dimecres, 4 de gener del 2017

"Arrupir": un gasconisme pro recent en catalan.

Arrupir. Gasc. arrupar, cf. arrupit, arrupa.  Lo mot catalan arrupir qu'ei sinonime d'arronsar, arrufar (gascon: diminuir per contraccionarrupar, cat. arrupir-se = gasc. arrucà's =fr. se recroqueviller, se replier sur soi, se blottir, s'accroupir ). Aqueste mot arrupir qu'ei pro isolat en catalan, au còp de prumèra atestacion hòrt recenta (debut deu sègle 19) e d'etimologia incompresa peus lingüistas qui n'i an pas sabut detectar lo prèst gascon. En gascon, "arrupar" qu'ei probablament ua simpla varianta fonetica d'"arrucar", fòrma gascona de l'oc. e cat. arrugar. Lo mot "arrupa" en gascon (desconeishut en catalan) qu'ei un sinonime d'arhoncilh (cat. arruga, fr. ride, pli, fronce). En gascon, l'adjectiu  "arrupit", "arrupida"  qu'ei ua fòrma d' arrupat-da, sinonime 1-d' ahroncilhat, -da e, parciaument, 2- d'arrucat, da (cf. Palay) (cat. 1-arrugat , 2- arrupit, ajupit). L'etimologia prumèra qu'ei probablament lo mot latin ruga (plec, ahroncilh), con·honut en gascon dab "arruca" (la larva deu parpalhon, gatamina) (gasc. arruca = cat. eruga, aruga). Los mots communs a l'occitan e au catalan "ruga /arruga", "arrugar" n'existeishen pas en gascon, que i son remplaçats per las fòrmas pròpiament gasconas "arrucar" (1-plegar, ajocar, 2-apielar, apiejar), "arrupa" (= ahroncilh): "aquere pelhe qu'a arrupes" (en gràfia de l' EGF, Palay) e "arrupar" (= 1- ahroncilhar, 2-arruhar, arrufar).  Las fòrmas dab "p" que permeten de distinguir lo mot qui designa l'ahroncilh de lo de l' arruca (la gatamina). Per la vath d'Aura, arropiar-se que i significa "se flêtrir", "se dessêcher", "se rider", o sia qu'ua atraccion de ropa e d'arropar (envolopar en ua ropa) tà explicar las variantas dab p d'arrucar qu'ei possibla, enqüèra que la mutacion k/p com la g/b e pòden estar naturaus en gascon.  Lo mot "arrupar", varianta "arrupir", qu'ei plan present en diccionari de Palay dab la soa familha (arrupe, arrupà, arrupìt etc), totun desconeishut deus diccionaris occitans d'Alibèrt e de  Mistral, tanpòc present hens lo d'Ubaud. Qu'ei un gasconisme clar.

2 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Arrupir jo el faig servir per a dir una acció de posar-se ben calent i a recer de pares o progenitors i ben encongit i protegit.
Un exemple seria: El xiquet es va arrupir sota els llençols junt a sa mare.
El que no sabia, perquè no recorde si mon pare ho deia, és que provenia del gascó.

En fi, una abraçada i fins arreveure.

Vicent

Joan de Peiroton ha dit...

@Vicent: Interessant, que i retrobem potser una relació inconscient amb la paraula ropa, de la mateixa manera una cosa semblant amb el mot sinònim d'arrupir: ajupir amb jupa, encara que l'ètim original no hi té probablement res a veure. Nota que el gascó distingeix (adhuc foneticament) arropar (envolopar a dintre d'una manta) i arrupar - arrupir (ajupir). En català oriental, arropir i arrupir son omònims, mentre que , en gascó, no, la u es pronúncia com en francès mentre que o atòna i la o tonica tancada es pronúncien com la u espanyola. L'Ostau = Lustau (com las bodegas), cat. L'Hostal.