dimecres, 17 de febrer del 2016

Truna en gascon, trona en catalan (hòrta suspicion de gasconisme).

Trona:  lo mot en catalan qu'ei sinonime de púlpit (cadièra predicadera) ; en gasc. "truna"que i significa generaument "bujau" (en fr. niche dab lo significat arquitecturau deu mot, cat. nínxol). Las fòrmas antigas du mot en catalan qu'èran autanplan truna com trona. Aqueste mot truna qu'ei un doblon etimologic de tribuna (deu latin tribuna).

En catalan, lo mot  trona que i designa l'accessòri arquitecturau de las glèisas destinat a la predicacion, qui consisteish en ua sòrta de balcon o de bujau accessible per un escalèr, o sia en gascon, ua "cadièra predicadera" (l'expression gascona qu'ei un gallicisme, calc deu francés chaire à précher). En gascon sud-orientau, lo mot "truna" /y/  que i designa locaument enqüèra la cadièra predicadera com trona en catalan:  un arcaïsme probable (cf. J.P. Laurent dialecte occitan de Massat). Qu'ei interessant de constatar qu'en catalan, lo mot trona / truna qu'ei de prumèra atestacion d'un sègle mei tardiva que non pas tribuna (respectivament sègle 14 peu darrèr versus sègle 15  peu prumèr segon G.D.L.C), çò qui i hè suspectar un manlhèu gascon. Lo mot truna que podó estar aportat peus monges gascons qui fondèn los òrdis mendicants e predicaires en Catalonha com per tota la peninsula.  Capdèths gascons que i continuèn de har de monge e de rector (curat), com ac atèstan los archius, en particular los de l'arquivescat de Barcelona on s'i guardan planhs de parropians catalans qui i denonciavan la lenga pòc intelligibla de predicaires gascons (sègle 15) . La fòrma trona en plaça de truna que rapèra deixondar de comparar au gascon "deishudar" e entrebancar deu gascon "entrebucar", o sia que poderé estar ua consequéncia, de fèit,  deu problèma fonetic pausat per la "u" gascona  en catalan (/y/ -> /œ/ ->/o/ o /ə/) .

 En gascon contemporanèu, la "truna" que i designa de manèira generau un "bujau" (cat. nínxol) , significat qu'a autanplan lo mot trona en catalan locaument (ved. Alcover-Moll) . En gascon, lo mot que i designa en particular lo bujau hèit laguens d'un mur  d'un ostau qui serviva d'autes còps entà suspéne'n los utís (cf. Lespy). De "bujau deus utís" (cat. nínxol per penjar-hi les eines), lo mot gascon "truna" qu'a acabat per i designar un utïs, o sia l'atruna (< la truna)  era medisha (cat. eina, estri).

En Bigòrra, de bujau deus utís,  la "truna" qu'acabè per i voler díser tribalh, aucup: "Que y a gran trùno oéy aci"  : il y a beaucoup de travail ici, aujourd'hui, de remue-ménage (P. Abadie, citat per Palay).

 Lo mot gascon qu'existeish tanben en fòrma shens "n", "trua" e "truha", lavetz que designa especificament,   segon Palay, l'estructura qui fòrma lo bujau de la chemenèia (cat. campana de la xemeneia), significat qu'a autanplan lo mot trona locaument en catalan (cf. Palay e Alcover-Moll). Totun, en Coserans e en Comenge, "trua" que i designa la sòrta de balcon interior de las glèisas (cf. los comentaris de Joan Pau).

En maine occitan (non-gascon), lo mot "truna" non s'arretròba pas sonque en País de Foish. Acerà que i designa lo solèr d'ua bòrda on s'i enterpausa lo hem.  Autanplan en catalan, "el tronat" (probable < thronatu ved. Rohlfs) que i designa lo solèr, la "part més alta de la casa" ved.  Alcover-Moll). Qu'arretrobam lo mot dab aqueste significat en Comenge : troat  deu quau existeish ua varianta corta, shens l'iat,  "tròt", de medisha significacion (ved. Renaud, comentari), autanplan truat en gascon sud-orientau (Joan-Pau, comentari).  En Coserans e Comenge, "era trua" que i designa la sòrta de balcon interior de la glèisa on se hicavan d'autes còps los cantaires.  Que s'i puja per l'escalèr qui mia tau campanar (Joan Pau, comentaris).

9 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sí, Joan, Trona és un mot molt emprat a València, hi ha una anècdota quan Vicente González Lizondo, el president d'Unió Valenciana, un partit regionalista va anomenar "trona" al faristol del parlament, també el nom "Tronat" s'utilitza per a dir que està foll o mal del cap.

Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó de la nostra família lingüística.

Vicent

Renaud ha dit...

En Comenge, qu'as "troat" e "tròt" qu'an lo sèns de "solèr", qu'es lo mòt comun. Qu'aví legit que vinè tabé de "truna" tabé.

Joan de Peiroton ha dit...

Vicent: gràcies pel comentari!
Renaud, merci! Qu'èi ahijuda la toa remarca au tèxte.

Joan Pau ha dit...

Adishatz,
en Comenge/Coserans, que i a era trua (dera glèisa) e eth truat (dera bòrda).
Senon, qu'avem eth mot "bujòu" (dera paret).


Joan de Peiroton ha dit...

Joan Pau: mercés hòrt peu comentari! Qu'èi corregit lo men tèxte en préne'u en compde.

Joan Pau ha dit...

Ací, era trua n'é cap era predicadera mès era partida dera glèisa on se botavan d'autis còps eths cantaires, quand òm a passat era pòrta d'entrada, costat oèst. Que s'i va per un escalèr que contunha de cap ath cloquèr.

Joan de Peiroton ha dit...

JP: Recorregit, mercés !!!!

pep ha dit...

pep ha dit...

En rossellonès Prona per Trona (púlpit) i e' capcinès i alt conflentí Trona/Truna [truna] https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Golfa