dissabte, 26 de desembre del 2015

Deus gasconismes en catalan e deus gascons en Catalonha.

La setmana passada, qu'avèvi mencionat l'emplec hèra localizat deu mot gascon cajòla en catalan segon l'Alcover-Moll:

CAJOLA f. 
|| 1. Forat o cavitat feta a la pedra (Ripoll, Borredà); cast. hueco. Encenen una llanterna que penja d'un broc plantat en una cajola de les pedres de la paret, S. Vilarrasa (Scriptorium, març 1924). 
|| 2. Cort de porcs (Les Garrigues).
    Etim.: 
del llatí *cavĕŏla, ‘enfony’.

Lo mot "cajòla", compartit dab lo basco,  qu'ei hòrt corrent en gascon. Non sembla pas present en occitan, en tot cas qu'ei desconeishut deu diccionari occitan d' Ubaud e deu de Mistral com deus diccionaris de catalan normatiu. Que'm sembla estar un gasconisme "pur e dur", un eretatge lingüistic de las ancianas comunautas gasconas e gascocatalanas en Catalonha.

Un aute mot gasconissime qu'ei jutipèri . A l'origina deu mot que i seré lo nom de Jupitèr segon ua tradicion gascona. Totun, aquesta ipotèsi etimologica  qu'ei fantasiosa, que resulta d'ua confusion a l'origina d'ua deformacion deu mot , com vs'ac vau explicar.

Se consultam Palay, que i podem véder duas entradas jupitèri. La prumèra que i admet un variant: jutipèri. Aqueth darrèra fòrma deu mot qu'ei de segur la mei anciana, l'originau, pr'amor que l'arretrobam esporadicament en rares parlars deu catalan septentrionau e de manèira plan mei generau  a l'aute estrem deu maine gascon-catalan, en las islas Balearas, dab ua significacion identica o plan similara a la deu mot gascon. Comparem las definicions balhadas per Palay dab las deu diccionari d'Alcover-Moll.

Palay ce ns'explica:

"Jupitèri, jutipèri; sm. Manigance à laquelle on a recours dans un cas embarassant, une extrémité ennuyante; simagrée.
Que se'n tire toustém dab quàuque jupitèri, il s'en tire toujours avec une manigance (Yan Palay); n'as pas besoungn de ha tan de jupitèris, il est inutile que tu fasses tant de gèstes, de simagrées, que tu jures tes grands dieux, etc…"

Adara vediam la definicion deu balearisme jutipiri (fòrma qu'a lo mot a Malhòrca e a Menòrca) o jutiperi (medisha fòrma deu mot qu'en gascon, a Eivissa) :

JUTIPIRI (mall., men.) i JUTIPERI (eiv.). m. 
|| 1. Gest estrany fet amb la cara o amb les mans o contorsionant el cos, per fer riure o per riure's d'algú; cast. mueca, visaje, escarnio. S'atlot de dins la cuina li fa jutipiris d'amagat i s'esclata de rialles, Rosselló Many. 146. 
|| 2. Gest estrany, que crida l'atenció i fa riure encara que no intencionadament; cast.mueca, visaje. Ara mateix vetx es penestatge an es cantó fent jutipiris mentres ella no cern de son cedàs, Roq. 22. 
|| 3. Persona que fa moltes contorsions o gestos estranys (Men.). «Aquest al·lot és un jutipiri!» (Ciutadella).
    Fon.: 
ʒutipíɾi (mall., men.); ʒutipέɾi (eiv.).
    Etim.: 
del llatí vituperium ‘insult’. Tal vegada en la modificació de l'element inicial ha influït el mot Iuppiter, però no creiem que aquest sigui precisament el mot fonamental originari, sinó un simple modificador analògic de vituperium (cf. Spitzer Kat. Etym. 29).

