Quauques dias a, que i avó un debat organizat per DIPLOCAT (Conselh de Diplomacia Publica de Catalonha) e l’Institut
de Sciences Politiques de l’Universitat de Louvain-La Neuve. Aqueste debat qu'estó presentat devath lo títolh « La
Catalogne, Nouvel Etat de l'Europe ? » . Dongas que’s tractava de l’independéncia de Catalonha e de la question de la reconeishença d'aqueste navèth Estat. Qu’ei escotat dab interés lo devís deu Sr Bruno Coppletens, director deu Departament de Scienças Politicas de Vrije Universiteit, Brussel. L 'analisi que n'a hèit deu problèma, fondada sus ua perspectiva istorica e politico-istorica, que m'a semblat hòrt interessanta e hòrt clara.
Que concludeish, en resumit, que la creacion d’un Estat Catalan independent b’ei perfèitament
possibla. Per contra, en abséncia d’ un acòrd negociat enter Espanha e Catalonha, la
reconeishença per Euròpa d’aqueste Estat Catalan independent qu’ei impossibla.
Qu’insistescó Euròpa non podèva pas solament servir d’intermediari enter
Catalonha e Espanha. Volossen els
catalans ua reconeishença de lor navèth estat de part deus Europèus, no' i auré nada auta opcion que la de s’enténer au preable dab Espanha.
Lo debat – en francés-
qu’ei estat retransmetut per un video vededer en jornau digitau Vilaweb, mercés au
quau l’èi podut seguir. Qu’ei de non pas créder de que l’unica causa deu debat que lo jornau digitau a retiengut qu’ei sonque ua marrida temptativa de participacion d’ua
representanta de l’ambaishada espanhòla, shens nat interès, e los arriders qu’aquò provoquè. E arren
de mei suu debat eth-medish! Lo dret a decidir shens dret
a l’informacion sus las conseqüéncias de la decision, aquò n’ei pas tròp
virtuós democraticament, que pensi jo. Lo dret
a l’informacion qu’ei un dret imprescindible com a preable a la presa de
decision. Arríder qu’ei san e plan, totun ua anecdòta trufandèra non pòt pas remplaçar l’informacion
sus las conseqüéncias prevedederas d'ua declaracion unilaterau d'independéncia. Evitar de'n parlar qu'ei susprenent e, d'un punt de vista etic, pòc defeneder, que tròbi jo.
2 comentaris:
Des d'ací, Espanya, i València es mira amb preocupació, ja va succeir abans de la Guerra Civil la declaració d'independència de Catalunya, l'anomenat Estat Català, i va acabar amb la insurrecció de Franco.
Potser no és possible hui tan fàcilment una insurrecció militar, però tots menys el Partit Popular veuen el problema com un veritable perill per la pau, aquest partit que governa, tot i que ara en aquests moments és un govern provisional, doncs no n'hi ha de govern, és l'únic partit que sembla que no està donant massa importància a la qüestió catalana, no cedeix ni una coma per a poder arribar a un acord.
Tot i que ara se senten des d'Artur Mas i des de la cúpula del PP veus que conviden a parlar; la meua solució ja la tinc exposada si es vol evitar un referèndum: Immersió lingüística a tots els àmbits de les perifèries a les cinc llengües estatals, la sisena seria la castellana; un estat confederal o federal i finançament just i equitatiu segons la producció o el PIB.
No veig una altra solució, tot allò altre serà portar l'exèrcit als carrers i apaivagar el sentit popular català, però ¿es poden posar portes a la mar? Holanda ho ha fet, tot és qüestionable.
Vicent
Ua possible independencia de la Caralonha qu'es taben ua preocupacion de Gasconha estant (e d'alhors qu'ac p`t estar per totes los pais d'òc).
L'ideologia independista catalana qu'esto hargada a partir de la credença deu segle XIX au :ua lenga > un pòble >un Estat independant (qui,plan segur, n'accepta pas quauqua auta lenga au dehens de las suas termièras,un còp independant ).
Dejà ,la legitimitat istorica de la Catalonha a un tractament a despart deus autes hens l'Estat espanhòu que's fondava suus dreits istorics de l'antica Corona d'Aragon, condominium qui mesclava Aragon,Catalonha ,Valencia e Balears, xens nada unitat linguistica;las lengas no-castelhanas d'aquèth condominium qu'eran reconneixudas sii au dehens com au dehòra ea diser per las autoritats deu Reiaume d'Espanha (o de las Espanhas).
A l'ora d'ara ua independencia catalana suu hons d'ideologia d'Estat -nacion ( l'ideologia d'ERC de tostemps) que portaré gran aus qui , hens l'Estat francès, son tostemps prèst a diser "vesetz, qu'es tostemps atau:que demandan l'arrespècte de las luas lengas ea la fin, que vòlen l'independencia "...D'aqui a estar considerats com terroristas,non i aurà pas lonh ...
Permor d'aquò quan vedi los occitanistas deu Jornalet e autas codejant d'esper quan parlan dab delicis de l'"independencia avenidora de Catalonha e d'Aran " (sic !!!) , que'n vadi mud d'estonament.
Publica un comentari a l'entrada