chancat o changat qu'ei sinonim(e) de chanc. Com a adjectiu, chancat que significa hicat sus chancas e, per extension, bastit sus pauhics.  Lo mot qu'ei passat en francés regionau. Une " cabane tchanquée"  designa ua cabana bastida sus pauhics au País de Bug, on las cabanas d'aqueth escantilh i son tipicas.

Lo chancaire qu'ei lo qui camina en sautar sus un pè solet o qui camina dab chancas.

Un chanquet o chancòt qu'ei un tòrt (en catalan: coix elocaument, xanc)
Lo chanco que camina en sautar sus un pè solet (un ispanisme, cf. zanco).
Un chancotèr o changotèr qu'ei au persona qui torteja sovent, que se'n ditz que  chancota, changota o chancoteja, que va changui-changòt, que va a pè-chanquet o  que va chanquet-chanquet.
Un chancun (ua chancua) qu'ei un tòrt, ua tòrta (en cat: coix, -a).


Lo chancapè qu'ei un jòc de mainada qui s'i sautan sus un pè, qu'ei tanben coneishut com a pè-ranquet, carrat, carrelet, mac, seminari, matarruet, pairòla, capcasau, segon los lòcs (en catalan: xarranca, palet, marro).

Lo mot xanca (var.dial.  xanga) non ei atestat en catalan sonqu'a l'epòca modèrna (sègle XVI), e que i ei isolat.  Qu'a lo significat d'escassa deu gascon chanca, que non n'a lo de l'empara de l'infirme qui s'i ditz crossa.  Dialectaument, lo catalan qu'a tanben lo mot xanc com a sinonim(e) de coix  (cf. Alcover-Moll), o sia tòrt en gascon, qui ei l'exacte significat deus mots gascons chanquet  e chancòt, fòrmas afixadas, diminutivas, de chanc. Aqueth darrèr mot xanc n'ei pas acceptat peus diccionaris de catalan normalizat. Tant l'isolament d'aqueths dus mots en catalan com la correspondéncia perfèita -morfologica e semantica- dab los lors corresponents gascons que son las marcas claras de gasconismes (o quitament de "landesismes"). Aqueths dus mots que son estats  eretats deu vocabulari deus pastors  de  Catalonha, qui n'èran pas catalans senon "aquitans", tant los deu Principat com los deus Comtats deu Nòrd, segon los pròpis mots deu cronicaire rosselhonés Francesc Comte (sègle XVI):

 Y entre los dos de un regne y altre pàssan moltes conversacions perquè los guardians dels bestiars catalans també son de nacion francesa, y los demés son aquitans, perquè la complecció de la nació catalana no s’és poguda may conduhir ni inclinar en obres servils ni villanescas, ans bé, de los que los castellans anomènan villans, ells anomènan pagesos, y són de tant punt y honra molts d’ells, que per ella competexen ab qualsevol cavaller català ; per pobre que sian, per lo que toca a la honra, ab qualsevol senyor de títol, per poderós que sia.


Txomin Peillen qu'exprimeish dobtas quant a l'ipotèsi generaument admesa de l'origina latina deus mots zancachanca. La localisacion estrictament peninsulara e aquitània deu mot e la soa preséncia en basco que'u hèn pensar lo mot que poiré aparténer au hons lexicau preromanic de la peninsula iberica. Lo Txomin que suggereish zango e  zanco que poirén vier d'un mot de tipe basco *zaniko, dab la particula -ko qui poiré representar un genitiu. Atau *zaniko >zanko>chanc. Totun, jo que soi segur  lo mot qu'ei perfèitament indoeuropèu enqüèra que present hens lo lexic basco. Que podem remarcar la similitud perfèita enter los nostes mots chanca, zanca, zanco e lo mot anglés shank (antigament shanke) qui significa cama o qui designa mei especificament  la partida inferiora de la cama o  la cama d'un objècte inanimat (stem en anglés). To shank que significa caminar a pè. Mei probablament, lo mot latin (puish iberoromanic) zanca / tzanca qu'avè dejà los dus significats de cauçadura e de cama o de pè.   Alternativament, lo mot chanca que poiré estar d'origina germanica, possiblament anglesa (anglés miejan shanke), passant peu gascon tà las lengas d'Espanha. Deu romanic, los mots que podón estar manlhevats peu basco. E lhèu shens que peu basco: que cau notar chanka qu'ei lo mot tà díser cama en quechua.  Com ac vedetz, lo debat sus l'etimologia de chanc, chanca, chancar be demora ubèrt!


6 comentaris:

Octavià Alexandre ha dit...

Está clar que en Coromines estava equivocat sobre l'etimologia del mot (i no és la primera vegada ni serà l'última), però tampoc la proposta d'en Peillen a partir de *zain-ko em sembla viable.

Es tracta sens dubte d'un mot pirenaic, una llengua desapareguda però que ha deixat un mut de paraules en basc i en els romanços propers.

En basc, apart de zango, zank(h)o (que apart de 'cama', vol dir 'peu; part llarga de la cama; pota; xanca; peduncle'), també existeix txanka 'crossa, bastó corvat' (però 'cama' en biscaí). I les mots derivats zangar, zankar 'taló; cama, pota; tíbia'. Al diccionari d'Azkue també hi trobo xankarka (R), txangarka (S) 'a peu coix' (amb el sufix gerundiu -ka i txankarron (S) 'peduncle de fruites' (també kankar (G) 'peduncle de la baldufa'.

Per altra banda, la forma occidental anka 'peu, pota, cama' (l'últim significat també en labortà) seria una adaptació de *zanka (variant de zanko en compostos) amb caiguda de la sibilant inicial com a d'altres paraules (p.ex. zapo > ap(h)o), si bé és cert que l'homònim hanka (L, BN, Z) 'maluc', anka (R) 'natja' prové del fràncic.

Pel que sembla, el biscaí txango 'coix; persona d'extremitats febles; manc' i mots semblants en gascó (el guipuscoà txanquet és un manlleu del gascó chanquet) són fruit d'una interferència amb el resultat de la palatalització expressiva del romanç manco > basc maingu, mainku, txainku, com diu el Txomin.

Octavià Alexandre ha dit...

Perdó, volia dir txanket. També n'hi ha l'alt navarrès txangika-mangika 'coixejant', equivalent al gascó chanqui-changòt.

Joan deu Peiroton ha dit...

Octavià Alexandre: Interessant, çò qui ns'apòrtas aquí! Mercés!

Octavià Alexandre ha dit...

És que m'agrada posar ordre quan hi ha un embolic. Per començar, tenim tres mots diferents, un que significa 'cama' (i per extensió, 'peu', 'crossa', 'xanca', etc.), un altre que vol dir 'coix', i un tercer que designa específicament un tipus de calçat. Per aquest darrer val l'etimologia d'en Coromines, però no pels altres dos.

Octavià Alexandre ha dit...

La prova la tenim en basc, on no n'hi ha cap confusió entre els dos primers mots (el tercer simplement no existeix).

Per altra banda, la forma txankarron és pròpia del dialecte de la vall navarresa de Salazar (avui dia ja extingit o a punt de ser-ho), i correspon al castellà zancarrón 'os de la cama desprveït de carn', especialment usat en gastronomia.

Anònim ha dit...

"chancar", "chancas" etc... existen tamien en aragonés con lo mismo significau i m'atribo a dicir que "zancarron" seria un aragonesismo en castellano.