Dongas, l'etimologia deu mot qu'ei resolguda: latin vituperium, que non Jupitèr. Qu'ei probable aquera confusion dab lo nom de la divinitat romana qu'ei a l'origina deu variant jupitèri e de l'auta significacion deu mot qui non sembla valedera sonque a Lescar. Tornem-nse'n en çò de Palay:

"Jupitèri (Lescar): lieu haut, dangereux d'où on peut tomber, être précipité. Appliqué à une personne, a le sens d'aventureux et aussi d'espiègle. Qu'ère sus û jupitèri, il était sur un lieu très élevé; jupitèri de dròlle! Polisson!"

Dab aquera definicion de jupitèri  qu'arretrobam l'equacion lòc d'altitud =  precipici dejà mencionat entà galihòrça (cf. catalan gallorsa), deu quau lo jupitèri de Lescar ei haut o baish sinonime. L'origina etimologica deu mot de Lescar non deu  totun pas estar  diferenta de la deu mot gascon generau e balear, dab totun l'influx deu nom de Jupitèr assimilat au diable.

Jo que supausi lo mot balear jutiperi  qu'ei un gasconisme de mei, com ac son los autes mots o locucions balears pai (gasc. pair) , sa pare per es pare (tanben en gascon locau sa pair; cf. tanben lo mot coseranés enqüèra viu sapair per pair, construsit  dab agglutinacion de l'article salat femenin,  hens la locucion eth nòste sapair per eth nòste pair  segon ua comunicacion personau de l'amic Renaud Lassalle, collectaire per aqueths parçans deu gascon orientau), mai (gasc. mair), es mare (de la medisha faiçon,  en gascon locau:  son mair, probablament  d'autescòps "so mair" com "sa pair", "sa hilh", cf. ma hilh enqüèra viu. Jo que supausi l'aspiracion de la f iniciau qu'ei a l'origina deu cambi de genre de l'article dab hilh  per un fenomèn d'atraccion fonetica, e, consecutivament, dab pair e mair per mimetisme logic), papai, mamai, al·lot (gascon arlòt),  esbarrejar,  etc. Tant jutipèri   com esbarrejar que son mots deus plan gascons qui non trobam pas en lexic occitan  (en particular, absents deus diccionaris d'en Mistral e de na J. Ubaud). Quant au mot catalan arlot, dont lo mot balear al.lot ei un variant grafic e semantic, qu'ei un gasconisme clar, com ac èi dejà explicat en un article.


Ua simpla coincidéncia lexicau aleatòria enter gascon e balear qu'ei hòrt improbabla. Aquestas similituds que s'explican mei probablament per un apòrt important d'immigrants gascons - o deus lors descendants catalans de parlar gascocatalan-  en las Islas Balearas. Hèra locaument en la Catalonha septentrionau, a Ceret (Vallespir) e a Batet (Garrotxa), que i emplegan enqüèra l'expression fer jutiperis a algú qui significa balhar a quauquarrés lo mau de mar, l'enveja de vomir segon P. Verdaguer, Diccionari del rossellonès, Ed. 62. Aquesta definicion un chic estranha que ns'apareish hòrt mei clara dab lo testimoniatge deishat per un legedor catalan en un comentari signat "Lluís". Que'u citi: " A la meva família, de Batet, a la Garrotxa, es fa servir l'expressió "fer jutiperis a algú". Especialment als nens petits, aixecar-los enlaire i baixar-los sobtadament, cosa que els fa molta gràcia."  La mencion "a la meva famíla" qu'ei ambigüa, non sèi pas s'aquò sosentenerà l'expression qu'ei d'emplec estrictament familiau o se serà ua caracteristica mei generau deu parlar de Batet. En tot cas,  l'apòrt gascon au poblament de la Garròtxa qu'ei plan coneishut, que i ei plan testimoniat per l'onomastica locau. Que poish citar, per exemple, lo  lòc-dit Colònia de Llaudet, au ras d'Olot. Lo fondator de la dita colònia qu'èra un gascon de nom Laudet ( L'audèth).   Lo nom deu lòc-dit  "colònia de Llaudet" que parla clar:  qu'èra probablament un poblament gascon. Lo nom Llaudet  qu'ei estat transmetut dinc a uei lo dia jos aquesta forma catalanizada, com plan sovent dab los noms gascons de persona en Catalonha (Delseny = D' Alzenh, un vilatge deu Seronés, Caparà = Caperan etc).   Un aute exemple qu'ei lo linhatge olotin iperconeishut deus "Vaireda"  (= Veireda, vilatge de la vath d'Aura) etc.

