dilluns, 25 de juliol de 2016

Anyesca: la question d'un biarnesisme en parlar valencian d'Alcòi.


Anyesca. En parlar valencian d'Alcòi, lo mot anyesca que designa ua crabòta (cat. cabrida) qui a hèit  un an  (DCBV),  mentre en biarnés lo mot "anesca" que designa ua aulha (cat. ovella) qui a hèit un an. La fòrma deu mot respectivament en valencian e en gascon (com anyisco- anyisca en aragonés) que hè pensar en tota probabilitat a ua evolucion plan regulara d'un ipotetic mot baish-latin *annisca (ved. Rohlfs). Totun, l'abséncia notadera de traça de mot  derivat d'aqueste ipotetic "*annisca" en domeni roman, en dehòra especificament de l'airau aragoneso-biarnés e d'Alcòi en País Valencià, que hè questionar aquesta ipotèsi romanica e que pòt miar tà la cèrca d'ua ipotèsi alternativa.  La localizacion deu mot "anesca" en maine gascon  qu'ei pro redusida, que's limita haut o baish au biarnés. Que's poderé plan tractar d'un prèst basco, concretament lo mot "neska"  qui significa gojata e qui trobam dejà present en inscripcions lapidàrias pirenencas de l'epòca antiga (devath las fòrmas nescato e niska) .  En biarnés de Garlin, "nèsca"  que i significa gojata com neska en basco mentre nèsci / nèsca qu'ei ua varianta de nèci, nècia en biarnés  (ved. Palay). En aquesta ipotèsi etimologica alternativa, lo mot anesca que poderé  derivar deu mot nesca (la nesca - > l'anesca) per confusion etimologica e semantica dab lo mot "anolha" (deu latin annuncula, ved. anollanolla). O sia qu'anyesca que poderé representar ua continuacion gascocatalana de l'evolucion romanica deu mot pre-latin neska començada en biarnés (la nesca - > l'anesca vadut anyesca en valencian e anyisca en aragonés, per atraccion de any (an), anyal (anuau) etc.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Anyisco/-a en aragonés qu'ei normau.

Abel Soler ha dit...

El 66% dels repobladors d'Alcoi en el segle XIII (font: Enric Guinot, Josep Torró, medievalistes) eren aragonesos. És un aragonesisme evident. No hi ha notícia de bearnesos, que jo sàpia.

Joan de Peiroton ha dit...

Abel: : l'aragonesisme és ben possible. Nogensmenys queden dos problemets: en aragonés lo mot es més aviat anyisco / aynisca. A Alcoi, és anyesca i només anyesca. Quant a la presència importantissima de bearnesos i altres gascons per tot el regne d'Aragó, en realitat és un fet ben conegut. A la fi del segle 16, els gascons representàven 25 % de la populació total del regne (païs valencià inclós) segons l'estimació de l'inquisitor Marcos de Guadalajara. I no cal oblidar que les activitats d''agricultura i de ramaderia, menyspreades pels espanyols de l'època, eren reservades per als gascons i altres francesos. La ramaderia i el pastoralisme eren un monopoli dels gascons per les terres catalanoparlants, fins a tal punt que el mot gascó s'havia gairebé tornat sinònim de pastor.

Octavià Alexandre ha dit...

La paraula niska 'nimfa', que apareix en els famosos ploms "sorotàptics" dels Banys d'Arles en la fòrmula KANTAS NISKAS no és pas basca sinó en tot cas un manlleu de l'ibèric, on trobem niś com a formant d'antropònims. Si aquesta paraula volgués dir 'dona', aleshores *niś-ka 'noia' en seria el diminutiu i estaria emparentada amb l'èuscar neska.

Per altra banda, el problema de la teva proposta és que no explica prou bé la nasal palatal al sud dels Pirineus, on (al contrari que al nord) no es confon amb la nasal normal. En altres paraules, no representa una millora substancial sobre la proposta tradicional.