Que cau raperar Espanha qu'estó durant sègles un lòc d'emigracion entaus gascons, aumensh a partir deu sègle 15, se non abans.  A la debuta deu sègle 17, la diaspora gascona que i èra dejà hòrt importanta. Segon l'estimacion deu caperan aragonés Marco de Guadalajara (1613), los gascons que representavan un quart de la populacion totau  deu règne d'Aragon ( Catalonha e las Balearas inclusas). Un estudi onomastic que demostra los "occitans", en realitat majoritariament gascons, èran particularament nombrós en la Catalonha pirenenca e lo piemont pirenenc gironés, (Garrotxa e Haut Empordan) e deu costat de Barcelona, dinc a representar 40 % deus poblants locaument (ved. aquiu per la bibliografia). Que hasèvan de mestièrs tot çò qui los espanhòus e trobavan indigne: pastors,  paisans, vailets...Sequenon, qu'èran artisans, comerçants, caperans... En archius episcopaus catalans,  que i trobam clams de part de parropians indignats pr'amor los curats que i predicavan en gascon e non en catalan.  Los gascons qu'èran tanben bandolèrs com ac rapèra justament Cervantes en son don Quishòt, on i ei testimoniat lo parlar ibrid gascocatalan deus bandolèrs qui acompanhavan l'arlant catalan Perot Rocaguinarda (Perot dit "el lladre").

 Lo pastoralisme en Catalonha qu'èra un monopòli deus gascons, dinc au punt qu'en nadalets barròcs catalans, gascon e pastor que i son mots sinonimes. Que s'i hèn exprimir los pastors deu nadalet en gascon o gascocatalan o simili-gascon e non en catalan. Que coneishem aumensh dus exemples d'aqueths nadalets, respèctivament  deus sègles 16 e 17. Lo mei ancian, compausat per Bartomeu Càrceres (probablament un valencian), qu'ei estat popularizat per Jordi Savall qui nse'n prepausa ua arrevirada en catalan en libiòt deu CD. Qu'ei significatiu la debuta de la canta qui  balha lo títolh au nadalet "tau garço, la durundena"…", ,  n'i ei pas estat briga comprenut peu traductor catalan. "Tau" qu'estó arrevirat en "tan", çò qui ei un bèth contrasens. Per "tau garço la durundena etc"jo que compreni:  Entau garçon, la breçairòla, etc". Lo mot gascon  "tà" qu'ei incomprensible per un catalan com per un occitan. Quant au tèma musicau de l'arrepic deu nadalet, qu'ei completament  identic a la prumèra frasa d'ua cançon de nau tradicionau de las Lanas, qui's dança en rondèu en cadena. Aquesta cançon,  plan coneishuda deus bohaires (que'n soi) que's ditz  A l'entorn de ma meison.  Aquiu qu'avetz la version deu nadalet deu sègle 16  interpretada per l'orfeon valencian Navarro Reverter, devath la direccion de Josep Lluís Valldecabres.



Que poderatz comparar l'aire de l'arrepic deu nadalet , qu'ei a diser lo de "tau garçó la durundena, tau Jesú, la durundó, tau hilló ("hilhon") la durundó"  dab l'aire de la partida A d'aquesta cançon de nau landesa ("A l'entorn de ma meison, nau arròsas e un boton) .  Que poderatz constatar que son perfèitament identics. Ua coincidéncia deguda au azard? N'i crei pas tròp.

L'aute manuscrit (tanben publicat per internet), deu sègle 17, qu'ei coneishut com a "col.loqui de dos pastors gascons en llengua gascona" segon las pròpias indicacions deu dit manuscrit qui ei conservat en la vila de Ripoll (capdulh d'un parçan  pirenenc on i ei estat recuelhut lo mot gascon "cajòla", ved. amont). Aquiu, la  lenga parlada peus pastors deu nadalet qu'ei aisidament identificabla: qu'ei de coseranés un shinhalon catalanizat.  En particular, que i podem léger lo gasconisme  "aquera, la h aspirada per f que i ei plan indicada, l'article qu'ei lo tolosan "le"  e la forma deus participis passats qu'acaban en --ig  /tʃ/  en lòc de "t", aqueste darrèr trèit qu'ei caracteristic deu comengés, parlars deu baish-Aran inclús, e deu coseranés. La prononciacion de la m finau de las fòrmas verbaus qu'ei notada per "n", çò qui permet de definir la lenga deus pastors d'aqueste nadalet com a coseranesa e non comengesa ni aranesa. Aquiu un estudi lingüistic que seré interessant entà poder determinar çò qui'n seré arcaïsme e  çò qui'n seré dialectalisme degut a l'influéncia deu catalan (per exemple, que i trobam paubre, lop, maizo e garço, que  non praube, lup, maizu e garçu...) . Entaus dus nadalets, que podem supausar los autors qu'èran de la comunautat gascocatalana. En tot cas, lo dusau que n'èra shens nat dobte.


L'apòrt linguistic de las comunautats gascocatalanas au catalan qu'ei hòrt significatiu. En catalan, que i trobam a còps mots gascons dab ua acceptacion desconeishuda en gascon d' uei lo dia. Las comunautats mixtas gascocatalanas, presentas en Catalonha durant sègles, qu'an hèit evoluar la lenga a la lor faiçon en desvolopant parlars ibrids en mitan non-gasconofòne, de mensh en mensh gascons e de mei en mei catalans, totun en conservant o adaptant mots e expressions gascons, sovent mau interpretats, mau comprés. Qu'ei significatiu que, tà diser "gojat",  lo catalan catalan qu'emplega nòi, deformacion deu mot gascon ninòi (nèci, inocent) (probablament popularament interpretat com a "nin nòi" en catalan) mentre lo catalan balear que hè servir un autre mot gascon: arlòt (en gascon: òmi aule, de mala vita). De la medisha faiçon, l'interjeccion gascona "Diu me dau!" qu'ei estada mau interpretada com a un enigmatic (totun  gramaticaument corrècte) "Deu n'hi do!" en catalan de Catalunya.  Un aute exemple contemporanèu d'ua frasa en parlar gascocatalan que ns'ei balhat per Mossen Alcover hens lo son diccionari catalan-valencian-balear "Ha vingut el meu frai" per  "Ha vingut el meu germà"  (cf. l'entrada "frai"). Alcover, qui ignorava lo gascon, n'a pas sabut identificar aqueste gasconisme ni nat aute. Que pensava frai que derivava de l'occitan fraire, error espandida en çò deus filològues espanhòus, repetida peu nòrd-catalan Pere Verdaguer en son diccionari de rosselhonés.


Tà consultar lo lexic de gasconismes catalans qui soi a preparar, clicatz acitau.

3 comentaris:

Aredius44 ha dit...

Au sujet de béret :

https://blogs.mediapart.fr/james-costa/blog/280214/quel-occitan-pour-demain-reflexions-sociolinguistiques/commentaires

Au reveire

Anònim ha dit...

Adishatz monde,
trobat hens Fondeville (Calvinisme, Eglòga II, v. 583-584) :
"Perjuris i lairons, palhards e adultèris ;
"Los mauparlèrs tanben, qui disen getipèris ;"
L’emplec (díser getipèris = desparlar, desondrar) be confirma lo sens purmèr de "vituperium". Las evolucions foneticas (v<g, e<i, i<u) que semblan çò de normau.
Hètz beròi !
JIG

Anònim ha dit...

E tè, ua remarca mei.
Hens "Lo calvinisme", Fondeville qu’emplega au mensh dus còps "getipèris", forma etimologica. Mes hens "La pastorala", dab lo medish sens d’"insoléncia, desondra", lo paisan que ditz :

Com ad aqueth Denís atau lo permetón
De har contra son Diu tan gran lo jupitèri ?

Ei per asard se lo paisan utiliza ua forma populara alterada ?

Amistats
JIG